LECTURA 12/3/13 MARC: 16

El sepulcre buit

 

16

1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2 El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:

-¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. 6 Ell els diu:
-No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.

Apèndix

Jesús s'apareix a Maria Magdalena

9 Després que Jesús hagué ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. 10 Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. 11 Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.

Jesús s'apareix a dos deixebles

12 Després d'això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d'ells que feien camí fora ciutat. 13 Aquests, llavors, se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.

Jesús s'apareix als Onze

14 Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. 15 Els digué:

-Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Ascensió de Jesús

19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

LECTURA 11/3/13 MARC: 15

Jesús davant de Pilat

 

15

1 Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.

2 Pilat el va interrogar:
-¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
-Tu ho dius.
3 Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
4 Llavors Pilat l'interrogà altra vegada:
-¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
5 Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n'estava sorprès.

Jesús, condemnat a mort

6 Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. 7 Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. 8 La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. 9 Pilat els digué:

-¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
10 Deia això perquè s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. 11 Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. 12 Pilat els replicà:
-Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
13 Ells tornaren a cridar:
-Crucifica'l!
14 Pilat els deia:
-Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
-Crucifica'l!
15 Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

16 Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. 17 Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat 18 i l'anaven saludant:

-Salve, rei dels jueus!
19 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge.
20 Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 22 Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.

24 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus , a veure què treia cadascú. 25 Eren les nou del matí quan el crucificaren.
26 El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»
27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. ( 28 ) 29 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
-Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, 30 salva't a tu mateix i baixa de la creu!
31 També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
-Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! 32 El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Mort de Jesús

33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:

- Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
-Mireu com crida Elies.
36 Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient:
-Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39 El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
-És veritat: aquest home era Fill de Déu.
40 També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús

42 Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, 43 Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 44 Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. 45 Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. 46 Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. 47 Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

LECTURA 8/3/13 MARC: 14

Complot contra Jesús

 

14

1 Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. 2 Deien:

-No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés.

Unció de Jesús a Betània

3 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4 Alguns comentaven indignats:

-De què serveix llençar així aquest perfum? 5 S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
6 Però Jesús digué:
-Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. 7 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9 Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.

Judes s'ofereix per trair Jesús

10 Judes Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11 Ells, en sentir-ho, se'n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d'entregar-lo en el moment oportú.

Preparatius del sopar pasqual

12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:

-On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
-Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
16 Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes

17 Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:

-Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
-¿No sóc pas jo?
20 Jesús els respongué:
-Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. 21 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.

L'últim sopar

22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:

-Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

27 Llavors Jesús els digué:

-Tots fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. 28 Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
29 Pere li va dir:
-Ni que tots fallin, jo no.
30 Jesús li digué:
-T'ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.
31 Però ell afirmava amb més insistència:
-Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:

-Seieu aquí mentre jo prego.
33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué:
-Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. 36 Deia:
- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
-Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
39 Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
-Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:

-És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
45 Tot seguit se li va acostar i li digué:
-Rabí!
I el besà.
46 Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
48 Jesús els digué:
-Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
50 Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

Jesús davant el Sanedrí

53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.

55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
58 -Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."
59 Però ni així no concordava la seva declaració.
60 Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
-¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:
-¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
62 Jesús respongué:
-Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
63 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:
-Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
-Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere

66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:

-Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.
68 Però ell ho negà:
-No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.
69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
-Aquest és un d'ells.
70 Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:
-És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!
71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
-Jo no conec aquest home de qui parleu!
72 A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I va esclatar en plors.

LECTURA 7/3/13     MARC: 13

Jesús anuncia la destrucció del temple

 

13

1 Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu:

-Mestre, mira quines pedres i quines construccions!
2 Jesús li respon:
-Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.

Començament de les calamitats

3 Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part:

4 -Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.
5 Aleshores Jesús els va dir:
-Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 6 En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. 7 Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. 8 Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d'infantament.
9 »Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

La gran tribulació

14 »Quan veureu l'abominació devastadora instal·lada on no hauria d'estar —que el lector ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 15 el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se'n res, 16 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 17 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 18 Pregueu que això no passi a l'hivern. 19 Perquè aquells dies seran d'una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 20 I si el Senyor no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als seus elegits, els escurçarà.

21 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 22 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. 23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.

La vinguda del Fill de l'home

 

24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.

26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.

La lliçó de la figuera

28 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l'hora

32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

LECTURA 6/3/13     MARC: 12

Paràbola dels vinyaters homicides

 

12

1 Jesús es posà a parlar-los en paràboles:

-Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 2 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; 3 però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 4 Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. 5 Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. 6 Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 7 Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!" 8 L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.
9 »Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10 ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 11 És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.

El tribut al Cèsar

13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. 14 Hi van, doncs, i li diuen:

-Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?
15 Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué:
-Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure.
16 Ells l'hi portaren. Jesús els preguntà:
-De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Ells li respongueren:
-Del Cèsar.
17 Jesús els digué:
-Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Els saduceus i la resurrecció

18 Després uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

19 -Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. 21 El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. 22 Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. 23 Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
24 Jesús els respongué:
-Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 25 Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
26 »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob ? 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

El primer manament

28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:

-Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
-El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
-És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
-No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

El Messies, fill de David

35 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:

-Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? 36 David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir:
» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus.
37 »Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
Una gran gentada l'escoltava de bon grat.

Acusacions contra els mestres de la Llei

 

38 Jesús, instruint la gent, deia:

-Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L'ofrena d'una viuda pobra

 

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

-Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

LECTURA 5/3/13     MARC: 11

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció

Entrada de Jesús a Jerusalem

 

11

1 Quan s'acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb aquest encàrrec:

-Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: "El Senyor l'ha de menester, però de seguida us el tornarà."
4 Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat al costat d'una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5 Alguns dels qui eren allà els deien:
-Què feu, que deslligueu el pollí?
6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:
- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!
11 Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

Jesús maleeix una figuera

12 L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. 13 Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. 14 Llavors digué a la figuera:

-Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.

Purificació del temple

15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17 I els instruïa així:

-¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres !
18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

La figuera, seca

20 Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:

-Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat.
22 Jesús els respon:
-Tingueu fe en Déu. 23 Si algú diu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. 24 Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. 25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ( 26 )

L'autoritat de Jesús

27 Se'n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables 28 i li preguntaren:

-Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
29 Jesús els replicà:
-Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. 30 El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me.
31 Ells discutien i es deien:
-Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 32 Però tampoc no podem dir que venia dels homes!
Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta.
33 Per això respongueren a Jesús:
-No ho sabem.
Llavors Jesús els diu:
-Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

LECTURA 4/3/13     MARC: 10

Matrimoni i divorci

 

10

1 Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum.

2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:
-Què us va ordenar Moisès?
4 Li respongueren:
-Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
5 Jesús els digué:
-Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
-El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

Jesús i els infants

13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

-Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

L'home ric

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
-Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
20 Ell li va dir:
-Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:
-Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
-Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
-Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
-Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se'ls mirà i digué:
-Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28 Llavors Pere li va dir:
-Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
29 Jesús digué:
-Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:

33 -Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans, 34 l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.

Petició dels fills de Zebedeu

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

-Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
-Què voleu que faci per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
-Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
38 Jesús els contestà:
-No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
39 Ells li respongueren:
-Sí que podem.
Jesús els digué:
-Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
-Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Guarició del cec Bartimeu

 

46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

-Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
-Fill de David, tingues pietat de mi!
49 Jesús s'aturà i digué:
-Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
-Coratge! Aixeca't, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
-Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
-Rabuni, fes que hi vegi.
52 Jesús li digué:
-Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

LECTURA 1/3/13     MARC: 9

9

1 I afegia:

-Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

Transfiguració de Jesús

2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:

-Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
6 No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. 7 Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
11 Després preguntaven a Jesús:
-Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
12 Jesús els respongué:
-És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura.

Guarició d'un noi posseït d'un esperit maligne

14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:

-Què discutíeu amb ells?
17 Un de la gent li respongué:
-Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
19 Jesús els diu:
-Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:
-Des de quan li passa això?
Ell contestà:
-Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!
23 Jesús li respongué:
-Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24 A l'instant el pare del noi exclamà:
-Crec, però ajuda'm a tenir més fe.
25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules:
-Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.
26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
-Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?
29 Ell els va respondre:
-Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció

30 Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:

-El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32 Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

El més important

33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:

-Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. 35 Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
-Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:
37 -Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

38 Joan digué a Jesús:

-Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús respongué:
-No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Fer caure en pecat

42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( 44 )
45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 )
47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: 49 tothom serà salat amb el foc de la prova.
50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.

LECTURA 28/2/13     MARC: 8

Segona multiplicació dels pans

 

8

1 Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:

2 -Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n'hi ha que han vingut de lluny.
4 Els deixebles li preguntaren:
-D'on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?
5 Jesús els preguntà:
-Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
-Set.
6 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. 7 Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. 8 La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. 9 Eren unes quatre mil persones.
Jesús els va acomiadar, 10 va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n'anà a la regió de Dalmanuta.

Petició d'un senyal

11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 12 Ell sospirà profundament i digué:

-Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal.
13 Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se'n va anar a l'altra riba.

El llevat i els pans

14 Els deixebles s'havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. 15 Jesús els va fer aquesta advertència:

-Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes.
16 Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. 17 Jesús se n'adonà i els digué:
-Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? 18 ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?
»¿No recordeu 19 quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?
Ells li responen:
-Dotze.
20 -I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?
Li diuen:
-Set.
21 I els digué:
-¿Encara no ho enteneu?

Guarició d'un cec a Betsaida

22 Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. 23 Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà:

-Veus alguna cosa?
24 El cec va alçar els ulls i deia:
-Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.
25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué:
-No entris al poble.

Pujada de Jesús a Jerusalem

Pere reconeix Jesús com a Messies

27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:

-Qui diu la gent que sóc jo?
28 Ells li respongueren:
-Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
29 Llavors els preguntà:
-I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
-Tu ets el Messies.
30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

31 Llavors començà a instruir-los dient:

-Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
-Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. 36 Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.

LECTURA 27/2/2013     MARC: 7

La tradició dels antics   7 1 Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2 i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. 3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. 5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: -Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? 6 Ell els respongué: -Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 7 El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. 8 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. 9 I els deia encara: -Com en sabeu, d'anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! 10 En efecte, Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 11 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: "Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", 12 ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. 13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes. 14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: -Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: 15 No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. ( 16 ) 17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. 18 Jesús els respongué: -¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, 19 perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D'aquesta manera declarava purs tots els aliments. 20 I va afegir: -Només allò que surt de l'home el fa impur. 21 Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home.   Guarició de la filla d'una sirofenícia   24 Jesús se'n va anar d'allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. 25 De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27 Ell li va dir: -Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. 28 Ella li respon: -Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. 29 Llavors Jesús li digué: -Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla. 30 Ella se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada.   Guarició d'un sord-mut   31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: - Efatà ! —que vol dir: «Obre't!» 35 A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien: -Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

LECTURA 26/2/2013     MARC: 6

Jesús, rebutjat en el seu poble

6

1 D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:

-D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I no eren capaços d'acceptar-lo. 4 Jesús els digué:
-Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6 I el sorprenia que no tinguessin fe.

Missió dels Dotze

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

7 Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8 i els instruïa dient:
-No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9 Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.
10 I els deia encara:
-Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11 Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
12 Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13 Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

Mort de Joan Baptista

14 L'anomenada de Jesús s'havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:

-És Joan Baptista que ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder d'obrar miracles.
15 D'altres deien:
-És Elies.
I d'altres:
-És un profeta, semblant als antics profetes.
16 Herodes, sentint tot això, deia:
-És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.
17 En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. 18 Joan deia a Herodes:
-No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà.
19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.
21 L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. 22 Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
-Demana'm el que vulguis i t'ho donaré.
23 I li féu aquest jurament:
-Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
-Què haig de demanar?
Ella li respongué:
-El cap de Joan Baptista.
25 La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà:
-Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27 Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Primera multiplicació dels pans

30 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31 Ell els diu:

-Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.
32 Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33 Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34 Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.
35 Quan ja s'havia fet tard, els deixebles s'acostaren a dir-li:
-Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. 36 Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar.
37 Però Jesús els respongué:
-Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
-Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!
38 Jesús els pregunta:
-Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
-Cinc pans i dos peixos.
39 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l'herba verda. 40 La gent s'assegué en grups de cent i de cinquanta. 41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44 D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil homes.

Jesús camina sobre l'aigua

45 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. 46 Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar. 47 Al vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. 49 Quan ells el veieren caminant sobre l'aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; 50 tots l'havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:

-Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. 52 És que no havien entès allò dels pans: tenien el cor endurit.

Guarició de malalts a Genesaret

53 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55 Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56 A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

LECTURA 25/2/2013     MARC: 5

Guarició d'un endimoniat a Gèrasa   5 1 Després van arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs. 2 Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, 3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'ell 7 i li digué cridant amb veu forta: -Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! 8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!» 9 Jesús li pregunta: -Com et dius? Ell li respon: -Em dic "Legió", perquè som molts. 10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d'aquell territori. 11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. 12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: -Envia'ns als porcs, que hi entrarem. 13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua. 14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. 15 Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori. 18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: --Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu. 20 Aquell home se n'anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès.   Guarició d'una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida   21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu: -La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. 24 Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu. 25 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà per preguntar a la gent: -Qui m'ha tocat la roba? 31 Els seus deixebles li contestaren: -¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat? 32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'ell i li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué: -Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava. 35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: -La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre? 36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: -No tinguis por; tingues només fe. 37 I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu: -Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. 40 Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l'agafa per la mà i li diu: - Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca't.» 42 A l'instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

LECTURA 22/2/2013     MARC: 4

Paràbola del sembrador

 

4

1 Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. 2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:

3 -Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u.
9 I deia:
-Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

El perquè de les paràboles

10 Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. 11 Ell els digué:

-A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, 12 per tal que
» mirin bé, però no hi vegin;
escoltin, però no entenguin,
no fos cas que es convertissin
i fossin perdonats .

Explicació de la paràbola del sembrador

13 I afegí:

-Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.

La llàntia sota la mesura

21 I els deia:

-És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? 22 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24 I els deia també:
-Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

Paràbola de la llavor que creix tota sola

26 Deia encara:

-Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

Paràbola del gra de mostassa

30 Deia també:

-A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.

Jesús parla en paràboles

33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. 34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

La tempesta calmada

35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:

-Passem a l'altra riba.
36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
-Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
-Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
-Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
-Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

LECTURA 21/2/2013     MARC: 3

Un home curat en dissabte   3 1 En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. 2 Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: -Aixeca't i posa't aquí al mig. 4 Llavors els pregunta: -Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. 5 Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: -Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. 6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.   Una gran gentada vora el llac   7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: 10 n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11 Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven: -Tu ets el Fill de Déu! 12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.   Elecció dels Dotze   13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair.   Jesús i Beelzebul   20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. 21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: -Ha perdut el seny! 22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: -Està posseït per Beelzebul. I encara: -Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. 23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: -Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. 28 »Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. 30 Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.   La mare i els germans de Jesús   31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen: -La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen. 33 Ell els respon: -¿Qui són la meva mare i els meus germans? 34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: -Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.

LECTURA 20/2/2013     MARC: 2

Guarició d'un paralític

2

1 Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, 2 i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. 3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. 5 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:

-Fill, et són perdonats els pecats.
6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
8 A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:
-Per què penseu això dins vostre? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
11 -T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
12 Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:
-No havíem vist mai res de semblant.

Jesús crida Leví, un publicà

13 Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14 Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:

-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
15 Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:
-Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
17 Jesús ho va sentir i els digué:
-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

18 Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

-Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?
19 Jesús els respongué:
-¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20 Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
21 »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. 22 I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.

Les espigues arrencades en dissabte

23 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. 24 Els fariseus li van dir:

-Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
25 Jesús els respon:
-¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.
27 I els deia:
-El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. 28 Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.