Diumenge 5 de Novembre
Comparteix el que has après amb els germans.
LECTURA Dissabte 4 de Novembre Mateu 8 i Jutges 6
Dissabte 4 de Novembre
Mateu 8
1 Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. 2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia:
--Senyor, si vols, em pots purificar.
3 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
--Ho vull, queda pur.
A l'instant quedà pur de la lepra. 4 Jesús li digué:
--Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
5 Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava:
6 --Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
7 Jesús li diu:
--Vinc a curar-lo.
8 El centurió li respon:
--Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9 Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
--Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11 I us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, 12 mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
13 Després Jesús digué al centurió:
--Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.
14 Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre. 15 Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.
16 Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu
les nostres malalties.
18 Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. 19 Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué:
--Mestre, et seguiré arreu on vagis.
20 Jesús li respon:
--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
21 Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
22 Jesús li respon:
--Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.
23 Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. 24 Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. 25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
--Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!
26 Ell els diu:
--Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien:
--Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?
28 Després Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. 29 Els endimoniats es posaren a cridar:
--Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?
30 Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. 31 Els dimonis suplicaven a Jesús:
--Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs.
32 Ell els digué:
--Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. 33 Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. 34 Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.
1 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. 2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. 3 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d'orient, 4 acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d'Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, 5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
6 Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor. 7 Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, 8 ell els envià un profeta que els va dir:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo us vaig treure d'Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. 9 Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. 10 Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m'heu obeït."
11 L'àngel del Senyor va venir a asseure's sota l'alzina d'Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d'Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. 12 L'àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué:
--El Senyor és amb tu, guerrer valent.
13 Gedeó respongué:
--Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: "¿No és cert que el Senyor ens va treure d'Egipte?" El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.
14 El Senyor es girà cap a ell i li va dir:
--Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t'envio?
15 Gedeó respongué:
--Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?
16 Llavors el Senyor li digué:
--Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d'un sol home.
17 Però Gedeó va insistir:
--Si gaudeixo del teu favor, dóna'm un senyal que ets tu qui em parla: 18 no et moguis d'aquí fins que torni amb l'ofrena que et vull presentar.
El Senyor respongué:
--No em mouré fins que tornis.
19 Gedeó se'n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l'àngel i li ho va oferir sota l'alzina. 20 L'àngel del Senyor li digué:
--Pren la carn i els pans, posa'ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.
Quan Gedeó ho hagué fet, 21 l'àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l'àngel del Senyor va desaparèixer. 22 Gedeó comprengué aleshores que era l'àngel del Senyor i digué:
--Pobre de mi, Senyor, Déu sobirà! He vist el teu àngel cara a cara!
23 Però el Senyor li digué:
--La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.
24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L'altar encara avui és a Ofrà d'Abièzer.
25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó:
--Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l'altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. 26 Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d'aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica'l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat.
27 Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l'ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. 28 L'endemà al matí la gent va trobar enderrocat l'altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. 29 I es demanaven els uns als altres:
--Qui ha fet una cosa així?
Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. 30 Llavors anaren a dir a Joaix:
--Dóna'ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat.
31 Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant:
--¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l'heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d'ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d'ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l'altar.
32 Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d'ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l'altar.
33 Els madianites, els amalequites i els nòmades d'orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel. 34 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d'Abièzer a seguir-lo. 35 Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n'envià a les tribus d'Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres.
36 Gedeó digué a Déu:
--Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, 37 mira, jo estendré a l'era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit.
38 I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. 39 Però Gedeó encara va dir a Déu:
--No t'enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra.
40 Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?LECTURA Divendres 3 de Novembre Mateu 7 i Jutges 5
Divendres 3 de Novembre
Mateu 7
1 »No judiqueu, i no sereu judicats. 2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. 3 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 4 Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
6 »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
7 »Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. 9 ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O bé, si li demana peix, li donarà una serp? 11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.
12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.
15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
21 »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" 23 Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! "
24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
28 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
1 Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d'Abinóam, va entonar aquest cant de victòria:
2 Quan a Israel s'aixequen capitans,
el poble s'ofereix voluntari:
Beneïu el Senyor!
3 Escolteu, reis! Atents, sobirans!
Jo canto en honor del Senyor;
toco i canto al Senyor, Déu d'Israel.
4 Senyor, quan sorties de Seïr,
quan avançaves per l'estepa d'Edom,
la terra tremolava
i el cel era un devessall:
un devessall d'aigua eren els núvols.
5 Les muntanyes s'estremien
al teu davant, Senyor;
al teu davant, Senyor, Déu d'Israel.
Això fou el Sinaí!
6 En temps de Xamgar, fill d'Anat,
en temps de Jael,
els camins eren deserts,
els vianants seguien rutes amagades.
7 Els camps, ningú no els treballava,
ningú no els treballava a Israel,
fins que em vaig alçar jo, Dèbora,
fins que em vaig alçar
com a mare d'Israel.
8 El poble es triava nous déus,
i, tot seguit, de les ciutats
vingué la guerra.
I no es veia ni un escut ni una llança
entre els quaranta batallons d'Israel!
9 El meu cor és amb els cabdills d'Israel,
amb els voluntaris del poble:
Beneïu el Senyor!
10 Canteu, vosaltres,
els qui munteu someres rosses,
amb tapissos per guarniment,
i que aneu fent camí!
11 Amb veu més forta que els aiguaders,
la gent canta en els abeuradors
les victòries del Senyor,
les victòries dels camperols d'Israel:
el poble del Senyor
ja baixa a les ciutats!
12 Desvetlla't, Dèbora, desvetlla't!
Desvetlla't, desvetlla't i entona un cant!
Aixeca't, Barac!
Captura els qui et capturaven,
fill d'Abinóam!
13 El clan de Sarid baixa
a trobar els valents,
el poble del Senyor baixa
a trobar-me amb els herois.
14 També vénen els d'Efraïm,
arrelats a les muntanyes d'Amalec.
Darrere, segueix Benjamí,
responent a la crida.
De Maquir han baixat
els qui comanden;
de Zabuló, els qui tenen
la vara de cabdill.
15 A Issacar, els caps estan amb Dèbora.
Com Issacar, també Barac
i els seus homes
s'han llançat corrent cap a la vall.
En els clans de Rubèn
hi ha grans enraonies!
16 Per què us heu quedat a les cledes
a escoltar flabiols de pastors?
En els clans de Rubèn
hi ha grans discussions!
17 Enllà del Jordà, Galaad té les cabanes.
I per què Dan no s'ha mogut
dels seus vaixells?
Aser s'ha quedat vora la mar,
reposa tranquil en els seus ports.
18 Però Zabuló és un poble
que s'ha jugat la vida,
igual que Neftalí,
en els turons a camp obert.
19 Arriben els reis al combat,
es llancen a l'atac els reis de Canaan,
a Tanac, vora les aigües de Meguidó,
però no s'apoderen
de res d'argent com a botí.
20 Des del cel combaten els astres;
fent els seus camins combaten Sisserà.
21 Se l'ha endut el riu Quixon;
el riu etern, el riu Quixon.
Trepitja victoriosa, ànima meva!
22 Els cascos dels cavalls
han quedat destrossats
amb el galop, el galop dels corsers.
23 «Maleïu la ciutat de Meroz,
maleïu-la»,
diu l'àngel del Senyor;
«maleïu els seus habitants,
perquè no han vingut
a auxiliar el Senyor,
a auxiliar el Senyor
amb els seus herois.»
24 Beneïda entre les dones Jael,
muller d'Hèber, el quenita;
beneïda entre les dones
que viuen en tendes!
25 Sisserà li demanava aigua;
ella li ha donat llet,
li ha ofert mató en tassa de nobles.
26 Després, amb la mà esquerra
ha pres l'estaca
i amb la dreta una maça de fuster;
ha estassat Sisserà, li ha obert el cap:
l'estaca clavada
li ha travessat la templa.
27 Ha caigut doblegat,
estirat als peus d'ella,
ha caigut doblegat als seus peus;
allà on s'ha doblegat,
allà ha caigut mort.
28 La mare de Sisserà
guaita per la finestra,
sospira entre les gelosies:
«Per què triga a tornar el seu carro?
Per què es retarda
el brogit dels carruatges?»
29 Ella no para de repetir la resposta
de la seva dama més assenyada:
30 «Segur que han recollit botí
i ara se'l reparteixen:
una noia o dues per a cada guerrer,
i roba virolada per a Sisserà;
un botí de roba virolada, amb brodats,
brodats de color
per a les noies captives.»
31 Que tots els teus enemics, Senyor,
acabin com Sisserà!
Però els amics del Senyor,
que siguin com el sol,
que s'alça amb tot el seu esclat.
I durant quaranta anys el país va viure en pau.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?LECTURA Dijous 2 de Novembre Mateu 6 i Jutges 4
Dijous 2 de Novembre
Mateu 6
1 »Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
2 »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 4 perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
5 »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 6 En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
9 »Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
10 vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
11 Dóna'ns avui
el nostre pa de cada dia;
12 perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres
perdonem els qui ens ofenen;
13 no permetis
que caiguem en la temptació,
i allibera'ns del mal.
14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.
16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, 18 perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
22 »El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!
24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.
1 Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. 2 El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. 3 Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor.
4 En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. 5 Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d'Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.
6 Dèbora va fer cridar Barac, fill d'Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué:
--Això ordena el Senyor, Déu d'Israel: "Vés a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta'ls a la muntanya del Tabor. 7 Jo faré que Sisserà, general en cap de l'exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans."
8 Barac va respondre a Dèbora:
--Hi aniré si tu véns amb mi; però, si no véns, no hi aniré.
9 Dèbora va replicar:
--T'acompanyaré, però la glòria d'aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d'una dona.
Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix. 10 Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i van pujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac.
11 Temps enrere, Hèber, el quenita, s'havia separat dels altres quenites descendents d'Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l'Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.
12 Quan Sisserà va saber que Barac, fill d'Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor, 13 va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d'Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon. 14 Llavors Dèbora digué a Barac:
--Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.
Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes. 15 Tan bon punt Barac desembeinà l'espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu. 16 Barac va perseguir els carros i l'exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l'espasa. No en quedà ni un.
17 Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d'Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d'Hassor, i el clan d'Hèber, el quenita. 18 Jael va sortir a rebre Sisserà i l'invità:
--Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.
Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta. 19 Sisserà li va demanar:
--¿Em vols donar una mica d'aigua, que tinc set?
La dona va destapar l'odre de la llet, li'n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta. 20 Després ell li digué:
--Posa't a l'entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no.
21 Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d'Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l'altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l'estaca a la templa i la va picar fins que l'estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà. 22 Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre'l i li digué:
--Vine i t'ensenyaré l'home que busques.
Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l'estaca clavada al cap.
23 Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites. 24 El poder dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, s'anà fent més fort cada dia, fins que el van aniquilar.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?LECTURA Dimecres 1 de Novembre Mateu 5 i Jutges 3
Dimecres 1 de Novembre
Mateu 5
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
22 »Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
25 »Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41 Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics.
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
48 »Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.
1 Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan. 2 Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre. 3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat. 4 El Senyor se'n va servir per a posar a prova Israel, per a veure si guardaven els manaments que havia donat als seus pares per mitjà de Moisès. 5 Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 6 Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.
7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats. 8 Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d'Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys. 9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. 10 L'esperit del Senyor s'apoderà d'Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d'Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. 11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d'Otniel, fill de Quenaz.
12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. 13 Eglon s'alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres. 14 Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab. 15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà.
Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab. 16 Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta, 17 i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras. 18 Un cop ofert el tribut, Ehud se'n va anar, acompanyant els qui l'havien portat. 19 Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se'n tornà tot sol a dir al rei:
--Tinc un missatge secret per a tu, majestat.
El rei digué als presents:
--Deixeu-nos sols.
I tothom es va retirar. 20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué:
--He de comunicar-te un missatge diví.
El rei s'alçà del seu setial. 21 En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l'espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei. 22 Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l'espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei. 23 Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d'haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt. 24 Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:
--Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.
25 Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra. 26 Entretant, mentre els servents s'esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s'havia refugiat a Seïrà. 27 Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d'Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots. 28 Ehud digué:
--Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.
Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú. 29 En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se'n va escapar ni un. 30 Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
31 Després d'Ehud, Xamgar, fill d'Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?LECTURA Dimarts 31 d’Octubre Mateu 4 i Jutges 2
Dimarts 31 d’Octubre
Mateu 4
1 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. 3 El temptador se li acostà i li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
4 Però ell li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
5 Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple 6 i li diu:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
7 Jesús li contestà:
--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
8 Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li diu:
--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.
10 Li diu Jesús:
--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.
12 Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13 però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
15 Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l'altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
16 el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país de mort i de tenebra.
17 Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:
--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:
--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
20 Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.
21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.
23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
24 La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. 25 I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà.
1 L'àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites:
--Jo us he tret d'Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; 2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d'aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m'heu obeït. Per què heu obrat així? 3 Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.
4 Quan l'àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. 5 Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.
6 Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n'anaren cadascú a la seva heretat per prendre'n possessió. 7 El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d'Israel. 8 Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys, 9 i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d'Efraïm, al nord del mont Gàaix. 10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d'Israel.
11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. 12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d'Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. 13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, 14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. 16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. 17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s'allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s'apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre's, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s'apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.
20 El Senyor es va indignar contra Israel i els digué:
--Aquest poble ha violat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir. 21 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.
22 El Senyor es volia servir d'aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria. 23 Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?LECTURA Dilluns 30 d’Octubre Mateu 3 i Jutges 1
Dilluns 30 d’Octubre
Mateu 3
1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:
--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:
--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
15 Jesús li respongué:
--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.
Aleshores Joan el deixà fer.
16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.
1 Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor:
--Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
2 El Senyor respongué:
--Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
3 Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans:
--Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.
Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. 4 Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec. 5 Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec; van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. 6 Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus. 7 Llavors Adoní-Bèzec exclamà:
--Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.
I se l'endugueren a Jerusalem, on va morir.
8 Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc. 9 Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà. 10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s'anomenava Quiriat-Arbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai. 11 Des d'allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s'anomenava Quiriat-Séfer. 12 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. 13 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla. 14 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d'Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d'amoïnar Caleb de l'ase estant, i ell li va dir:
--Què vols, ara?
15 Ella respongué:
--Fes-me un favor. Ja que m'has donat unes terres de secà, dóna'm també alguna font d'aigua.
Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d'Arad, i es van instal·lar entre els amalequites. 17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l'extermini aquesta població i per això li donaren el nom d'Hormà (que vol dir «extermini»). 18 Judà va conquerir Gaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. 19 El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra. 20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d'Anac. 21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d'expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d'avui.
22 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23 Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s'anomenava Luz. 24 Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:
--Ensenya'ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu.
25 Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, però van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. 26 Ell va emigrar al país dels hitites, on construí una ciutat que anomenà Luz, nom que conserva encara avui.
27 En canvi, la tribu de Manassès no aconseguí d'apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d'Ibleam ni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28 Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, però no els pogueren fer fora. 29 Tampoc la tribu d'Efraïm no va poder expulsar els cananeus de Guèzer. Per això els cananeus van continuar vivint a Guèzer, entre els efraïmites.
30 La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló. 31 La tribu d'Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d'Acó, ni els de Sidó, ni els d'Ahlab, ni els d'Aczib, ni els d'Helbà, ni els d'Afec, ni els de Rehob. 32 Així, doncs, els de la tribu d'Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquè no pogueren expulsar-los.
33 Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de Bet-Xèmeix ni els de Betanat. Hagué d'establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.
34 Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls. 35 Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses. 36 La frontera dels amorreus començava a la pujada d'Acrabim i anava des de Sela cap al nord.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?Diumenge 29 d’Octubre Comparteix el que has après amb els germans.
Diumenge 29 d’Octubre
Comparteix el que has après amb els germans.LECTURA Dissabte 28 d’Octubre Mateu 2 i Josuè 24
Dissabte 28 d’Octubre
Mateu 2
1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
--On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:
--A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
6 » I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:
--Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte 15 i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.
16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
18 A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no vol que la consolin,
perquè ja no hi són.
19 Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, 20 i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant.
21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel.
22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»
1 Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d'Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d'Israel. Tots es presentaren davant de Déu. 2 Llavors Josuè digué a tot el poble:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l'altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus. 3 Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l'altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac, 4 i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte. 5 Més tard, vaig enviar Moisès i Aaron i vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu; i després us en vaig fer sortir. 6 Vaig fer sortir d'Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, però els egipcis van perseguir-los fins allà, amb els seus carros i guerrers. 7 Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ulls el que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert, 8 fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l'altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre. 9 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. 10 Però jo no vaig voler escoltar Balaam i, en comptes de maleir-vos, us va beneir; així us vaig alliberar del seu poder. 11 Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericó com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, però jo els vaig posar tots a les vostres mans. 12 Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus. 13 Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no havíeu plantat."
14 »Per tant, reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates i a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor. 15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!
16 El poble respongué:
--Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! 17 El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d'Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar. 18 El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.
19 Josuè va replicar:
--No sereu capaços d'adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l'abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d'haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
--De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!
22 Josuè va insistir:
--Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo.
Ells van afirmar:
--En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
--Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d'Israel.
24 El poble va respondre:
--Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l'obeirem.
25 Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions, 26 i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l'alzina del santuari del Senyor. 27 Llavors digué a tot el poble:
--Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.
28 Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se'n tornà a la seva heretat.
29 Després d'aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys; 30 fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d'Efraïm, al nord del mont Gàaix. 31 Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d'Israel.
32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s'havien endut d'Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d'Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
33 També va morir Eleazar, fill d'Aaron. Fou enterrat a Guibat-Pinhàs, població que Pinhàs, fill d'Eleazar, havia rebut a les muntanyes d'Efraïm.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)