LECTURA DILLUNS 7/8/17 HEBREUS 7 i GÈNESI 34

Dilluns 7 d’Agost

Hebreus 7

1 Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir; 2 i Abraham li va donar la desena part de tot el botí. Melquisedec, si traduïm el seu nom, era «rei de justícia»; i era també rei de Salem, és a dir, «rei de pau». 3 L'Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.

4 Contempleu la grandesa d'aquest personatge, a qui Abraham, que era el patriarca, va donar el delme de la millor part del botí. 5 De fet, els descendents de Leví que reben el sacerdoci tenen manat per llei de recollir el delme del poble, és a dir, dels seus germans, si bé aquests també han sortit, com ells, de les entranyes d'Abraham. 6 En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d'Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses; 7 i no es pot negar que l'inferior és beneït pel qui és superior. 8 D'altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l'Escriptura fa constar que viu. 9 Més encara: per dir-ho així, en la persona d'Abraham, també Leví, que recull els delmes, va pagar el delme, 10 perquè el dia que Melquisedec anà a trobar Abraham, el patriarca encara duia Leví a les entranyes.

11 La legislació del poble d'Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot de la línia de Melquisedec, com diu l'Escriptura, en comptes de designar-ne un de la línia d'Aaron? 12 De fet, un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de llei. 13 Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l'Escriptura, era d'una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l'altar. 14 És sabut, efectivament, que nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, a la qual Moisès no atribuí cap funció sacerdotal.

15 Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge de Melquisedec 16 i que ha arribat al sacerdoci no en virtut d'una llei de descendència humana sinó pel poder d'una vida indestructible. 17 Així ho afirma el testimoni de l'Escriptura: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. 18 En conseqüència, d'una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil, 19 ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d'altra banda, és introduïda una esperança millor que ens acosta a Déu.

20 Tot això no s'ha pas realitzat sense jurament. Perquè, mentre que aquells sacerdots eren instituïts sense cap jurament, 21 Jesús ho ha estat amb el jurament d'aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre. 22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor. 23 A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; 24 però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci. 25 Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d'ells.

26 Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels. 27 Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble: això ho va fer una vegada per sempre, oferint-se ell mateix. 28 La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.

Gènesi 34

Se sintieron ultrajados y se llenaron de ira porque era una ofensa imperdonable.

Este pasaje es uno de esos que pueblan el Antiguo Testamento y se caracterizan por su dureza y brutalidad. El habitante de una ciudad viola a una de las hijas de Jacob y, como venganza, estos matan a todos los hombres de la misma y se llevan como esclavos a mujeres y niños. Todo muy comprensible pero en absoluto justificable.

Ambos pasajes tienen ambo en común, dejarse llevar por los instintos. En el primer caso el sexual. En el segundo la ira y la rabio. Esto les llevó a acciones totalmente reprochables a nuestros ojos que vemos las cosas con la perspectiva que nos da el seguimiento de Jesús.

Esta es la lección para mí, los instintos rara vez son buenos consejeros y acostumbran a meternos en líos, a llevar a cabo cosas que después nos hacen sentirnos arrepentidos por las consecuencias que generan.

Sería bueno que nuestros impulsos e instintos siempre pudiéramos llevarlos a la presencia del Señor y, en diálogo con Él, permitir que puedan ser tamizados, filtrados y, en definitiva, gobernados.

Diumenge 6 d’Agost Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 6 d’Agost

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 6/8/17 HEBREUS 6 i GÈNESI 33

Dissabte 5 d’Agost

Hebreus 6

1 Per això, deixem les primeres nocions sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu, 2 l'ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. 3 Avancem, doncs, amb l'ajuda de Déu.

4 N'hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l'efusió de l'Esperit Sant 5 i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, 6 però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l'omplen d'injúries.

7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; 8 en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.

9 Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació. 10 Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l'amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present. 11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l'esperança fins a la fi. 12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat.

13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix 14 dient: T'ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. 15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. 16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. 17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar als qui havien d'heretar-la que la seva decisió era irrevocable. 18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens ofereix. 19 Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim. 20 Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

Gènesi 33

Pero Esaú corrió a su encuentro y, echándole los brazos al cuello, lo abrazó y rompieron juntos a llorar.

Este pasaje es una buena lección sobre el perdón. El perdón es, precisamente, la herramienta que el Señor nos ha concedido para poder restaurar las relaciones interpersonales que, tan a menudo, son rotas como resultado de nuestro pecado. Todos hemos experimentado los importantes beneficios de perdonar y de ser perdonados. La vida se vuelve más fácil, menos tensa, más satisfactoria y podemos recobrar relaciones que, de otro modo, estarían rotas.

El perdón, sin embargo, no siempre es fácil. Hay dos grandes obstáculos que nos pueden impedir perdonar o pedir perdón. El primero de ellos es el dolor. Para muchas personas el simple hecho de pensar en una situación trae a su mente una gran dosis de dolor emocional, espiritual o intelectual. La ofensa recibida fue tan grande y los sentimientos están tan a flor de piel que hacen difícil el poder otorgar el perdón. 

El segundo de ellos es el orgullo, que nos puede impedir pedir perdón y, al mismo tiempo, también nos puede impedir otorgarlo. El orgullo puede ser una barrera infranqueable que impida que el perdón triunfe y las relaciones puedan ser restablecidas.

No puede haber perdón y, consecuentemente restauración, a menos que ambas barreras sean superadas. Pienso que, únicamente, la meditación en la muerte de Jesús por nosotros y el perdón que nos ha otorgado y continua otorgándonos pueden generar el suficiente poder para que superemos el orgullo y el dolor.

LECTURA DIVENDRES 4/8/17 HEBREUS 5 i GÈNESI 32

Divendres 4 d’Agost

Hebreus 5

1 Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. 2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. 3 Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. 4 I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.

5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. 6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. 7 Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. 8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, 9 i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen. 10 Déu l'ha proclamat gran sacerdot com ho fou Melquisedec.

11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l'explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l'hora d'escoltar. 12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que us torna a convenir llet en comptes d'aliment sòlid. 13 I els qui s'alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants. 14 L'aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l'experiència, tenen els sentits avesats a destriar entre el bé i el mal.

Gènesi 32

Yo no merezco el amor y la fidelidad que has tenido con este siervo tuyo.

Este fragmento forma parte de la oración que hizo Jacob cuando iba de regreso a su tierra después de haber pasado 20 años fuera de ella. Resumió muy bien el significa al afirmar cuando crucé este río Jordán, no tenía más que mi bastón; pero ahora puedo formar dos campamentos. El patriarca reconocía al Señor como la fuente de su prosperidad y tenía plena conciencia de no merecer todo aquello que había recibido, en definitiva, Jacob, sabiéndolo o no estaba dando crédito a Dios por su gracia.

Gracia es tratar a alguien con amor y aceptación totalmente al margen de su falta de méritos. La gracia se manifiesta a pesar de cómo sea la persona que la recibe no debido a cómo es. 

La gracia es la base de nuestra relación con Dios. Nada hemos hecho para merecer su amor, perdón y aceptación incondicional. Nada que hagamos o dejemos de hacer puede apartarnos de ese amor de lo contrario, ya no sería gracia, serían obras. 

La gracia del Señor es escandalosa, especialmente para aquellos que tratan de basar su relación con Dios en los méritos personales. Estos, como nos enseña la parábola del hijo pródigo, no pueden entender que otros reciban, no ya lo que no merecen, sino lo contrario de lo que merecerían. Estos, como la misma parábola señala, se atreven incluso a cuestionar a Dios por actuar de esa manera.

Agradezco al Señor que en mi experiencia personal la gracia es la base y el sustento de la misma. Soy consciente de que nunca daré la talla pero, también soy consciente de que eso no afecta para nada la actitud del Señor hacia mí. Me esfuerzo, naturalmente, pero no para no perder el afecto de Dios, sino para mostrarle mi gratitud. Parece lo mismo pero es brutalmente diferente.

LECTURA DIJOUS 3/8/17 HEBREUS 4 i GÈNESI 31

Dijous 3 d’Agost

Hebreus 4

1 Déu manté encara la seva promesa; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l'ocasió d'entrar al lloc de repòs. 2 En efecte, nosaltres hem rebut l'anunci de la bona nova igual com ells, però a ells no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. 3 Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, 4 ja que, parlant del dia setè, l'Escriptura diu: Déu, el setè dia, reposà de totes les seves obres. 5 Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs.

6 És clar, doncs, que Déu reserva a alguns d'entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l'anunci de la bona nova no hi van entrar per la seva desobediència, 7 Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allò que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors. 8 De fet, si Josuè els hagués deixat en el lloc de repòs, ja no hi hauria motius per a parlar d'un altre dia. 9 Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. 10 Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repòs descansa ara ja de les seves obres, tal com Déu descansa de les seves. 11 Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caigui arrossegat pel mateix exemple de desobediència.

12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. 13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.

14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.

15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. 16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'ajuda que necessitem.

Gènesi 31

Vuelve a la tierra de tus padres, donde están tus parientes, que yo estaré contigo.

Esta es la recomendación y la promesa que el Señor le hizo a su siervo Jacob. Volver a casa y la seguridad de su presencia en ese proceso.

Al leer esto he pensado en la necesidad de valorar la presencia del Señor a la hora de hacer cualquier tipo de emprendimiento. Es cierto que su promesa es estar con nosotros cada día hasta el fin del mundo, sin embargo, eso no significa que apruebe y pueda dar su bendición a todo aquello que hago, su promesa no es un cheque en blanco ni una patente de corso.

Valorar la aprobación del Señor para asegurarnos su bendición y, al mismo tiempo, para evitarnos las consecuencias de actuar y obrar al margen de su voluntad. 

Para poder valorar esa aprobación necesitamos desarrollar una relación significativa con Dios que nos permita estar en sintonía con Él, entender su voluntad, identificar sus criterios y poderlos aplicar. En ocasiones, eso es claro y fácil, en otras, difícil y precisa de reflexión, tiempo y comunión.

LECTURA DIMECRES 2/8/17 HEBREUS 3 i GÈNESI 30

Dimecres 2 d’Agost

Hebreus 3
1 Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem. 2 Ell té tota la confiança d'aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu. 3 Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. 4 Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu. 5 Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d'allò que Déu revelaria després. 6 Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, si mantenim el coratge de gloriar-nos d'allò que esperem.

7 Per això, com diu l'Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu, 8 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert, 9 quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren; i van anar veient les meves obres 10 durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.» 11 Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»

12 Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l'aparti del Déu viu. 13 Més aviat, mentre duri la proclamació d'aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. 14 Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi. 15 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió. 16 I qui són els qui després d'escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d'Egipte guiats per Moisès. 17 I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert. 18 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir. 19 Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.

Gènesi 30

Cuando Raquel vio que no podía dar hijos a Jacob, tuvo envidia de su hermana.

El diccionario define la envidia como tristeza o pesar por el bien ajeno. Nos sentimos mal porque otro se siente bien. Nos sabe mal que el otro tenga aquello que yo deseo o que me gustaría conseguir. Una lectura completa del capítulo nos permite ver que la envidia deterioró las relaciones entre ambas hermanas.

No voy a afirmar que la envidia es buena, porque no lo es, sin embargo, si puedo afirmar que la envidia es parte de la realidad de una humanidad caída, rota a consecuencia del pecado. Nos resulta difícil digerir que a otros les vaya mejor que a nosotros y, todos sin excepción, la experimentamos de tanto en tanto en nuestra propia vida.

Para mí, personalmente, el problema no que la envidia asalte mi mente sino qué hago con ella, cómo la manejo, cómo la gestiono. Es una cuestión de alimentarla dándole vueltas y más vueltas al asunto o, por el contrario, hablarlo con Dios, verbalizarlo, explicarle qué sentimos y por qué lo sentimos y de este modo quitarle su poder a la envidia, disolverla en la oración con Dios. 

Es nuestra tendencia eliminarla de la mente, darle un manotazo virtual para que desaparezca, pero con ello únicamente conseguimos enterrarla en nuestro subconsciente. Hay que sacarla a la luz y desactivarla con la oración dialogada con Dios. Ese es nuestro privilegio.

LECTURA DIMARTS 1/8/17 HEBREUS 2 i GÈNESI 29

Dimarts 1 d’Agost

Hebreus 2

1 Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. 2 Perquè la Llei, promulgada per mitjà d'àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. 3 Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: 4 Déu l'avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i també l'avala l'Esperit Sant amb els seus dons, que distribueix com vol.

5 Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. 6 En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? 7 L'havies posat un moment per sota dels àngels, l'has coronat de glòria i dignitat, 8 tot ho has sotmès sota els seus peus. Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, 9 però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.

10 Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el qui havia de guiar-los a la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. 11 Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, 12 i diu: Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit. 13 I encara: En ell tinc posada la meva confiança. I també: Aquí ens teniu, a mi i els fills que Déu m'ha donat. 14 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, 15 i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. 16 Ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó els descendents d'Abraham.

17 Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. 18 I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.

Gènesi 29

El pasaje, al menos en mi humilde opinión, no tiene un gran contenido teológico. Narra la llegada de Jacob a la tierra de sus antepasados, el encuentro con su familia de origen, el trabajo para su tío Labán y el posterior matrimonio con sus dos hijas, Lía y Raquel. También podemos leer el engaño a que fue sometido Jacob por parte de su pariente.

¿Qué reflexión se puede hacer sobre semejante pasaje? Le daba vueltas a mi cabeza al pensarlo y se me ocurrían dos cosas. La primera, Jacob es un engañador y jugó ese juego con su hermano Esaú, ahora, en este pasaje el mismo es víctima de un engaño y se indigna ante tal actitud. Esto me hace pensar qué fácilmente podemos disculpar en nosotros lo que nos indigna totalmente en otros. El engañador engañado se siente ofendido. La segunda, es el carácter mentiroso y engañador de esa familia, Abraham engaña, Isaac engaña, Jacob engaña y Labán engaña. Me pregunto si no hay aspectos de pecado que viajan de generación en generación.

Un principio

Podemos disculpar o justificar en nuestras vidas lo que condenamos en la de otros

LECTURA DILLUNS 31/7/17 HEBREUS 1 i GÈNESI 28

Dilluns 31 de Juliol

Hebreus 1

1 En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; 2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. 3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; 4 ocupa un lloc superior als àngels i posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d'ells.

5 Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? 6 D'altra banda, quan presenta al món el seu primogènit, diu: Que l'adorin tots els àngels de Déu.

7 Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. 8 En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. 9 Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys i t'ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa. 10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s'envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.

13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus? 14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d'heretar la salvació.

Gènesi 28

Isaac llamó a Jacob lo bendijo y le ordenó: No te cases con una mujer cananea.

Esta fue la orden que recibió Jacob de su padre antes de partir hacia Harán, el lugar de origen de su familia. El pasaje vuelve a insistir en los problemas y conflictos que las mujeres cananeas de Esaú habían provocado y cómo habían amargado la vida tanto a Isaac como a su mujer Rebeca.

Pienso que aquí la Biblia, por medio de las palabras de Isaac, nos enseña un principio muy importante, a saber, vigilar nuestras asociaciones, es decir, el tipo de relaciones que establecemos y qué influencia tienen sobre nosotros.

Creo que debemos ir -sin excluir- más allá de únicamente limitarlo a las relaciones de pareja, sino a todo tipo de relaciones que conforman nuestra red social y poder hacer una evaluación acerca del tipo de influencia que ejercen sobre nosotros ¿Es esta positiva o, por el contrario, lo es negativa?

Esta evaluación debería llevarnos a realizar una selección de nuestras relaciones, potenciar las que son de bendición para nosotros y eliminar o, por lo menos neutralizar en la medida de lo posible, aquellas que son negativas para nosotros y cuya influencia nos daña.

Pero este principio también es reversible ¿Qué tipo de influencia ejercemos sobre los demás? ¿Somos gente que bendice, que hace el bien, que edifica o, por el contrario, somos gente que valdría la pena que fuera eliminada de la red de relaciones debido a nuestra influencia negativa?

¡Realmente el Señor está en este lugar y yo no lo sabía!

Jacob, de camino a la tierra de sus ancestros, tuvo la experiencia de la aparición del Señor y la misma marcó un punto de inflexión en su vida personal. Todo parece indicar que Dios dejó de ser únicamente el Dios de sus padres para convertirse en el suyo propio y personal. Para dejar constancia de semejante episodio tan memorable construyó un pequeño altar votivo. Estos altares -la mayoría de las veces simples piedras ungidas con aceite- testificaban y ayudaban a recordar aquella intervención que el Señor había realizado en la vida de una persona.

Esto me llevaba a pararme y pensar cuáles han sido esas experiencias de la presencia y la intervención del Señor que han marcado un antes y un después en mi seguimiento de Jesús. Puedo pensar, al margen de mi conversión, en una significativa que tuvo lugar en la provincia de Madrid y que supuso la reorientación total de mi ministerio hasta el día de hoy.

Todos necesitamos identificar esas huellas del Señor en nuestra vidas. Lo necesitamos porque son puntos de referencia, hitos, señales que, en tiempo de duda, sombra, presiones y crisis nos permiten volver allí y generar nuevamente seguridad y confianza.

Diumenge 30 de Juliol Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 30 de Juliol

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 29/7/17 LLUC 24 i GÈNESI 27

Dissabte 29 de Juliol

Lluc 24

1 El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5 Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: 

--Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."

8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.

9 Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:

--De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

--¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:

--Què hi ha passat?

Li contestaren:

--El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:

--Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:

--Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:

--¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:

--Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

36 Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:

--Pau a vosaltres.

37 Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:

--Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.

40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.

41 Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:

--¿Teniu aquí res per a menjar?

42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se'l va menjar davant d'ells.

44 Després els digué:

--Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."

45 Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46 Els digué:

--Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

Gènesi 27

Desde entonces Esaú guardó un profundo rencor hacia su hermano por la bendición que le había dado su padre.

Al leer este pasaje no dejo de sorprenderme. La maquinación y la mentira están presentes de forma descarada en Rebeca, que manipula toda la situación en beneficio de Jacob, quien ya sabemos que era su preferido, y por otro lado el propio Jacob que se presta a todo el engaño. El resultado fue un padre engañado, un hermano herido y que acumuló rencor y una madre y un hijo que se confabularon para por medio de la mentira conseguir sus fines ¡bonita familia!

Pero aún me sorprende más, si cabe, la total falta de arrepentimiento por parte de Jacob. No vemos, en ningún lugar de las Escrituras, que se nos diga que fue consciente de lo que había hecho, que entendió la dimensión moral de aquella situación, que reconoció su error y su mala actuación y, como no lo dice, no podemos ni debemos maquillar al personaje y darlo por supuesto. Jacob actuó mal y no se arrepintió. Jacob consiguió lo que perseguía como ya lo hizo con los derechos del hijo mayor.

Esto me lleva a pensar que las relaciones familiares, aunque esto es válido para cualquier otro tipo de relaciones interpersonales, son frágiles y pueden romperse en cualquier momento cuando interponemos nuestros intereses y justificamos lo que hemos hecho o aquello que queremos hacer. También cuando somos incapaces de reconocer nuestra mala actuación y pedir perdón y dar el paso para restaurar. Si esto no sucede, las relaciones se pudren y el rencor crece.

LECTURA DIVENDRES 28/7/17 LLUC 23 i GÈNESI 26

Divendres 28 de Juliol

Lluc 23

1 Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat. 2 Van començar així la seva acusació contra ell: 

--Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.

3 Pilat el va interrogar:

--¿Tu ets el rei dels jueus?

Ell li respongué:

--Tu ho dius.

4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:

--No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.

5 Però ells insistien:

--Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d'Herodes

6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.

8 Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. 9 L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. 10 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, 14 i els digué:

--M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.

( 17 ) 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:

--Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs!

19 Barrabàs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.

20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:

--Crucifica'l, crucifica'l!

22 Pilat els digué per tercera vegada:

--Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.

23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria acabà per imposar-se.

24 Pilat decidí de satisfer la seva petició: 25 va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

26 Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell. 27 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:

--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" 31 Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?

32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia:

--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.

35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:

--Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!

36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:

--Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!

38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:

--¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!

40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:

--¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.

42 I deia:

--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.

43 Jesús li digué:

--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.

44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força:

--Pare, confio el meu alè a les teves mans.

I havent dit això, va expirar.

47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:

--Realment, aquest home era innocent.

48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.

50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.

55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

Gènesi 26

Estas dos mujeres trajeron muchos disgustos a Isaac y Rebeca.

La familia de Isaac fue, como tantas otras de la Biblia, una familia disfuncional. El padre mentía con relación a su esposa -algo que ya había hecho Abraham con respecto a la suya-, había preferencias hacia los diferentes hijos por parte de un cónyuge y otro -preferencias que después crearon una increíble crisis familiar- y, finalmente, las esposas de su hijo primogénito no hicieron sino aumentar la tensión y la disfunción de aquel núcleo familiar. 

Lo cual nos recuerda que las disfunciones son una de las consecuencias de las rupturas que el pecado ha traído a la experiencia humana y que son realidades que en mayor o menor escala se dan en todas las familias. 

Lo cual nos recuerda también que la clave del asunto no es el no tener disfunciones, sino qué hacemos con ellas, cómo las manejamos y cómo dejamos que el Señor intervenga en las mismas y las usa para trabajar en nuestras vidas. 

Las disfunciones son realidades que, en ocasiones hemos provocado nosotros y en otras somos víctimas. Sin embargo, en un caso y otro tenemos la posibilidad y responsabilidad de presentarlas ante el Señor y preguntarle de qué modo el puede trabajar en nosotros y por medio nuestro en semejante situación.

LECTURA DIJOUS 27/7/17 LLUC 22 i GÈNESI 25

Dijous 27 de Juliol

Lluc 22

1 S'acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. 2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s'ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble. 

3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l'anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. 4 Aquest se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia del temple sobre com els podria entregar Jesús. 5 Ells se'n van alegrar i convingueren de donar-li diners. 6 Judes s'hi comprometé i buscava l'ocasió d'entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.

7 Va arribar el dia dels Àzims en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual. 8 Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:

--Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.

9 Ells li preguntaren:

--On vols que el preparem?

10 Els digué:

--Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri 11 i digueu al cap de casa: "El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 12 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar.

13 Ells se'n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

14 Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:

--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! 16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.

17 Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:

--Preneu això i repartiu-vos-ho, 18 perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.

19 Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:

--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.

20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:

--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. 21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. 22 El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!

23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important

24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. 25 Jesús els digué:

--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. 26 Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.

28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, 29 i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: 30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel.

31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.

33 Pere li digué:

--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!

34 Però Jesús li respongué:

--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.

Bossa, sarró i espasa

35 Després els digué:

--Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?

Li respongueren:

--No res.

36 Ell els digué:

--Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. 37 Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.

38 Ells digueren:

--Senyor, aquí hi ha dues espases.

Ell els respongué:

--Ja n'hi ha prou!

39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.

40 Arribat al lloc, els digué:

--Pregueu demanant de no caure en la temptació.

41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava 42 dient:

--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.

43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.

45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:

--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué:

--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?

49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:

--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?

50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.

51 Però Jesús va dir:

--Deixeu-los fer!

I tocant-li l'orella, el va guarir.

52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:

--Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.

54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:

--Aquest home també hi anava, amb ell.

57 Però ell ho negà:

--No, dona; no el conec de res.

58 Poc després, un altre el va veure i digué:

--Tu també ets d'ells.

Pere contestà:

--No, home; no ho sóc pas.

59 Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:

--És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!

60 Però Pere va replicar:

--No, home; no sé de què parles.

A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» 62 I així que va ser fora, va plorar amargament.

63 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l'escarnien i li pegaven. 64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:

--Fes de profeta! Endevina qui t'ha pegat!

65 I deien moltes més injúries contra ell.

66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell 67 i li digueren:

--Si ets el Messies, digue'ns-ho.

Ell els respongué:

--Si us dic que sí, no em creureu, 68 i si us faig preguntes, no em respondreu. 69 Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.

70 Llavors tots van dir:

--Per tant, tu ets el Fill de Déu!

Jesús els contestà:

--Vosaltres mateixos dieu que ho sóc.

71 Ells van dir:

--Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

Gènesi 25

Isaac tenía preferencia por Esaú, porque le gustaba comer de lo que él cazaba, mientras que Rebeca se inclinaba por Jacob. (Génesis 25:28) 

Cuando algo aparece en la Biblia, incluso pequeñas cosas que pueden parecer insignificantes, es que es relevante e importante. En este capítulo de Génesis se introduce lo que los estudiosos de la Palabra llaman el ciclo de Isaac. Lo primero que aparece en el mismo es el nacimiento de ambos hijos, Esaú y Jacob, lo diferente que eran y las preferencias del padre y la madre hacia uno y otro. Como conocemos el desarrollo posterior de los acontecimientos sabemos que esta preferencia era disfuncional, es decir, no era sana ni saludable. Preferir, según el diccionario, es anteponer, dicho de otro modo, poner por delante a algo o alguien en detrimento de otra cosa u otra persona. Rebeca anteponía a Jacob en detrimento de su otro hijo Jacob y llevó esta actitud hasta extremos que pusieron en peligro la vida de su hijo y la cohesión familiar. Sin embargo, Isaac no le iba a la zaga, anteponía a Esaú en detrimento de Jacob. Cuando estas preferencias se dan son evidentes, no únicamente para el preferido, sino también para el relegado. No es raro que esto genere acumulación de ira y resentimiento en este último. 

Al leer esto he pensado en mí mismo en mi condición de padre ¿Tengo preferencias sobre uno de mis hijos en detrimento del otro? Es posible y normal que haya más afinidad de carácter con un hijo que con otro. Siempre hay uno de ellos que es más similar a nosotros en nuestra manera de ver, procesar y afrontar la vida y, consecuentemente, más fluidez en la comunicación. Eso, sin embargo, es muy diferente de anteponer a uno en detrimento del otro. Pero he pensado más allá de la paternidad y a mi mente ha venido el pasaje que afirma que Dios nos hace preferencia entre las personas (Deuteronomio 10:17). Nosotros anteponemos a alguien o relegamos a alguien en función de afinidades o antagonismos. El Señor no antepone a unas personas por encima de otras. El Señor nos mira a todos nosotros con amor incondicional y a través de lo que Jesús hizo por nosotros en la cruz del Calvario. 

Pienso que Rebeca e Isaac nos invitan a pensar acerca de nuestras actitudes hacia las personas, a ponernos en contacto con esas actitudes, saberlas reconocer, aprender a ponerles nombres a las mismas siendo honestos con nosotros y dándoselas al Señor siendo así honestos con Él. Entiendo que no podemos evitar el impuso de anteponer, pero si somos responsables de gestionarlo, de hacer un esfuerzo por entender que no reflejamos haciéndolo el carácter del Señor y de pensar en las potenciales consecuencias que puede tener el cultivar ese tipo de actitudes en nuestra vida y relaciones.

LECTURA DIMECRES 26/7/17 LLUC 21 i GÈNESI 24

Dimecres 26 de Juliol

Lluc 21

1 Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. 2 Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, 3 i digué: 

--Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4 Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué:

6 --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.

7 Llavors li preguntaren:

--Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?

8 Ell digué:

--Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

10 Després els va dir:

--Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

12 »Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serà una ocasió de donar testimoni. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. 18 Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida!

20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, 22 perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. 23 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: 24 moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit.

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

29 I els digué una paràbola:

--Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 De bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.

Gènesi 24

El criado le respondió:

— ¿Qué he de hacer si la mujer me dice que no quiere venir conmigo a esta tierra? ¿Tendré entonces que llevar a tu hijo a la tierra de donde saliste?

Abraham le respondió:

— ¡De ningún modo lleves a mi hijo allá! El Señor, Dios del cielo, que me sacó de la casa de mi padre y de mi país de origen, que habló conmigo y juró dar esta tierra a mi descendencia, enviará su mensajero delante de ti para que tomes allí esposa para mi hijo. Si la mujer no quiere venir contigo, quedarás libre de este juramento; pero ¡de ninguna manera lleves allá a mi hijo!

Este largo pasaje narra la manera en que Abraham, por medio de su criado Eliezer, encontró una esposa para su hijo Isaac. La búsqueda no era una cosa baladí ya que estaba en juego el cumplimiento de la promesa de Dios de que aquella tierra sería dada en heredad al propio patriarca y sus descendencia. Esta es la razón por la que tienen tanta importancia las palabras de Abraham, de ninguna manera lleves allá a mi hijo. Haberlo hecho hubiera significado poner en peligro el llamamiento y los planes del Señor.

Traspasándolo a nuestra realidad me hace pensar en la importancia de escoger nuestros compañeros de viaje y asegurarnos que no escojamos a aquellos que, de una manera u otra nos pueden apartar del llamado de Dios a ser agentes de restauración y constructores de su Reino.

Entre todos estos compañeros cobra singular importancia la persona con la que nos vamos a unir en matrimonio y que va a ser nuestro compañer@ de vida y la importancia de asegurarnos que, como bien previó Abraham al pensar en su hijo, no sea una persona que nos aleje del seguimiento de Jesús y nos lleve a volver a la tierra de la que habíamos salido y de la misión a la que habíamos sido llamados.

Gran decisión, sin duda, después de la de seguir a Jesús la más importante de nuestra vida.