LECTURA 1/5/16, MATEU 13:1-52, DIOS EN SANDALIAS (197)

Misteris del regne
(Jesús ensenya en paràboles)
El mestre explica
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

--Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:
--Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
31 Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
--Sí.
52 Ell els diu:
--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Llegint les explicacions que va donar Jesús sobre la paraula als seus deixebles:
1- Quina responsabilitat tenim en els resultats?
2- Podem ser més eficients en la nostra feina?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Publicat per Cap comentari:

LECTURA 30/4/16, MATEU 13:1-52, DIOS EN SANDALIAS (196)

Misteris del regne
(Jesús ensenya en paràboles)
La feina de sembrar
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

--Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:
--Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
31 Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
--Sí.
52 Ell els diu:
--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

Llegint la paràbola del sembrador, pensa en els principis que revela en relació a la tasca de compartir amb altres la Paraula de Déu.
1- Quina part d'aquest procés ens correspon a nosaltres?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Publicat per Cap comentari:

LECTURA 29/4/16, MATEU 13:1-52, DIOS EN SANDALIAS (195)

Misteris del regne
(Jesús ensenya en paràboles)
Canvi d'estratègia
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
--Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:
--Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
31 Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
--Sí.
52 Ell els diu:
--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

Hem recorregut junts els primers capítols dels Evangelis. Pel camí hem vist, setmana rere setmana, com el ministeri de Crist ha crescut a un ritme sostingut. El veiem, en aquesta etapa, constantment envoltat d'enormes multituds. En mig d'aclamacions que revelen el nivell de popularitat que ha assolit, no podem obviar la creixent oposició per part de les institucions religioses que tant dominaven la vida d'Israel. L'observació ha de sevir d'advertència a cadascun dels qui desitgem caminar amb una major intimitat amb Jesús. Lluny de ser aplaudits pels qui ens envolten, s'aixecaran persones que cercaran la forma de destorbar, desacreditar i qüestionar tot el que estem vivint. Demana a Déu que el seu impuls sobre la teva vida sigui més fort que el desig de quedar bé amb els demés.

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Publicat per Cap comentari:

LECTURA 28/4/16, MATEU 12:22-37, DIOS EN SANDALIAS (194)

Pel fruit es coneix
(Jesús davant una acusació)
Evidències del Regne

22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. 23 Tota la gent, desconcertada, deia:
--¿No deu ser aquest el Fill de David?
24 Quan els fariseus ho sentiren, digueren:
--Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué:
--Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. 26 I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? 27 I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 28 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l'Esperit de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
29 »Com pot entrar algú a casa d'un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? Tan sols així li podrà saquejar la casa. 30 Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
31 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l'Esperit no serà perdonada. 32 El qui parli contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui parli contra l'Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l'altre.
33 »Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquè l'arbre es coneix pel fruit. 34 Cria d'escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. 35 L'home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. 36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

El passatge acaba amb una molt seriosa revelació que ens ajuda a entendre que les nostres paraules no són "simplement" paraules.
1- A què es referia Jesús quan va advertir que seríem jutjats per cadascuna d'elles?
2- Què volgué indicar al dir que les nostres mateixes paraules ens jutjarien?
3- Quina modificació hauria d'experimentar la nostra vida per no rebre un judici sever?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Publicat per Cap comentari:

LECTURA 27/4/16, MATEU 12:22-37, DIOS EN SANDALIAS (193)

Pel fruit es coneix
(Jesús davant una acusació)
El que sobreïx del cor

22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. 23 Tota la gent, desconcertada, deia:
--¿No deu ser aquest el Fill de David?
24 Quan els fariseus ho sentiren, digueren:
--Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué:
--Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. 26 I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? 27 I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 28 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l'Esperit de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
29 »Com pot entrar algú a casa d'un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? Tan sols així li podrà saquejar la casa. 30 Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
31 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l'Esperit no serà perdonada. 32 El qui parli contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui parli contra l'Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l'altre.
33 »Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquè l'arbre es coneix pel fruit. 34 Cria d'escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. 35 L'home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. 36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Després d'incloure l'analogia del fruit que identifica l'espècie de l'arbre, el Senyor avança una pas més, aplicant el mateix principi a les paraules que surten de la nostra boca.
Llegint els versets 34-35
1- Quin principi espiritual pot enunciar en base a aquesta declaració?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Publicat per Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)