LECTURA DIMECRES 2/11/16 SALM 27

Dimecres 2 de Novembre

Joan 4

1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. 2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. 3 Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea. 

4 Jesús havia de travessar Samaria. 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

--Dóna'm aigua.

8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.

9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

15 Li diu la dona:

--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

16 Ell li diu:

--Vés a cridar el teu marit i torna.

17 La dona li contesta:

--No en tinc, de marit.

Li diu Jesús:

--Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.

19 La dona li respon:

--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.

21 Jesús li diu:

--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.

25 Li diu la dona:

--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.

26 Jesús li respon:

--Sóc jo, el qui et parla.

27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:

29 --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?

30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.

31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:

--Rabí, menja.

32 Però ell els contestà:

--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.

33 Els deixebles es preguntaven entre ells:

--És que algú li ha portat menjar?

34 Jesús els diu:

--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:

--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

43 Dos dies després, Jesús se'n va anar d'allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:

--Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.

49 El funcionari li contestà:

--Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

50 Jesús li digué:

--Vés, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren:

--El teu fill viu!

52 Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor. Els criats li respongueren:

--Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.

53 Llavors el pare s'adonà que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.

54 Aquest segon senyal prodigiós, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Salm 27

El Señor es mi luz y mi salvación:

¿De quién temeré?

El Señor es el baluarte de mi vida:

¿De quién me asustaré?

Este salmo ha inspirado ánimo a los creyentes a lo largo de los siglos y las generaciones. El poema combina expresiones de miedo y confianza del salmista de una forma pareja. Por un lado se enuncian todos los peligros, miedos y situaciones que está afrontando y por otro, se van intercalando expresiones de confianza y dependencia en el Señor.

Este salmo me ha hecho pensar en la diferencia que existe entre temer algo y que este algo o alguien pueda dañarte. Creo que hay situaciones, circunstancias e incluso personas en la vida que pueden dañarnos y dañarnos mucho, que incluso pueden llegar a quitarnos la vida, sin embargo, podemos perderles totalmente el miedo.

Creo que la presencia de Dios en mi vida puede ayudarme a perder el miedo, a no estar amedrantado, a no vivir con temor. Eso, sin embargo, no significa que nada pueda pasarme, que la enfermedad no pueda tocarme, que el dolor no pueda herirme y que la muerte no pueda alcanzarme. Simplemente significa que no tendré miedo o temor y lo enfrentaré como pueda, sin miedo, con la presencia del Señor.

Es por eso que hay una voz, una segunda persona, que no sabemos quién es que le dice al salmista con respecto a sus miedos:

Espera en el Señor, se valiente. ¡Ten ánimo, espera en el Señor!

Un principio. Negarnos a que el miedo gobierne nuestras vides.

LECTURA DIMARTS 1/11/16 SALM 26

Dimarts  1 de Novembre

Joan 3

1 Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. 2 Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

--Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.

3 Jesús li respongué:

--T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

4 Li diu Nicodem:

--Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?

5 Jesús respongué:

--T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. 6 De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. 7 No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

9 Nicodem li replicà:

--Com pot ser tot això?

10 Jesús li respongué:

--I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens? 11 Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i donem testimoni d'allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. 12 Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure'm quan us parli de les celestials? 13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. 14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, 15 perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. 19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. 20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. 21 Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

22 Després d'això, Jesús se n'anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S'hi va estar un cert temps amb ells i batejava. 23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim, on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24 Llavors Joan encara no havia estat tancat a la presó.

25 Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueu sobre els ritus de purificació. 26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren:

--Rabí, aquell que era amb tu a l'altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell.

27 Joan respongué:

--Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel. 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: "Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d'ell." 29 El qui té l'esposa és l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu de l'espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. 30 Ell ha de créixer, i jo he de minvar.

31 »El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, 32 i dóna testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no admet el seu testimoni. 33 Els qui l'admeten, acrediten que Déu diu la veritat, 34 perquè l'enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dóna sense límits l'Esperit. 35 El Pare estima el Fill i ho ha posat tot a les seves mans. 36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d'ells.

Salm 26

Júzgame, Señor, que obro con honradez,

si confío en el Señor, no vacilaré.

Escrútame, Señor, ponme a prueba,

aquilata mis entrañas y mi corazón.

En este poema el salmista se acerca a la presencia de Dios para tener relación con Él. Consciente de que el Señor es un Dios justo pide ser examinado para asegurarse que nada puede impedir la comunión y la amistad. El salmista, hasta donde sabe, no tiene conciencia de pecado ni en su conducta, ni en sus actitudes, ni en sus relaciones, ni tampoco en sus motivaciones. A pesar de ello, le pide al Señor que escrute su corazón, es decir, que lo mire en profundidad, porque no tener conciencia de pecado no significa que no exista.

Me ha hecho pensar en mi propia vida y cómo el pecado puede estar presente sin que yo ni siquiera tenga conciencia del mismo. A veces me pasa que me justifico a mí mismo y encuentro razones más que sobradas para no aceptar que estoy en falso. Otras porque mi propio corazón puede ser muy sibilino y me puedo engañar a mí mismo sin, aparentemente, darme cuenta de ello.

En cualquier caso la lección aprendida es la necesidad que tengo de cultivar el saludable hábito de colocar mi corazón delante de la presencia de Dios para que pueda ser examinado en profundidad y pueda, primero descubrir y luego acrisolar, todo aquello que pueda impedir mi comunión y amistad con Él. Ahora bien, soy consciente de que no es fácil cultivar dicho hábito. Todo va en contra de hacerlo. La necesidad de un espacio tranquilo, el tener el tiempo suficiente, el preparar el corazón para ello, el deseo de cambio. Es fácil escribir sobre la importancia y más complicado establecer esas pautas en mi vida. Pero quiero hacerlo.

Un principio.

Dejar que Dios examine el corazón es una disciplina espiritual que es preciso aprender a desarrollar.

LECTURA DILLUNS 31/10/16 SALM 25

Dilluns 31 d’Octubre

Joan 2

1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

--No tenen vi.

4 Jesús li respon:

--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

5 La seva mare diu als servidors:

--Feu tot el que ell us digui.

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

7 Els diu Jesús:

--Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:

--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:

--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

12 Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.

13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms:

--Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.

18 Llavors els jueus el van interrogar:

--Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?

19 Jesús els contestà:

--Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.

20 Els jueus replicaren:

--Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?

21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.

23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

Salm 25

¿Hay alguien que respete al Señor?
Él te indicará el camino que has de seguir.

Este salmo, a pesar que la traducción no lo refleje, esta construido en forma de un acróstico de tal manera que aparecen en él las letras del alfabeto hebreo. Algunos comentaristas creen que era usado como base para desarrollar tu oración cuando no se te ocurrían temas nuevos para orar.

En este salmo de forma específica se desarrollan un buen número de temas sin que, aparentemente, tengan relación o continuidad entre si. Esto se debe, probablemente, la hecho que está construido en la forma ya señalada de acróstico. Los temas principales que se desarrollan a lo largo del mismo son, la confianza en Dios, el perdón, la dirección de Dios en la vida cotidiana, la confianza del Señor en sus fieles y, finalmente, la súplica por liberación.

Como siempre, uno lee el salmo en clave de su propia experiencia personal y en estos momentos de mi vida es la búsqueda de sentido y dirección para la siguiente etapa de mi vida personal. ¿Qué camino debo seguir? ¿Cómo debe orientar mi ministerio en los próximos años? ¿En qué debo centrar mis esfuerzos y prioridades? La promesa que la Palabra de Dios me ofrece es que Él me indicará el camino.

Hay dos cosas interesantes en ese salmo, sin embargo. La primera es que sería más apropiado leer, Él me irá indicando, ya que la revelación de Dios acostumbra a ser un proceso y raramente un momento puntual de claridad total y meridiana acerca del futuro. La segunda, es que hay una condición requerida, respetar al Señor. Sin respeto hacia Él hay pocas posibilidades de tener sintonía con el Señor y poder entender qué camino debemos tomar en la vida.

Un principio

Respeto del Señor y conocimiento de su voluntad van de la mano.

DIUMENGE 30/10/16

DIUMENGE 30 d’Octubre

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 29/10/16 SALM 24

Dissabte  29 d’Octubre

Joan 1

1 Al principi existia

el qui és la Paraula.

La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

2 Ell estava amb Déu al principi.

3 Per ell tot ha vingut a l'existència,

i res no hi ha vingut sense ell.

4 En ell hi havia la vida,

i la vida era la llum dels homes.

5 La llum resplendeix en la foscor,

i la foscor no ha pogut ofegar-la.

6 Déu envià un home que es deia Joan.

7 Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum,

perquè per ell tothom cregués.

8 Ell no era la llum,

venia solament a donar-ne testimoni.

9 Existia el qui és la llum veritable,

el qui ve al món

i il·lumina tots els homes.

10 Era present en el món,

que per ell ha vingut a l'existència,

i el món no l'ha reconegut.

11 Ha vingut a casa seva,

i els seus no l'han acollit.

12 Però a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.

13 No han nascut

per descendència de sang,

ni d'un desig carnal,

ni d'un voler humà,

sinó de Déu mateix.

14 El qui és la Paraula s'ha fet home

i ha habitat entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria,

glòria que ha rebut

com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

15 Joan dóna testimoni d'ell

quan proclama:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi

em passa al davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

16 De la seva plenitud,

tots nosaltres n'hem rebut

gràcia rere gràcia.

17 La Llei fou donada per Moisès,

però la gràcia i la veritat

han vingut per Jesucrist.

18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:

el seu Fill únic, que és Déu

i està en el si del Pare,

és qui l'ha revelat.

19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:

--Qui ets, tu?

20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:

--Jo no sóc el Messies.

21 Ells li preguntaren:

--Qui ets, doncs? Elies?

Els respon:

--No el sóc.

--Ets el Profeta?

Respongué:

--No.

22 Llavors li digueren:

--Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?

23 Ell va declarar:

--Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.

24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer aquesta altra pregunta:

--Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?

26 Joan els respongué:

--Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.

28 Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

29 L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:

--Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! 30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

32 Joan testimonià encara:

--He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. 33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

35 L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: 

--Mireu l'anyell de Déu!

37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:

--Què busqueu?

Ells li digueren:

--Rabí —que vol dir «mestre»—, on t'estàs?

39 Els respon:

--Veniu i ho veureu.

Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.

40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:

--Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».

42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:

--Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».

43 L'endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:

--Segueix-me.

44 Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, 45 va trobar Natanael i li digué:

--Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.

46 Natanael li replicà:

--De Natzaret en pot sortir res de bo?

Felip li diu:

--Vine i ho veuràs.

47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:

--Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

48 Li diu Natanael:

--D'on em coneixes?

Jesús li respon:

--Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera.

49 Li diu Natanael:

--Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel.

50 Jesús li digué:

--¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!

51 I afegí:

--Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.

Salm 24

¿Hay alguien que respete al Señor? Él te indicará el camino que has de seguir.

Este salmo, a pesar que la traducción no lo refleje, está construido en forma de un acróstico de tal manera que aparecen en él las letras del alfabeto hebreo. Algunos comentaristas creen que era usado como base para desarrollar tu oración cuando no se te ocurrían temas nuevos para orar.

En este salmo de forma específica se desarrollan un buen número de temas sin que, aparentemente, tengan relación o continuidad entre si. Esto se debe, probablemente, la hecho que está construido en la forma ya señalada de acróstico. Los temas principales que se desarrollan a lo largo del mismo son, la confianza en Dios, el perdón, la dirección de Dios en la vida cotidiana, la confianza del Señor en sus fieles y, finalmente, la súplica por liberación.

Como siempre, uno lee el salmo en clave de su propia experiencia personal y en estos momentos de mi vida es la búsqueda de sentido y dirección para la siguiente etapa de mi vida personal. ¿Qué camino debo seguir? ¿Cómo debe orientar mi ministerio en los próximos años? ¿En qué debo centrar mis esfuerzos y prioridades? La promesa que la Palabra de Dios me ofrece es que Él me indicará el camino.

Hay dos cosas interesantes en ese salmo, sin embargo. La primera es que sería más apropiado leer, Él me irá indicando, ya que la revelación de Dios acostumbra a ser un proceso y raramente un momento puntual de claridad total y meridiana acerca del futuro. La segunda, es que hay una condición requerida, respetar al Señor. Sin respeto hacia Él hay pocas posibilidades de tener sintonía con el Señor y poder entender qué camino debemos tomar en la vida.

Un principio.

Respeto del Señor y conocimiento de su voluntad van de la mano.

LECTURA DIVENDRES 28/10/16 SALM 23

Divendres 28 d’Octubre

Mateu 7: 28-29

28 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

Salm 23

El Señor es mi pastor

1 El Senyor és el meu pastor:

no em manca res.

2 Em fa descansar en prats deliciosos,

em mena al repòs vora l'aigua,

3 i allí em retorna.

Em guia per camins segurs,

per amor del seu nom;

4 ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó

em donen confiança.

5 Davant meu pares taula tu mateix

enfront dels enemics;

m'has ungit el cap amb perfums,

omples a vessar la meva copa.

6 Ben cert, tota la vida m'acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré anys i més anys

a la casa del Senyor.

El salmo 23 es con toda seguridad el más conocido de todo el salterio y ha sido de ánimo para los creyentes durante generaciones y generaciones. No soy una excepción en ese sentido y el poema de David, pastor antes que rey, ha sido de inspiración, ayuda y apoyo en épocas muy especiales de mi vida.

El pastor descrito por David es profesional y sabe lo que hace con sus ovejas. Las protege y cuida, las alimenta y da de beber y las lleva por el camino adecuado. Incluso en los momentos en que se ha de transitar por caminos peligrosos y difíciles está al lado y con su vara y cayado ofrece protección y seguridad. Sin ningún lugar a dudas nos encontramos ante un auténtico profesional del pastoreo que transmite una sensación de seguridad a sus ovejas. Es un pastor que en todo tiempo sabe lo que hace.

Esto me ha hecho pensar en Dios como mi pastor y recordar que Él siempre sabe lo que hace, aunque yo no siempre entienda lo que lleva a cabo, cómo lo hace y por qué lo consuma. Me ha hecho meditar que en muchas áreas de mi vida -no sin temor en ocasiones- me confío en las manos de profesionales en diversos ámbitos porque saben lo que hacen y, me guste o no, he de dejarles el control y permitir que actúen.

La lección para mí es la necesidad que tengo y que, sin duda, tendré, de dejarle el control a Dios, de confiarme y descansar en Él porque sabe, en todo momento lo que hace.

Un principio.

Dios siempre sabe lo que hace.

LECTURA DIJOUS 27/10/16 SALM 22

Dijous 27 d’Octubre

Mateu 7: 24-27

Salm 22

¡Dios mío, Dios mío! ¿Por qué me has abandonado?

¿Por qué estás ajeno a mi grito, al rugido de mis palabras?

Dios mío, te llamo de día y no respondes de noche y no hallo descanso.

Los salmos son oraciones que nos ayudan a hablar con Dios. Por medio de ellas podemos expresarle y verbalizar todos nuestros estados de ánimo, todas las estaciones por las que puede pasar el alma humana.

En su primera parte, este salmo expresa el sentimiento de abandono que David experimenta delante de Dios, la sensación de sentirse olvidado y completamente a su propia suerte.

David compara su situación de abandono con la intervención de Dios en el pasado en la historia del pueblo de Israel. Ellos clamaron y el Señor actuó, sin embargo, no hace lo mismo con él y, por tanto, su situación se agrava hasta el punto de llegar a la muerte. El salmista con gran crudeza describe su deterioro físico, mental, social y espiritual.

Sólo al final del salmo se produce un cambio de ritmo y contenido. Cuando parece que no existe ninguna esperanza ante esta situación de abandono hay otro grito nuevo, en este caso de esperanza:

Porque no ha desdeñado ni despreciado la desgracia del desgraciado,

no le ha escondido su rostro; cuando pidió auxilio, lo escuchó.

Es por eso que David nos exhorta con estas palabras:

¡No perdáis el ánimo!

Me he sentido muy identificado con este salmo. Hay ocasiones en las que mis sentimientos han sido de abandono por parte de Dios. Además, al compararme con otros y ver como otros eran bendecidos por el Señor, mi sensación de desamparo y desesperanza no ha hecho sino aumentar y ha contribuido a mi deterioro emocional, mi frustración y mi depresión.

En esas ocasiones, y en otras que sin duda vendrán, he de recordar que puedo orar a Dios usando el salmo 22, siendo sincero a la hora de expresar cómo me siento, mi estupefacción al ver cómo el Señor bendice a otros cuando yo parezco estar desamparado pero, eso si, sin olvidar que Dios no ha dejado nunca de escuchar mi clamor y, por tanto, no debo de perder el ánimo en que en su momento intervendrá.

Un principio.

Dios convierte tu grito de abandono en clamor de jubilo.

LECTURA DIMECRES 26/10/16 SALM 21

Dimecres 26 d’Octubre

Mateu 7: 21-23

21 »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" 23 Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!"

Salm 21

Le has concedido lo que desea su corazón,

no le has negado lo que pedían sus labios.

Es interesante la estructura de los salmos. Un narrador se dirige a Dios y habla acerca del protagonista del poema, en este caso el rey. El narrador divide el salmo en dos partes claramente marcadas. En la primera parte se celebran las bendiciones que el Señor ha concedido al monarca. En la segunda, se pide la derrota de los enemigos del rey. Finalmente, el salmo concluye con una declaración de confianza en Dios.

Realmente este salmo, como tantos otros, puedo usarlo para hacer algo que debería estar constantemente presente en mi vida, dar gracias a Dios por la multitud de sus bendiciones hacia mí, lo que incluye, naturalmente, a mi familia.

Necesito llevar a cabo el ejercicio de pararme y consciente e intencionalmente recordar todas las bendiciones que recibo del Señor y de las que puedo gozar. Necesito evitar el peligro de dar por sentado las cosas, de actuar como si fueran fruto de la casualidad, el azar o, lo que es peor, como i fueran mi derecho ignorando la gracia de Dios.

Un principio.

Ser intencional en dar gracias a Dios.

LECTURA DIMARTS 25/10/16 SALM 20

Dimarts 25 d’Octubre

Mateu 7: 15-20

15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

Salm 20

Confían unos en los carros,

otros en la caballería;
nosotros confiamos en el Señor nuestro Dios.

Es un salmo de batalla bellamente construido. Una especie de coro, ya que las voces son en plural, piden que el Señor conceda la victoria al rey sobre sus enemigos. Las voces aseguran esa victoria y el triunfo total en la batalla.

En un momento de ese canto de petición de victoria aparecen los versículos que he señalado al comienzo del salmo. En la contienda, unos confían en sus recursos militares, el pueblo del Señor confía y descansa en Dios, su Señor.

Es evidente que yo no enfrento ningún conflicto militar ni voy a ninguna guerra, ni siquiera lo aplico a la guerra espiritual, sin embargo, sí que enfrento situaciones, experiencias, realidades, conflictos, desafíos, incertidumbres que van más allá de mis recursos y que, en muchas ocasiones, me hacen sentir muy abrumado y desbordado.

Este es un buen salmo para convertirlo en oración en esas épocas o situaciones de la vida en las cuales podemos afirmar que nuestro auxilio sólo lo esperamos del Señor, que nuestro socorro sólo puede venir de Él, porque nada en la tierra ni en nuestras fuerzas o recursos nos va a librar de esa situación. Pienso que es un salmo para situaciones difíciles y que sólo es posible orarlo con plena convicción de que Dios me librará.

Un principio. Todos confiamos en algo para resolver los conflictos. La cuestión es en qué o quién.

LECTURA DILLUNS 24/10/16 SALM 19

Dilluns 24 d’Octubre

Mateu 7: 13-14

13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.

Salm 19

¿Quién se da cuenta de sus propios errores?

Purifícame de culpas ocultas.

En este salmo David nos explica las dos grandes maneras en que Dios nos habla que, si bien no son las únicas, si son aquellas que todos podemos experimentar en todo tiempo.

Los primeros versículos del poema de David nos explican cómo toda la creación, el cielo y el firmamento declaran la gloria de Dios y, consecuentemente, nos hablan de su poder, su gloria, su grandeza, su infinitud. La contemplación de todo lo llevado a cabo por el Señor debería movernos a una humilde respuesta de adoración aunque no siempre sea así.

El resto del salmo nos habla de la Palabra de Dios y de los innumerables beneficios que trae a la vida de aquellos que la conocen, la meditan y, por supuesto, la aplican en su propia experiencia vital. El Señor nos habla por medio de ella, no sólo dándonos a conocer su voluntad, sino también equipándonos para la vida cotidiana.

Ambas cosas son verdad y las he experimentado en mi vida. Ahora bien, lo que llamó mi atención en este salmo fueron las palabras escritas al principio. A pesar de que el Señor nos habla por medio de su Palabra no siempre soy consciente de mis propios errores y pecados. Puedo permitirlos en mi vida sin, ni siquiera, tener conciencia de ello y la invitación del salmista, en línea con otras similares que ya he visto, es pedirle a Dios que me examine y me muestre aquellos errores de los que ni tan sólo tengo conciencia o conocimiento.

Un principio.

No tener conciencia de pecado no significa no tenerlo. Hemos de presentarnos ante el Señor y buscar su examen.

DIUMENGE 23/10/16

Diumenge 23 d’Octubre

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 22/10/16 SALM 18

Dissabte 22 d’Octubre

Mateu 7: 7-12

7 »Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. 9 ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O bé, si li demana peix, li donarà una serp? 11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.

Salm 18

¡Yo te amo, Señor, mi fortaleza!

¡Señor, mi roca, mi defensa, mi libertador!

¡Dios mío, mi roca de refugio!

¡Mi escudo, mi fuerza salvadora,

mi baluarte, digno de alabanza!

El salmo 18 es un salmo largo que repite un patrón que se encuentra en muchos otros salmos, a saber, un grito de auxilio hacia el Señor, la manifestación de Dios, la declaración del salmista de ser justo y no haber pecado y, finalmente, la derrota de los enemigos seguida por la gratitud y reconocimiento que la victoria viene del Señor.

Para mí la lección del salmo viene de los tres primeros versículos, los reproducidos al comienzo de esta entrada. Me han llamado la atención porque David expresa lo que Dios es para él. Es un hombre oprimido y abrumado por problemas que verbaliza lo que Dios significa para su vida en esos momentos, cómo siente y experimenta a Dios.

Eso me ha hecho pensar en cómo sería el salmo 18 si lo escribiera yo. Qué pondría en esos tres primeros versículos. Cómo visualizo y experimento al Señor en estos momentos, en esta etapa de mi vida. Qué significa Él para mí personalmente.

Un principio.

¿Cuál es el contenido de tu salmo?

LECTURA DIVENDRES 21/10/16 SALM 17

Divendres 21 d’Octubre

Mateu 7: 1-6

Salm 17

Sondea mi corazón, revísalo de noche.

Este salmo está escrito por una persona que sufre y desde su perspectiva sufre injustamente. Esta es la razón por la cual le pide al Señor que sondee su corazón y lo revise. El salmista quiere estar seguro que el dolor no es consecuencia de su pecado, de su estilo de vida incorrecto.

Hay ocasiones en nuestra vida que podemos sufrir porque esa es la consecuencia natural de nuestras decisiones, acciones, omisiones o estilo de vida. Hay otras, sin embargo, que el sufrimiento es injusto, es causado por terceras personas, incluso, puede suceder que ese sufrimiento nos sea infringido por nuestro deseo de hacer el bien y seguir a Jesús.

Para mí, la lección del salmo es la importancia de cada día poder venir con tranquilidad y honestidad ante la presencia del Señor y pedirle que haga un buen análisis del estado de mi corazón, lo revise y yo pueda saber si hay pecado en mi vida que deba eliminar, aspectos que deba considerar, características que deba desarrollar, mandamientos que deba obedecer.

Un principio.

Desarrollar el saludable hábito de permitir que Dios examine nuestro corazón cada día.

LECTURA DIJOUS 20/10/16 SALM 16

Dijous 20 d’Octubre

Mateu 6: 25-34

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Salm 16

Bendigo al Señor que me aconseja,

aun de noche instruye mi conciencia.

He elegido al Señor como mi guía perpetuo,

de su diestra jamás me apartaré

Vivo en un mundo de creciente complejidad en todos los niveles, incluyendo, por supuesto, los niveles éticos y morales. Cada vez es más difícil saber cómo orientarse, cómo tomar decisiones, qué es lo correcto y lo incorrecto y cómo uno debería vivir.

En medio de tanta complejidad es preciso poder orientarse adecuadamente, tener puntos de referencia y guía y de hecho, todos nosotros los tenemos, sea a nivel consciente o a nivel consciente.

La lección del salmo para mi vida consiste en plantearme de dónde vienen mis criterios, mis puntos de referencia, mi giía para la complejidad y, por otro lado, la decidida apuesta del salmista por hacer del Señor su guía, su orientación, su referencia.

Un principio

¿Quién te guía, quién te orienta, cuáles son tus puntos de referencia?

LECTURA DIMECRES 19/10/16 SALM 15

Dimecres 19 d’Octubre

Mateu 6: 24

24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Salm 15

Señor ¿Quién se hospedará en tu tienda?

¿Quién habitará en tu monte santo?

Nuevamente me encuentro delante de un salmo bastante corto en el cual el salmista la pregunta a Dios acerca de las cualidades que debe tener la persona que desee acercarse a Él y tener una relación de amistad con Él.

A continuación el escritor desgrana una serie de características que debe tener esa persona. Lo curioso para mí es que todas ellas se pueden agrupar en dos grandes categorías, aquellas que tienen que ver con mi corazón hacia Dios y aquellas que tienen que ver con mi corazón hacia mi prójimo.

A los ojos del salmista, y creo que esto es corroborado por toda la Escritura, no es posible estar a bien con Dios, o pretenderlo o declararlo, sin, al mismo tiempo estar bien con nuestro prójimo. Fue el mismo Jesús quien afirmó que no podemos ser perdonados por Dios si nosotros mismos no estamos en paz y en perdón con otros.

Como tantas y tantas veces la Biblia nos enseña la relación con Dios tiene una dimensión vertical y otra horizontal, nuestro prójimo. Ambas deben de estar en "buena forma" y una no puede ser un sustituto de la otra.

La lección del salmo para mí es que la espiritualidad consiste en amar a Dios y hacer lo mismo con mi prójimo.

Un principio. Mi relación con Dios tiene dos dimensiones, una vertical y otra horizontal, mi prójimo.

LECTURA DIMARTS 18/10/16, SALM 14

Dimarts 18 d’Octubre

Mateu 6: 22-23

22 »El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Salm 14

Piensa el necio en su interior: Dios no existe.

El Señor se asoma desde el cielo
hacia los hijos de Adán
para ver si hay alguno sensato, alguien que busque a Dios.

Este salmo contrapone dos tipos de personas, el necio y el sensato. Esta tipología se repite una y otra vez, no sólo en los salmos, también en los otros libros llamados sapienciales, es decir, Proverbios, Job y Eclesiastés.

El necio niega en su corazón la existencia de Dios y, por tanto, organiza todo su proyecto vital en base a este axioma. No tiene pues ningún problema en practicar el mal -pues ignora el carácter santo de Dios- ni la injustcia -pues igualmente ignora el carácter justo del Señor.

El sensato, sabio según otras versiones, contrariamente busca a Dios y ordena su estilo y proyecto personal en base a este axioma opuesto y contrario al del necio. Tristemente, el salmista habla de la escasez de sabios en este mundo.

Al leer el salmo pensaba en mi propia vida, ya que es fácil pensar en la de los demás y, tal y como afirma la Escritura, ignorar nuestros propios defectos cuando señalamos los de los demás. Pensaba en el peligro y la tentación que corro de ser un sensato que vive como un necio. Es decir, que a pesar de reconocer al Dios santo y juez, mi estilo de vida no refleje su carácter y en algunas o muchas áras viva como un necio.

Si, ya sé que nadie es perfecto, y no me refiero al proceso de caminar hacia la imitación de Jesús, me refiero más bien a permitir un estilo de vida de necedad con alevosía, premeditación, nocturnidad, escalo y todo eso.

Un principio.

Hay sensatos que viven como necios.