LECTURA 8/11/13 SALM 39

Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi

39
Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
M'havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»
Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
«Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo de pressa.»
Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L'home dura tant com un respir, Pausa
trafiqueja amb coses fugisseres;
es neguiteja inútilment,
arreplega i no sap per a qui.
I ara, Senyor, quina esperança em queda?
Jo confio en tu!
Allibera'm de totes les faltes,
no m'exposis a les burles dels insensats.
10 Ara guardo silenci. No obriré la boca,
perquè ets tu qui ho fas tot.
11 Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
12 Tu eduques l'home castigant les seves culpes
i consumeixes els seus béns tal com fa l'arna;
l'home no és més que un respir. Pausa
13 Escolta, Senyor, la meva pregària,
estigues atent al meu crit d'auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquè per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparta de mi l'esguard, que m'assereni,
abans no me'n vagi i ja no sigui res.

LECTURA 7/11/13 SALM 38

No m'abandonis, Senyor

38
Salm, del recull de David, per a una ofrena de memorial.
No em reprenguis, Senyor, tan durament,
no em corregeixis amb tant de rigor.
Tinc clavades en mi les teves fletxes,
descarregues damunt meu la teva mà.
Has estat amb mi tan sever
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats
que els meus ossos no troben repòs.
Les culpes em cobreixen el cap,
em dobleguen com una càrrega feixuga.
Són tantes les meves nicieses
que se'm tornen repugnants les ferides.
Vaig a tot arreu prostrat i abatut,
estic entristit tot el dia;
em devora una febre ardent
i no em queda en tot el cos res de sa.
Estic esgotat i desfet,
crido i em planyo amb tota l'ànima.
10 Senyor meu, els meus anhels són davant teu,
no et passen per alt els meus gemecs.
11 El cor em palpita, les forces m'abandonen
i s'apaga la llum dels meus ulls.
12 Amics i veïns s'aparten dels meus mals,
els meus parents es mantenen a distància.
13 Els qui volen la meva mort paren els llaços,
els qui cerquen de fer-me mal parlen de perdre'm,
tot el dia rumien traïcions.
14 Però jo faig el sord, no escolto res;
com si fos mut, no obro la boca.
15 Faig com si no hi sentís,
com si no tingués res a replicar.
16 Senyor, jo espero en tu;
no em deixaràs sense resposta, Senyor, Déu meu.
17 Em dic: «Que no puguin alegrar-se'n,
que no cantin victòria, si el peu em fallava.»
18 Perquè em veig a punt de caure,
no puc oblidar el meu dolor;
19 confesso la meva culpa,
el meu pecat em turmenta.
20 Els enemics que encara viuen són molts,
són legió els qui m'odien sense causa;
21 els qui em tornen mal per bé
m'acusen del bé que he buscat.
22 No m'abandonis, Senyor;
Déu meu, no t'allunyis de mi!
23 Cuita a defensar-me,
Senyor meu, salvador meu!

LECTURA 6/11/13 SALM 37

No t'exasperis pel triomf dels dolents

37
Del recull de David.
Àlef
No t'exasperis pel triomf dels dolents,
no envegis els qui obren malament.
S'assecaran ben aviat com l'herba,
es marciran com l'herbei dels prats.
Bet
Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el país.
Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor.
Guímel
Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli la teva justícia com la llum,
la teva raó, com el sol de migdia.
Dàlet
Reposa en el Senyor i espera en ell,
no t'exasperis contra els homes que triomfen,
contra els homes intrigants.
He
No t'irritis ni t'indignis,
no t'exasperis, que només faries mal,
i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en el Senyor posseirà la terra.
Vau
10 Dura tan poc, l'injust!
Si mires al seu lloc, ja no l'hi trobes.
11 Però els humils posseiran la terra,
fruiran d'una gran pau.
Zain
12 El malvat intriga contra el just,
estreny les dents contra ell.
13 Però el Senyor se'n riu,
perquè veu com s'acosta la seva hora.
Het
14 Els injustos desembeinen l'espasa i tiben l'arc
per abatre el pobre i l'humil,
per assassinar els qui van per bon camí;
15 però l'espasa se'ls clava al cor
i se'ls trenquen els arcs.
Tet
16 Val més la pobresa d'un sol just
que l'opulència de molts malvats;
17 perquè els braços dels malvats seran trencats,
però als justos, el Senyor els sosté.
Iod
18 El Senyor vetlla per la vida dels honrats:
posseiran eternament la seva herència.
19 No s'hauran d'avergonyir en anys dolents,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.
Caf
20 Els malvats van de dret a la ruïna;
els enemics del Senyor
s'esvairan com el greix de les víctimes,
s'esvairan amb el fum.
Làmed
21 L'injust manlleva i no torna;
el just, en canvi, és benèvol i dóna.
22 Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra;
els qui ell maleeix en seran exclosos.
Mem
23 El Senyor guia els passos de l'home,
el manté ferm i vetlla el seu camí;
24 si mai cau, no queda estès a terra,
perquè el Senyor li dóna la mà.
Nun
25 Des de jove fins avui, que ja sóc vell,
no he vist encara un just abandonat
ni que els seus fills anessin a captar.
26 El just presta a mans plenes tot el dia;
serà beneït el seu llinatge.
Sàmec
27 Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
28 perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
Ain
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
29 però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més.
Pe
30 El just té als llavis la saviesa,
la seva boca diu la veritat;
31 té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.
Sade
32 El malvat espia el just
i cerca de portar-lo a la mort;
33 però el Senyor no l'abandona al seu poder
ni permet que els jutges el condemnin.
Cof
34 Confia, doncs, en el Senyor,
segueix els seus camins;
t'exaltarà i posseiràs la terra,
i en veuràs exclosos els malvats.
Reix
35 He vist un malvat que triomfava
i prosperava com un arbre ufanós;
36 però, en passar-hi, ja no hi era;
l'he buscat i no en quedava ni rastre.
Xin
37 Fixa't en els bons, mira els honrats:
l'home de pau té descendència;
38 però els pecadors desapareixen tots alhora,
la descendència dels malvats s'extingirà.
Tau
39 És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
40 El Senyor els ajuda i els allibera,
els allibera dels malvats i els salva,
perquè en ell es refugien.

LECTURA 5/11/13 SALM 36

Que n'és, de preciós, el teu amor

36
Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor.
L'injust porta dintre seu l'oracle del pecat;
viu sense cap temor de Déu.
L'afalaga massa el seu pecat
per a descobrir i blasmar la pròpia culpa.
Tot el que diu és engany i maldat,
renuncia a tenir seny i a fer el bé.
Rumia tota la nit quin mal farà,
s'obstina a seguir els camins dolents,
no reprova la maldat.
El teu amor, Senyor, s'eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.
La teva justícia és com les muntanyes més altes,
com l'oceà infinit són les teves decisions.
Senyor, tu salves homes i bèsties.
Que n'és, de preciós, Déu meu, el teu amor!
Els homes s'emparen a l'ombra de les teves ales,
se sacien del bo i millor de casa teva;
els fas beure al torrent del paradís.
10 En tu hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la teva llum.
11 Obre el teu amor als qui et coneixen,
els teus favors, als rectes de cor.
12 Que no se m'acosti el peu de l'orgullós,
que no em faci fugir la mà del malvat!
13 Allí mateix han caigut els qui van amb males arts;
els han tirat per terra i no es poden aixecar.

LECTURA 4/11/13 SALM 35

Acusa, Senyor, els qui m'acusen

35
Del recull de David.
Acusa, Senyor, els qui m'acusen,
combat contra els qui em combaten;
pren l'escut i el broquer,
aixeca't, vine a ajudar-me!
Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues-me:
«Jo et salvaré.»
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se'n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
Que siguin com la palla a mercè del vent
i que els encalci l'àngel del Senyor.
Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l'àngel del Senyor els persegueixi.
No tenien motiu per a posar-me paranys
ni per a obrir clots on perdés la vida.
Que es trobin tot d'una en el desastre,
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
Però jo celebraré el Senyor,
m'alegraré perquè ell em salva;
10 proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, qui és com tu?
Tu defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra qui el roba.»
11 Es presenten testimonis maliciosos,
m'interroguen sobre coses que no sé;
12 em tornen mal per bé,
tothom m'abandona.
13 Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m'afligia i dejunava,
no deixava de pregar;
14 arreu anava trist i abatut,
com si es tractés d'un germà o d'un amic,
com si plorés la pròpia mare.
15 Però ells, quan m'han vist caure,
s'han alegrat, s'han reunit contra mi,
m'han fet mal d'amagat,
no paren de destrossar-me;
16 es mofen de mi amb hipocresia,
estrenyen les dents contra meu.
17 Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa-la dels lleons.
18 Et donaré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom et lloaré.
19 Que no puguin cantar victòria
els qui em volen mal sense motiu;
que no es facin l'ullet entre ells
els qui m'odien perquè sí.
20 Ells no parlen com a amics:
rumien com enganyar
la gent tranquil·la del país,
21 i diuen satisfets:
«Ja hem vist el que volíem.»
22 Tu, Senyor, ho has vist! No callis,
no t'allunyis de mi, Senyor.
23 Desperta't, desvetlla't,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!
24 Sentencia amb la teva justícia.
Senyor, Déu meu, que no puguin alegrar-se!
25 Que no puguin dir de mi:
«Això és el que anhelàvem.»
Que no puguin dir: «L'hem engolit!»
26 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s'alegraven de la meva desgràcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s'enorgullien contra mi.
27 Però que s'alegrin i cantin
els qui volien el meu triomf,
i puguin dir sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»
28 Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.

LECTURA 1/11/13 SALM 34

Beneiré el Senyor en tot moment

34
Del recull de David. De quan fingia que perdia el seny en presència d'Abimèlec, i aquest se'l va treure del davant i ell se n'anà.
Àlef
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
Bet
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
Guímel
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
Dàlet
He cercat el Senyor i ell m'ha respost,
m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.
He
Alceu vers ell la mirada i sereu radiants,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Zain
El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.
Het
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tet
Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia!
Iod
10 Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
Caf
11 Els més rics s'empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.
Làmed
12 Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.
Mem
13 Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
Nun
14 Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Sàmec
15 Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
Ain
16 Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.
Pe
17 El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Sade
18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
Cof
19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
Reix
20 El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;
Xin
21 vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.
Tau
22 La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.
23 El Senyor rescata la vida dels seus servents:
quedaran nets de culpa els qui es refugien en ell.

LECTURA 31/10/2013 SALM 33

Justos, aclameu el Senyor

33
Justos, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants;
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.
Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa.
Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
El Senyor ha fet el cel amb la paraula,
amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;
com dins un odre, recull l'aigua dels mars,
reté els oceans en el seu llit.
Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món.
A una paraula seva, tot començà;
a una ordre d'ell, tot existí.
10 El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
11 però els plans del Senyor persisteixen,
manté per sempre els propòsits del seu cor.
12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell ha escollit per heretat!
13 El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
14 Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
15 ell, que ha modelat tots els seus cors,
penetra totes les seves accions.
16 No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni tenir molta força allibera el valent;
17 els cavalls no valen res per a guanyar una victòria,
la seva envestida no salva ningú.
18 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
19 ell rescata de la mort la seva vida,
els retorna en temps de fam.
20 Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
21 És l'alegria del nostre cor
i confiem en el seu sant nom.
22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en tu!

LECTURA 30/10/13 SALM 32

Feliç el qui ha estat absolt de la falta

32
Del recull de David. Cant.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat!
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l'engany!
Mentre jo callava la culpa,
se'm consumien les forces
de tant cridar tot el dia;
nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s'eixugava el meu vigor
com en les secades d'estiu. Pausa
Però ara reconec el meu pecat,
no t'amago més la meva culpa.
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
de confessar-te la falta,
m'has perdonat la culpa comesa. Pausa
Per això et supliquen els fidels
a l'hora propícia;
per més que creixin les aigües,
a ells ni els tocaran.
En tu he trobat el meu recer,
tu em guardes del perill.
Fes que ells celebrin al meu voltant
el goig de veure'm lliure. Pausa
Em dius: «Jo mateix t'instruiré,
t'ensenyaré el camí que has de seguir;
t'aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.
No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res
i han d'anar fermats amb brides i regnes;
si no hi van, no t'hi pots acostar!»
10 Els injustos sofriran moltes penes,
però l'amor del Senyor
envolta els qui confien en ell.
11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo!

LECTURA 29/10/13 GÀLATES 6

La llei de Crist

6
 
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l'Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s'enganya a si mateix. Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. Cadascú ha de fer la pròpia tasca.
El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir el que té amb aquell qui l'instrueix.
No us enganyeu: de Déu no se'n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d'aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l'Esperit, recollirà allò que prové de l'Esperit: la vida eterna. No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. 10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.
 
Cloenda (6,11-18)
 
11 Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. 12 Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l'única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. 13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. 14 Quant a mi, Déu me'n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. 15 Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. 16 Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l'Israel de Déu.
17 D'ara endavant, que ningú no m'amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.
18 Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

LECTURA 28/10/13 GÀLATES 5

Jesucrist ens fa lliures

5

Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l'esclavatge!
Mireu, sóc jo, Pau, qui us ho diu: Si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res! Declaro a tots els qui es fan circumcidar que s'obliguen a complir tota la Llei: vosaltres, doncs, que preteneu de ser justos en virtut de la Llei, us deslligueu de Crist i quedeu exclosos de la gràcia de Déu. Nosaltres, en canvi, gràcies a l'Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l'esperança que Déu dóna als qui ha fet justos. Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta la fe que actua per l'amor.
Fins ara corríeu bé! ¿Qui us ha barrat el pas i us ha desviat de la veritat? Ara ja no us atreu aquell qui us crida! Una mica de llevat fa pujar tota la pasta. 10 Us tenim tota la confiança en el Senyor: ell farà que no penseu d'una altra manera. Però aquell qui us pertorba, sigui qui sigui, haurà de carregar-se la condemna eterna.
11 D'altra banda, germans, si fos veritat que encara predico la necessitat de la circumcisió, per què sóc tan perseguit? Si fos així, s'hauria acabat l'escàndol de la creu. 12 Tant de bo que arribin a mutilar-se els qui us empenyen a la rebel·lió!
 
L'Esperit i la llibertat (5,13-6,10)
 
L'Esperit o els desigs terrenals
 
13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. 15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. 17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. 18 Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. 19 Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. 22 En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. 24 Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. 25 Si vivim gràcies a l'Esperit, comportem-nos d'acord amb l'Esperit!
26 No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.

LECTURA 25/10/13 GÀLATES 4

La llibertat dels fills de Déu

4

Us ho diré d'una altra manera: mentre l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé que és amo de tot. Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. Així també nosaltres: mentre érem menors d'edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món.
Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.
En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d'aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d'any. 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!
 
L'amenaça del retorn a l'esclavatge
 
12 Germans, personalment no m'heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Què en queda, doncs, de la benaurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me'ls. 16 ¿M'he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d'ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
 
Les dues aliances de Déu
 
21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? 22 L'Escriptura afirma que Abraham tenia dos fills; l'un era fill de l'esclava, i l'altre, de la dona lliure. 23 El de l'esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. 24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances de Déu. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí, és representada per Agar, que infanta esclaus. 25 I aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l'Aràbia, correspon a la Jerusalem d'ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l'Escriptura:
Crida d'alegria, tu que eres estèril,
que no havies infantat,
esclata en crits i clams de goig,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l'abandonada
que la dona amb marit.
28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l'Esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, què diu l'Escriptura? Treu de casa l'esclava i el seu fill, perquè el fill de l'esclava no ha de compartir l'herència amb el de la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó de la dona lliure.

LECTURA 24/10/13 GÀLATES 3

Alliberats de la Llei per Jesucrist (3,1-5,12)

La Llei o la fe
 
3

Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls la figura de Jesucrist clavat en creu? Responeu-me només això: ¿vau rebre l'Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe? ¿Tan insensats sou? Havíeu començat rebent l'Esperit, ¿i ara acabareu fent les vostres pròpies obres? Els dons de l'Esperit, ¿els heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va! El qui us concedeix l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe?
 
La promesa feta a Abraham
 
D'Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. Sapigueu, doncs, que els qui creuen són fills d'Abraham. L'Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. 10 Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l'Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi. 11 Ara bé, ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè, segons diu l'Escriptura, viurà el qui és just per la fe; 12 la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que, també segons l'Escriptura, qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l'Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul. 14 Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès.
15 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. 16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. 17 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid amb Abraham, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després, no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. 18 Perquè si l'herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d'una promesa que Déu va donar a Abraham l'herència com a gràcia.
19 Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d'àngels, per mans d'un mitjancer. 20 Tanmateix, aquest mitjancer no és intermediari d'una sola persona, i Déu és un de sol. 21 ¿Deduïm d'això que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, perquè si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei. 22 Ara bé, l'Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
23 Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria. 24 Així, doncs, la Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fóssim justos en virtut de la fe. 25 Però ara que la fe ha arribat, ja no depenem de cap guia. 26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: 27 tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. 28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. 29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d'Abraham, hereus de la promesa.

LECTURA 23/10/13 GÀLATES 2

L'acord de Jerusalem

2

Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m'hi vaig emportar també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l'evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s'havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l'esclavatge. Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l'evangeli.
Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m'importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res. Ben al contrari, van veure que Déu m'havia confiat l'evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. Déu mateix, que amb el seu poder va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l'apòstol dels pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que Déu m'ha concedit i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. 10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l'interès.
 
El conflicte d'Antioquia
 
11 Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m'hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable: 12 abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els qui eren pagans, però quan aquells van arribar, ho evitava i se n'apartava, per por dels defensors de la circumcisió. 13 Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació. 14 Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l'evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?»
 
La fe i les obres de la Llei
 
15 Nosaltres som jueus de naixement i no d'un llinatge pecador com els altres pobles. 16 Sabem que ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres que mana la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no pot ser just en virtut de les obres que mana la Llei. 17 ¿Pot ser que nosaltres, buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! 18 De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, reconec que abans havia transgredit la Llei. 19 Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. 20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. 21 No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort per no res.

LECTURA 22/10/13 GÀLATES 1

Preliminars (1,1-10)

Salutació
 
1

Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d'un home, sinó per obra de Jesucrist i de Déu Pare, que el va ressuscitar d'entre els morts, i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Ell, per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar per causa dels nostres pecats i així ens alliberà del poder maligne d'aquest món. A Déu sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
 
Pròleg
 
Em sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu, que us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. De fet, no és que n'hi hagi cap altre, d'evangeli; tan sols hi ha gent que us pertorben i volen capgirar l'evangeli del Crist. Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït. Ho havíem dit abans, i ara ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui maleït. 10 Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist.
 
L'evangeli que Pau anuncia (1,11-2,21)
 
La revelació del Fill de Déu a Pau
 
11 Germans, vull que ho sapigueu: l'evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; 12 jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist.
13 Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir; 14 i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.
15 Però Déu em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, 16 em va revelar el seu Fill perquè jo l'anunciés als pagans. Tot seguit, sense fer cas de consideracions humanes 17 i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.
18 Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. 19 Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. 20 I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo.
21 Després me'n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. 22 Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; 23 només sentien a dir: «El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.» 24 I donaven glòria a Déu per causa meva.

LECTURA 21/10/13 2ª PERE 3

La promesa de la vinguda del Senyor (3,1-13)

3

Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d'enganys que viuran seguint els seus propis desigs, i aniran dient: «Què se n'ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d'antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l'aigua i sostinguda per l'aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d'aleshores va desaparèixer negat en l'aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa paraula té reservats per al foc el cel i la terra d'ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.
Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. 10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s'hi han fet. 11 Sabent, doncs, que tot això s'ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. 13 Nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.
 
Cloenda (3,14-18)
 
14 Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, 15 i penseu que la paciència de nostre Senyor us dóna l'oportunitat de salvar-vos. Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut. 16 Així ho explica en totes les cartes on parla d'aquestes coses. En elles hi ha punts difícils d'entendre, que la gent ignorant i poc instruïda tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició. 17 Vosaltres, doncs, estimats, ara ja esteu previnguts: vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'engany d'uns homes sense llei, i no perdeu la vostra fermesa. 18 Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l'eternitat. Amén.

LECTURA 18/10/13 2ª PERE 2

Els falsos mestres (2)

2

Així com entre el poble d'Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines pernicioses; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s'atrauran una perdició que no trigarà. Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d'ells el camí de la veritat serà objecte d'injúries. Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.
Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l'infern, on els té reservats per al dia del judici. Tampoc no va perdonar el món antic: féu baixar el diluvi sobre aquell món d'impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, com a exemple per als impius dels temps que vindrien. En canvi, va alliberar Lot, el just, abatut pel comportament desvergonyit d'uns homes sense llei; aquell just residia enmig d'ells, i les males accions que veia i sentia torturaven dia rere dia la seva ànima recta. I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici, 10 sobretot els qui amb afanys d'impuresa van darrere els desigs carnals i menyspreen la sobirania del Senyor.
Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos, 11 quan ni tan sols els àngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentència injuriosa contra ells. 12 Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran també com els animals, 13 recolliran la paga del mal que han fet. El seu plaer són les disbauxes en ple dia. Impurs i viciosos, es rabegen en els seus enganys quan banquetegen amb vosaltres. 14 Tenen els ulls afamats d'adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, estan avesats a l'avarícia, són dignes de maledicció. 15 Abandonant el camí recte, s'han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que es volgué guanyar una paga fent el mal; 16 però va trobar qui el va reprendre per la seva transgressió: una somera, incapaç de parlar, féu servir paraules humanes i va aturar aquella insensatesa del profeta.
17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. 18 Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de desigs carnals i llibertins, sedueixen els qui tot just s'han escapat d'entre els qui viuen en l'error. 19 Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció. L'home es torna sempre esclau d'allò que el domina. 20 En efecte, els qui s'han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s'hi enreden novament i es deixen dominar, acaben pitjor que abans. 21 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. 22 Els ha succeït allò tan encertat del proverbi: El gos retorna al seu vòmit; i també: «La truja, quan s'ha rentat, es rebolca en el fang.»

LECTURA 17/10/13 2ª PERE 1

Preliminars (1)
Salutació

1
 
Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.
 
La vocació cristiana
 
El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina.
Per això mateix, heu de treballar amb tot l'esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; el coneixement, del domini d'un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; la pietat, de l'estimació fraterna; l'estimació fraterna, de l'amor. Perquè, si posseïu en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. El qui no les posseeix no hi veu, és un curt de vista, i s'oblida que ha estat purificat dels seus pecats d'altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l'elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serà concedida generosament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.
 
El testimoni d'apòstols i profetes
 
12 Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb les meves advertències; 14 sé que molt aviat hauré de deixar-la, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de recordar aquests ensenyaments.
16 Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.» 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors. 20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l'Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vingués d'un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l'Esperit Sant, han parlat de part de Déu.

LECTURA 16/10/13 1ª PERE 5

Els ancians i els joves

5

Als ancians que presideixen la vostra comunitat i que són entre vosaltres, jo, que sóc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria.
I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.
 
Humilitat i fermesa en la fe
 
Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. Per això, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. 10 I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. 11 D'ell és el poder per sempre. Amén.
 
Cloenda (5,12-14)
 
12 Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. 13 Us saluda la comunitat, escollida com vosaltres, que resideix a Babilònia, i us saluda també Marc, el meu fill. 14 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau fratern.
Pau a tots vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

LECTURA 15/10/13 1ª PERE 4

El trencament amb el pecat

4

Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el seu cos, armeu-vos també vosaltres d'aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d'acord amb els desigs terrenals, sinó fent la voluntat de Déu. Ja heu passat prou temps complint la voluntat dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables. Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d'injuriar-vos. Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judicar els vius i els morts. Perquè també als morts ha estat anunciat l'evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, puguin viure en Déu gràcies a l'Esperit.
 
La vida comunitària
 
S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats. Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. 10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. 11 Si algú parla, que sigui per transmetre paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D'ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
 
Exhortacions per al moment present (4,12-5,11)
 
La prova
 
12 Estimats, no us estranyeu que s'hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d'extraordinari. 13 Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria. 14 I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L'Esperit de la glòria, que és l'Esperit de Déu, reposa damunt vostre. 15 Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se en els afers d'altri. 16 Però si algú ha de sofrir pel fet de ser cristià, que no se n'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom. 17 Ja arriba el temps del judici, i comença pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l'evangeli de Déu? 18 Si el just amb prou feines se salva, què serà de l'impiu i el pecador? 19 Per tant, que tots els qui sofreixen d'acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i es posin en mans del Creador, que és fidel.

LECTURA 14/10/13 1ª PERE 3

Les mullers i els seus marits

3

Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d'adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d'or i vestits elegants; cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l'ornament incorruptible d'un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s'adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara, que obeïa Abraham i l'anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i no teniu por de res.
També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.
 
Amor als germans i a tothom
 
Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. 10 Diu l'Escriptura:
El qui vol estimar la vida
i veure dies feliços,
que guardi la llengua del mal,
que no diguin res de fals
els seus llavis.
11 Que es decanti del mal i faci el bé,
que busqui la pau
i procuri aconseguir-la.
12 Perquè els ulls del Senyor
vetllen pels justos,
està atent a la seva pregària,
però es gira contra els malfactors.
 
Sofrir com a cristians
 
13 Si us preocupeu de fer el bé, qui us podrà fer cap mal? 14 Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l'altra gent ni heu de tremolar davant d'ells. 15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians. 17 Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal.
 
Jesucrist, salvador i triomfant
 
18 També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. 19 Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, 20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s'allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l'arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l'aigua. 21 I l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. 22 Ell se'n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders.

LECTURA 11/10/13 1ª PERE 2

2

Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d'hipocresies, enveges i murmuracions, com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. Vosaltres ja heu tastat que n'és, de bo, el Senyor.
 
L'Elegit i els elegits
 
Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. Per això es diu en l'Escriptura:
Poso a Sió un que és pedra angular,
escollida, preciosa;
els qui creuen en ell
no quedaran confosos.
Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal, i és pedra d'ensopec i roc que fa caure; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. 10 Vosaltres que en altre temps no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s'ha compadit de vosaltres.
 
Viure com a cristians (2,11-4,11)
 
Servents de Déu enmig dels homes
 
11 Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. 12 Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seva vinguda.
13 Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l'emperador com a sobirà, 14 i als governadors com a enviats d'ell per a castigar els malfactors i fer l'elogi dels qui es porten bé. 15 Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància; 16 sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu. 17 Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l'emperador.
Els esclaus i l'exemple de Crist
 
18 Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. 19 Perquè és bo d'aguantar un tracte injust quan es fa per amor a Déu. 20 En efecte, què té de gloriós suportar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d'obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.
21 Aquesta és la vocació que heu rebut,
ja que també Crist
va patir per vosaltres:
així us deixava un exemple
perquè seguiu les seves petjades.
22 Ell no va cometre pecat
ni va tenir mai als llavis la perfídia.
23 Quan l'insultaven,
no tornava l'insult;
quan el turmentaven,
no responia amb amenaces,
sinó que confiava la seva causa
al qui judica amb justícia.
24 Ell mateix va portar
els nostres pecats
en el seu cos sobre el patíbul,
perquè, morts als pecats,
visquéssim com a justos.
Ell, amb les seves ferides, us curava.
25 Tots anàveu esgarriats
com ovelles disperses,
però ara heu tornat
al vostre pastor i guardià.

LECTURA 10/10/13 1ª PERE 1

Preliminars (1,1-12)

Salutació

1
 
Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l'Àsia i a Bitínia, escollits des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l'Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.
Acció de gràcies
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribéssiu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena; perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure'l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.
10 Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia que Déu us volia concedir. 11 Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. 12 Déu els va revelar que el missatge que comunicaven no anava destinat a ells, sinó a vosaltres; ara us l'han anunciat els qui us han predicat l'evangeli, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Aquest és el missatge que els àngels es deleixen per contemplar.
 
Una comunitat de sants i escollits (1,13-2,10)
Cridats a ser sants
 
13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. 14 Sou fills obedients: no us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell qui és sant i us ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l'Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant. 17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.
 
La paraula de Déu, llavor i aliment
 
22 Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor sincer. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net, 23 ja que heu estat engendrats de nou, no d'una llavor corruptible, sinó d'una que és incorruptible: la paraula de Déu viva i eterna. 24 Perquè
els homes són tots herba,
i tota la seva glòria
és com la flor dels prats.
L'herba s'asseca i la flor cau,
25 però la paraula del Senyor
dura per sempre.
I aquesta paraula és l'evangeli que us ha estat anunciat.

LECTURA 9/10/13 3ª JOAN

Salutació

1

L'ancià a l'estimat Gaius, a qui estimo en la veritat. Estimat, et desitjo que et trobis bé i que en tot tinguis prosperitat, tal com en té la teva ànima.
M'ha omplert de goig que vinguessin alguns germans i donessin testimoni de la teva veritat; vull dir del teu comportament segons la veritat. No hi ha res que m'alegri tant com sentir dir que els meus fills es comporten d'acord amb la veritat.
 
Cooperació i oposició
 
Estimat, demostres que ets fidel quan treballes pels germans, i més si són forasters. Davant la comunitat reunida, ells han donat testimoni del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge tal com escau a homes de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist i no accepten res dels pagans. A nosaltres, doncs, ens toca d'ajudar homes com aquests i de col·laborar així a la causa de la veritat.
He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d'ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat. 10 Per això, quan vingui, li retrauré tot el que fa criticant-nos de mala manera. I com si no en tingués prou, no acull els germans i impedeix que ho facin els qui hi estarien disposats, i fins i tot els expulsa de la comunitat. 11 Estimat, no imitis el mal, sinó el bé. Qui obra el bé, és de Déu, però qui obra el mal, mai no ha vist Déu.
12 Tothom dóna testimoni a favor de Demetri, i en dóna fins i tot la mateixa veritat. També nosaltres en donem, i tu saps que el nostre testimoni és digne de crèdit.
 
Cloenda
 
13 Tindria moltes coses per dir-te, però no vull fer anar la tinta i la ploma. 14 Espero veure't aviat i en parlarem personalment.
15 La pau sigui amb tu. Et saluden els amics. Tu també saluda els amics, un per un.

LECTURA 8/10/13 2ª JOAN

Salutació

1

L'ancià a la Senyora, elegida de Déu, i als seus fills. Us estimem en la veritat, jo mateix i tots els qui han arribat al coneixement de la veritat. I ens mou a estimar-vos, la veritat que està en nosaltres i que estarà amb nosaltres per sempre. De part de Déu Pare i del seu Fill Jesucrist, hi haurà amb nosaltres gràcia, misericòrdia i pau, plenes de veritat i d'amor.
 
Veritat i amor
 
M'ha omplert de goig trobar alguns dels teus fills que es comporten d'acord amb la veritat, seguint el manament que hem rebut del Pare. Però ara, Senyora, t'ho demano: estimem-nos els uns als altres. El que t'escric no és cap manament nou: és el manament que tenim des del principi. Estimar vol dir comportar-se d'acord amb els manaments de Déu. Aquest és el manament que heu de seguir, tal com l'heu sentit des del principi.
Pel món corren molts impostors: no confessen que Jesucrist s'hagi fet realment home. Els qui diuen això són l'Impostor i l'Anticrist. Estigueu alerta a no perdre el fruit del nostre treball, perquè un dia en pugueu rebre una plena recompensa. Tothom qui va massa enllà i no es manté en la doctrina del Crist, no posseeix Déu. Però aquell qui s'hi manté, posseeix tant el Pare com el Fill. 10 Si algú us ve a trobar i no sosté aquesta doctrina, no l'acolliu a casa vostra ni el saludeu, 11 perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres.
 
Cloenda
 
12 Tinc moltes coses per dir-vos, però ara no vull fer anar el paper i la tinta: espero venir-vos a trobar i parlar personalment amb vosaltres, i així la nostra joia serà completa.
13 Et saluden els fills de la teva germana, l'elegida.