LECTURA 2/1/14 LLUC: 24

El sepulcre buit

24

1 El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5 Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:
-Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."
8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9 Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

Els deixebles d'Emmaús

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
-De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
-Què hi ha passat?
Li contestaren:
-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
-Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:
-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
-Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Jesús s'apareix als deixebles

36 Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:
-Pau a vosaltres.
37 Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:
-Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
-¿Teniu aquí res per a menjar?
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
44 Després els digué:
-Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
45 Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46 Els digué:
-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Ascensió de Jesús

50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

LECTURA 1/1/14 LLUC: 23

Jesús davant de Pilat

23

1 Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat. 2 Van començar així la seva acusació contra ell:
-Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.
3 Pilat el va interrogar:
-¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
-Tu ho dius.
4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
-No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.
5 Però ells insistien:
-Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d'Herodes

6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
8 Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. 9 L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. 10 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort

13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, 14 i els digué:
-M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
( 17 ) 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:
-Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs!
19 Barrabàs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.
20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:
-Crucifica'l, crucifica'l!
22 Pilat els digué per tercera vegada:
-Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria acabà per imposar-se.
24 Pilat decidí de satisfer la seva petició: 25 va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

Crucifixió de Jesús

26 Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell. 27 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:
-Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" 31 Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?
32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia:
-Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.
35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:
-Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:
-Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:
-¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
-¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
42 I deia:
-Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
43 Jesús li digué:
-T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.

Mort de Jesús

44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força:
-Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.
47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
-Realment, aquest home era innocent.
48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.

Sepultura de Jesús

50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

LECTURA 31/12/13 LLUC: 22

Complot contra Jesús

22

1 S'acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. 2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s'ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l'anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. 4 Aquest se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia del temple sobre com els podria entregar Jesús. 5 Ells se'n van alegrar i convingueren de donar-li diners. 6 Judes s'hi comprometé i buscava l'ocasió d'entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.

Preparatius del sopar pasqual

7 Va arribar el dia dels Àzims en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual. 8 Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:
-Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.
9 Ells li preguntaren:
-On vols que el preparem?
10 Els digué:
-Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri 11 i digueu al cap de casa: "El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 12 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar.
13 Ells se'n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

L'últim sopar

14 Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:
-Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! 16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
17 Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
-Preneu això i repartiu-vos-ho, 18 perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
19 Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
-Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
-Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. 21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. 22 El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!
23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important

24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. 25 Jesús els digué:
-Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. 26 Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, 29 i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: 30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel.

Anunci de les negacions de Pere

31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.
33 Pere li digué:
-Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!
34 Però Jesús li respongué:
-T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.

Bossa, sarró i espasa

35 Després els digué:
-Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
-No res.
36 Ell els digué:
-Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. 37 Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.
38 Ells digueren:
-Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
-Ja n'hi ha prou!

Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres

39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
40 Arribat al lloc, els digué:
-Pregueu demanant de no caure en la temptació.
41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava 42 dient:
-Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:
-Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

Jesús és detingut

47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:
-Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?
49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
-Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?
50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.
51 Però Jesús va dir:
-Deixeu-los fer!
I tocant-li l'orella, el va guarir.
52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:
-Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.

Negacions de Pere

54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:
-Aquest home també hi anava, amb ell.
57 Però ell ho negà:
-No, dona; no el conec de res.
58 Poc després, un altre el va veure i digué:
-Tu també ets d'ells.
Pere contestà:
-No, home; no ho sóc pas.
59 Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:
-És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60 Però Pere va replicar:
-No, home; no sé de què parles.
A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» 62 I així que va ser fora, va plorar amargament.

Burles de la guàrdia del temple

63 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l'escarnien i li pegaven. 64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:
-Fes de profeta! Endevina qui t'ha pegat!
65 I deien moltes més injúries contra ell.

Jesús davant el Sanedrí

66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell 67 i li digueren:
-Si ets el Messies, digue'ns-ho.
Ell els respongué:
-Si us dic que sí, no em creureu, 68 i si us faig preguntes, no em respondreu. 69 Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
70 Llavors tots van dir:
-Per tant, tu ets el Fill de Déu!
Jesús els contestà:
-Vosaltres mateixos dieu que ho sóc.
71 Ells van dir:
-Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

LECTURA 30/12/13 LLUC: 21

L'ofrena d'una viuda pobra

21

1 Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. 2 Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, 3 i digué:
-Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4 Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Jesús anuncia la destrucció del temple

5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué:
6 -De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.

Començament de les calamitats

7 Llavors li preguntaren:
-Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
8 Ell digué:
-Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
10 Després els va dir:
-Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
12 »Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serà una ocasió de donar testimoni. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. 18 Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida!

La gran tribulació

20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, 22 perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. 23 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: 24 moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit.

La vinguda del Fill de l'home

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

La lliçó de la figuera

29 I els digué una paràbola:
-Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.
37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 De bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.

LECTURA 27/12/13 LLUC: 20

L'autoritat de Jesús

20

1 Un d'aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables 2 i li preguntaren:
-Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
3 Ell els replicà:
-Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4 el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?
5 Ells discutien i es deien:
-Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 6 Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.
7 Per això van respondre que no ho sabien.
8 Llavors Jesús els digué:
-Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels vinyaters homicides

9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
-Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar.
»Què els farà l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
Els qui escoltaven van exclamar:
-Això mai!
17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:
-Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

El tribut al Cèsar

20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:
-Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24 -Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la cara i la inscripció?
Ells li respongueren:
-Del Cèsar.
25 Jesús els digué:
-Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

Els saduceus i la resurrecció

27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

28 -Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
-Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
-Mestre, has respost bé.
40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

El Messies, fill de David

41 Aleshores ell els va preguntar:
-Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:
» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus.
44 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?

Acusacions contra els mestres de la Llei

45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46 -Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

LECTURA 26/12/13 LLUC: 19

Jesús i Zaqueu

19

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
-Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
-Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
-Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
9 Jesús li digué:
-Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

Paràbola de les mines

11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. 12 Per això digué:
-Un home de família noble havia d'anar-se'n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. 13 Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:
»-Negocieu-hi mentre sóc fora.
14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»-No volem que aquest regni damunt nostre.
15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. 16 Es presentà el primer i digué:
»-Senyor, els teus diners n'han produït deu vegades més.
17 »Ell li respongué:
»-Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
18 »Vingué després el segon i digué:
»-Els teus diners, Senyor, n'han produït cinc vegades més.
19 »Va dir també a aquest:
»-Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20 »Però se'n presentà un altre que digué:
»-Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
22 »Ell li respon:
»-Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23 Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»-Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.
25 »Ells li contestaren:
»-Senyor, si ja en té deu vegades més!
26 »Ell replicà:
»-Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.

Entrada de Jesús a Jerusalem

28 Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d'ells pujant cap a Jerusalem. 29 Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles 30 amb aquest encàrrec:
-Aneu al poble d'aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: "El Senyor l'ha de menester."
32 Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren:
-Per què el deslligueu?
34 Ells respongueren:
-El Senyor l'ha de menester.
35 Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. 37 Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:
- Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
-Mestre, renya els teus deixebles.
40 Ell respongué:
-Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
41 Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42 i digué:
-Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! 43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. 44 Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió

Purificació del temple

45 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. 46 Els deia:
-Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres.
47 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, 48 però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.

LECTURA 25/12/13 LLUC: 18

Paràbola del jutge i la viuda

18

1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 -En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»-Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
6 I el Senyor va afegir:
-Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Paràbola del fariseu i el publicà

9 A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 -Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Jesús i els infants

15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué:
-Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

L'home ric

18 Un home important li va preguntar:
-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19 Jesús li digué:
-Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21 Ell va dir:
-Tot això ho he complert des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:
-Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure'l entristit, digué:
-Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Els qui ho sentien van dir:
-Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:
-Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28 Llavors Pere va dir:
-Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.
29 Jesús els digué:
-Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
-Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serà posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34 Ells no van comprendre res d'això: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien què volia dir.

Guarició d'un cec prop de Jericó

35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:
-Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
-Fill de David, tingues pietat de mi!
40 Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41 -Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
-Senyor, fes que hi vegi.
42 Jesús li digué:
-Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

LECTURA 24/12/13 LLUC: 17

Ensenyaments als deixebles

17

1 Jesús digué als seus deixebles:
-Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure! 2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits. 3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. 4 I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar.
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor:
-Augmenta'ns la fe.
6 Ell va respondre:
-Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? 8 ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."

Purificació de deu leprosos

11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:
-Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure'ls, Jesús els digué:
-Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
-¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
19 I li digué:
-Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.

La vinguda del Regne

20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
-El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, 21 ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre.
22 Després digué als deixebles:
-Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l'home, però no el veureu. 23 Us diran: "És aquí" o "És allà". No correu pas a buscar-lo. 24 Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d'un cap a l'altre del cel, així serà el Fill de l'home quan vingui el seu dia. 25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d'aquesta generació l'ha de rebutjar.
26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home: 27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir. 28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, 29 però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. 30 Així passarà també el dia que el Fill de l'home es manifesti. 31 Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allò que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere. 32 Recordeu-vos de la dona de Lot. 33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà.
34 »Jo us dic que aquella nit n'hi haurà dos en un mateix llit: l'un serà pres i l'altre deixat; 35 n'hi haurà dues molent juntes: l'una serà presa i l'altra deixada. ( 36 )
37 Ells li preguntaren:
-On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
-On hi ha el cadàver, s'hi apleguen els voltors.

LECTURA 23/12/13 LLUC: 16

Paràbola de l'administrador astut

16

1 Jesús deia també als seus deixebles:
-Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:
»-Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»-Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:
»-Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»-Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:
»-I tu, quant deus?
»Li respongué:
»-Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»-Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
-Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Els fariseus i el diner

14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. 15 Ell els digué:
-Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.

La Llei i el Regne de Déu

16 »El temps de la Llei i dels Profetes ha durat fins a Joan. Des d'aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s'esforça per entrar-hi. 17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.

Ensenyament sobre el divorci

18 »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Paràbola del ric i Llàtzer

19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»-Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»-Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»-Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»-Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»-No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»-Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

LECTURA 20/12/13 LLUC: 15

Jesús i els pecadors

15

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
-Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Paràbola de l'ovella perduda

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:
4 -Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5 I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?
7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Paràbola de la dracma perduda

8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9 I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

Paràbola del fill pròdig

11 I digué encara:
-Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:
»-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:
»-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:
»-El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:
»-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

LECTURA 19/12/13 LLUC: 14



Guarició d'un home hidròpic en dissabte 

14

1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. 2 Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. 3 Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
-¿És permès o no de curar en dissabte?
4 Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. 5 Després els digué:
-Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l'en trauria tot seguit?
6 I no van ser capaços de donar-li cap resposta.

Escollir els últims llocs

7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
8 -Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Convidar els pobres

12 Després digué al qui l'havia convidat:
-Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

Paràbola dels convidats al banquet

15 Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
-Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu!
16 Jesús li respongué:
-Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
17 »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»-Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué:
»-He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.
19 »Un altre digué:
»-He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis.
20 »Un altre digué:
»-M'acabo de casar, i per això no puc venir.
21 »El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir:
»-Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos.
22 »Després el criat digué:
»-Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
23 »L'amo va dir al servent:
»-Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa.
24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

El seguiment de Jesús

25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26 -Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."
31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

La sal insípida

34 »La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? 35 No és bona ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l'han de llençar. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

LECTURA 18/12/13 LLUC: 13

Necessitat de convertir-se

13

1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:
-¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

6 I els digué aquesta paràbola:
-Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. 7 Llavors digué al qui li menava la vinya:
»-Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
8 »Ell li respongué:
»-Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Guarició d'una dona en dissabte

10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
-Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
13 Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
-Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.
15 El Senyor li contestà:
-Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador? 16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s'alegrava de tots els prodigis que feia.

Paràbola del gra de mostassa
 
18 Jesús deia:
-A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? 19 És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .

Paràbola del llevat

20 I digué encara:
-A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

L'entrada al Regne de Déu

22 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:
-Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
24 -Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
25 »Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." 26 Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" 27 Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! " 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

Herodes vol matar Jesús

31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
-Vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar.
32 Ell els respongué:
-Aneu a dir a aquella guineu: "Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. 33 Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem."

Lamentació sobre Jerusalem

34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! 35 Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

LECTURA 17/12/13 LLUC: 12

Advertiment contra la hipocresia

12

1 La gent s'havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
-Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. 2 No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.

Invitació a la confiança

4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l'infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l'heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n'oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

Reconèixer Jesucrist davant els homes

8 »I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu. 9 Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat.
11 »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: 12 l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.

Paràbola del ric insensat

13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:
-Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.
14 Ell li respongué:
-Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
15 Llavors digué a la gent:
-Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
-A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
20 »Però Déu li digué:
»-Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

Confiança i neguit

22 Després digué als seus deixebles:
-Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 28 I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.
32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.

Invitació a vetllar

35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!
39 »Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
41 Aleshores Pere li digué:
-Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El Senyor continuà:
-¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més.

Jesús, motiu de divisió

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Discernir el temps present

54 I deia també a la gent:
-Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: "Ve pluja", i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: "Farà calor", i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

Actuar amb urgència

57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó. 59 T'asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

LECTURA 16/12/13 LLUC: 11

La pregària dels deixebles

11

1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
-Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
2 Ell els digué:
-Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dóna'ns cada dia
el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permetis
que caiguem en la temptació.
5 I els digué encara:
-Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", 7 segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." 8 Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9 »I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.

Jesús i Beelzebul

14 Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n'estava meravellada. 15 Però alguns digueren:
-Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
16 D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 17 Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
-Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. 18 Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. 19 Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 20 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
21 »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. 22 Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
23 »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.

Retorn de l'esperit maligne

24 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." 25 Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. 26 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans.

La veritable felicitat

27 Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:
-Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!
28 Però ell va respondre:
-Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!

El senyal de Jonàs

29 S'anava reunint encara més gent, i Jesús començà a dir:
-La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. 30 Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l'home ho serà per a aquesta generació. 31 El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà per condemnar els homes d'aquesta generació, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. 32 El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

El llum del cos

33 »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. 34 El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. 35 Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor. 36 Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t'il·lumina amb la seva claror.

Acusacions contra els fariseus i els mestres de la Llei

37 Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. 38 El fariseu es va estranyar quan veié que no s'havia rentat ritualment abans de dinar. 39 El Senyor li digué:
-Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. 40 Insensats! El qui ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? 41 Doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
42 »Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.
43 »Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places!
44 »Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!
45 Un mestre de la Llei li digué:
-Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres.
46 Jesús respongué:
-Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
47 »Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! 48 Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!
49 »Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." 50 Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, 51 des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: Déu en demanarà comptes a aquesta generació.
52 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!
53 Quan Jesús va sortir d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, 54 parant-li trampes per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

LECTURA 13/12/13 LLUC: 10

Missió dels setanta-dos deixebles

10

1 Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia:
-La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. 3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5 Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa." 6 Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!" 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Les poblacions galilees que no s'han convertit

13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. 14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
16 »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat.

Retorn dels setanta-dos de la missió

17 Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:
-Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.
18 Jesús els digué:
-Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

Pregària de Jesús

21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
-T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
22 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
-Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Paràbola del bon samarità

25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
-Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué:
-Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué:
-Has respost bé: fes això i viuràs.
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
-I qui són els altres que haig d'estimar?
30 Jesús va contestar dient:
-Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. 34 S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. 35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»-Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
-El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
-Vés, i tu fes igual.

Marta i Maria

38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:
-Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
-Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.