Diumenge 8 de Juliol Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 7/7/18: 2 CRÒNIQUES 36 i ROMANS 16

Dissabte 7 de Juliol

2ª Cròniques 36

La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem. Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d'or. Llavors el rei d'Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se'l va endur a Egipte.
Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament. Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s'endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes. Nabucodonosor també s'hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament. 10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. 12 Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s'humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor. 13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d'Israel. 14 També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s'havia consagrat a Jerusalem. 15 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. 16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s'arborà tant que ja no hi hagué remei.
17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d'espasa a l'interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans. 18 El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms. 19 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor. 20 Finalment s'endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini. 21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s'hauran complert setanta anys.»
22 L'any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: 23 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m'ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»

Romanos 16

Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. 19 Tothom ha rebut la nova que heu acceptat la fe. Me n'alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. 20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres.
21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. 23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. ( 24 )
25 Glòria a aquell qui té el poder d'enfortir-vos en l'evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, 26 però que ara s'ha manifestat i s'ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. 27 A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.

Pablo está llegando al final de su carta y como era costumbre en la época dedica un espacio a los saludos personales. Me ha sorprendido que en unos pocos versículos, si mis cálculos no son incorrectos, envía recuerdos para alrededor de treinta personas.

Esto me ha llevado a pensar en Pablo, no como el gran apóstol que recorrió el Imperio Romanos de punta a punta llevando el mensaje de Jesús, sino como el seguidor de Jesús que tuvo un impacto en la vida de personas con nombres y apellidos y es tremendo, al menos desde mi punto de vista, que tuviera un impacto en la vida de tantos individuos.

Lo cual, me ha llevado a pensar en qué impacto producen nuestras vidas en las vidas de otros. Me hace preguntarme si somos de estímulo, ánimo y apoyo para otros seguidores de Jesús en su proceso de seguimiento, somos indiferentes -excesivamente preocupados por nosotros mismos- o incluso somos piedras de tropiezo para otros.

Vale la pena pensar al respecto ¿Qué impacto produce nuestra vida? Si no producimos un impacto positivo somos vidas inútiles. La buena noticia es que nunca es tarde para comenzar a impactar a otros.

Otras versiones de las Escrituras usan la palabra sagacidad en lugar de sabiduría. Me gusta esa palabra que el diccionario define como previsión y disposición anticipada para llevar a cabo algo. En resumidas cuentas, intencionalidad, premeditación, deseo de la voluntad de llevar a cabo el bien.

Porque así como el mal sale de nosotros de forma, digamos, natural y espontánea, no sucede lo mismo con el bien. Pienso que nuestra naturaleza afectada por el pecado tiene una increíble capacidad y creatividad para generar el mal, sin embargo, precisa de grandes dosis de intencionalidad y voluntad para generar el bien.

Eso es precisamente lo que nos recomienda en sus palabras finales el apóstol Pablo, que seas esforzados, voluntariosos, llenos de intencionalidad en potenciar y practicar el bien y controlar el mal.

LECTURA DIVENDRES 6/7/18: 2 CRÒNIQUES 35 i ROMANS 15

Divendres 6 de Juliol
2ª Cròniques 35
Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua del Senyor. Van immolar els anyells el dia catorze del mes primer. Josies va fer que els sacerdots reprenguessin les seves funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor. Després s'adreçà als levites encarregats d'instruir tot Israel, homes consagrats al Senyor, i els digué:
--Deixeu estar l'arca santa a l'interior del santuari que Salomó, fill de David i rei d'Israel, va edificar. Ja que no l'heu de traslladar més sobre les espatlles, dediqueu-vos ara a servir el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble Israel. Organitzeu-vos per llinatges i per torns de servei, tal com van disposar per escrit David, rei d'Israel, i el seu fill Salomó. Estigueu al santuari, distribuïts per llinatges i per torns, de manera que cada torn levític estigui a disposició de cada llinatge dels vostres germans, la gent del poble. Immoleu l'anyell pasqual, purifiqueu-vos ritualment i feu els preparatius per als vostres germans, perquè puguin celebrar la Pasqua tal com el Senyor va ordenar per mitjà de Moisès.
Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. També els prohoms del rei, voluntàriament, van proporcionar caps de bestiar al poble, als sacerdots i als levites. Hilquià, Zecariahu i Jehiel, intendents del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut perquè servissin de víctimes pasquals i, a més, tres-cents vedells. Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells.
10 Un cop enllestits els preparatius de la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs, i els levites es van distribuir segons els seus torns, tal com el rei havia ordenat. 11 Llavors van immolar les víctimes pasquals; els sacerdots feien l'aspersió amb la sang que els presentaven i els levites escorxaven els animals. 12 A part van posar les víctimes destinades als holocaustos de la gent del poble i les van repartir a cada llinatge perquè les oferissin al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. Van separar també els vedells. 13 Després van coure al foc els anyells pasquals tal com és prescrit, però els altres aliments sagrats els van coure en olles, en calderes o a la planxa, i els van distribuir de seguida entre tota la gent del poble. 14 Els levites també van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, ja que els sacerdots, descendents d'Aaron, van estar ocupats fins a la nit oferint els holocaustos i el greix de les víctimes. Per això els levites hagueren de preparar la seva part i la dels sacerdots. 15 Els cantors, descendents d'Assaf, eren als seus llocs, tal com havien disposat David i els seus vidents, Assaf, Eman i Jedutun. Els porters també es mantenien a les portes corresponents i no hagueren d'interrompre el seu servei, perquè altres levites els van preparar la seva part.
16 Així s'organitzà aquell dia tot el culte del Senyor per tal de celebrar la Pasqua i oferir els holocaustos a l'altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies. 17 Els israelites que es trobaven allí van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies. 18 Des del temps del profeta Samuel no s'havia celebrat a Israel una Pasqua com aquella ni cap rei d'Israel havia fet una Pasqua com la que van celebrar Josies, els sacerdots, els levites, la gent de Judà i d'Israel que eren allí presents i els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua es va celebrar l'any divuit del regnat de Josies.
20 Temps després d'haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d'Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l'Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va sortir al pas. 21 Llavors Necó li va enviar una delegació amb aquest missatge:
--Què t'he fet jo perquè vinguis contra mi, rei de Judà? Avui jo no vinc contra tu, sinó contra una dinastia que està en guerra amb mi, i Déu m'ha dit que m'afanyés. Deixa, doncs, d'oposar-te a Déu, si no vols que ell et destrueixi, perquè ell és al meu costat.
22 Però Josies no va renunciar a plantar-li cara i anà d'incògnit a atacar-lo. Desatenent el que Necó li havia dit de part de Déu, va entrar en combat contra ell a la vall de Meguidó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus oficials:
--Traieu-me d'aquí, que estic greument ferit.
24 Llavors els oficials el tragueren del seu carro de guerra, el posaren en el segon carro que ell tenia i el portaren a Jerusalem, on morí; fou enterrat en els sepulcres dels seus avantpassats. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies. 25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s'han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
26 La resta de la història de Josies, les seves obres piadoses fetes d'acord amb el que hi ha escrit en la Llei del Senyor 27 i totes les seves accions, des del principi a la fi, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà.

Romanos 15
Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d'ells, per tal d'edificar la comunitat. Tampoc el Crist no va buscar res de complaent. Ben al contrari! Tal com diu l'Escriptura: He rebut els insults dels qui t'ultratgen. En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.
Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s'ha d'alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l'esperança. 13 Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant.
14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d'allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans acceptessin la fe: ell s'ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d'obrar senyals i prodigis i de la força de l'Esperit de Déu. D'aquesta manera he anunciat plenament l'evangeli de Crist, des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l'Escriptura: Hi veuran els qui no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar.
22 Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us. 23 Però ara ja no tinc camp d'acció en aquestes regions i, d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia.
25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27 Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.
30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m'alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l'ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D'aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia.
33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

Pablo equilibra, como siempre, su argumento introduciendo en la escena a aquellos que tienen una fe poco formada, poco madura, aquellos que todavía son débiles en la fe. El apóstol indica que siguiendo la ley del amor, de la cual Jesús es el máximo ejemplo y modelo de inspiración para nosotros, deberíamos ser sensibles de no hacerle daño e, incluso, renunciar a cosas que son nuestro derecho y totalmente legítimas. Personalmente tengo ciertas pautas de conducta que, en base a mi libertad en Cristo, he incorporado a mi estilo de vida, sin embargo, al viajar por otros países y tener compañerismo con otros seguidores de Jesús, entiendo que las mismas podrían dañar su conciencia, por tanto, haciendo uso de mi libertad en el Señor y por amor a ellos dejaré de practicarlas mientras dure mi compañerismo.
Ahora bien, es importante notar que está hablando del hermano débil, aquel cuya fe podría resentirse por causa del uso de mi libertad en Cristo, no está hablando de aquel que quiere imponer sus criterios sobre los demás, ni tampoco del que se siente ofendido cuando otros creyentes viven o piensan de forma diferente. Este no es un débil en la fe, es un intolerante y, ambas cosas, son conceptos diferentes.

En este pasaje el apóstol hace un resumen de su actividad misionero y pide apoyo en oración por un próximo viaje a Jerusalén.
El tema de la oración siempre plantea problemas. Desde una perspectiva calvinista, qué sentido tiene orar si el Señor cumplirá su voluntad ya determinada. Desde el punto de vista contrario, uno se plantea si orando para que Dios actúe en la vida de otras personas no le estamos pidiendo que interfiera en su libre albedrío.
Personalmente creo que la oración es un misterio, por tanto, me veo obligado a explicar qué entiendo por misterio, cómo lo defino. Un misterio es una dosis excesiva de realidad que el cerebro no puede procesar. Nuestro cerebro no tiene la capacidad de manejar ese concepto y, por tanto, como pasa con las computadoras, el sistema operativo falla, da señal de error, se cuelga que decimos en nuestro país.
Porque nuestro intelecto es limitado y no puede manejar determinados conceptos que, desde mi punto de vista, son supra-racionales, es decir, van más allá de lo que la razón del ser humano con todas sus limitaciones puede manejar.
La oración, qué es, cómo actúa, cómo se equilibra la soberanía de Dios, nuestra libertad y el hecho de que le pidamos que obre en la vida de personas y en las circunstancias, todo ello y, sin duda, muchos mas matices es, llana y simplemente, un misterio que podemos intentar explicar pero nunca totalmente comprender.
Es un misterio como lo es la trinidad, la doble naturaleza de Jesús. Cosas que creemos por fe pero que son supra-racionales, cosa que es totalmente diferente a ser irracional.

LECTURA DIJOUS 5/7/18: 2 CRÒNIQUES 34 i ROMANS 14


Dijous 5 de Juliol

2ª Cròniques 34
Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. Va plaure al Senyor i va imitar el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se'n ni a dreta ni a esquerra.
L'any vuitè del seu regnat, quan encara era un noi, Josies començà a recórrer al Déu del seu avantpassat David, i l'any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels recintes i els bosquets sagrats i dels ídols esculpits o de fosa. Van enderrocar a la seva presència els altars dels Baals. Va partir pel mig els emblemes del sol que hi havia damunt els altars, va trossejar els bosquets sagrats i els ídols esculpits o de fosa; ho va reduir tot a pols i l'escampà sobre els sepulcres dels qui els havien ofert sacrificis. A més va cremar els ossos dels sacerdots sobre els seus altars. Així purificà Judà i Jerusalem. A les ciutats de Manassès, d'Efraïm, de Simeó i fins de Neftalí, va fer escorcollar totes les cases, va destruir els altars i els bosquets sagrats, va esmicolar els ídols fins a reduir-los a pols i va partir pel mig els emblemes del sol en tot el territori del regne d'Israel. Després se'n tornà a Jerusalem.
L'any divuit del seu regnat, després de purificar el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d'Assaliahu, Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l'encàrrec de restaurar el temple del Senyor, el seu Déu. Ells anaren a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recomptés els diners de les ofrenes del temple de Déu, tot allò que els levites guardians del cancell havien recollit de les tribus de Manassès, d'Efraïm i de tota la resta d'Israel, com també de tot Judà i Benjamí i de la població de Jerusalem. 10 I ho van donar als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor, perquè ells mateixos, que treballaven en les obres de reparació i consolidació del temple del Senyor, en paguessin les despeses. 11 També van donar diners als fusters i als paletes perquè compressin els carreus per al mur i la fusta per a refer els encaixos i els embigats que els reis de Judà havien malmès. 12 Aquells homes complien a consciència la seva feina, sota la direcció dels levites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí, i Zecarià i Meixul·lam, descendents de Quehat. Els levites, bons músics, 13 supervisaven els qui traginaven materials i dirigien tots els treballadors, en cada una de les feines. Entre els levites hi havia escribes, reclutadors i porters.
14 Mentre recomptaven els diners de les ofrenes fetes al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisès. 15 Llavors Hilquià va dir al canceller Xafan:
--He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor!
Hilquià va passar el llibre a Xafan, 16 aquest el portà al rei i, a més, li va fer saber això:
--Els teus servents han fet tot el que els havia estat encomanat. 17 Han comptat tots els diners recollits al temple del Senyor i els han donat als encarregats i als qui executen els treballs.
18 Després el canceller Xafan va comunicar al rei:
--El sacerdot Hilquià m'ha donat un llibre.
I Xafan el va llegir davant el rei.
19 Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esquinçar els vestits. 20 Després va donar aquesta ordre a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial:
21 --Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d'Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s'haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.
22 Hilquià i aquells que el rei havia designat anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill d'Hasrà, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l'assumpte, 23 ella els va dir:
--Això us respon el Senyor, Déu d'Israel: Digueu a l'home que us ha enviat: 24 "Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es compliran totes les malediccions escrites en el llibre que ha estat llegit davant el rei de Judà. 25 Ells m'han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m'han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s'ha abocat sobre aquest lloc, i és un foc que no s'apagarà." 26 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: "Això et dic jo, el Senyor, Déu d'Israel: Les meves paraules que has sentit referents a aquest lloc i als seus habitants 27 t'han tocat el cor, i t'has humiliat; t'has esquinçat els vestits, has plorat i t'has humiliat davant meu. Per tant, jo també t'he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. 28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població."
Ells van fer saber al rei aquesta resposta.
29 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 30 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites i tot el poble, del més gran fins al més petit, i va proclamar davant d'ells tot el que hi havia escrit en el llibre de l'aliança trobat al temple del Senyor. 31 El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l'aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ànima, i de guardar les clàusules de l'aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. 32 El rei va fer que tots els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí acceptessin el compromís de l'aliança. Els habitants de Jerusalem també van comprometre's a complir l'aliança de Déu, el Déu dels seus pares.
33 Josies va suprimir totes les pràctiques abominables de tots els territoris israelites i obligà tots els seus habitants a donar culte al Senyor, el seu Déu. Mentre ell va viure, no es van decantar del Senyor, el Déu dels seus pares.


Romanos 14
Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!
Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.


Pablo utiliza este pasaje para abordar lo que podríamos llamar, cuestiones discutibles. Es decir, aquellas cosas que ciertos seguidores de Jesús ven de una manera y otros seguidores la ven de una forma totalmente contraria. Pablo lo ejemplifica con dos asuntos que usa a modo de ilustración, a saber, la comida y el guardar determinadas fiestas.

San Agustín, uno de los padres de la iglesia primitiva, afirmaba lo siguiente: En lo esencial, unidad, en lo no esencial, libertad, en todas las cosas, amor incondicional. Creo que este es un buen principio para saber manejar la diversidad porque no todos los seguidores de Jesús pensamos del mismo modo sobre muchos temas y San Agustín, del mismo modo que el apóstol en el versículo reseñado, da una pauta que nos puede orientar.

Y esta pauta es muy importante porque nuestra tendencia es, no sólo a pensar, sino a exigir que todos los demás vean las cosas del mismo modo que nosotros las vemos y que actúen del mismo modo que lo hacemos nosotros y, si esto no se produce, caemos en el juicio de aquel que piensa u obra de forma diferente.

Así pues, este es el punto central de la enseñanza de Pablo, cómo manejar la diversidad y veo que hay dos principios que son válidos al respecto. El primero, entender que la diversidad no es mala y honra a Dios. El segundo, que no debo juzgar la diversidad sino cuidar de mí mismo y de ser fiel a aquello que creo otorgando amor y tolerancia para el diferente, el diverso, porque al fin y al cabo, tanto él como yo, hemos de dar cuentas a Dios. Dicho de otro modo, no es a ti, sino al Señor ante quien, en caso de que estuviera equivocado, debe justificarse.



Siempre en el contexto de los temas discutibles, de variedad, de opciones personales, de matices teológicos, etc., el apóstol nos da una pauta que puede ser de increíble ayuda. Se trata de plantearnos, de reflexionar -es decir, inclinarse hacia atrás para ganar distancia y perspectiva- si nuestra actitud está contribuyendo a la paz entre los seguidores de Jesús y a la edificación y convivencia mutuas.

En otras palabras ¿De qué me sirve "tener razón" si esto me lleva a romper el shalom -la paz- de Dios, es decir, el bienestar espiritual, emocional, intelectual o físico de mis hermanos seguidores de Jesús. ¿Qué gano imponiendo "mi razón" al precio de romper la armonía y la convivencia del cuerpo de Cristo.
Contribuir a la paz, de nuevo al shalom, al bienestar de mis hermanos y edificar el cuerpo debe de ser el criterio que me mueva cuando saco a relucir mis particulares puntos de vista acerca de cómo se ha de vivir el seguimiento del Maestro. Debo de ser tremendamente exigente conmigo mismo y lleno a rebosar de gracia para los demás.

LECTURA DIMECRES 4/7/18: 2 CRÒNIQUES 33 i ROMANS 13


Dimecres 4 de Juliol

2ª Cròniques 33
Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte. Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.» Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament. L'estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel. Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel s'allunyin d'aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
10 El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en feren cas. 11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l'exèrcit del rei d'Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l'endugueren a Babilònia carregat de cadenes. 12 En la seva dissort va intentar d'apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s'humilià profundament davant el Déu dels seus pares. 13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l'únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l'exterior de la ciutat de David, des de l'oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l'Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l'estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat. 16 Va restaurar l'altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d'acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d'Israel. 17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d'Israel, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 19 La seva pregària i l'acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d'humiliar-se, tot consta en la Crònica d'Hozai. 20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
21 Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. 22 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. Amon oferia sacrificis i donava culte a tots els ídols que havia fabricat el seu pare Manassès. 23 Però no es va humiliar davant el Senyor, com ho havia fet el seu pare Manassès; al contrari, Amon cometé encara més pecats. 24 Els seus oficials van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. 25 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.


Autoridad civil y deuda de amor. Romanos 13
Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell. Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebel·la contra l'ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna. Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l'autoritat, fes el bé, i l'autoritat reconeixerà el teu mèrit, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l'espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. Per això, cal sotmetre's, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s'ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.
11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.


A pesar de entender que no todos están de acuerdo conmigo me gustaría hacer una distinción entre la autoridad como principio -algo que estoy convencido es establecido por Dios- y las autoridades que ejercen y llevan a cabo la autoridad.

El principio de autoridad está establecido por el Señor del mismo modo que lo es el principio de la familia. Hasta donde mis limitados conocimientos llegan no conozcan cultura, época ni sociedad donde ambas instituciones, la familia y el gobierno no hayan estado presentes.

Otra cosa diferente es que hayan habido formas de familia y de gobierno abusivas y denigrantes. Entiendo que hay expresiones de ambas instituciones que se ajustan más que otras al ideal pensado y diseñado por Dios pero, seamos realistas, vivimos en un mundo caído y afectado por el pecado.

Si bien el principio de autoridad está establecido por el Señor y, consecuentemente, merece respeto y obediencia, no estoy seguro que las personas que lo ejercen lo merezcan y sean dignas de ser obedecidas y respetadas a menos que cumplan con el ideal de Dios para el gobierno humano que, como el mismo Pablo afirma, es promover el bien y castigar el mal. En la medida que una autoridad no cumple con el objetivo bíblico antes mencionado carece, según mi opinión, de legitimidad para seguir ejerciendo la autoridad y, por tanto, no merece ni obediencia ni respeto.

Entiendo que políticos corruptos, abusivos, anti democráticos, violentos, golpistas y similares no tienen el derecho a apelar a la Biblia para exigir obediencia. Ahora bien, esa es mi comprensión de ese texto y yo no soy infalible como muchos cristianos que elevan su interpretación al rango de Palabra inspirada.

Entiendo que la desobediencia civil, como hicieron las parteras de Egipto, está más que justificadas delante de los gobiernos injustos y corruptos. 



Me gusta el concepto de la deuda de amor. Me hace pensar en una deuda que tenemos contraída con nuestro prójimo que nos hace responsables de amarlos con amor ágape, ese amor incondicional, que toma la iniciativa, que no espero retorno, que es costoso, que busca, en definitiva, el bien del otro.

Me hace pensar que tengo una deuda contraída como consecuencia del amor que Jesús mostró por mí y por mi situación y que, consecuentemente, me hace deudor de tratar a los demás de la misma manera.


Sencillo pero poderoso.