Diumenge 2 de Juliol Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 2 de Juliol

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 1/7/17 JUDES 1 i GÈNESI 3

Dissabte 1 de Juliol

Judes 1

1 Judes, servent de Jesucrist i germà de Jaume, als cridats i estimats per Déu Pare, i reservats per a Jesucrist. 2 Us desitjo que rebeu ben abundosos la misericòrdia, la pau i l'amor.

3 Estimats, jo que tenia un gran desig d'escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m'he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre. 4 Perquè s'ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentència, homes impius que transformen la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l'únic amo i Senyor nostre, Jesucrist.

5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d'haver salvat una vegada per sempre el poble traient-lo de la terra d'Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut. 6 Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres. 7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d'una manera semblant es van lliurar a cometre perversions i volien abusar d'éssers d'una altra naturalesa, s'han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.

8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos. 9 Ni tan sols l'arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!» 10 Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals. 11 Ai d'ells! S'han embrancat pel camí de Caín; per diners, s'han enfonsat en l'error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. 12 Són la vergonya dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i s'afarten sense miraments. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, 13 onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.

14 Henoc, el setè després d'Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb milers dels seus sants àngels 15 per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests pecadors hauran proferit contra ell.» 16 Són gent que es queixa i que protesta, que viu seguint les pròpies passions. Dels seus llavis surten paraules inflades, i adulen les persones per interès.

17 Però vosaltres, estimats, recordeu allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist. 18 Ells us deien: «A la fi dels temps hi haurà impostors que viuran seguint els seus propis desigs impius.» 19 Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l'Esperit. 20 Però vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa, pregueu moguts per l'Esperit Sant, 21 manteniu-vos en l'amor de Déu, mentre espereu que la misericòrdia de nostre Senyor Jesucrist us doni la vida eterna. 22 D'uns, els qui dubten, us n'heu d'apiadar; 23 a d'altres, els heu de salvar arrencant-los del foc; dels altres, tingueu-ne misericòrdia, però amb molta cautela, detestant fins i tot el seu vestit embrutat pels desigs terrenals.

24 Al qui pot guardar-vos de caure en pecat i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria, 25 al Déu únic que ens salva per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre, glòria, majestat, poder i autoritat abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Gènesi 3

Pero Dios, el Señor, llamó al hombre diciendo: ¿Dónde estás?

He leído muchas veces este capítulo y he escrito en numerosas ocasiones acerca del mismo. Hoy me ha llamado la atención la pregunta que Dios le hace al ser humano. 

Esta pregunta no tiene como finalidad proveerle al Señor con información que no conozca. Antes al contrario, tiene como propósito ayudar al ser humano a reflexionar, a pararse y pensar acerca de cuál es su situación con respecto a Dios.

Génesis, base de nuestra cosmogonía, está lleno de situaciones comunes universales. Es decir, refleja situaciones que son válidas para todo ser humano en cualquier tiempo, edad, cultura o entorno social. La pregunta acerca de dónde estamos con respecto a nuestra relación con Dios entra totalmente en esta categoría.

Esta pregunta es válida por igual para seguidores de Jesús y para aquellos que no lo son. Nos ayuda, si lo deseamos, a proporcionarnos una comprensión de dónde estamos ubicados con respecto a Dios y su deseo de tener una relación con nosotros o, en el caso de los seguidores, en qué momento de nuestro proceso de seguimiento nos encontramos.

Pienso que es una buena pregunta para cada día, al final o al principio del mismo, hacérnosla a nosotros mismos y responder de la forma que la información que nos proveerá, nos muestre es más oportuno.

LECTURA DIVENDRES 30/6/17 FILEMÓN 1 i GÈNESI 2

Divendres 30 de Juny

Filemón 1

1 Pau, presoner per causa de Jesucrist, i el germà Timoteu, a Filèmon, el nostre estimat col·laborador, 2 a la germana Àpfia, a Arquip, company nostre en el combat, i a l'església que es reuneix a casa teva. 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

4 Dono gràcies al meu Déu i em recordo sempre de tu en les meves pregàries, 5 ja que sento parlar de l'amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant. 6 Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç perquè donis a conèixer tot el bé que podem fer pel Crist. 7 Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels.

8 Per això, encara que tindria en el Crist tota la llibertat de manar-te el que has de fer, 9 prefereixo demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com sóc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, 10 et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó. 11 En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. 12 Te'l torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor. 13 M'hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l'evangeli, 14 però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. 15 Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! 16 I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.

17 Per tant, si em tens per germà en la fe, rep-lo com si fos jo mateix. 18 I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. 19 Jo, Pau, t'escric ara amb la meva pròpia mà: t'ho pagaré jo mateix, tot i que podria recordar-te el deute que tens amb mi, i que és la teva mateixa persona. 20 Sí, germà, fes que en el Senyor pugui rebre de tu aquesta satisfacció. Per amor de Crist, dóna al meu cor aquest descans!

21 T'escric confiant en la teva obediència, segur que faràs encara més del que et demano. 22 D'altra banda, prepara'm allotjament, perquè espero que les vostres oracions obtindran que pugui venir-vos a trobar.

23 Et saluden Èpafres, company meu de presó en Jesucrist, 24 Marc, Aristarc, Demes i Lluc, els meus col·laboradors.

25 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.

Gènesi 2

Para el séptimo día Dios había concluido su obra y descansó de todo lo que había hecho. Y bendijo Dios el día séptimo y lo declaró día sagrado, porque en ese día descansó Dios de toda su obra creadora.

Dios descansa después de haber concluido todo su proceso creativo e introduce un día especial, el séptimo, para que nosotros podamos hacer lo mismo. Dios apunta hacia vidas equilibradas donde toda la creación alterna ritmos de creación y descanso.

No deja de ser curioso que una de las palabras que usamos para definir ese tiempo que no trabajamos sea recreación que el diccionario define como crear de nuevo, divertirse, animarse, disfrutar. 

Eso apunta a que si el Señor vio la necesidad de introducir ese ritmo en la dinámica de la creación nosotros no debemos de obviarlo ni mucho menos no practicarlo. En una sociedad en la que el trabajo duro, el estrés, la saturación de actividades, las agendas repletas son valoradas y signo de ser personas importantes, la Palabra nos invita al equilibrio y el descanso y al disfrutar de la vida por medio del reposo.

Como seguidores de Jesús deberíamos de introducir ese valor bíblico en nuestros estilos de vida teniendo los suficientes espacios para el descanso y la recreación y nuestros líderes e iglesias deberían de ser cuidadosos en no convertir el día de reposo en un día que añade mucha más tensión a la que la mayoría de los mortales ya padecemos.

Luego, Dios el Señor dijo: "No es bueno que el hombre esté solo"

Me sorprende esta declaración del Señor después de que en el capítulo primero uno de los mensajes repetido con frecuencia es la bondad de todo aquello hecho por Dios.

Creo que aquí el sentido de no es bueno sería más bien el de no es conveniente, no es lo adecuado, no es, sencillamente, lo mejor.

Esto indica que Dios decidió, por la razón que sea, que hay una serie de necesidades del ser humano que Él no puede satisfacer y que, consecuentemente, ha señalado que sean satisfechas por otros seres humanos.

Esta afirmación del Señor en el libro de Génesis nos habla del carácter comunitario del ser humano y la necesidad que todos nosotros tenemos de los otros para poder ser personas completas y ver todas nuestras necesidades cubiertas.

Posteriormente, en el Nuevo Testamento, veremos que somos salvados de forma individual, cierto, pero para ser agregados y formar parte de una familia, de un pueblo, de una comunidad. No existe tal cosa como como una fe y un seguimiento de Jesús individual, solitario y personal, siempre ha de darse en el contexto de la comunidad.

Al pensar en la dimensión comunitaria viene a mi mente una pregunta que, con demasiada frecuencia, obviamos ¿Qué aporto yo a la comunidad? ¿Qué tengo yo que pueda bendecir a otros? ¿Qué necesidades soy responsable de ministrar? A menudo nos acercamos a la dimensión comunitaria pensando únicamente en los beneficios que la misma me podrá reportar, sin pensar en cuáles son las bendiciones y la contribución que yo puedo dar.

LECTURA DIJOUS 29/6/17 2ª PERE 3 i GÈNESI 1

Dijous 29 de Juny

2ª Pere 3

1 Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: 2 no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. 3 Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d'enganys que viuran seguint els seus propis desigs, 4 i aniran dient: «Què se n'ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» 5 Afirmant això, ignoren que des d'antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l'aigua i sostinguda per l'aigua gràcies a la paraula de Déu, 6 i que per això el món d'aleshores va desaparèixer negat en l'aigua del diluvi. 7 Doncs bé, la mateixa paraula té reservats per al foc el cel i la terra d'ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.

8 Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. 9 No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. 10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s'hi han fet. 11 Sabent, doncs, que tot això s'ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. 13 Nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.

14 Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, 15 i penseu que la paciència de nostre Senyor us dóna l'oportunitat de salvar-vos. Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut. 16 Així ho explica en totes les cartes on parla d'aquestes coses. En elles hi ha punts difícils d'entendre, que la gent ignorant i poc instruïda tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició. 17 Vosaltres, doncs, estimats, ara ja esteu previnguts: vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'engany d'uns homes sense llei, i no perdeu la vostra fermesa. 18 Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist. A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l'eternitat. Amén.

Gènesi 1

En el principio, Dios

La Biblia comienza de una manera muy simple, en el principio Dios creó. La Palabra del Señor no dedica ni una sola línea a probar o explicar la existencia previa del ser supremo ¡ni una! Simplemente lo da como un hecho consumado. Dios siempre ha estado ahí y el tiempo y el espacio comienzan cuando Él lo decide por medio de un acto creativo ¡FIAT, HÁGASE!

Me hace pensar qué implicaciones tienes esto a nivel apologético. ¿Debería de dedicar esfuerzos a probar la existencia de Dios? ¿Vale la pena el invertir tiempo y energía en intentar probar aquello que la Palabra asume como una realidad? La vedad, no lo sé. No soy contrario, ni mucho menos a los aspectos intelectuales de la fe, de hecho, soy un ávido lector de todo aquello relacionado con el tema pero, al mismo tiempo, y posiblemente por la experiencia, cada vez más escéptico acerca del impacto que puede tener en aquel que no quiere creer. En definitiva, la Biblia comienza afirmando la preexistencia de Dios y eso hace que todo lo demás exista y tenga sentido.

La tierra era una masa caótica

Dios no es únicamente el Señor del orden, lo es también del caos. Su primer acto creativo, trajo como consecuencia un estado caótico que fue previo y anterior a todo el resto del proceso en que el orden y la vida florecieron y se manifestaron. Me pregunto si es debido a la afirmación del apóstol Pablo de que todo debe ser hecho decentemente y con orden que los seguidores de Jesús tenemos tanta aversión al caos y es desorden sin darnos cuenta que, en muchos casos, ese caos es preciso, necesario e imprescindible para que un nuevo orden, nueva vida pueda ocurrir.

Pienso en todos los esfuerzos que dedicamos a mantener nuestras preciosas estructuras y formas de hacer. Tratamos de preservarlas de los cambios, de la erosión de los tiempos. Buscamos el orden, la estabilidad y el equilibrio como factores que aseguran la estabilidad. Sin embargo, todo a nuestro alrededor cambia de forma constante y continuada y a ritmos que nos sobrepasan, vivimos en un mundo que, de alguna manera, podríamos denominar caótico, por eso no debemos olvidar que Él, es el Señor también del caos y que éste es condición previa para que vida, en este caso, nueva vida, pueda florecer.

Y vio Dios todo lo que había hecho, y todo era muy bueno.

Cuando Dios acaba todo el proceso de la creación observa todo lo llevado a cabo y declara, proclama su bondad. Hasta un total de siete veces se afirma lo mismo en el primer capítulo del libro de Génesis. Hay varios pensamientos rápidos que vienen a mi mente al respecto. El primero, el valor intrínseco que tiene todo lo que el Señor ha hecho. Las cosas son dignas porque Él las ha creado, no lo son porque el hombre exista. Si el ser humano -parte, no olvidemos, de la creación- no existiera, igualmente todo el resto tendría valor, sentido y dignidad porque así lo declaró el Señor. El segundo, es que algo ha debido pasar porque, a pesar de que todavía existe gran cantidad de belleza y armonía a mi alrededor, cuando observo el mundo en el cual me ha tocado vivir puede darme cuenta del dolor, la enfermedad, la muerte, el sufrimiento, la contaminación, la pobreza, la destrucción de la biodiversidad y un sin fin de realidades que contrastan con la afirmación hecho por el Señor acerca que que todo era muy bueno. Esto introduce una primera paradoja en nuestras vidas, una perplejidad, una pregunta, ¿Por qué el mundo y la experiencia humana no son lo que deberían ser?

LECTURA DIMECRES 28/6/17 2ª PERE 2 i SALM 150

Dimecres 28 de Juny

2ª Pere 2

1 Així com entre el poble d'Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines pernicioses; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s'atrauran una perdició que no trigarà. 2 Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d'ells el camí de la veritat serà objecte d'injúries. 3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.

4 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l'infern, on els té reservats per al dia del judici. 5 Tampoc no va perdonar el món antic: féu baixar el diluvi sobre aquell món d'impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. 6 Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, com a exemple per als impius dels temps que vindrien. 7 En canvi, va alliberar Lot, el just, abatut pel comportament desvergonyit d'uns homes sense llei; 8 aquell just residia enmig d'ells, i les males accions que veia i sentia torturaven dia rere dia la seva ànima recta. 9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici, 10 sobretot els qui amb afanys d'impuresa van darrere els desigs carnals i menyspreen la sobirania del Senyor.

Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos, 11 quan ni tan sols els àngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentència injuriosa contra ells. 12 Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran també com els animals, 13 recolliran la paga del mal que han fet. El seu plaer són les disbauxes en ple dia. Impurs i viciosos, es rabegen en els seus enganys quan banquetegen amb vosaltres. 14 Tenen els ulls afamats d'adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, estan avesats a l'avarícia, són dignes de maledicció. 15 Abandonant el camí recte, s'han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que es volgué guanyar una paga fent el mal; 16 però va trobar qui el va reprendre per la seva transgressió: una somera, incapaç de parlar, féu servir paraules humanes i va aturar aquella insensatesa del profeta.

17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. 18 Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de desigs carnals i llibertins, sedueixen els qui tot just s'han escapat d'entre els qui viuen en l'error. 19 Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció. L'home es torna sempre esclau d'allò que el domina. 20 En efecte, els qui s'han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s'hi enreden novament i es deixen dominar, acaben pitjor que abans. 21 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. 22 Els ha succeït allò tan encertat del proverbi: El gos retorna al seu vòmit; i també: «La truja, quan s'ha rentat, es rebolca en el fang.»

Salm 150

¡Aleluya!
Reconoced al Señor en su templo,
reconocedlo en su augusto firmamento-
Reconocedlo por sus mágnificas proezas,
reconocedlo por su inmensa grandeza.

Reconocedlo al son de trompetas,
reconocedlo con árpas y cítaras.
Reconocedlo con tambores y danzas.
reconocedlo con cuerdas y flautas.
Reconocedlo con címbalos sonoros,
reconocedlo con címbalos vibrantes.

¡Todo ser que alienta reconozca al Señor!
¡Aleluya!

He llegado al final del libro de los salmos. Ha sido un buen viaje en el que he disfrutado y he aprendido. Conozco mejor a Dios, pero sobre todo, me conozco mucho mejor a mí mismo, mi interior, mis luchas, mis anhelos, mis contradicciones, mis necesidades. He aprendido también a entender y mejorar el modo en que me comunico con el Señor y toda la gama de emociones, estados interiores y angustias que puedo compartir con Él.

Un principio
Seguimos aprendiendo.

LECTURA DIMARTS 27/6/17 2ª PERE 1 i SALM 149

Dimarts 27 de Juny

2ª Pere 1

1 Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.

3 El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina.

5 Per això mateix, heu de treballar amb tot l'esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d'un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7 la pietat, de l'estimació fraterna; l'estimació fraterna, de l'amor. 8 Perquè, si posseïu en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no les posseeix no hi veu, és un curt de vista, i s'oblida que ha estat purificat dels seus pecats d'altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l'elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serà concedida generosament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.

12 Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb les meves advertències; 14 sé que molt aviat hauré de deixar-la, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de recordar aquests ensenyaments.

16 Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.» 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.

19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors. 20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l'Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vingués d'un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l'Esperit Sant, han parlat de part de Déu.

Salm 149

Porque el Señor ama a su pueblo.

Leer el salmo 149 es acercarse a uno de los tantos salmos que son himnos de alabanza al Dios creador y sustentador de todo lo existente. Los lugares comunes en este tipo de composición se repiten y, aparentemente, no añaden nada nuevo a lo que ya he visto en muchos otros salmos ahora que me acerco al final del salterio.

Mi atención se ha centrado en este versículo, una simple frase, que habla acerca del amor que el Señor nos tiene, que me tiene. Estaba leyendo estos días pasados acerca de los fundamentos de una personalidad psicológicamente saludable y la importancia que el amor tiene para que pueda ser establecida. Nadie puede desarrollar un buen sentido de identidad personal sin saberse y sentirse amado.

Dios me ama. No es únicamente una bonita frase. No es una de esas declaraciones rimbombantes que los amantes acostumbran a hacer. Antes al contrario, su amor hacia mí es demostrado día tras día con hechos pero, especialmente, fue demostrado con su muerte en la cruz debido a mí y únicamente por mí.

La respuesta lógica debe ser amar a otros de la misma manera que Dios nos ama a nosotros.

 

Un principio
La imitación del carácter de Dios nos lleva a amar a otros.

LECTURA DILLUNS 26/6/17 1ª PERE 5 i SALM 148

Dilluns 26 de Juny

1ª Pere 5

1 Als ancians que presideixen la vostra comunitat i que són entre vosaltres, jo, que sóc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: 2 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; 3 no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat. 4 Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria.

5 I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.

Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. 6 Per això, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. 7 Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.

8 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. 9 Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. 10 I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. 11 D'ell és el poder per sempre. Amén.

12 Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. 13 Us saluda la comunitat, escollida com vosaltres, que resideix a Babilònia, i us saluda també Marc, el meu fill. 14 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau fratern.

Pau a tots vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

Salm 148

A Él la albanza de todos sus fieles,
de Israel, su pueblo cercano.
¡Aleluya!

Este salmo no es muy distinto a muchos otros que aparecen y están recogidos en el salterio. Es una invitación para alabar a Dios y meditar en sus obras, carácter e intervención sobrenatural. Específicamente el poema se divide en dos grandes partes y un colofón, el reproducido al comienzo de esta entrada. La primera parte, invita al cielo a unirse a la alabanza. En la segunda, la invitación es hecha a la tierra.

Estaba pensando que hoy en día cuando pensamos en omnipresencia y omnipotencia no pensamos en Dios. La omnipresencia la ligamos y vinculamos con la crisis que está presente en todos los lugares a todas horas y es prácticamente imposible quitárnosla de la mente. La omnipotencia le corresponde al mercado, que parece decidir sobre la vida y fortuna de todos nosotros. A su capricho las acciones valen más o valen menos, los precios suben o se hunden y las economías se inclinan temerosas ante sus dictados, dudas, temores o caprichos.

Yo no quiero vivir en semejante tipo de mundo. Al menos, ya que no puedo sustraerme del mismo, me niego a dejarme controlar por él. Por eso quiero mirar hacia Dios y esperar en Él. Por eso quiero ver en el pasado, en mi pasado, mi historia, su intervención, su fidelidad, su carácter, su guía, su protección, su provisión para afrontar las circunstancias. Quiero hacerlo para vivir el presente con paz, seguridad y la certeza de que vivo en un universo controlado por Dios, no por el omnipresente mercado.

Un principio
En tiempo de crisi, mirar a Dios.

Diumenge 25 de Juny Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 25 de Juny

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 24/6/17 1ª PERE 4 i SALM 147

Dissabte 24 de Juny

1ª Pere 4

1 Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el seu cos, armeu-vos també vosaltres d'aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat 2 i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d'acord amb els desigs terrenals, sinó fent la voluntat de Déu. 3 Ja heu passat prou temps complint la voluntat dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables. 4 Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d'injuriar-vos. 5 Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judicar els vius i els morts. 6 Perquè també als morts ha estat anunciat l'evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, puguin viure en Déu gràcies a l'Esperit.

7 S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. 10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. 11 Si algú parla, que sigui per transmetre paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D'ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

12 Estimats, no us estranyeu que s'hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d'extraordinari. 13 Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria. 14 I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L'Esperit de la glòria, que és l'Esperit de Déu, reposa damunt vostre. 15 Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se en els afers d'altri. 16 Però si algú ha de sofrir pel fet de ser cristià, que no se n'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom. 17 Ja arriba el temps del judici, i comença pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l'evangeli de Déu? 18 Si el just amb prou feines se salva, què serà de l'impiu i el pecador? 19 Per tant, que tots els qui sofreixen d'acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i es posin en mans del Creador, que és fidel.

Salm 147

Él sana los corazones destrozados,
y venda sus heridas.

¡Qué gran promesa para todos los que sufren dolor emocional o espiritual! El Señor puede sanar y traer alivio a esas heridas y dolencias tan profundas que nadie más puede alcanzar, heridas demasiado íntimas para que otro ser humano pueda llegar y dar un toque de alivio.

Pero la sanidad emocional y espiritual no necesariamente es inmediata sino que, a menudo, implica un proceso. Sara, mi esposa, ha estado recuperándose de una larga enfermedad. El proceso, que todavía continúa lleva más de un año en marcha y todavía hay varios meses por delante hasta que la sanación sea total, completa y definitiva. No hay ninguna razón para pensar que la sanidad de las heridas del corazón ha de ser diferente.

Hay que ir una y otra vez al Señor con el corazón herido, permitir que Él lo examine, experimentar su amor, aceptación, comprensión, consuelo, su empatía, su capacidad para comprendernos y acompañarnos y permitir que poco a poco vaya tratando con las heridas proporcionándonos la terapia adecuada.

No se trata de acercarnos al Señor un único día, ni dos, ni tres. Hablamos de venir continuamente ante su presencia con nuestro dolor para que lo trate, lo alivie y, a medio o largo plazo, quien sabe, lo cure de forma definitiva. Él sabe cómo.

Un principio
Acércate una y otra vez al Señor con tu dolor.

LECTURA DIVENDRES 23/6/17 1ª PERE 3 i SALM 146

Divendres 23 de Juny

1ª Pere 3

1 Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, 2 quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. 3 No busqueu d'adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d'or i vestits elegants; 4 cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l'ornament incorruptible d'un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. 5 Així s'adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, 6 com Sara, que obeïa Abraham i l'anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i no teniu por de res.

7 També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.

8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; 9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. 10 Diu l'Escriptura:

El qui vol estimar la vida

i veure dies feliços,

que guardi la llengua del mal,

que no diguin res de fals

els seus llavis.

11 Que es decanti del mal i faci el bé,

que busqui la pau

i procuri aconseguir-la.

12 Perquè els ulls del Senyor

vetllen pels justos,

està atent a la seva pregària,

però es gira contra els malfactors.

13 Si us preocupeu de fer el bé, qui us podrà fer cap mal? 14 Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l'altra gent ni heu de tremolar davant d'ells. 15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians. 17 Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal.

18 També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. 19 Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, 20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s'allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l'arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l'aigua. 21 I l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. 22 Ell se'n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders.

Salm 146

No confíes en los poderosos,
en un hombre incapaz de salvar:
exhala su aliento y vuelve a la tierra,
ese día acaban sus planes.
Dichoso a quien auxilia el Dios de Jacob;
su esperanza es el Señor su Dios,
que hizo el cielo y la tierra,
el mar y cuanto hay en ellos;
que mantiene su fidelidad perpetuamente.

Los salmos reflejan y hablan acerca de los grandes temas de fondo que preocupan a todo ser humano, sea seguidor de Jesús o no. Este poema habla, de forma específica, acerca del tema de la confianza, en qué o quién confía una persona y cuan fiable y digno es el objeto de nuestra confianza.
Porque, sin duda, todo ser humano necesita confiar en algo o alguien. La confianza genera seguridad y esta es una de las grandes obsesiones que las personas tenemos, sentirnos seguros, sentirnos confiados. Por ello, según nuestro mejor entender, buscamos alrededor nuestro aquellas personas, situaciones, instituciones o realidades que nos brinden seguridad y confianza.
Sin embargo, la crisis económica en la que llevamos varios años inmersos nos muestra que volátiles e inestables pueden ser algunas de las fuentes en las que hemos depositado nuestra confianza. Las instituciones financieras han quebrado en muchos países y en otros los estados se han visto obligados a rescatarlas. Mucho países han sufrido el mismo proceso y han tenido que ser socorridos por organismos internacionales. El futuro de nuestros trabajos, nuestras pensiones y nuestro estado del bienestar está en entredicho. Es decir, muchas de las fuentes que en el pasado eran confiables y nos otorgaban seguridad y, consecuentemente, la sensación de control sobre nuestras vidas se han disipado.
La Biblia nos invita a reflexionar sobre este punto a que nos preguntemos en qué o quién está depositada nuestra confianza. Nos anima también a que la depositemos en el Señor y nos ofrece una y otra razón por la cual es fiable y digno de confianza. Ahora bien, no creo que confiar en Dios signifique la ausencia de problema o la solución automática de todos ellos. Eso si, su presencia, fuerza, aliento y paz está garantizada en medio de cualquier circunstancia.

Un principio
En qué o quién está depositada mi confianza.

LECTURA DIJOUS 22/6/17 1ª PERE 2 i SALM 145

Dijous 22 de Juny

1ª Pere 2

1 Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d'hipocresies, enveges i murmuracions, 2 com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. 3 Vosaltres ja heu tastat que n'és, de bo, el Senyor.

4 Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. 5 Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. 6 Per això es diu en l'Escriptura:

Poso a Sió un que és pedra angular,

escollida, preciosa;

els qui creuen en ell

no quedaran confosos.

7 Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal, 8 i és pedra d'ensopec i roc que fa caure; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. 9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. 10 Vosaltres que en altre temps no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s'ha compadit de vosaltres.

11 Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. 12 Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seva vinguda.

13 Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l'emperador com a sobirà, 14 i als governadors com a enviats d'ell per a castigar els malfactors i fer l'elogi dels qui es porten bé. 15 Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància; 16 sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu. 17 Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l'emperador.

18 Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. 19 Perquè és bo d'aguantar un tracte injust quan es fa per amor a Déu. 20 En efecte, què té de gloriós suportar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d'obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.

21 Aquesta és la vocació que heu rebut,

ja que també Crist

va patir per vosaltres:

així us deixava un exemple

perquè seguiu les seves petjades.

22 Ell no va cometre pecat

ni va tenir mai als llavis la perfídia.

23 Quan l'insultaven,

no tornava l'insult;

quan el turmentaven,

no responia amb amenaces,

sinó que confiava la seva causa

al qui judica amb justícia.

24 Ell mateix va portar

els nostres pecats

en el seu cos sobre el patíbul,

perquè, morts als pecats,

visquéssim com a justos.

Ell, amb les seves ferides, us curava.

25 Tots anàveu esgarriats

com ovelles disperses,

però ara heu tornat

al vostre pastor i guardià.

Salm 145

El Señor es clemente y compasivo,
lento a la ira y rico en amor,
el Señor es bueno con todos,
tierno con todas sus criaturas.

El salmo 145 es un poema de reconocimiento de Dios por dos motivos principales, sus proezas en las diferentes generaciones y sus atributos, es decir, su carácter.

Al leerlo me ha hecho pensar en el aspecto poliédrico del Señor. Su carácter tiene muchas vertientes o facetas, en estos versículos sólo aparecen algunas de ellas, clemencia, compasión, amor, paciencia, bondad. Pero, sin duda, hay muchos otros aspectos de cómo Él es.

Mis diferentes estados vitales hacen que una u otra vertiente del carácter del Señor sea más o menos significativa para mí. Cuando tengo inquietud respecto al futuro valoro la soberanía de Dios, su control sobre la macro y la micro historia. Cuando estoy abatido, triste, desalentado, tiene un especial significado para mí el la compasión y misericordia del Señor y, así, sucesivamente.

Doy gracias a Dios porque siempre puedo encontrar en su carácter poliédrico aquello que mi vida y mi experiencia como ser humano necesita. No quiero perder, por tanto, de vista esta maravillosa variedad del Señor, no deseo que mi vida quede empobrecida por una imagen restringida de Él.

Un principio

Siempre podemos encontrar en el carácter de Dios lo que nuestra experiencia humana necesita.

LECTURA DIMECRES 21/6/17 1ª PERE 1 i SALM 144

Dimecres 21 de Juny

1ª Pere 1

1 Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l'Àsia i a Bitínia, escollits 2 des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l'Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.

3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva 4 i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, 5 que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribéssiu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. 6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena; 7 perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. 8 Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure'l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

10 Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia que Déu us volia concedir. 11 Els profetes van esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. 12 Déu els va revelar que el missatge que comunicaven no anava destinat a ells, sinó a vosaltres; ara us l'han anunciat els qui us han predicat l'evangeli, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Aquest és el missatge que els àngels es deleixen per contemplar.

13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. 14 Sou fills obedients: no us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell qui és sant i us ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l'Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant. 17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

22 Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor sincer. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net, 23 ja que heu estat engendrats de nou, no d'una llavor corruptible, sinó d'una que és incorruptible: la paraula de Déu viva i eterna. 24 Perquè

els homes són tots herba,

i tota la seva glòria

és com la flor dels prats.

L'herba s'asseca i la flor cau,

25 però la paraula del Senyor

dura per sempre.

I aquesta paraula és l'evangeli que us ha estat anunciat.

Salm 144

Bendito sea el Señor, mi Roca

Estos días Europa está convulsionada por la crisis económica. En mi país, como en muchos otros de su entorno se habla de forma repetida acerca de la credibilidad, solvencia y estabilidad de las instituciones financieras. Todo parece indicar que si no hay confianza en dichas instituciones todo el sistema tiembla y se acentúa la crisis y sus efectos.

Por tanto, todos los interesados se afanan en probar la estabilidad de las instituciones que representan y transmitir al público una sensación de firmeza que lleve a los clientes actuales y potenciales a sentirse seguros.

Me hacía pensar la lectura del salmo en la manera en que el Señor es definido, mi roca. Pocas imágenes pueden ofrecer una sensación de perdurabilidad, estabilidad y solidez como una roca. De hecho, es el suelo preferido por cualquier constructor para establecer los cimientos. Preferido con diferencia a la arcilla, la arena u otros tipos de suelo mucho menos estables.

En tiempo de crisis, por tanto, es importante tener referencias sólidas que nos den confianza. Dios es una roca sobre la cual vale la pena construir nuestro proyecto personal de vida. El Señor ofrece la suficiente solidez y estabilidad para poder afrontar todos los retos, desafíos e incertezas que el mundo en que vivimos nos plantea.

Al fin y al cabo todo depende de en dónde coloca uno su seguridad.

Un principio
El Señor es una roca que da estabilidad en un mundo en constante cambio.

LECTURA DIMARTS 20/6/17 GÀLATES 6 i SALM 143

Dimarts 20 de Juny

Gàlates 6

1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l'Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. 2 Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. 3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s'enganya a si mateix. 4 Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. 5 Cadascú ha de fer la pròpia tasca.

6 El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir el que té amb aquell qui l'instrueix.

7 No us enganyeu: de Déu no se'n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. 8 El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d'aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l'Esperit, recollirà allò que prové de l'Esperit: la vida eterna. 9 No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. 10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.

11 Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. 12 Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l'única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. 13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. 14 Quant a mi, Déu me'n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. 15 Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. 16 Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l'Israel de Déu.

17 D'ara endavant, que ningú no m'amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.

18 Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Salm 143

Ya se me apaga el aliento,
dentro de mí se estremece mi corazón.
Recuerdo los tiempos antiguos,
medito todas sus acciones,
considero la obra de tus manos.
Extiendo hacia Ti las manos
y mi garganta como tierra reseca.
Respóndeme enseguida, Señor,
que me falta el aliento.
Si me escondes el rostro,
seré como los que bajan al sepulcro.

Este salmo es muy similar al anterior ya que refleja estados internos del alma del ser humano. Palabras como estremecimiento, tierra reseca, falta de aliento y sentirse como si experimentara la muerte son utilizadas, entre otras, por el escritor del poema. Ayer ya me daba cuenta que tarde o temprano toda persona puede sentirse identificada con esta descripción porque a todos nos toca vivir situaciones semejantes.

Pero ¿Qué puede hacerse cuando uno está inmerso en semejante marasmo emocional? El propio salmista me da la solución o, al menos, me da una pista, una pauta a seguir, recordar los tiempo antiguos y meditar en las pasadas acciones del Señor. Es fundamental, porque para nosotros los seguidores de Jesús, la fidelidad pasada de Dios en nuestra vida y experiencia humana es la base para nuestra esperanza futura.
El consejo de la Palabra de Dios no es mirar hacia atrás para estancarnos emocionalmente en el presente, para lamentarnos que las cosas no son cómo queríamos, esperábamos o deseábamos. Antes al contrario, miramos hacia atrás en busca de la intervención de Dios para proyectarnos hacia un futuro de esperanza donde Él se manifestará de nuevo de maneras nuevas e impensables o incompresibles en el momento presente.

Un principio
La intervención de Dios en el pasado es la esperanza para el futuro.

LECTURA DILLUNS 19/6/17 GÀLATES 5 i SALM 142

Dilluns 19 de Juny

Gàlates 5

1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l'esclavatge!

2 Mireu, sóc jo, Pau, qui us ho diu: Si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res! 3 Declaro a tots els qui es fan circumcidar que s'obliguen a complir tota la Llei: 4 vosaltres, doncs, que preteneu de ser justos en virtut de la Llei, us deslligueu de Crist i quedeu exclosos de la gràcia de Déu. 5 Nosaltres, en canvi, gràcies a l'Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l'esperança que Déu dóna als qui ha fet justos. 6 Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta la fe que actua per l'amor.

7 Fins ara corríeu bé! ¿Qui us ha barrat el pas i us ha desviat de la veritat? 8 Ara ja no us atreu aquell qui us crida! 9 Una mica de llevat fa pujar tota la pasta. 10 Us tenim tota la confiança en el Senyor: ell farà que no penseu d'una altra manera. Però aquell qui us pertorba, sigui qui sigui, haurà de carregar-se la condemna eterna.

11 D'altra banda, germans, si fos veritat que encara predico la necessitat de la circumcisió, per què sóc tan perseguit? Si fos així, s'hauria acabat l'escàndol de la creu. 12 Tant de bo que arribin a mutilar-se els qui us empenyen a la rebel·lió!

13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. 15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.

16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. 17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. 18 Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. 19 Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. 22 En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. 24 Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. 25 Si vivim gràcies a l'Esperit, comportem-nos d'acord amb l'Esperit!

26 No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.

Salm 142

Con fuerte voz clamo al Señor; con fuerte voz le pido misericordia.
En su presencia expongo mi queja; en su presencia doy a conocer mi angustia
cuando me encuentro totalment deprimido.

Señor, Tú conoces mi camino: en el camino por donde voy,
me han tendido una trampa. Vuelvo la mirada a la derecha
y nadie viene en mi ayuda. ¡No hay nadie que me defienda!
¡No hay nadie que se preocupe de mí!

A ti clamo, Señor, y te digo:

"Tú eres mi refugio; Tú eres todo lo que tengo en esta vida."

Presta atención a mis gritos, porque me encuentro sin fuerzas.

Líbrame de los que me persiguen, porque son más fuertes que yo.

Sácame de mi prisión para que pueda yo alabarte.

Los hombres honrados me rodearán cuando me hayas tratado bien.

Este salmo merece la pena ser reproducido en su totalidad. Todos nos hemos visto, nos veremos o nos estamos viendo en situaciones que pueden ser ilustradas por lo que expresa este poema.
Hay momentos en nuestra vida que pueden ser descritos muy bien con las palabras utilizadas por el salmista: angustia, depresión, soledad, abandono, dejadez de parte de otros, indefensión, agotamiento, esclavitud. Son esos momentos en los que uno no ve futuro y, a duras penas, puede manejar la dureza de la situación presente. Momentos de abandono en los que, como dice el escritor de este salmo, nadie, nadie, nadie, está a mi lado y puede darme apoyo. Tres veces indica ese sentimiento de soledad.
Afortunadamente el salmo no acaba aquí. Hay dos cosas que aprendo del mismo. La primera, la posibilidad de poderle expresar a mi Dios cómo me siento. La segunda, que Él es un refugio para el que está deprimido y abandonado. Tú eres mi refugio, afirma el salmista.
No nos dice el salmo que las circunstancias que experimentaba el autor cambiaran. No nos afirma que los problemas desaparecieron. Creo que más bien en medio de ellos experimentó el sentirse escuchado y acogido.

Un principio
El Señor nos acoge y escucha en medio de los problemas.

Diumenge 18 de Juny Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 18 de Juny

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 17/6/17 GÀLATES 4 i SALM 141

Dissabte 17 de Juny

Gàlates 4

1 Us ho diré d'una altra manera: mentre l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d'edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món.

4 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, 5 perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. 6 I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.

8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. 9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d'aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d'any. 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!

12 Germans, personalment no m'heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Què en queda, doncs, de la benaurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me'ls. 16 ¿M'he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d'ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.

21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? 22 L'Escriptura afirma que Abraham tenia dos fills; l'un era fill de l'esclava, i l'altre, de la dona lliure. 23 El de l'esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. 24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances de Déu. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí, és representada per Agar, que infanta esclaus. 25 I aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l'Aràbia, correspon a la Jerusalem d'ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l'Escriptura:

Crida d'alegria, tu que eres estèril,

que no havies infantat,

esclata en crits i clams de goig,

tu que no donaves a llum,

perquè ara té més fills l'abandonada

que la dona amb marit.

28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l'Esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, què diu l'Escriptura? Treu de casa l'esclava i el seu fill, perquè el fill de l'esclava no ha de compartir l'herència amb el de la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó de la dona lliure.

Salm 141

Coloca, Señor, un guardián en mi boca,
vigila, oh Altísimo, la puerta de mis labios.
No dejes que mi corazón se incline al mal,
a perpetuar acciones criminales
con hombres malhechores.
¡No seré comensal en sus banquetes!

Al leer este poema lo he visto como una continuación natural del salmo 140. Si yo soy mi peor enemigo, el control de mi potencial para el mal se convierte en una prioridad. El salmista pide al Señor ayuda en tres áreas muy concretas, sus palabras, su corazón y su acciones.
La Biblia habla mucho acerca del peligroso poder de las palabras. Estas tienen un gran poder para bendecir a otros y, al mismo tiempo para dañar a otros emocional, intelectual, físicamente y su reputación. Por otro lado, las palabras también tienen un increíble poder para dañarnos a nosotros mismos. Catalina la Grande, la zarina rusa, afirmaba, eres dueño de las palabras que no has dicho y esclavo de las que has pronunciado.
En la Escritura el corazón es el centro de control de la vida de una persona. Allí se cuecen las motivaciones, los valores, las prioridades, los pensamientos y todo aquello que posteriormente se convierte en acciones u omisiones. Por eso Jesús daba tanta importancia al corazón e indicaba que ahí radicaba el problema del ser humano.
Finalmente, la conducta, lo más visible y, en ocasiones, lo más escandaloso y dañino de una persona. El salmista pide también protección de parte de Dios para que su conducta sea la adecuada aunque, como comentaba, el corazón determina la conducta.
Yo mismo necesito que el Señor no me deje en estas tres dimensiones, mis palabras, mis acciones y mi corazón.

Un principio
Corazón, conducta, palabras. Tres áreas en que necesitamos ayuda contra nuestro peor enemigo.