LECTURA 1/9/16, MATEU 18:15-35, DIOS EN SANDALIAS (320)

Quan un germà peca
(Jesús ensenya sobre la restauració)
Dos o tres testimonis

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

La primera responsabilitat entre els fills de Déu, quan una persona en la comunitat de fe peca, és acostar-nos a ella amb la intenció d'exhortar-la a tornar al camí assenyalat pel Senyor pels seus. Jesús no identifica una persona dins de l'església a qui li correspongui aquesta responsabilitat, per la qual cosa, ningú de nosaltres ens podem quedar de braços creuats esperant que un altre prengui la iniciativa en aquest procés.
El desenllaç ideal d'aquesta exhortació és que la persona escolti la reprensió i es penedeixi del pecat comés. El Senyor, tanmateix, coneixia bé la duresa dels nostres cors i la nostra propensió i a escudar-nos darrera d'una muralla d'excuses i argumentacions que justifiquen el nostre procedir. La Bíblia en va plena d'exemples d'aquesta mena de reaccions, essent particularment notòria l'extraordinària incapacitat de de penediment que demostrà Saül, per la que perdé el tron i la seva herència a la casa de Déu. Anticipant-se a aquesta duresa de cor, Crist afegeix una segona instrucció.
Llegeix-ne els detalls al verset 16.
1- Quin és el següent pas?
2- Quin és el benefici d'anar amb testimonis addicionals?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC


LECTURA 31/8/16, MATEU 18:15-35, DIOS EN SANDALIAS (319)

Quan un germà peca
(Jesús ensenya sobre la restauració)
Mira't a tu mateix

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
El pecat és part de la realitat de la vida cristiana i contínuament produeix estralls a la família de Déu. La forma en la que es confronta la persona caiguda serà clau en el procés de restauració. Pau ens proveeix una orientació addicional a Gàlates 6:1-5
1- Pren-te un temps per llegir aquest passatge i identifica els elements principals que hem de tenir en compte al cercar la correcció d'algú.

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC


LECTURA 30/8/16, MATEU 18:15-35, DIOS EN SANDALIAS (318)

Quan un germà peca
(Jesús ensenya sobre la restauració)
Acostament inicial

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Existeix gran confusió sobre la forma adequada de reaccionar quan els qui són part de la família cauen. Per una banda hem estat testimonis de les expressions més legalistes i dures per part del cos de Crist contra aquells que estan en pecat. Per altra banda, en aquests temps s'ha instal·lat entre molts la idea que hem de ser exageradament tolerants amb la caiguda dels nostres germans, evitant, a qualsevol preu, no caure en "judici" contra els demés. En l'afany de no cometre aquesta falta, traiem importància a certes conductes i actituds, malgrat siguin comportaments clarament condemnats per la Paraula. Una carta que vaig rebre d'un col·lega exemplifica aquesta segona postura. En aquesta, l'autor descrivia un groller incident d'adulteri com un "error".
Les instruccions que Crist presenta sobre situacions de pecat són senzilles i segueixen un ordre ben clar. Examina el primer pas que proposa el verset .
1- Quin desafiament ens presenta aquest pas?
2- Quins poden ser els possibles desenllaços d'aquesta acció?
3- Quin fruit deixa una reprensió ben rebuda?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 29/8/16, MARC 9:38-42, DIOS EN SANDALIAS (317)

Som molts més
(Jesús corregeix Joan)
Zel mal dirigit

38 Joan digué a Jesús:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús respongué:
--No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quants anys contenen aquests versets?

2- En la teva opinió, com creus que va passar la vida de Jesús durant aquest temps?
3- Quins factors contribuïren al seu creixement?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC


LECTURA 28/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (316)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Noranta-nou per una

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

La serositat de fer pecar a un petitó, que Jesús ha mencionat als dotze, li proveeix el context apropiat per ensenyar sobre la perspectiva celestial envers el pecador. Tot seguit el Senyor referí als deixebles una paràbola en la que fàcilment es podien identificar. La conclusió d'aquest text és la que ens proveeix la millor explicació per entendre la petita paràbola que ens contà: "el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits".
Llegeix els detalls en les versets 12-14.
1- Quines indicacions ens dóna aquesta història sobre l'amor del Pare?

2- Quin és el risc que assumí per recuperar l'ovella perduda?
3- Per què és tan intensa l'alegria en trobar l'ovella perduda?


Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 27/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (315)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Millor manco o coix

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

La gravetat de ser una pedra d'ensopec pels més indefensos portà al Senyor a compartir amb els deixebles una recomanació que molts consideren massa radical.
Al llegir els versets 8-9:
1- A què es refereix, en aquest context, la frase "et fa caure en pecat"?

2- Quina és la recomanació de Crist per aquestes ocasions?
3- Com es pot aconseguir això a la pràctica?
4- Què els espera a aquells que no aconsegueixen sortir-se'n de les temptacions que aguaiten al pecador?


Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 26/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (314)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Ai de les pedres d'ensopec!

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

El Senyor, en un ensenyament sobre la importància de ser com nens, ha aprofitat l'avinentesa per parlar del valor que el Pare els hi dóna als més petits. S'entén, en aquesta referència, que això no inclou només als d'escassos anys de vida, sinó a tots aquells que, igual que els nens, són els més indefensos i menys considerats en la societat. Multitud de persones transcorren la totalitat de la seva vida davant la indiferència de la gran majoria de la població del món.
Llegint els versets 6,7 i 10:
1- Què converteix una persona en pedra d'ensopec?
2- Per què és tan seriós l'efecte de fer ensopegar a altres?
3- Què volgué indicar Jesús amb la referència als àngels?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 25/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (313)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Que no se'n perdi ni un de sol

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

Jesús prengué un nen per parlar als ses deixebles de la veritable grandesa en el regne dels cels. Havien estat discutint pel camí, sobre qui d'ells seria el més important , un debat que, no aportava res al seu creixement espiritual. Més aviat refermava en ells valors contraris als del regne. Els nens, els assenyalava Crist, exemplificaven el cor senzill i humil que Déu desitja veure en els seus fills. No només els cridà a convertir-se a aquest estil de vida, sinó que estiguessin disposats a rebre amb afecte a tots els que, com els més petits, eren ignorats per la majoria de persones.
1- Per què inclogué en aquest ensenyament el perill de fer ensopegar als més petits?
2- De quina manera podríem ser causa d'ensopec a la vida d'ells?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 24/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (312)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Tots per igual

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.


PREGUNTES- REFLEXIÓ


Davant la disputa que es desfermà entre els deixebles sobre qui era el més gran entre ells, Jesús prengué un nen i els cridar a convertir-se altre cop a un estil de vida similar al dels més petits. A la reflexió d'ahir identificàrem almenys 2 elements necessaris per experimentar una segona conversió. Jesús afegí un element més a camí que havien de recórrer.
1- Quin era aquest element?
2- Què implicava, pels deixebles, l'exhortació a "acollir als infants en nom meu"?
3- Què implicava rebre a un nen en la societat de l'època?
4- Quin era el concepte de grandesa al que apuntava Jesús?
5- De quina manera exemplificà aquesta grandesa en la seva pròpia vida?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 23/8/16, MATEU 18:1-14, DIOS EN SANDALIAS (311)

Ser com nens
(Jesús ensenya sobre la humilitat)
Segona conversió

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

Un nen serví perquè Jesús donés un admirable ensenyament sobre la grandesa en el regne dels cels. Els indicà que la meta era arribar a posseir la mateixa humilitat que ells, i els assenyalà que era impossible entrar en el regne a no ser que tornessin a convertir-se.
1- Quin concepte incorpora la conversió?
2- Quina era la conversió que pretenia pels seus deixebles?
3- A la pràctica, com podien recórrer aquest camí?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC