LECTURA DILLUNS 4/9/17 EFESIS 3 i ÈXODE 8

Dilluns 4 de Setembre

Efesis 3

1 Per tot això, jo, Pau, sóc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. 2 Segurament heu sentit parlar del do que Déu m'ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: 3 per una revelació, ell m'ha fet conèixer el seu designi secret, que ara he esbossat breument. 4 Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, 5 que Déu no havia fet conèixer als homes de les generacions passades tal com ara l'ha revelat per l'Esperit als seus sants apòstols i profetes. 6 El designi de Déu és aquest: en Jesucrist, per l'evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. 7 I jo sóc servidor d'aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seva acció poderosa.

8 A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist 9 i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu designi amagat des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. 10 Així, ara, valent-se de l'Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. 11 D'aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. 12 Gràcies a ell, tenim plena llibertat d'acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna la nostra fe en Crist. 13 Us prego, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passo per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria.

14 Per tot això, jo m'agenollo davant el Pare, 15 de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, 16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; 17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, 18 sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat 19 de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.

20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. 21 Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Èxode 8

También los magos egipcios con su magia hicieron que salieran ranas del agua y que llenaran todo el país. (Éxodo 8:7 TLAD)

¡Carácter, sobre todo carácter! Aunque no todas ellas, varias de las señales que Moisés y Aarón hicieron pudieron ser reproducidas por los magos de Egipto. Esto me enseña que las señales milagrosas, las muestras de poder, la capacidad de hacer cosas sobrenaturales no es privativa de los cristianos y tampoco es nuestra muestra, necesariamente, de la presencia del Señor en nuestras vidas. De hecho, el propio Jesús, afirmó que algunos que hacían cosas milagrosas no eran conocidos por Él.

Sin embargo, el carácter cambiado, el carácter que refleja la presencia del Señor, el carácter que refleja el fruto del Espíritu Santo si que es una evidencia clara y contundente de que hay algo que está sucediendo en nuestras vidas, algo que está pasando en nuestro interior y que es resultado del trabajo del Padre en nosotros conformándonos a la imagen de su hijo, haciendo de nosotros un pequeño Jesús.

Eso me hace pensar que si debo perseguir algo esto debe ser el carácter, no las señales milagrosas, no los aspectos impactantes o espectaculares.

Diumenge 3 de Setembre Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 3 de Setembre

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 2/9/17 EFESIS 2 i ÈXODE 7

Dissabte 2 de Setembre

Efesis 2

1 Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; 2 vivíeu sotmesos al déu d'aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l'esperit que ara actua en els qui són rebels. 3 En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Actuàvem seguint la nostra naturalesa, i així ens fèiem mereixedors del càstig de Déu igual que els altres. 4 Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran 5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats! 6 Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell; 7 així, davant els segles que vindran, i en virtut de la bondat que ens ha tingut en Jesucrist, ha volgut deixar ben clara la incomparable riquesa de la seva gràcia. 8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. 9 No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. 10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.

11 Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d'home. 12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; 13 aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.

14 Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava 15 i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat. 16 Ha fet morir en ell l'enemistat i, per la seva mort en creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos. 17 Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. 18 Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.

19 Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. 20 Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. 21 Sobre ell, tota la construcció es va alçant harmoniosament fins a ser un temple sant gràcies al Senyor. 22 Per ell, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, fins a ser, gràcies a l'Esperit, el lloc on Déu resideix.

Èxode 7

Moisés y Aarón hicieron exactamente lo que les ordenó el Señor. Cuando hablaron con el faraón, Moisés tenía ochenta años y Aarón ochenta y tres (Éxodo 7:6-7)

Cuando leo este pasaje me encuentro con un par de abuelitos; más listos para cuidar de sus nietos que para grandes aventuras épicas. Cierto que en aquella época se valoraba al anciano, especialmente por su sabiduría, por su especial contribución a la comunidad debido a su experiencia de vida acumulada. Eso no significa que se esperara de ellos encabezar una rebelión social contra uno de los imperios más poderosos del mundo antiguo. También me parece significativo que la Biblia mencione la edad de ambos. Estoy convencido de que nada en la Escritura es casual y, consecuentemente, hay un propósito claro y específico en hacernos saber cuán viejos eran; Dios no tiene edad cuando decide usar a las personas para llevar a cabo sus planes en la historia; sean estos espectaculares o humildes.

A diferencia de las sociedades tradiciones la nuestra no valora la edad y no la ve como una ventaja añadida. La juventud ocupa el centro; se ha convertido en una valor social y los viejos nos resistimos a aceptar nuestra realidad y tratamos de retrasar el proceso natural o, al menos disimularlo con nuestra forma de vestir, comportarnos, cuidarnos, etc. Pero eso contrasta totalmente con la perspectiva de Dios.

Aarón y Moisés son un espejo en el que al mirarnos vemos que no importa cuál sea tu condición -en su caso era la edad avanzada- Dios puede usarte como parte de su gran plan de reconciliar y restaurar el mundo con Él mismo por medio de Cristo. Esta pareja que deberían estar tomando el sol en un banco de cualquier plaza pública juegan un papel importante y estelar en los planes del Señor de fundar una nación. La edad no es un impedimento para colaborar en la construcción del Reino de Dios; ciertamente puede condicionar el alcance de tu contribución, pero en absoluto eliminarla. El reto es aceptar que todavía tenemos una contribución que llevar a cabo y discernir cuál es la misma.

No podemos ni debemos caer en la trampa social que arrincona a las personas que ya no son jóvenes. No podemos aceptar el hecho de que no hay ninguna contribución posible para una persona de edad ¡La hay! y además tenemos la responsabilidad, primero de discernirla en diálogo con el Señor; después, aplicar con el poder de su Espíritu.

Una vez más el Señor nos muestra que sus caminos no son los nuestros y sus pensamientos tampoco tienen nada que ver con los nuestros.

LECTURA DIVENDRES 1/9/17 EFESIS 1 i ÈXODE 6

Divendres 1 de Setembre

Efesis 1

1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, al poble sant que viu a Efes i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

3 Beneït sigui el Déu i Pare

de nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota mena de benediccions

espirituals dalt al cel.

4 Ens escollí en ell

abans de crear el món,

perquè fóssim sants,

irreprensibles als seus ulls.

Per amor 5 ens destinà

a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seva benèvola decisió,

6 que dóna glòria i lloança a la gràcia

que ens ha concedit en el seu Estimat.

7 En ell, per la seva sang,

hem obtingut la redempció,

el perdó dels nostres pecats.

La riquesa de la gràcia de Déu

8 s'ha desbordat en nosaltres.

Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa

i penetració que tenim.

9 Ens ha fet conèixer

el seu designi secret,

la decisió benèvola que havia pres

10 per executar-la

en la plenitud dels temps:

ha volgut unir en el Crist

totes les coses,

tant les del cel com les de la terra.

11 En Crist hem rebut

la nostra part en l'herència;

ens hi havia destinat el designi

d'aquell qui tot ho duu a terme

d'acord amb la decisió

de la seva voluntat.

12 Volia que fóssim

lloança de la seva glòria,

nosaltres que des del principi

tenim posada en Crist la nostra esperança.

13 En ell, vosaltres vau escoltar

la paraula de la veritat,

l'evangeli que us salva.

En ell heu cregut

i heu estat marcats amb el segell

de l'Esperit Sant promès.

14 I l'Esperit és la penyora de l'heretat

que Déu ens té reservada,

quan ens redimirà plenament

com a possessió seva

i farà que siguem

lloança de la seva glòria.

15 També jo, d'ençà que m'han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i us tinc presents en les meves pregàries. 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. 18 Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.

Èxode 6

Preséntate al faraón, rey de Egipto, y dile que deje salir de su país a los israelitas. Respondió Moisés al Señor: Si ni siquiera los propios israelitas me hacen caso, ¿Cómo me va a hacer caso el faraón, con lo torpe de palabra que soy? (Éxodo 6:12)

El problema de leer los textos bíblicos tan conocidos y el hecho de que los autores resuman en pocas palabras procesos personales profundos; hace que sea difícil para nosotros captar lo que los protagonistas debían de sentir y experimentar.

Moisés tuvo que superar muchas reticencias para llevar a cabo el encargo de Dios de presentarse ante faraón; el resultado no pudo ser más catastrófico desde todo punto de vista. El rey, no solamente no dejó ir al pueblo, sino que endureció sobremanera sus condiciones de vida. Aquello provocó una reacción, natural por otra parte, de los israelitas contra Moisés a quienes culparon de toda la situación. ¿Cómo debía sentirse después de que su fallida intervención trajera más calamidad sobre el pueblo? ¿Qué autoestima resiste el fracaso y la culpa que se experimenta cuando otros te hacen responsable de lo que les sucede? ¿Con qué ánimos se enfrenta uno de nuevo a su misión?

Este es el lamentable pero comprensible estado en el que Moisés se encuentra cuando Dios, de nuevo, le encomienda la responsabilidad de presentarse ante el rey. Moisés está experimentando una crisis de credibilidad hacia su persona y misión y así se lo hace notar a Dios. Éste, sin embargo, no está interesado en el éxito a corto plazo del profeta, más bien en su fidelidad al llamado que es el criterio que el Señor usa para definir el éxito. 

Moisés es un buen espejo en el que verse reflejado. Yo me miro en él y me devuelve la sensación de cansancio por la incredulidad de las personas con las que trabajo -seguidores de Jesús y no seguidores del Maestro- y el desánimo ante la falta de resultados. Me miro y puedo entender los sentimientos que experimentó el profeta y los puedo identificar en mi propia vida; ese sentimiento de no ser escuchado ni valorado por propios y extraños. Pero a mis espaldas sigo escuchando la voz del Señor que me llama de nuevo a la misión, que me renueva su confianza y que me hace ver que el éxito -a diferencia de cómo lo valora la sociedad- no está basado en los resultados, está basado en la fidelidad al llamado; los resultados, cuando hablamos de vidas y transformación, siempre dependen del Señor.

LECTURA DIJOUS 31/8/17 2a TESSALONICENCS 3 i ÈXODE 5

Dijous 31 d’Agost

2ª Tesalonic. 3

1 Finalment, germans, pregueu per nosaltres, perquè la paraula del Senyor es difongui i sigui glorificada, tal com ho és enmig vostre, 2 i perquè siguem alliberats dels homes malignes i dolents: no tothom arriba a creure. 3 El Senyor és fidel. Ell us enfortirà i us guardarà del Maligne. 4 De fet, us tenim tota la confiança en el Senyor: sabem que tot el que us manem, ho feu i ho fareu. 5 Que el Senyor encamini els vostres cors cap a l'amor a Déu i cap a la perseverança que ens ve del Crist.

6 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi l'ensenyament que us vam donar.

7 Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats 8 ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. 9 I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. 10 De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» 11 És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen. 12 A tots aquests, els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

13 I vosaltres, germans, no us canseu de fer el bé. 14 Si algú no segueix la norma que us donem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i no hi tingueu més tractes; així s'avergonyirà de la seva actitud. 15 Tanmateix, no el tingueu per un enemic; amonesteu-lo només com un germà.

16 Que el mateix Senyor de la pau us doni la seva pau en tot moment i de tota manera. El Senyor sigui amb tots vosaltres.

17 Aquesta salutació l'escric jo mateix, Pau. Signo així totes les cartes. Aquesta és la meva lletra.

18 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb tots vosaltres.

Èxode 5

Después de esto, Moisés y Aarón se fueron a ver al faraón y le dijeron: Esto dice el Señor, Dios de Israel: deja salir a mi pueblo para que celebre en mi honor una fiesta en el desierto Pero el faraón respondió: ¿Quién es el Señor para que yo lo obedezca y deje salir a los israelitas? Ni conozco al Señor, ni dejaré salir a los israelitas. (Éxodo 5:1-2)

Cualquier seguidor de Jesús leyendo este pasaje desarrolla un antagonismo natural y una actitud de juicio hacia faraón, el rey de Egipto. Lo percibimos como un tirano malvado desobediente a la voz del Señor. Sin embargo ¿no es natural su actitud? ¿Cómo reaccionaríamos nosotros si estuviéramos en su lugar? Somos los gobernantes de un país que tiene una buena parte de su economía basada en la esclavitud; un buen día alguien se nos presenta y pide que liberemos a toda la mano de obra gratuita que nos genera enormes beneficios económicos. Todo ello sin tener en cuenta las implicaciones políticas y militares que aquello podría traer para la nación. Me temo que, si lo miro desde el punto de vista lógico, mi reacción sería similar. Si lo valoro sin tener en cuenta la perspectiva espiritual que tengo como seguidor del Maestro, con gran probabilidad haría lo mismo; había intereses económicos, sociales, políticos y militares que proteger.

Tal vez somos más similares a faraón de lo que a primera vista parece; mucho más de lo que pensamos y queremos aceptar. Cuando observo con más detenimiento a este personaje veo alguien que dice ¡No! a Dios porque las demandas del Señor ponen en jaque sus intereses. Esta, en mi humilde opinión, es la esencia de la situación del rey de Egipto; una obediencia que atenta contra mis intereses.

¿Cuántas veces no es este el dilema de la obediencia que me exige el Señor a mí mismo como hijo suyo? No obedezco al Maestro porque según mi criterio y opinión no me conviene ¿O existen otras razones? No lo hago porque puede implicar cambios en mi estilo de vida; mis prioridades, relaciones, valores, motivaciones y actitudes tienen que ser alteradas y no estoy dispuestos a llevarlo a cabo. Y cuando lo pienso bien tengo buenas razones para ello, podría perfectamente argumentar con el Señor como lo hizo faraón. En resumidas cuentas el rey de Egipto me plantea el reto de la obediencia cuando esta confronta mi estilo de vida y me demanda cambio. Salvando la distancia temporal y situacional, no estamos tan lejos del reto que tuvo que enfrentar aquel hombre.

LECTURA DIMECRES 30/8/17 2a TESSALONICENCS 2 i ÈXODE 4

Dimecres 30 d’Agost

2ª Tesalonic 2

1 Pel que fa a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist i al moment en què ens reunirem amb ell, us preguem, germans, 2 que no perdeu el seny ni us deixeu alarmar, encara que una suposada revelació de l'Esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagin anunciat que el dia del Senyor és imminent. 3 No us deixeu enganyar per res ni per ningú, perquè abans ha de venir l'apostasia i ha d'aparèixer l'Home malvat, el Fill de la perdició, 4 el qui s'alça i s'enfronta contra tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure's al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix.

5 ¿No recordeu que quan jo era entre vosaltres ja us deia tot això? 6 Ja sabeu que, de moment, hi ha alguna cosa que el reté, perquè no es manifesti abans del seu temps. 7 El regne misteriós del mal ja ha entrat en acció, i n'hi haurà prou que s'aparti el qui ara el reté. 8 Llavors, quan aquest s'aparti, apareixerà el Malvat. Però Jesús, el Senyor, el farà morir amb l'alè de la seva boca, l'aniquilarà el dia de la seva vinguda.

9 El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs. La seva vinguda anirà acompanyada de tota mena d'obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, 10 i de tota mena de seduccions malignes. Tot això caurà sobre els qui van a la perdició, perquè no han acollit l'amor a la veritat que els hauria salvat. 11 Per aquest motiu, Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida. 12 Així seran condemnats tots els qui no han acceptat la veritat i s'han complagut en l'error.

13 Germans estimats del Senyor, sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, ja que ell us ha escollit com a primícies perquè obtingueu la salvació per l'Esperit que santifica i per la fe en la veritat. 14 Déu, per mitjà de l'evangeli que us vam anunciar, us ha cridat a posseir la glòria de nostre Senyor Jesucrist. 15 Per tant, germans, manteniu-vos ferms i guardeu els ensenyaments que us hem donat de paraula i per carta. 16 I que el mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, 17 confortin els vostres cors i us enforteixin en tota mena d'obres i paraules bones.

Èxode 4

Moisés insistió: Señor, yo no tengo facilidad de palabra, y esto no me ocurre solo ahora que estás hablando con tu siervo, sino que me viene de atrás; soy poco elocuente y se me traba la lengua. (Éxodo 4:10)

En su primera objeción Moisés apeló a su indignidad; en esta lo hace a su incapacidad, su falta de los dones o talentos necesarios para la tarea. Lo primero tiene que ver con el carácter, lo segundo con la competencia. Moisés no se considera preparado y capacitado para llevar a cabo semejante tarea. Él mismo reconoce sus dificultades de comunicación y habla ¿Cómo puede ser un interlocutor una persona con problemas para hacerse entender? De nuevo a Moisés no le falta razón y, sin embargo, Dios, quien le llama es plenamente consciente de ello; ya lo sabe cuando lo llama.

¡Cuántos seguidores de Jesús podemos vernos reflejados en la objeción de Moisés! Tenemos un buen conocimiento de nosotros mismos y de nuestras capacidades y talentos; sabemos lo que podemos y lo que no podemos hacer y, con demasiada frecuencia, consideramos ser incapaces de llevar a cabo aquello que el Señor nos pide. Nos cuesta entender que el llamado a ser agentes de restauración y reconciliación está al alcance de cualquier seguidor de Jesús, que la práctica del bien a aquellos que lo necesitan no precisa de ninguna capacitación especial ni preparación teológica extraordinaria. La historia nos enseña que Dios no llama a los capacitados, antes bien capacita a aquellos que llama a su servicio. En los evangelios vemos que, hasta donde sabemos, ninguno de los apóstoles tenían las competencias que el ministerio les iba a exigir. Su trasfondo profesional como pescadores, recaudadores de impuestos o activistas políticos no los preparó para los retos que el Señor les encomendó.

El espejo de Moisés me lleva a pensar que Dios siempre acompaña su llamado de la capacitación y los recursos necesarios. Si llama capacita. Si no tengo las competencias necesarias eso me lleva a la dependencia del Señor y a buscar en Él los recursos precisos y necesarios. La falta de preparación para la tarea puede ser una realidad que nos lleve a formarnos y depender del Dios que llama o, por el contrario, una excusa poco creativa para eludir el compromiso del llamado.

LECTURA DIMARTS 29/8/17 2a TESSALONICENCS 1 i ÈXODE 3

Dimarts 29 d’Agost

2ª Tesalonic. 1

1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. 2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

3 Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l'amor que us teniu augmenta en cada un de vosaltres. 4 Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu les persecucions i les tribulacions. 5 Això és senyal que Déu farà justícia i que sereu trobats dignes del Regne de Déu pel qual ara sofriu. 6 Perquè és just que Déu faci passar tribulacions als qui ara us en fan passar, 7 i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos 8 i enmig d'un foc ardent, per demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l'evangeli de Jesús, nostre Senyor. 9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat. 10 Ell vindrà aquell dia per ser glorificat enmig dels seus sants i per ser honorat enmig de tots els qui hauran cregut. I també vosaltres heu cregut el nostre testimoniatge!

11 Per tot això, sempre preguem per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació que heu rebut; que amb el seu poder dugui a terme la vostra decisió d'obrar el bé i faci activa la vostra fe. 12 Així el nom de Jesús, nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Èxode 3

Entonces Moisés preguntó a Dios: ¿Quién soy yo para presentarme al Faraón y sacar de Egipto a los israelitas? (Éxodo 3:11)

Moisés recibe un llamado poco frecuente, sacar de Egipto al pueblo de Israel. A estas alturas es un hombre de edad avanzada, exiliado de su tierra natal y su gente y que ha intentado rehacer su vida en Madián. Lejos quedan los días en que intentó suavizar la situación de sus hermanos por medio de la violencia. Del desarrollo del pasaje podemos deducir que Moisés debió de llevar a cabo una rápida valoración de la oferta que Dios le presentaba. Evaluó la situación, sopesó los puntos a favor y los puntos en contra, pensó en las posibles implicaciones que tendría el llevar a cabo la misión y, sin duda, debió de pasarle por su cabeza el precio personal que debería de pagar para ser obediente a la misión propuesta por Dios.

Moisés reaccionó de una manera muy lógica, le presentó a Dios tantas objeciones como pudo para no aceptar la misión. Un análisis de las mismas en los capítulos tres y cuatro nos muestra que todas eran dignas de ser tenidas en cuenta, todas eran muy razonables y tenían su fundamento. La primera de estas objeciones era su indignidad para la tarea. Moisés tenía razón, no era digno. Su pasado tenía serías áreas de oscuridad y su presente era el de un vulgar pastor en una tierra desértica. Puedo imaginar que en su mente se agolparon todas las deficiencias de carácter, todos aquellos aspectos de su vida e historia que le invalidaban objetivamente para la tarea encomendada. Tenía toda la razón; sólo que no entendía -todavía- que el llamado era por gracia, es decir, a pesar de y no debido a. Dicho de otro modo, nadie es digno del llamado del Señor y verlo de otro modo es ridículo.

Que veo en el espejo de Moisés. Mi propia indignidad para el servicio. Mi propia realidad de que sirvo al Señor no debido a lo que soy (mis títulos universitarios, teológicos, mis competencias profesionales, los libros que he escrito, el impacto que he tenido, las capacitaciones que he desarrollado), sino a pesar de todo lo que soy (un seguidor de Jesús con áreas oscuras, imperfecciones, luchas, tentaciones; en definitiva, alguien todavía en proceso). Porque el llamado de Dios a todos sus seguidores está basado en su gracia, su amor y aceptación incondicional; nunca tiene nada que ver con la presencia o ausencia de méritos por nuestra parte.

Sentirse indigno ante el llamado del Señor a ser un agente de restauración y reconciliación es normal. Usarlo como excusa para no servir al Señor en la construcción del Reino es pecado. Escudarse en ello para eludir la responsabilidad es fruto de nuestro egoísmo y no de nuestra humildad.

LECTURA DILLUNS 28/5/17 1a TESSALONICNCS 5 i ÈXODE 2

Dilluns 28 d’Agost

1ª Tesalonic. 5

1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. 7 Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s'embriaguen, s'embriaguen de nit. 8 Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l'amor i amb el casc de l'esperança de la salvació. 9 Déu no ens ha destinat al càstig, sinó a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist, 10 que va morir per nosaltres, perquè visquem juntament amb ell, tant si la seva vinguda ens troba vetllant entre els vius com si ens troba dormint entre els morts. 11 Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.

12 Us demanem, germans, que reconegueu l'esforç d'aquells qui treballen entre vosaltres per encaminar-vos en el Senyor i per instruir-vos; 13 tracteu-los amb el més gran respecte i amor per consideració a la seva tasca.

Viviu en pau entre vosaltres.

14 Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots. 15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom.

16 Viviu sempre contents, 17 pregueu contínuament, 18 doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

19 No sufoqueu l'Esperit 20 ni menyspreeu els dons de profecia. 21 Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. 22 Allunyeu-vos de tota mena de mal.

23 Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi del tot irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. 24 Déu, el qui us crida, és fidel, i ell mateix ho durà a terme.

25 Germans, pregueu també per nosaltres. 26 Saludeu tots els germans amb el bes de pau.

27 Us demano pel Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans.

28 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.

Èxode 2

Ve, pues; yo te envío al Faraón para que saques de Egipto a mi pueblo, a los israelitas. (Éxodo 2:10)

El llamamiento de Moisés es singular y espectacular. Lo recibe en medio de una teofanía (una aparición de Dios) y con una misión de gran alcance, liberar a su pueblo de la esclavitud de Egipto. El problema es que el carácter tan especial de este llamado nos puede deslumbrar tanto que nos quedemos con la forma y olvidemos el fondo del mismo. Porque lo que realmente importa y debe llamar nuestra atención, en lo que debemos centrarnos es en el fondo. En este hay los principios que dan vida a cualquier otro llamamiento que podamos ver en las Escrituras; incluido el nuestro propio. Estos principios, a saber, son el Dios que llama, la persona llamada y la tarea asignada. La forma puede variar y así lo vemos a lo largo de la historia bíblica. Puede ser más o menos espectacular y llamativa; pero si bien esta cambia el fondo siempre permanece inalterable.

Hemos enfatizado tanto la forma del llamamiento que muchos seguidores de Jesús a lo largo de los siglos y en la actualidad consideran que para ellos no hay ningún llamado y si lo hay, debe ser de segunda clase. Hemos dado tanta importancia a la forma que la ausencia de los detalles espectaculares y singulares que rodean el llamado de los grandes personajes bíblicos nos impidan reconocer nuestro propio llamamiento de parte del Señor. Buscamos el fuego, los relámpagos, lo sobrenatural, lo singular, lo deslumbrante y perdemos, consecuentemente, los principios que hacen que un llamado sea precisamente eso, un llamado. No nos podemos reconocer como gente llamada porque nuestra atención no está centrada en el fondo -los principios- sino en la forma -las circunstancias- y éstas no podemos reconocerlas.

Pero Moisés es un buen espejo para reflejarse. Nos ayuda a ver que todos los seguidores de Jesús participamos de un llamado tan sublime e importante como el suyo. Podemos reconocer en nosotros esos tres principios claves que están en el fondo de todo llamamiento y lo constituyen como tal. Jesús, el Dios hecho ser humano, es quien nos ha llamado. Todos nosotros, sin excepción, sea cual sea nuestro estado, tengamos o no estudios teológicos, pertenezcamos o no a una organización misionera somos llamados como Moisés por Dios a una tarea; el ministerio de la restauración y la reconciliación de todas las cosas con Dios por medio de Jesús. Los tres principios básicos del llamado están presentes, están ahí; la cuestión es si nosotros los creemos y valoramos.

Me preocupa que nos deslumbremos tanto con el llamado de Moisés que despreciemos el nuestro. Que nos cautive tanto las circunstancias del suyo que perdamos de vista los principios latentes en el nuestro. Que nos centremos en la forma, como en tantas cosas de la vida cristiana, y no en el fondo.

Diumenge 27 d’Agost Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 27 d’Agost

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 26/8/17 1a TESSALONICENCS 4 i ÈXODE 1

Dissabte 26 d’Agost

1ª Tesalonic 4

1 Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més. 2 Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.

3 Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments immorals; 4 que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, 5 sense deixar-se endur per la passió com fan els pagans que no reconeixen Déu. 6 Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s'aprofiti d'ells en aquesta qüestió. El Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. 7 En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura. 8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dóna el seu Esperit Sant.

9 No cal que us escrigui sobre l'amor fratern, ja que Déu mateix us ha ensenyat d'estimar-vos els uns als altres, 10 i això és el que feu amb tots els germans d'arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: 11 tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. 12 Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

Èxode 1

Además, el rey de Egipto habló con Fuá y Sifrá, comadronas de las hebreas, y les dijo: -Cuando asistáis a las hebreas en sus partos, prestad atención al sexo del recién nacido; si es niño, matadlo; si es niña, dejadla vivir. Pero las comadronas desatendieron, por respeto a Dios, la orden dada por el rey de Egipto y dejaron vivir también a los niños. (Éxodo 1:16-17)

Las dos comadronas de los hebreos tuvieron que afrontar el dilema de lo legal frente a lo moral. La orden del rey de Egipto respondía a la legalidad; se trataba de la máxima autoridad del país. Pero desde su punto de vista era totalmente inmoral; no podían seguirla y obedecerla, como indica el texto, por respeto a Dios. Son varias las ocasiones en que las personas de la Biblia se encuentran en la disyuntiva de tener que decidir si obedecer a Dios o a los hombres; la autoridad o la conciencia iluminada por la Escritura y el Señor.

Fuá y Sifrá son un espejo en el cual cualquier seguidor de Jesús viviendo en la sociedad postmoderna puede mirarse y verse reflejado. Los valores de la cultura judeocristiana ya no son la base sobre la que se construyen las legislaciones de nuestros países. La brecha entre lo que es legal –aquello aprobado por los gobiernos- y lo que es moral –aquello que dicta la conciencia iluminada por el Espíritu Santo- es evidente; además, lamentablemente, no dejará de crecer y crecer en los años venideros. Estas dos mujeres nos enseñan la necesidad del discernimiento. No siempre se puede ni se debe obedecer de forma ciega a las autoridades apelando a Romanos 13.

Un seguidor de Jesús tiene que levantar su voz contra todo aquello que aún siendo legal puede ser inmoral; y no me refiero únicamente a temas de carácter sexual, también los económicos, sociales, culturales o educacionales. Incluso, como en el caso ilustrado por estas dos comadronas, puede darse el caso que sea preciso llegar a la desobediencia civil contra leyes que atentan contra aquello que el Señor nos enseña. Al escribir estas palabras viene a mi mente Martin Luther King junior y su campaña de desobediencia contra la segregación racial en los Estados Unidos en los años sesenta del siglo pasado.

Seguimos a un Dios santo y justo. Su santidad nos lleva a clamar contra la inmoralidad; su justicia nos lleva a levantar una voz contra toda injusticia por muy legal que esta pueda ser o parecer.

LECTURA DIVENDRES 25/8/17 1a TESSALONICENCS 3 i GÈNESI 50

Divendres 25 d’Agost

1ª Tesalonic. 3

1 Per això, no podent esperar més, vam preferir de quedar-nos sols a Atenes, 2 i us vam enviar Timoteu, germà nostre i col·laborador de Déu en l'anunci de l'evangeli del Crist. El vam enviar perquè us enfortís i us encoratgés en la fe 3 i així ningú no trontollés enmig de les proves que esteu passant. De fet, vosaltres mateixos sabeu prou bé que aquest és el nostre destí; 4 quan érem entre vosaltres, ja us vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així. 5 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el diable us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil.

6 Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor. Ens ha fet saber que sempre guardeu un bon record de nosaltres i que teniu tantes ganes de veure'ns com nosaltres en tenim de veure-us a vosaltres. 7 Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions: 8 ara ens sentim reviure veient que us manteniu ferms en el Senyor. 9 Com podríem agrair a Déu tota l'alegria que de vosaltres hem rebut davant d'ell? 10 Nit i dia preguem amb insistència perquè ens concedeixi de tornar-vos a veure i completar el que encara manca a la vostra fe.

11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres. 12 Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom, i que és semblant al que nosaltres us professem. 13 Que ell enforteixi els vostres cors i els mantingui sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. Amén.

Gènesi 50

Un día, José dijo a sus hermanos: Mi fin está cerca, pero Dios vendrá a ayudaros y os llevará de este país a la tierra que prometió a Abraham, Isaac y Jacob.

Los capítulos 49 y 50 dan fin al libro de Génesis con la muerte de Jacob y posteriormente la muerte de José. En sus momentos finales el patriarca recordó a sus hermanos la promesa del Señor de que la tierra de Canaán sería dada en heredad a los descendientes de Jacob y dio las instrucciones necesarias con respecto a que, cuando el momento llegará, sus restos mortales fueras trasladados allí.

¿Qué pensar de un capítulo como este? La idea de vivir siempre con perspectiva eterna. Al leerlo me daba cuenta que un reto del cristianismo contemporáneo para aquellos que vivimos en la cultura occidental tan materialista es, precisamente, no perder de vista la idea de eternidad, no olvidar que vivimos esperando encontrarnos con el Señor y vivir la vida eterna en su total y absoluta plenitud. 

Pienso que si perdemos esa perspectiva que abre y amplia nuestros horizontes podemos correr el riesgo de dejarnos capturar por la inmediatez del hoy y del aquí con sus miserias, sus limitaciones, sus presiones, sus angustias y sus ansiedades. No estoy afirmando que debamos ser ignorantes o cerrar los ojos a la realidad presente, estoy diciendo de vivir por encima de ella, con perspectiva de eternidad, algo que estoy convencido nos daría más fuerza y más capacidad para afrontar y vivir el presente.

LECTURA DIJOUS 24/8/17 1a TESSALONICENCS 2 i GÈNESI 49

Dijous 24 d’Agost

1ª Tesalonic. 2

1 Tots recordeu, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. 2 Com ja sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig de grans dificultats. 3 I és que la nostra predicació no s'inspira en l'error, ni en intencions poc netes, ni busca l'engany. 4 Déu ens ha considerat aptes per a anunciar l'evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que examina els nostres cors. 5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n'és testimoni. 6 Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d'altres, 7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!

9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. 11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres 12 us exhortàvem, us encoratjàvem i us urgíem a viure d'una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.

13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. 14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allò que elles van sofrir de part dels jueus, 15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tota la humanitat 16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Així han omplert la mesura dels seus pecats; però ara, al final, els caurà al damunt el càstig de Déu.

17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny de la vostra presència, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat molt per venir-vos a veure, ja que en teníem un gran desig. 18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit. 19 Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glòria ens posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda? 20 Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!

Gènesi 49

Un día, José dijo a sus hermanos: Mi fin está cerca, pero Dios vendrá a ayudaros y os llevará de este país a la tierra que prometió a Abraham, Isaac y Jacob.

Los capítulos 49 y 50 dan fin al libro de Génesis con la muerte de Jacob y posteriormente la muerte de José. En sus momentos finales el patriarca recordó a sus hermanos la promesa del Señor de que la tierra de Canaán sería dada en heredad a los descendientes de Jacob y dio las instrucciones necesarias con respecto a que, cuando el momento llegará, sus restos mortales fueras trasladados allí.

¿Qué pensar de un capítulo como este? La idea de vivir siempre con perspectiva eterna. Al leerlo me daba cuenta que un reto del cristianismo contemporáneo para aquellos que vivimos en la cultura occidental tan materialista es, precisamente, no perder de vista la idea de eternidad, no olvidar que vivimos esperando encontrarnos con el Señor y vivir la vida eterna en su total y absoluta plenitud. 

Pienso que si perdemos esa perspectiva que abre y amplia nuestros horizontes podemos correr el riesgo de dejarnos capturar por la inmediatez del hoy y del aquí con sus miserias, sus limitaciones, sus presiones, sus angustias y sus ansiedades. No estoy afirmando que debamos ser ignorantes o cerrar los ojos a la realidad presente, estoy diciendo de vivir por encima de ella, con perspectiva de eternidad, algo que estoy convencido nos daría más fuerza y más capacidad para afrontar y vivir el presente.

LECTURA DIMECRES 23/8/17 1a TESALONICENCS 1 i GÈNESI 48

Dimecres 23 d’Agost

1ª Tesalonic. 1

1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.

2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.

Gènesi 48

Entonces bendijo a José con estas palabras: «El Dios de mi abuelo Abraham y de mi padre Isaac, me ha guiado toda mi vida. También ha enviado a su ángel para librarme de muchos peligros. Yo le pido que bendiga a estos dos muchachos. Que por medio de ellos sea recordado mi nombre, el nombre de mi abuelo Abraham y el de mi padre Isaac. ¡Que tengan muchos hijos!» (Génesis 48:15, 16 TLAD)

Estas son las palabras de bendición que Jacob pronunció sobre su hijo José cuando estaba a punto de fallecer. Posteriormente bendijo a sus hijos Efrain y Manases.

Para mi, aunque repetitiva, la enseñanza del pasaje es simple, vivir una vida caracterizada por bendecir a otros, con nuestras palabras, nuestros gestos, nuestras actitudes, nuestras motivaciones, nuestras acciones e incluso nuestras omisiones -el amor, dice la Escritura, cubrirá multitud de pecados-.

Hacer del bendecir a otros una medida para evaluar mi vida cada día al terminar, pensar si he sido o no de bendición y qué debo rectificar y cambiar de cara al próximo día.

LECTURA DIMARTS 22/8/17 3a JOAN i GÈNESI 47

Dimarts 22 d’Agost

3ª Joan 1

1 L'ancià a l'estimat Gaius, a qui estimo en la veritat. 2 Estimat, et desitjo que et trobis bé i que en tot tinguis prosperitat, tal com en té la teva ànima.

3 M'ha omplert de goig que vinguessin alguns germans i donessin testimoni de la teva veritat; vull dir del teu comportament segons la veritat. 4 No hi ha res que m'alegri tant com sentir dir que els meus fills es comporten d'acord amb la veritat.

5 Estimat, demostres que ets fidel quan treballes pels germans, i més si són forasters. 6 Davant la comunitat reunida, ells han donat testimoni del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge tal com escau a homes de Déu 7 que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist i no accepten res dels pagans. 8 A nosaltres, doncs, ens toca d'ajudar homes com aquests i de col·laborar així a la causa de la veritat.

9 He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d'ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat. 10 Per això, quan vingui, li retrauré tot el que fa criticant-nos de mala manera. I com si no en tingués prou, no acull els germans i impedeix que ho facin els qui hi estarien disposats, i fins i tot els expulsa de la comunitat. 11 Estimat, no imitis el mal, sinó el bé. Qui obra el bé, és de Déu, però qui obra el mal, mai no ha vist Déu.

12 Tothom dóna testimoni a favor de Demetri, i en dóna fins i tot la mateixa veritat. També nosaltres en donem, i tu saps que el nostre testimoni és digne de crèdit.

13 Tindria moltes coses per dir-te, però no vull fer anar la tinta i la ploma. 14 Espero veure't aviat i en parlarem personalment.

15 La pau sigui amb tu. Et saluden els amics. Tu també saluda els amics, un per un.

Gènesi 47

Pocos y desgraciados han sido los años de mi vida.

Esta fue la respuesta que Jacob le dio a Faraón cuando este le preguntó acerca de su edad. La contestación, además de dar información factual -130 años había vivido hasta ese momento- da información cualitativa -pocos y malos-. Esa era la evaluación que hacía de su vida el patriarca, la considera corta y mala.

Esto me ha hecho pensar que conforme voy avanzando en edad y se va acercando -estadísticamente hablando- el final de mis días es muy importante el poder pararse y pensar sobre la forma en que uno vive y qué valoración la vida le merece. La verdad es que no quiero llegar al final de mis días con la actitud de Jacob que, a pesar de sus experiencias espirituales, las riquezas acumuladas, el tener una amplia familia y todas las promesas recibidas de Dios, no vivía la vida con plenitud, satisfacción y gozo.

Creo que el patriarca había llegado a ese punto del que habla el escritor de Eclesiastés cuando describe los años en que no hallo en ellos ningún contentamiento. Tal vez es importante, si uno es joven, aprender a tener contentamiento en cualquier que sea nuestra situación tal y como afirmaba el apóstol Pablo, y si uno ya está, digamos entrado en años, pensar qué podemos hacer para vivir de forma diferente y llenar nuestros años, los que nos queden, de la satisfacción que produce conocer a Jesús, seguirle y colaborar con Él como agentes de restauración.

LECTURA DILLUNS 21/8/17 2a JOAN 1 i GÈNESI 46

Dilluns 21 d’Agost

2ª Joan 1

1 L'ancià a la Senyora, elegida de Déu, i als seus fills. Us estimem en la veritat, jo mateix i tots els qui han arribat al coneixement de la veritat. 2 I ens mou a estimar-vos, la veritat que està en nosaltres i que estarà amb nosaltres per sempre. 3 De part de Déu Pare i del seu Fill Jesucrist, hi haurà amb nosaltres gràcia, misericòrdia i pau, plenes de veritat i d'amor.

4 M'ha omplert de goig trobar alguns dels teus fills que es comporten d'acord amb la veritat, seguint el manament que hem rebut del Pare. 5 Però ara, Senyora, t'ho demano: estimem-nos els uns als altres. El que t'escric no és cap manament nou: és el manament que tenim des del principi. 6 Estimar vol dir comportar-se d'acord amb els manaments de Déu. Aquest és el manament que heu de seguir, tal com l'heu sentit des del principi.

7 Pel món corren molts impostors: no confessen que Jesucrist s'hagi fet realment home. Els qui diuen això són l'Impostor i l'Anticrist. 8 Estigueu alerta a no perdre el fruit del nostre treball, perquè un dia en pugueu rebre una plena recompensa. 9 Tothom qui va massa enllà i no es manté en la doctrina del Crist, no posseeix Déu. Però aquell qui s'hi manté, posseeix tant el Pare com el Fill. 10 Si algú us ve a trobar i no sosté aquesta doctrina, no l'acolliu a casa vostra ni el saludeu, 11 perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres.

12 Tinc moltes coses per dir-vos, però ara no vull fer anar el paper i la tinta: espero venir-vos a trobar i parlar personalment amb vosaltres, i així la nostra joia serà completa.

13 Et saluden els fills de la teva germana, l'elegida.

Gènesi 46

Esa noche Dios habló a Israel en una visión.

El Señor le habla a Jacob cuando este va de camino hacia Egipto para reunirse con su hijo José y establecerse allá.

Esto me ha hecho pensar acerca del tema de Dios hablando y nosotros escuchando. Tanto en el Antiguo como en el Nuevo Testamento es habitual ver que el Señor habla a través de visiones y sueños. También sucede que aquellos que las reciben, como en el caso de Samuel, no sepan discernir la voz del Señor aunque la escuchen.

La estructura teológica en la que fui educado me enseñó que cuando el canon de la Escritura se complete acabaron los sueños, las visiones y las profecías. No sé de dónde se sacaron esa conclusión los sabios doctores de la iglesia pero, en aquel tiempo, me pareció consistente, así lo creí y, por tanto, nunca esperé que el Señor me hablara por esos medios y siempre sospeché cuando alguien me indicaba que le había sucedido. Afortunadamente hoy me he liberado de esas limitaciones y creo que Dios no tiene la necesidad ni la obligación de someterse a mis esquemas ¿o debería decir prejuicios? teológicos. Por tanto, quiero, y de hecho lo estoy, abierto a que el Señor me hable como quiera.

El otro punto es escuchar, es tener la disponibilidad para identificar la voz del Señor en medio de las muchas voces que pugnan por captar mi atención. Escuchar es un hábito que se aprende. Escuchar implica disposición, disciplina y actitud. Para poder escuchar es preciso una actitud correcta del corazón -disponibilidad a obedecer- y un pararse en el ritmo cotidiano de la vida para poder identificar la voz del Señor.

En un chiste publicado en un diario español aparecía Dios hablando con un ángel. El Señor, con rostro compungido le decía al ángel: el problema no es que yo no hable, el problema es que aquí nadie escucha. Esto nos puede pasar incluso a los seguidores de Jesús, podemos estar demasiado ocupados en nuestros negocios -todos ellos legítimos, por supuesto- como para escuchar la voz del Padre.

Diumenge 20 d’Agost Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 20 d’Agost

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 19/8/17 1ª JOAN 5 i GÈNESI 45

Dissabte 19 d’Agost

1ª Joan 5

1 Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l'ha engendrat, també estima els altres que Déu ha engendrat. 2 Quan estimem Déu i complim els seus manaments, llavors coneixem que estimem els fills de Déu, 3 ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, 4 perquè els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. 5 Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?

6 Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l'aigua i de la sang. No de l'aigua solament, sinó de l'aigua i de la sang. I l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. 7 Així, són tres els qui donen testimoni: 8 l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden. 9 I si acceptem el testimoni dels homes, pensem que el testimoni de Déu és més fort, ja que ha testificat a favor del seu Fill. 10 Els qui creuen en el Fill de Déu porten aquest testimoni dintre d'ells; els qui no creuen Déu, el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill. 11 El testimoni és aquest: Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida està en el seu Fill. 12 Qui té el Fill posseeix la vida, però qui no té el Fill no la posseeix.

13 Us escric tot això a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que teniu vida eterna. 14 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. 15 Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.

16 Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat. Parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que sí que hi porta: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària. 17 Tot comportament dolent és pecat, però no tot pecat porta a la mort.

18 Sabem que els qui han nascut de Déu no pequen, perquè els guarda l'Unigènit de Déu, i el Maligne no els pot tocar. 19 També sabem que nosaltres som de Déu i que el món sencer està sotmès al Maligne. 20 Però també sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha fet penetrar en el coneixement del Déu veritable, i nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna.

21 Fills meus, guardeu-vos dels ídols.

Gènesi 45

Pero no os aflijáis ni os reprochéis el haberme vendido, pues en realidad fue Dios quien me ha enviado aquí antes que a vosotros, para salvar vidas.

Este fue el comentario que José hizo a sus hermanos después de darles a conocer su identidad. No cabe duda que el patriarca había reflexionado profundamente sobre todo lo que le había sucedido y había sacado una explicación teológica para su situación. Fue capaz de ver la mano del Señor en medio de todas las calamidades que había sufrido y, al fin, todas las piezas habían encajado y tenían sentido para él.

Sin embargo, creo que sería un error deducir que esta experiencia de José la podemos hacer universal y decir que, más tarde o más temprano, todo lo malo que nos sucede en la vida tendrá una explicación y porqué y veremos cómo Dios lo había previsto todo. No creo que eso lo podamos deducir de este pasaje que, únicamente describe la experiencia de José. Creo que hay cosas que no tienen ningún sentido en nuestras vidas, que no tienen ninguna explicación y que decirle al que sufre que, del mismo modo que José, al final verá que todo tiene una explicación hace más daño que otra cosa. Hay cosas que no tienen ninguna explicación, son tan sólo el producto y el resultado de vivir en un mundo caído afectado por el pecado donde la maldad, la injusticia, el abuso, la enfermedad, el dolor y la muerte reinan afectando por igual a creyentes y no creyentes.

Ahora bien, lo anterior no está, según mi humilde opinión, en contradicción con la afirmación de la Escritura de que todo colabora al bien de los que aman a Dios. Dicho de otro modo, que incluso de aquellas cosas que son inexplicables y para las que no existen ni razones, ni capacidad de comprenderlas, el Señor puede operar en beneficio nuestro para ayudarnos a madurar y para que el carácter de su hijo Jesús sea formado en nuestras vidas. Como ya mencioné en un comentario anterior la pregunta correcta no es por qué, sino más bien el qué.