LECTURA DIMARTS 23/10/18: LEVÍTIC 23 i JOAN 5:41-47


Dimarts 23 d’Octubre

Levític 23
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»En les festes del Senyor convocareu els israelites a aplec sagrat. Els hi convocareu en les festes següents:
»Tens sis dies per a treballar, però el setè dia és dissabte, dia de repòs amb aplec sagrat. No feu cap treball. És dia de repòs dedicat al Senyor arreu on habiteu.
»Aquestes són les altres festes del Senyor, els aplecs sagrats a què heu de convocar els israelites en les dates prescrites:
»El capvespre del dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor. El dia quinze del mateix mes començarà la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense llevat. El primer dia és per a vosaltres un dia d'aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball. Cremareu ofrenes en honor del Senyor cada dia de la setmana. El setè dia torna a ser un dia d'aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball.
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
10 --Comunica això als israelites:
»Quan entrareu al país que jo us dono i començareu la sega, porteu als sacerdots la primera garba, les primícies de la collita. 11 El sacerdot presentarà la garba davant el Senyor l'endemà del dissabte, i així el Senyor es complaurà en vosaltres. 12 El mateix dia que haureu presentat la garba, oferiu al Senyor en holocaust un anyell d'un any sense cap defecte. 13 Presentareu també una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb oli; és una ofrena d'olor agradable, cremada en honor del Senyor; l'acompanyareu amb una libació d'un litre de vi.
14 »No menjareu, d'aquesta collita, ni pa, ni espigues torrades, ni gra novell, fins que haureu presentat l'ofrena al vostre Déu. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.
15 »Des del dia que presentareu solemnement la primera garba, l'endemà del dissabte, compteu set setmanes senceres. 16 D'aquesta manera, fins l'endemà del setè dissabte comptareu cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presentareu al Senyor una ofrena de la nova collita: 17 des d'arreu on habitareu porteu dos pans per presentar-los solemnement; cada pa serà preparat amb sis quilos de flor de farina i serà cuit amb llevat. Són les primícies per al Senyor. 18 A més dels pans, oferiu en holocaust al Senyor set anyells d'un any sense cap defecte, un vedell i dos moltons, amb l'ofrena de flor de farina i les libacions corresponents: són ofrenes d'olor agradable, cremades en honor del Senyor. 19 Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat i dos anyells d'un any en sacrifici de comunió. 20 Juntament amb els pans de les primícies, el sacerdot oferirà el boc i els dos anyells, amb el ritu de presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són la porció santa del Senyor reservada al sacerdot. 21 El mateix dia convoqueu per a vosaltres un aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.
22 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles: deixa-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
23 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
24 --Comunica això als israelites:
»El dia primer del mes setè observeu un dia de repòs, un dia de commemoració, anunciada a toc de corn. És un dia d'aplec sagrat. 25 No feu cap mena de treball i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor.
26 El Senyor va parlar encara a Moisès:
27 --El dia deu del mes setè és el dia de l'Expiació. Convoqueu un aplec sagrat, dejuneu i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor. 28 Aquell dia no heu de fer cap mena de treball, perquè és el dia de l'expiació de les culpes, el dia que es fa a favor vostre el ritual d'expiació davant el Senyor, el vostre Déu. 29 Aquell dia, tothom qui no dejuni serà exclòs del poble d'Israel. 30 I jo mateix faré desaparèixer d'enmig d'Israel tot aquell qui faci algun treball aquell dia. 31 No feu cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu. 32 Per a vosaltres és un gran dia de repòs i de dejuni.
»Des del capvespre del dia nou fins al capvespre de l'endemà, guardareu el repòs.
33 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
34 --Comunica això als israelites:
»El dia quinze del mes setè comença la festa dels Tabernacles, dedicada al Senyor durant una setmana. 35 El primer dia és dia d'aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. 36 Cremeu una ofrena en honor del Senyor cada dia de la setmana. El vuitè dia torna a ser per a vosaltres un dia d'aplec sagrat i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor. És l'aplec sagrat de cloenda: no heu de fer cap mena de treball.
37 »Aquestes són les festes del Senyor en què convocareu els israelites a aplec sagrat i presentareu dons en honor del Senyor: presentareu holocaustos i ofrenes, sacrificis de comunió i libacions, segons el ritual de cada festa. 38 Aquests sacrificis s'afegiran als que oferiu al Senyor cada dissabte i a tots els dons i sacrificis que pugueu oferir al Senyor voluntàriament o per complir un vot.
39 »El dia quinze del mes setè, quan haureu recollit els fruits de la terra, celebrareu una setmana de festa en honor del Senyor. El primer i el vuitè dia seran dies de repòs. 40 El primer dia fareu unes enramades amb fruits d'arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d'arbres frondosos i de salzes dels torrents: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre Déu. 41 De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: 42 durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, 43 perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
44 Així Moisès va promulgar als israelites les festes del Senyor.


Joan 5: 41-47
41 »La glòria, no la rebo dels homes. 42 A vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l'amor de Déu. 43 Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l'acollireu. 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? 45 No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança. 46 Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?

Jesús finaliza su disputa con los judíos diciéndoles tres cosas importantes en las que puedo verme reflejado como destinatario. A saber, Es fácil aceptar a cualquiera que viene en su nombre en vez de aceptar a Jesús. Segundo, buscamos los honores o el reconocimiento de los demás en vez de buscar el de Dios. Tercero, elogiamos las Escrituras pero, a menudo, hacemos poco caso de ellas y de cómo apuntan hacia Jesús. 
Pero el impacto en este pasaje para mi vida ha sido las palabras de Jesús acerca de que sea Dios quien hable bien de mí. Dicho de otro modo, buscar la aprobación del Señor y no la de los demás. Al pensar en esto ha venido a mi mente la afirmación de Jesús en su parábola acerca de los talentos, has sido un siervo bueno y fiel. Me gustaría imaginar la situación, Jesús me mira cara a cara, pone su mano sobre mi hombro y me dice esas palabras. Me dice que he sido un buen agente de restauración en un mundo roto, que lo he hecho bien y he sido fiel a su propósito y misión. Ójala permita que sea así.

LECTURA DILLUNS 22/10/18: LEVÍTIC 21-22 i JOAN 5:19-40


Dilluns 22 d’Octubre

Levític 21 i 22
21
El Senyor va dir a Moisès:
--Digues als sacerdots, descendents d'Aaron:
»Cap sacerdot no s'ha de fer impur acostant-se al cadàver d'un parent, llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà. Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home. Entre la seva parentela no s'ha de fer impur a la lleugera; seria indigne d'ell. Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. Són consagrats al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells ofereixen la part dels sacrificis cremats en honor del Senyor, l'aliment que pertany al seu Déu. S'han de mantenir en estat de santedat.
»El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit, ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu. Que tothom respecti la santedat del sacerdot, perquè ell ofereix l'aliment que pertany al teu Déu. Que tothom tingui per sant el sacerdot, perquè jo, el Senyor, que us santifico, sóc sant.
»Si la filla d'un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l'oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s'esquinçarà els vestits en senyal de dol. 11 No s'acostarà a cap cadàver, no es farà impur ni tan sols acostant-se al cadàver del seu pare o de la seva mare; 12 no deixarà en aquest cas el lloc sagrat per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té per diadema l'oli de la unció del seu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s'ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal, 15 per no introduir en el seu llinatge una descendència profana. Jo, el Senyor, el santifico.
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 --Comunica això a Aaron:
»Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l'altar per oferir l'aliment que pertany al seu Déu: 18 ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, 19 o la cama o el braç trencats, 20 ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. 21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s'atansarà a l'altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s'ha d'atansar a oferir l'aliment que pertany al seu Déu. 22 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes; 23 però, per raó del seu defecte, no ha d'entrar davant la cortina interior ni s'ha d'acostar a l'altar. Així no profanarà les meves coses santes, perquè jo, el Senyor, les santifico.
24 Moisès va comunicar tot això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites.
22
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s'han d'abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor. Digues-los això:
»En les generacions futures, aquell descendent vostre que s'acosti, en estat d'impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor. Cap sacerdot descendent d'Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d'impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució, o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l'hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d'impuresa. Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s'hagi rentat amb aigua. Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l'ofrena santa, que és l'aliment reservat als sacerdots. Cap sacerdot no menjarà carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo sóc el Senyor.
»Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d'un pecat que els portaria la mort, per la profanació d'una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran. 11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva. 12 Si la filla d'un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes. 13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14 »Si algú, sense adonar-se'n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l'equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
15 »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. 16 Si ho fessin, els israelites portarien el pes d'una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor 19 per obtenir el seu favor, ha d'oferir un mascle sense cap defecte, escollit d'entre els vedells, els anyells o els cabrits. 20 No oferiu cap animal tarat: ell no us l'acceptaria.
21 »Si algú, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d'oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara. 22 No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l'altar com a ofrena cremada en honor del Senyor. 23 Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d'un vot, no serien acceptats. 24 No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai. 25 No accepteu cap d'aquests animals de part d'un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
26 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
27 --Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor. 28 Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.
29 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d'acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell. 30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l'endemà. Jo sóc el Senyor.
31 »Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor. 32 No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico. 33 Jo us he fet sortir del país d'Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor.


Joan 5: 19-40
19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. 20 El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. 22 I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
24 »Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. 25 Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. 28 No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu 29 i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
31 »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. 32 Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. 33 Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. 34 No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. 35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat. 37 I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; 38 i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. 39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. 40 Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.


¡Vaya pasaje cargado de tanto contenido! En unas pocas líneas Jesús desarrolla varios temas super importantes. Habla acerca de su autoridad como Hijo de Dios, autoridad que le permite dar vida eterna y juzgar. Habla también de su imitación del Padre y cómo hace todo aquello quele ha visto hacer a Él.

Todos esos temas son muy importantes que podría extenderme escribiendo acerca de cada uno de ellos, sin embargo, desde el momento en que he leído el pasaje el que más me ha impactado y el que ha desafiado mi vida ha sido el de imitar al Padre. Esa es la afirmación que hace el Maestro, que hace únicamente aquello que ha visto hacer al Padre. Me ha hecho pensar en un hijo que atentamente observa la conducta de su papá y que busca imitarle en todo sentido.


Tiene para mí un doble sentido. En primer lugar, ser consciente de que soy observado y que puedo ser imitado, para bien o para mal. En segunda lugar, buscar de forma activa e intencional observar al Padre y meditar en ello. Observar qué siente, qué piensa, qué busca, qué le mueve y qué le motiva, cómo actúa e imitarlo en mi forma de vivir. ¡Qué gran desafío, vivir imitando al Padre!



Jesús continúa con su diálogo con los judíos que le acusaban de romper las leyes acerca del día sagrado, el sábado, y hacer cosas prohibidas aquel día, concretamente, haber sanado a una persona que durante 38 años había estado sufriendo. Su autoridad para hacer ese tipo de cosas era puesta en entredicho. Por tanto, Jesús, a pesar de no tener ninguna necesidad de hacerlo, decide justificar sus credenciales para actuar de dicho modo.


En el pasaje afirma que hay cuatro fuentes que dan testimonio acerca de quién es Él y acreditan su autoridad. Por este orden menciona a, Juan el Baustista, sus milagros, el mismo Padre y, finalmente las Escrituras. Jesús juega con la afirmación de la ley judía de que es preciso más de un testigo para que el testimonio sea válido. El Maestro les ofrece cuatro testigos en su favor.
Sin embargo, lo que es el reto de este pasaje para mi vida es la afirmación de Jesús, Su palabra no ha tenido acogida en vosotros. Me he dado cuenta que hay una diferencia entre acoger en la mente y acoger en el corazón. Este último puede rechazar aquello que la mente considera correcto, bueno y adecuado. El corazón tiene otras razones, otras motivaciones, otras intenciones que no tienen nada que ver con mi mente. Es más, me doy cuenta que mi corazón puede incluso engañar a mi mente haciéndola creer que es suficiente con saber aunque no viva. El corazón puede bloquear aquello que el intelecto acepta, ama y añora.

Diumenge 21 d’Octubre Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 20/10/18: LEVÍTIC 19-20 i JOAN 5:1-18


Dissabte 20 d’Octubre

Levític 19 i 20
19
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això a tota la comunitat dels israelites:
»Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
»Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.
»Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres. Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l'endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi. Si algú en menjava el tercer dia, jo no m'hi complauria; aquesta carn és com si fos carronya. El qui en mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria exclòs del poble d'Israel.
»Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. 10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
11 »No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. 12 No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. 14 No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor.
15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. 16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.
17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.
19 »Guardeu també aquestes lleis:
»No aparellis dos animals d'espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra.
20 »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d'un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d'investigar el cas haurà de pagar una indemnització. Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava. 21 L'home oferirà a l'entrada de la tenda del trobament un moltó com a sacrifici de reparació. 22 El sacerdot, amb aquest sacrifici de reparació, farà el ritu d'expiació pel pecat que aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu pecat.
23 »Quan entrareu a la terra promesa i plantareu arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans els seus fruits durant tres anys; no en mengeu. 24 Tots els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al Senyor amb cants de lloança. 25 A partir del cinquè any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. No practiqueu les arts d'endevinar ni els encanteris. 27 No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba. 28 No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feu gravar cap mena de tatuatge. Jo sóc el Senyor.
29 »No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució: el país acabaria prostituint-se i es cobriria d'infàmia.
30 »Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu així el meu santuari. Jo sóc el Senyor.
31 »No acudiu als nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu impurs. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
32 »Aixeca't al davant de l'ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor.
33 »Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. 34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
35 »No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures. 36 Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte.
37 »Observeu tots els meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.
20
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort. La gent del país l'ha d'apedregar. Jo mateix em giraré contra aquest home i l'exclouré del seu poble d'Israel, perquè, oferint un fill a Moloc, ha fet impur el meu santuari i ha profanat el meu sant nom. Si la gent del país tanca els ulls davant l'home que dóna un fill seu a Moloc, i no el condemna a mort, jo mateix em giraré contra ell i contra la seva família i l'exclouré del seu poble d'Israel, amb tots els qui, com ell, es prostitueixin donant culte a Moloc.
»També em giraré contra el qui consulti nigromants i endevins; seria com prostituir-se donant culte a altres déus. Jo l'exclouré del poble d'Israel.
»Manteniu-vos sants, i sereu sants, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Compliu les meves prescripcions i poseu-les en pràctica. Jo, el Senyor, us santifico.
»Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares.
10 »Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort.
11 »Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
12 »Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort.
13 »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
14 »Si un home pren per mullers una filla i la seva mare, comet una infàmia. Tant ell com elles seran cremats vius. Així s'evitarà que aquesta infàmia es propagui entre vosaltres.
15 »Si un home jeu amb una bèstia, serà condemnat a mort. Mateu també la bèstia.
16 »Si una dona intenta d'acoblar-se amb una bèstia, mata la dona i la bèstia. Seran condemnats a mort. Han merescut la seva pròpia mort.
17 »Si un home pren per muller la seva germanastra de part de pare o de mare, la veu nua i ella el veu nu, és cosa vergonyosa. Seran exclosos en presència dels altres israelites. L'home que ha tingut relacions amb la seva germanastra portarà el pes de la seva culpa.
18 »Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d'Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona.
19 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare o del teu pare. Serien relacions amb una parenta pròxima. Tots dos portaran el pes de la seva culpa.
20 »Si un home jeu amb la muller del seu oncle, deshonra el seu oncle. Tots dos portaran el pes del seu pecat i moriran sense fills.
21 »Si un home pren per muller la seva cunyada, comet una immoralitat. Deshonra el seu propi germà. No tindran fills.
22 »Compliu tots el meus decrets i les meves decisions i poseu-los en pràctica. Així no us vomitarà el país on jo us faré entrar perquè hi habiteu. 23 No seguiu els costums dels pobles que jo expulsaré de davant vostre. Em repugna la seva manera de comportar-se. 24 Per això us he dit: "Preneu possessió vosaltres del seu país, jo us el dono en heretat: és un país que regalima llet i mel." Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he separat dels altres pobles. 25 També vosaltres separeu el bestiar pur de l'impur, els ocells purs dels impurs. No us feu detestables tocant o menjant bestiar, ocells o bestioles que s'arrosseguen per terra: jo els he posat a part perquè els tingueu per impurs.
26 »Sigueu sants davant meu, perquè jo, el Senyor, sóc sant i us he separat dels altres pobles perquè fóssiu meus.
27 »L'home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d'endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort.


Joan 5: 1-18
Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. ( ) Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
--Vols curar-te?
El malalt li respongué:
--Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
--Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. 10 Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
--Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera.
11 Ell els respongué:
--El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."
12 Li preguntaren:
--Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?
13 Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. 14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
--Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo. 16 Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. 17 Però Jesús els replicà:
--El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
18 Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.


Es un pasaje bien conocido y que sigue la misma pauta que muchos otros similares en que vemos a Jesús compadeciéndose ante la situación de necesidad de un ser humano. Esto, en sí mismo, es todo un motivo de ejemplo, motivación y desafío para cualquier creyente que no puede pasar por el mundo sin ser consciente de las realidades de tanta y tanta gente en necesidad.

Pero, lo que más me ha llamado la atención e impactado son las palabras patéticas de aquel paralítico, Señor, no tengo a nadie. Este hombre y sus palabras son el reflejo de la realidad de tanta y tanta gente en nuestro mundo que están en terrible o tremenda necesidad a todos los niveles, pueden ser necesidades espirituales, emocionales, físicas, intelectuales, materiales y un largo etcétera y ante las cuales los que nos llamamos seguidores de Jesús no podemos hacernos los desentendidos y pretender que nada sucede o que ni siquiera tiene que ver con nosotros.



La sanación del paralítico, un acto de pura bondad por parte de Jesús, su respuesta ante las necesidades de un ser humano enfermo durante más de treinta años provoca un enfrentamiento con los líderes religiosos que no pueden entender por qué Jesús transgredía la ley de Moisés curando a una persona en día festivo. Además, Juan indica que el Maestro hacía esto con frecuencia, no le importaba qué día de la semana era cuando de ministrar a una persona en necesidad de trataba.

En realidad Jesús no transgredía la ley mosaica, sino más bien las costumbres y normas religiosas que se habían construido alrededor de ella y que había perdido de vista que el ser humano y sus necesidades es más importante que la religión, las normas, las costumbres y el mantenimiento de los rituales. No que estos no sean importantes, simplemente que las personas lo son más.

Aprendo, pues, que no existe norma religiosa por venerada, preciada, cultural y estimada que sea para mí que este por encima de hacer el bien, ministrar a los que están en necesidad de cualquier tipo y reflejar de este modo el carácter de mi Padre y Dios. Algo no funciona bien en mi vida si la religión se pone en mi camino y me impide acercarme con Jesús y en su nombre al necesitado.