LECTURA DILLUNS 2/1/17 SALM 55


Dilluns 2 de Gener

Fets Apòstols 7
El gran sacerdot preguntà a Esteve:
--¿És veritat, això que diuen?
Ell va respondre:
--Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s'establís a Haran. Li digué:
»-- Deixa el teu país i la teva família i vés-te'n cap al país que jo t'indicaré.
»Ell deixà el país dels caldeus i s'establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d'Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu. No li va donar per heretat ni un pam d'aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència. Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran i em donaran culte en aquest temple. Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d'aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.
»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l'emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat 10 i, després d'alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s'hagué de presentar davant el faraó, rei d'Egipte. El faraó el va nomenar governador d'Egipte i de tota la casa reial. 11 Després hi hagué fam en tot el país d'Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. 12 Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. 13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s'assabentà de l'origen de Josep. 14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones. 15 Jacob va baixar-hi i allà van morir ell i els nostres pares. 16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d'Hamor.
17 »Mentre s'acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava al país d'Egipte 18 fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep. 19 Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d'obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. 20 Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; 21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu. 22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres. 23 Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. 24 En veure que un egipci en maltractava un d'ells, va defensar l'oprimit i li va fer justícia matant l'egipci. 25 Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d'ell, però els seus germans no ho van entendre. 26 L'endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»--¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l'un a l'altre?
27 »Però el qui maltractava el seu company se'l tragué de sobre dient-li:
»-- ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? 28 ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l'egipci?
29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n'anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.
30 »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d'una bardissa que cremava. 31 Moisès, meravellat d'aquella visió, s'hi acostà per mirar-la de prop, però va sentir la veu del Senyor que deia:
32 »-- Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33 El Senyor li digué:
»-- Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 34 He vist l'opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t'envio a Egipte.
35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge?, Déu l'envià com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36 És ell qui els va treure d'Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys. 37 Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s'aixequi entre els vostres germans un profeta com jo. 38 És ell qui va fer de mitjancer entre l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l'assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre. 39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i van retornar en esperit a Egipte, 40 i deien a Aaron:
»-- Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.
41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d'allò que havien fet les seves mans. 42 Llavors Déu se'ls girà d'esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels profetes: Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, ¿em vau oferir mai víctimes o sacrificis? No! 43 Us vau endur la tenda de Moloc i l'astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.
44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l'aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist. 45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d'ells. Tot continuà igual fins al temps de David. 46 Aquest va obtenir el favor de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d'estada per al casal de Jacob. 47 Però fou Salomó qui li va construir un casal, 48 encara que l'Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d'home, tal com diu el profeta: 49 El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? 50 ¿ No ho ha fet tot la meva mà?
51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l'Esperit Sant: feu igual que els vostres pares! 52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l'adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. 53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada.
54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve. 55 Ell, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s'estava a la dreta de Déu. 56 Llavors va dir:
--Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.
57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell, 58 el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule. 59 Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient:
--Jesús, Senyor, rep la meva vida!
60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
--Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.
I, havent dit això, va morir.


Salm 55

Encomienda a Dios tus afanes

que Él te sostendrá;

nunca permitirá que el justo caiga.
 

El salmista llega al final del poema a la conclusión que he escrito, la necesidad de echar todos sus afanes sobre Dios, la proclamación de su confianza en Él y que Él le sostendrá y cuidará en medio de todas las circunstancias que está viviendo y experimentando.



Sin embargo ha sido todo un proceso que le ha llevado hasta allí y que aparece descrito en este salmo. A lo largo de ese proceso ha experimentado miedos y temores muy profundos, ha tenido que sufrir la hipocresía y la traición de los amigos, se ha visto desbordado por circunstancias que iban más allá de su capacidad de control. Ante todo esto ha deseado huir al desierto, escapar de una realidad demasiado dolorosa para ser afrontada, sin embargo, no ha podido. La única salida, al final de todo el proceso ha sido echar su afan en Dios y esperar y confiar que Él le sostendrá, cuidará y protegerá.



Este salmo me anima a mí y a todos los que sufrimos realidades dolorosas y agobiantes que están fuera de nuestro control a echar nuestro afanes en el Dios cuidador, sustentador y protector.


Un principio
Al final del proceso siempre podemos encontrar a Dios

DIUMENGE 1/1/17 Comparteix el que has après amb els germans


Diumenge 1 de Gener
Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 31/12/16 SALM 54


Dissabte 31 de Desembre

Fets Apòstols 6
Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:
--No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell. 10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava, 11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s'apoderaren sobtadament d'Esteve i se'l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
--Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.
15 Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d'un àngel.


Salm 54

¡Oh Dios, por tu honor sálvame,

con tu poder defiéndeme!

¡Oh Dios, escucha mi oración,

atiende a mis palabras!



Es un salmo de súplica y la expresión de necesidad usando diferentes palabras encadenadas sirve para enfatizar la urgencia y desamparo del salmista. A continuación, se explican las razones que le llevan a este clamor de ayuda y auxilio. Finalmente, este corto poema explica cuál será la respuesta del salmista ante la intervención esperada de Dios.


Es precisamente este último aspecto, la reacción del poeta, el que ha significado la lección de la Palabra de Dios para mí en el día de hoy. Creo que soy muy bueno pidiendo cosas a Dios. Puedo articular y verbalizar muy bien mi situación y mis necesidades, puedo argumentar bien con Dios, sin embargo, no estoy seguro de ser tan bueno en responder con agradecimiento a lo que hace en favor mío y de mi familia. Hablo de ir más allá de simplemente decirle gracias, hablo de hacer bien a otros como muestra de agradecimiento a Dios por lo que ha hecho por mí.


El salmista explica su respuesta a la intervención de Dios, te ofreceré de buen grado un sacrificio. Estas palabras me desafían de la siguiente manera, no voy a ofrecer sacrificios literales a Dios en agradecimiento por su intervención en mi vida, sin embargo, tampoco me quedaré en la mera expresión de gracias de forma verbal, buscaré a alguien a quien pueda bendecir de forma práctica para expresarle al Señor mi gratitud.



Un principio
Bendice a otros como expresión de gratitud a Dios.

LECTURA DIVENDRES 30/12/16 SALM 53


Divendres 30 de Desembre

Fets Apòstols 5
 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d'acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué:
--Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l'Esperit Sant. Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te'l; i, quan te l'has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què has maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s'apoderava de tots els qui ho sentien explicar.
Els joves van amortallar el cos i se l'endugueren per enterrar-lo.
Al cap d'unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. Pere li preguntà:
--Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué:
--Sí, per tal preu.
Pere li replicà:
--Com és que heu anat d'acord per posar a prova l'Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d'enterrar el teu marit ja són a la porta i se t'enduran també a tu.
10 A l'instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l'endugueren i l'enterraren al costat del seu marit. 11 Un gran temor s'apoderava de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, 18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. 19 Però a la nit l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:
20 --Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tot aquest missatge de vida.
21 Ells van fer cas d'aquestes paraules i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. 22 Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
23 --Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l'hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
24 En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. 25 Llavors se'n va presentar un que els digué:
--Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. 27 Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
28 --Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home.
29 Pere i els apòstols respongueren:
--Cal obeir Déu abans que els homes. 30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. 31 La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. 32 Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.
33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. 34 Aleshores s'alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manà que fessin sortir un moment aquells homes 35 i digué:
--Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. 36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. 37 Després d'ell, en els dies de l'empadronament, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar gent al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. 38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d'aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; 39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. 40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.
41 Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.
42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d'ensenyar i d'anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.


Salm 53

Dios se asoma desde el cielo

hacia los hijos de los hombres,

para ver si hay alguno sensato,

alguien que busque a Dios.



Este salmo es prácticamente igual al salmo 14 y habla de un mundo donde se ignora a Dios, donde se piensa que no existe y, consecuentemente, se vive al margen de Él haciendo y practicando todo tipo de mal.



Me ha impresionado, a nivel personal, leer que Dios mira y pensar en lo que ve. He estado meditando acerca del Señor asomándose desde el cielo sobre España y viendo un país indiferente, que no le busca, que le ignora, que vive al margen de Él y que se jacta de ello.



Pero también he pensado en el Dios que se asoma y, no sólo observa la indiferencia de aquellos que viven al margen de El, sino también la indiferencia de su pueblo ante tanto dolor, necesidad, sufrimiento, soledad y tantas y tantas necesidades.



Me produce tristeza pensar que Dios, al asomarse, al mirar, sólo ve indiferencia de parte de unos y de parte otros. Me produce mucha tristeza y me produce miedo de volverme, yo mismo, indiferente.



Un principio
Dios mira y sólo ve indiferència.

LECTURA DIJOUS 29/12/16 SALM 52


Dijous 29 de Desembre

Fets Apòstols 4
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se'ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s'havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.
Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.
L'endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
--Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?
Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:
--Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, 10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. 12 La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.
13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n'estaven sorpresos. Els reconeixien com a companys de Jesús; 14 però, com que veien dret al seu costat l'home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. 15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16 --Què en farem, d'aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s'ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. 17 Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d'aquest Jesús.
18 Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. 19 Pere i Joan els van replicar:
--Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. 20 Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit.
21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s'ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. 22 L'home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els seus i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. 24 En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:
«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou. 25 Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, has dit:
»Per què s'avaloten les nacions
i els pobles es conjuren en va?
26 Els reis de la terra s'uneixen,
s'alien tots junts els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies.
27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d'Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; 28 i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. 29 Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d'anunciar la teva paraula; 30 estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»
31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.
32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. 33 Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
34 Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35 i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
36 Josep, un levita d'origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, 37 es va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

Salm 52

Pero yo, como verde olivo

en la casa de Dios,

confío en la misericordia de Dios

por siempre jamas. 



Este salmo, como muchos otros, es construído por el profeta usando un contraste o comparación. En este caso entre el malvado, es decir, aquel que viven al margen del Señor y el justo, quien vive según sus caminos y voluntad.



El salmista describe la conducta de cada uno de ellos, dónde depositan su confianza y también cuál es el final de ambos, mientras que uno será arrancando de la tierra, el otro florecerá como un olivo verde.



De nuevo, como tantos otros salmos este nos invita a no depositar la confianza en nosotros mismos ni en nuestros recursos, fuerza y poder, antes al contrario, a dejarnos en las manos de Dios.



Veo que el salmo, al menos para mí, me presenta dos estilos diferentes pero divergentes de vida, al margen de Dios o caminando junto a Él. Veo que son dos caminos divergentes, que poco a poco se van separando más y más. Veo también el peligro y la tentación de querer ir por el otro, el camino ancho del que habla el Nuevo Testamento, sin pensar que al final es un camino de muerte.



Un principio

Hay que considerar el fin al que nos lleva el camino que escogemos.

LECTURA DIMECRES 28/12/16 SALM 51


Dimecres 28 de Desembre

Fets Apòstols 3
Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L'home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
--Mira'ns!
Ell se'ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir:
--De plata i d'or no en tinc, però el que tinc, t'ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca't i camina!
Pere l'agafà per la mà dreta i l'aixecà. A l'instant els peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d'un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i es quedaren admirats i sorpresos pel que li havia passat: tots sabien que era l'home que s'estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:
--Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o pels nostres mèrits? 13 El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us indultés un assassí. 15 Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres.
17 »Doncs bé, germans, ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, 18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. 22 D'una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s'aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. 24 D'altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l'envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats


Salm 51

Ten piedad de mí, oh Dios, por tu bondad,

por tu inmensa compasión borra mi culpa,

lava del todo mi delito

y limpia mi pecado.

Porque yo reconozco mi culpa

y tengo siempre presente mi pecado.



El salmo 51 está dividido en tres secciones naturales. La primera comienza con la expresión, ten piedad de mí, y se centra en el reconocimiento por parte del salmista de su pecado, rebelión y desobediencia ante Dios.

La segunda, vinculada a la anterior, comienza con la expresión, crea en mí, oh Dios, un corazón puro, y narra la petición por parte de David del cambio que implica siempre la confesión. No confesamos únicamente para liberarnos del sentimiento de culpa, sino para cambiar nuestras actitudes, motivaciones y acciones.


La tercera y última, es la consecuencia natural de la confesión y el cambio, la proclamación, y comienza con la frase, enseñaré a los malvados tus caminos. Quien ha sido perdona y cambiado lo comparte con otros.

El salmo es para mí un nuevo desafío y oportunidad. Desafío a no permitir que el pecado en sus múltiples facetas y manifestaciones anide en mi corazón y arraigue. Oportunidad, porque la confesión me permite una y otra vez poner al día mis cuentas con Dios y hacer los cambios que me exige y espera de mí. 



Un principio

La confesión es un desafío y oportunidad

LECTURA DIMARTS 27/12/16 SALM 50


Dimarts 27 de Desembre

Fets Apòstols 2
Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
--¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:
--Què vol dir tot això?
13 Però d'altres, rient-se'n, deien:
--És que el vi els ha pujat al cap!
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
17 »Els darrers dies
—és Déu qui ho afirma—
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents
i les meves serventes,
i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis
dalt al cel
i senyals aquí baix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s'enfosquirà
i la lluna es tornarà sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.
21 Llavors tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran.
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n'alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida
enmig dels morts
ni deixaràs
que el teu Sant es corrompi.
28 M'ensenyaràs
el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant.
29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.
32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
»Oracle del Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
35 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus.
36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.
37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:
--Germans, què hem de fer?
38 Pere els va respondre:
--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.
41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.
42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.


Salm 50

Al pecador le dice Dios:

¿Por qué recitas mis mandamientos

y tienes en la boca mi alianza,

tú que detestas la corrección

y te echas a la espalda mis mandatos?



El salmo 50 es un poema acerca del juicio. El Señor habla, convoca a los cielos y a la tierra y lo hace para llevar a cabo su juicio. Esta situación legal se centra en un tipo específico de personas, aquellas que afirman tener un pacto, una alianza con el Señor. Dios se encara con ellos, les afirma que no necesita para nada sus sacrificios y sus rituales y denuncia la incoherencia consentida de su estilo de vida, su falta de deseo de cambio y renovación. El Señor de una manera muy seria afirma que litigará contra ellos y no permanecerá callado.


Ahora bien, junto con la advertencia de juicio el salmo ofrece una palabra de consuelo y renovación a aquellos que están dispuestos a cambiar su actitud y su estilo de vida. Para estos, los dispuestos a ser honestos consigo mismo y afrontar con Dios su realidad, el Señor les dice:


Al que enmienda su conducta lo haré gozar

de la salvación de Dios.


Para mí, el desafío del salmo es a mantener mi corazón alerta, a no permitir que la incoherencia se instale en mi vida, a no engañarme con una falsa religiosidad, a actuar cuando el Espíritu me muestre inconsistencia en mi vida.



Un principio

Dios denuncia la incoherencia entre nuestras confesiones de fe y nuestra conducta.

LECTURA DILLUNS 26/12/16: SALM 49


Dilluns 26 de Desembre

Fets Apòstols 1
En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant. 
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?
Ell els contestà:
--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:
--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.
12 Després els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
15 Un d'aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:
16 --Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David referent a Judes, l'home que va guiar els qui agafaren Jesús. 17 Era un del nostre grup i havia estat designat per a participar d'aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s'escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir "camp de sang".
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l'habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec.
21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties. 24 Llavors pregaren així:
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d'aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d'aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i sortí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols.


Fets Apòstols 1
Salm 49
¿Por qué voy a temer los días asiagos,
cuando me cerque la maldad de los tramposos,
que confían en su fortuna
y alardean de sus inmensas riquezas?
¡Ay nadie puede librarse
ni pagar a Dios su rescate!
es tan caro el precio de la vida,
que jamás podrán pagarlo.
Como el anterior, este salmo se construye en forma de un díptico con un claro contenido sapiencial o de sabiduría. La primera parte del salmo se centra en las riquezas y su futilidad. La segunda, tiene su énfasis en el carácter universal e insaciable de la muerte de la que nadie, ni el rico, ni el poderoso podrán librarse. Bien pensado la muerte, junto con el tiempo, son las dos realidades más democráticas que existen.
Estos últimos días he estado pensando más y con más frecuencia en la muerte (señal que me estoy haciendo cada día más viejo) y cómo está pone todas las cosas en la perspectiva correcta. Me he dado cuenta que conforme te vas haciendo mayor, cada vez queda más tiempo detrás tuyo y cada vez menos por delante. Esta realidad hace que comiences a pensar en cómo has vivido y qué sentido ha tenido la vida que ya pasó. Me doy cuenta que el grado de satisfacción con la vida ya vivida me ayuda a encarar la vida restante, a disfrutarla y tener un mayor sentido de realización.
La muerte, inevitablemente, nos hace pensar en el más allá y la necesidad de presentarnos ante Dios y evaluar con Él cómo hemos vivido y qué legado e impacto ha tenido nuestra vida. Ante Dios, ninguno de nosotros podrá hacer valer su poder, sus riquezas o sus influencias. Doy gracias al Señor que ha sido capaz de amarme tanto que ha dado a Jesús para que con su vida, pague ese rescate que yo nunca podría haber pagado.
Un principio


Siempre hay que mirar atrás y ver nuestro grado de satisfacción con la vida.

LECTURA 25/12/16, Mateu 5:14-16, 2 Corintis 4:6-7, ADVENT (28)

BRILLA

Mateu 5:14-16


14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.


2 Corintis 4:6-7


El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.
Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres.

Que en aquest Nadal, i durant tot l'any que estem a punt d'inaugurar, siguem capaços de mantenir la llum de Jesús encesa i brillant.

BON NADAL!!!

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 24/12/16, Joan 1:14-16, ADVENT (27)

JESÚS

Joan 1:14-16

14 El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut
gràcia rere gràcia.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- A qui veus a la menjadora?

Prega:
Esperit Sant, ajuda'm a apreciar el naixement de Jesús com el regal d'un Salvador per a mi. Amén

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 23/12/16, Mateu 1:18, Lluc 1:35, Mateu 1:20b, Romans 5:5, Joan 16:7 , ADVENT (26)

ESPERIT SANT

Mateu 1:18

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant.

Lluc 1:35

35 L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu.


Mateu 1:20b


quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant.


Romans 5:5


I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.


Joan 16:7


Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Hi ha alguna analogia que podria ajudar-te a comprendre el misteri de la Trinitat?
2- Com podries conèixer més sobre l'Esperit Sant i el seu paper en la vida dels seguidors de Jesús?

Prega:
Déu, ajuda'ns a abraçar per la fe, les veritats qe no arribo a entendre amb el meu intel·lecte. Esperit Sant, guia'm a tota veritat. Amén

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 22/12/16, Lluc 1:34-35; 37-38, Lluc 1:46-48, Lluc 2:19, ADVENT (25)

MARIA

Lluc 1:34-35; 37-38

34 Maria preguntà a l'àngel:
-Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué: (...)
37 (...) per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
-Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.


 Lluc 1:46-48


46 Maria digué:
-La meva ànima magnifica el Senyor,
47 el meu esperit celebra
Déu que em salva,
48 perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,


Lluc 2:19


19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Et consideres una persona de fe?
2- Tens el cor disposat a fer i acceptar la voluntat de Déu?
3- Com és la teva vida espiritual interior?

Prega:
Déu, en la teva saviesa vas escollir Maria per ser la mare del Salvador. Que com ella, estiguem disposats a que el teu amor neixi en nosaltres. Dona'ns fe, un cor disposat a fer la teva voluntat, i una vida d'intimitat amb tu. Amén

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 21/12/16, Mateu 1:18-21; 24, Mateu 2:13-14 , ADVENT (24)

JOSEP

Mateu 1:18-21; 24


18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. (...)
(...) 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.


Mateu 2:13-14


13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quin valor té per tu l'obediència?
2- És l'amor a Déu la raó que et mou a l'obediència?
3- Sovint, l'obediència a Déu -com en el cas de Josep- comporta un risc o un preu alt, acostumes a estar disposat a assumir-ho?
4- Quines penses que són les conseqüències d'obeir? I les de no fer-ho?

Prega:
Senyor, gràcies per l'exemple d'un home just com Josep. Que la nostra vida i les nostres decisions estiguin marcades també per l'obediència a tu. Amén

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.