Diumenge 3 de Desembre Comparteix el que has après amb els germans.


Diumenge 3 de Desembre

Comparteix el que has après amb els germans.

Dissabte 2 de Desembre Mateu 28 Ester 9 i 10


Dissabte 2 de Desembre


Mateu 28

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones:
--No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els digué:
--No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats 13 i donar-los aquesta consigna:
--Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.
16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:
--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Ester 9 i 10

9
Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d'adar. L'edicte del rei s'havia d'executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven. Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l'imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.
Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,
7-10 entre els quals hi havia els deu fills d'Aman, fill d'Amedata, l'enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res.
11 Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa, 12 i va dir a la reina Ester:
--A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d'Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l'imperi? Però demana el que vulguis i t'ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t'ho concediré.
13 Ester va respondre:
--Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d'avui i que els cadàvers dels deu fills d'Aman siguin penjats a la forca.
14 El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d'Aman van ser penjats.
15 Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d'adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16 Els altres jueus de les províncies de l'imperi també s'havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res. 17 Això succeïa el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits. 18 En canvi, per als jueus de Susa, que s'havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
19 Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d'adar celebren una diada de festes i convits i s'obsequien amb regals els uns als altres.
20 Mardoqueu va escriure la relació d'aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l'imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny. 21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar 22 per commemorar que en aquests dies els jueus s'havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l'alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s'havien de celebrar festes i convits i havien d'obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
23 Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit. 24 Perquè Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic de tots els jueus, s'havia proposat d'exterminar-los tirant el Pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre'ls i eliminar-los. 25 Però quan el rei se'n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.
26 Per això aquests dies s'anomenen Purim, del nom de Pur. I per això, seguint les instruccions d'aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït, 27 els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seva descendència i tots el qui s'adherissin al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d'acord amb les dates fixades. 28 Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà.
29 La reina Ester, filla d'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, van confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa dels Purim una segona vegada. 30 I enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies de l'imperi de Xerxes augurant-los una pau autèntica 31 i instituint la festa dels Purim en els dies fixats, tal com els havien ordenat Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester, i tal com ja s'havien compromès a complir ells mateixos i els seus descendents en tot el que pertocava als dejunis i als planys. 32 Totes aquestes prescripcions d'Ester instituint la festa dels Purim consten en aquest llibre.

10
El rei Xerxes va imposar treballs públics als habitants de l'interior i als de les regions marítimes. Les gestes excepcionals del rei i el seu valor, com també el relat exacte de la grandesa de Mardoqueu, que havia estat enaltit pel rei, tot consta en la Crònica dels reis de Mèdia i Pèrsia.
Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l'apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Divendres 1 de Desembre Mateu 27: 27-66 Ester 7 i 8


Divendres 1 de Desembre


Mateu 27: 27-66

27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient:
--Salve, rei dels jueus!
30 Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.
31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. 36 I s'estaven asseguts allà custodiant-lo.
37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient:
--Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
41 També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42 --Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: "Sóc Fill de Déu"!
44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l'insultaven de la mateixa manera.
45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
--Aquest crida Elies.
48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien:
--Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.
51 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolà, les roques s'esberlaren; 52 els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. 53 Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts.
54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
--És veritat: aquest era Fill de Déu.
55 També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.
62 El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li:
--Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré." 64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts." Seria una impostura pitjor que la primera.
65 Pilat els digué:
--Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66 Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.

Ester 7 i 8

7
El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester. Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina:
--Demana el que vulguis, reina Ester, i t'ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t'ho concediré.
Ester va respondre:
--Si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble. Si el meu poble i jo haguéssim estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d'importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!
El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester:
--Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?
Ester va respondre:
--L'adversari, l'enemic, és Aman, aquest pervers.
Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina. El rei, furiós, s'aixecà de taula i va sortir al jardí del palau. Aman s'adonà que el rei havia decidit la seva desgràcia i s'alçà per implorar a la reina Ester que li salvés la vida.
El rei tornava del jardí a la sala del convit quan veié Aman ajagut al divan on era Ester, i va exclamar:
--¿Serà capaç de violar la reina estant jo a casa?
Tot seguit van cobrir la cara d'Aman: les paraules del rei l'havien sentenciat.
Harbonà, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí:
--Encara hi ha més: Aman té preparada una forca per a Mardoqueu, l'home que havia denunciat la conspiració contra el rei. La forca és a casa seva i fa vint-i-cinc metres d'alt.
El rei va dir:
--Doncs pengeu-hi Aman!
10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.

8
Aquell mateix dia, el rei Xerxes va donar la casa d'Aman, l'enemic dels jueus, a la reina Ester. Ester va informar el rei del parentiu que tenia amb Mardoqueu i aquest es va poder presentar davant d'aquell. El rei li va donar l'anell de segellar que havia pres a Aman. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l'administració de tot el patrimoni d'Aman.
Ester va parlar altra vegada al rei. Prosternada als seus peus i amb llàgrimes als ulls, suplicava que impedís el mal que Aman, l'agaguita, s'havia proposat de fer contra els jueus.
El rei va estendre damunt d'ella el ceptre d'or perquè s'aixequés. Ella es posà dreta davant el rei i li digué:
--Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l'imperi. Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l'extermini del meu llinatge?
El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:
--Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l'he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni. Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l'Índia fins a l'Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l'escriptura pròpia dels jueus. 10 L'edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l'administració reial. 11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d'exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre'ls botí. 12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d'adar, i per a totes les províncies de l'imperi de Xerxes.
13 Les còpies d'aquest edicte s'havien de promulgar com a decrets en cada província i s'havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus poguessin passar comptes amb els seus enemics.
14 Els missatgers, muntant els millors corsers de l'administració reial, van sortir ràpidament per complir les ordres del rei. L'edicte va ser promulgat també a la ciutadella de Susa.
15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d'or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d'alegria.
16 Per als jueus va ser un dia de llum i d'alegria, de festa i de glòria. 17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l'edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l'imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Dijous 30 de Novembre Mateu 27: 1-26 Ester 5 i 6


Dijous 30 de Novembre


Mateu 27: 1-26

Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.
Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué:
--He pecat entregant a la mort un innocent.
Però ells li contestaren:
--I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!
Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.
Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
--No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.
11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
--Tu ho dius.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13 Aleshores Pilat li diu:
--¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué:
--Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge:
--Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
--Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
--Barrabàs!
22 Pilat els diu:
--I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer?
Tots van respondre:
--Que el crucifiquin!
23 Ell replicà:
--Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
--Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir:
--Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.
25 Tot el poble respongué:
--Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Ester 5 i 6

5
Al cap de tres dies, Ester es va posar els vestits reials i es quedà dreta a l'atri interior del palau, davant la sala de recepcions. El rei s'estava assegut al tron del fons de la sala, enfront mateix de l'entrada. En veure la reina Ester dreta a l'atri, li concedí el seu favor i estengué damunt d'ella el ceptre d'or que tenia a la mà. Ella es va acostar i va tocar la punta del ceptre. Llavors el rei li va preguntar:
--Què et passa, reina Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
Ester va respondre:
--Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat.
El rei va ordenar que cridessin immediatament Aman per complaure Ester, i tots dos van acudir al convit que Ester havia preparat.
Mentre bevien, el rei va dir a Ester:
--Demana el que vulguis i t'ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
Ester va respondre:
--Què demano? Quin és el meu desig? Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
Aquell dia, Aman se'n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l'entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s'aixecava ni es movia en senyal de respecte, s'omplí d'indignació. 10 Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona. 11 Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l'havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials. 12 I va afegir:
--Fins i tot la reina Ester no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei en el convit que havia preparat, i també m'ha tornat a convidar per a demà, a anar-hi amb el rei. 13 Però res d'això no em satisfà mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta del palau reial.
14 La seva dona i tots els seus amics li van proposar que fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d'alt. De bon matí podria demanar al rei que hi pengessin Mardoqueu i després, ben satisfet, podria acompanyar el rei al convit.
La proposta va plaure a Aman, i va fer preparar la forca.

6
Aquella nit, el rei no podia agafar el son. Va demanar, doncs, que li portessin la crònica i la hi llegissin. En un cert punt hi havia escrit com Mardoqueu havia denunciat la conspiració de Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial que havien volgut assassinar el rei.
El rei va preguntar:
--Amb quin honor ha estat recompensat Mardoqueu per aquest fet?
Els seus servidors van respondre:
--No ha rebut cap honor.
En aquell moment, Aman arribava a l'atri exterior del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:
--Qui hi ha a l'atri?
Els seus servidors li van respondre:
--És Aman.
El rei el va fer entrar i li preguntà:
--Què s'hauria de fer amb l'home que el rei vol honorar?
Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?» Per això li va respondre:
--A l'home que el rei vol honorar, li haurien de dur un vestit reial com el del mateix rei, i un cavall dels que el mateix rei cavalca, i posar-li al cap una corona reial. Els vestits i el cavall s'haurien de donar a un dels nobles, un funcionari reial. Aquest hauria de vestir l'home que el rei vol honorar, fer-lo muntar al cavall i proclamar per tot el carrer major de la ciutat: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
10 Llavors el rei va ordenar a Aman:
--De pressa, tal com has dit, pren els vestits i el cavall i honora Mardoqueu, el jueu que presta servei a l'entrada del palau reial. No et descuidis de cap detall!
11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu i el féu cavalcar pel carrer major de la ciutat, tot proclamant al seu pas: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
12 Després Mardoqueu tornà a l'entrada del palau reial, mentre Aman s'afanyava a tornar a casa seva, molest i amb el cap baix. 13 Va explicar a la seva dona Zèreix i als seus amics tot el que li havia succeït. Els qui l'aconsellaven i la seva dona Zèreix li van dir:
--Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a decaure, és jueu de llinatge, no podràs res contra ell. Davant seu cauràs sense remei.
14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs del rei per acompanyar tot seguit Aman al convit que Ester havia preparat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Dimecres 29 de Novembre Mateu 26: 36-75 Ester 3 i 4


Dimecres 29 de Novembre


Mateu 26: 36-75

36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:
--Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
39 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
--Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:
--Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
42 Se n'anà per segona vegada i va pregar dient:
--Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.
43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
44 Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.
47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo.
49 Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué:
--Salve, rabí!
I el besà.
50 Jesús li digué:
--Company, estigues pel que has de fer.
Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
52 Jesús li diu:
--Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.
Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.
57 Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos 61 que van declarar:
--Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."
62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
--Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!
64 Jesús li respon:
--Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel .
65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant:
--Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla?
Ells respongueren:
--Mereix pena de mort!
67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient:
--Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!
69 Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
--Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
70 Però ell ho negà davant de tothom:
--No sé de què parles.
71 Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí:
--Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.
72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
--No conec aquest home.
73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
--És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!
74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home!
A l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I així que va ser fora va plorar amargament.

Ester 3 i 4

3
Passat un quant temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans. Tota la guàrdia de l'entrada del palau reial s'agenollava i es prosternava davant d'Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l'únic que no s'agenollava i es prosternava. Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:
--Per què no fas cas del manament del rei?
I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu. Quan Aman va veure que Mardoqueu no s'agenollava ni es prosternava davant d'ell, es posà furiós. Com que l'havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n'hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d'exterminar tots els jueus de l'imperi de Xerxes.
Així, el primer mes, que és el de nissan, de l'any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el Pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d'Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l'any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d'adar.
Després Aman digué al rei Xerxes:
--Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils. Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d'extermini, i jo donaré als administradors de l'imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.
10 El rei es va treure l'anell del segell reial i el donà a Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic dels jueus, 11 tot dient-li:
--La plata te la pots quedar, i d'aquest poble fes-ne el que et plagui.
12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l'escriptura pròpia de cada una. 13 El decret, enviat a totes les províncies de l'imperi per mitjà de missatgers, establia que l'únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d'adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns. 14 Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d'estar preparat per a aquell dia. 15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s'entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.

4
Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat fins que va arribar a l'entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac.
A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s'ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra.
Les serventes d'Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l'encàrrec d'anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò. Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l'entrada del palau reial. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d'ingressar al tresor reial a canvi d'exterminar els jueus. També li va donar una còpia del decret d'extermini promulgat a Susa, perquè l'ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble.
Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. 10 Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta:
11 --Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l'imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s'acosti a l'atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d'ell el ceptre d'or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m'ha cridat.
12 Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d'Ester. 13 Aquest li va replicar:
--No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t'escaparàs de la sort de tots els jueus. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d'un altre costat l'auxili i la salvació, però tu i la teva família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!
15 Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta:
16 --Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.
17 Mardoqueu se'n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Dimarts 28 de Novembre Mateu 26: 1-35 Ester 1 i 2


Dimarts 28 de Novembre


Mateu 26: 1-35

Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles:
--D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin.
Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien:
--No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:
--De què serveix llençar-lo així? S'hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
10 Jesús se n'adonà i els digué:
--Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. 11 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. 13 Us asseguro que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
--Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
--On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
18 Ell respongué:
--Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
22 Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo, Senyor?
23 Jesús respongué:
--Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
25 Judes, el qui el traïa, li preguntà:
--¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
--Tu ho has dit.
26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
--Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
27 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:
--Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. 29 Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
30 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
31 Llavors Jesús els digué:
--Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
33 Pere li va contestar:
--Ni que tots fallin, jo no fallaré pas.
34 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
35 Llavors Pere li diu:
--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Ester 1 i 2

1
Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia, quan ja havia pres possessió del seu tron, a la ciutadella de Susa.
L'any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L'exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu; durant sis mesos, el rei va exhibir davant d'ells l'opulència del seu imperi i la glòria de la seva vida fastuosa. Un cop acabades aquelles festes, el rei va oferir un altre banquet a tots els habitants de la ciutadella de Susa, dels més poderosos als més humils: un banquet d'una setmana als pòrtics dels jardins del palau reial. Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d'alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d'or i de plata. Es bevia en copes d'or, totes diferents l'una de l'altra, i el vi corria amb generositat reial. Segons el costum, es bevia sense mesura: el rei havia ordenat als servents del palau de complaure tothom.
També la reina Vaixtí oferia un banquet a les grans dames en el mateix palau reial de Xerxes. 10 El setè dia, el rei s'havia posat tan alegre a causa de la beguda que va cridar els set eunucs del seu servei personal: Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs. 11 El rei els va manar que fessin venir davant d'ell la reina Vaixtí amb la corona reial. Volia exhibir la seva bellesa davant els pobles i els governants: Vaixtí feia goig de veure. 12 Però la reina va refusar d'anar-hi, contra l'ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s'exasperà moltíssim.
13 Els afers reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar 14 els set consellers principals de l'imperi persa i mede, els admesos a la seva presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan. 15 Els va preguntar:
--Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l'ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs?
16 Memucan respongué al rei i als consellers:
--La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l'imperi de Xerxes. 17 La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l'autoritat dels seus marits dient-se: "El rei Xerxes va manar de fer venir davant d'ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar."
18 »Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació. 19 Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: "Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna." L'edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda. 20 Quan el decret reial s'haurà notificat arreu de l'immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.
21 El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme. 22 Va enviar cartes a totes les províncies de l'imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l'home fos l'autoritat de la casa i que s'hi parlés la llengua materna d'ell.

2
Després d'aquests fets, un cop asserenat, el rei Xerxes encara reflexionava sobre la decisió presa contra Vaixtí pel seu comportament. Llavors els seus servidors li van suggerir que es fes buscar algunes noies verges i, a més, boniques. Els delegats nomenats pel rei en cada província de l'imperi podrien reunir aquestes noies a l'harem de la ciutadella de Susa. Confiades a l'eunuc Egai, guardià de l'harem, ell els proporcionaria cosmètics, i la noia que agradés més al rei seria nomenada reina en lloc de Vaixtí.
El rei va trobar encertat aquest consell i ho va fer així.
A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d'Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n'havia ocupat i l'havia adoptada com a filla.
Publicada l'ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l'harem. La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l'allotjà amb elles en una bona estança de l'harem. 10 Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes.
11 Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l'harem per saber com estava Ester i com la tractaven.
12 Segons els costums de l'harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l'embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. 13 Llavors la noia podia presentar-se al rei. Tot el que demanava per a endur-se de l'harem al palau, li era concedit. 14 Hi entrava al vespre, i l'endemà al matí passava en un segon harem, confiat a Xaaixgaz, l'eunuc guardià de les concubines. I no podia tornar a presentar-se al rei, fora que aquest ho desitgés i la fes cridar pel seu nom.
15 Quan va arribar el torn de presentar-se al rei a Ester, filla d'Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l'havia adoptada com a filla, ella no va demanar res per a endur-se'n al palau, fora del que li havia dit Egai, l'eunuc guardià de l'harem. De fet, Ester es guanyava l'admiració de tots els qui la tractaven.
16 Així, doncs, l'any setè del regnat de Xerxes, el mes desè, que és el mes de tebet, Ester va ser conduïda al palau del rei. 17 El rei s'enamorà d'Ester més que de cap altra noia, i ella es va guanyar el seu favor i el seu afecte. Xerxes la va preferir a totes les altres noies i la va coronar reina en lloc de Vaixtí. 18 En honor d'Ester, el rei va oferir un gran banquet als seus consellers i cortesans. Amb motiu d'aquell esdeveniment, va eximir les diverses províncies de pagar l'impost i, segons el costum reial, els distribuí presents.
19 Quan van tornar a reunir noies, Mardoqueu continuava vivint a l'entrada del palau reial.
20 Ester no va revelar a ningú a quina nació pertanyia, tal com Mardoqueu li havia ordenat. Sempre l'obeïa, com quan estava sota la seva tutela.
21 Per aquell temps, Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial, estaven exasperats i conspiraven per assassinar el rei Xerxes. Era un dia que Mardoqueu es trobava a l'entrada del palau reial. 22 Tan bon punt Mardoqueu en tingué notícies, va fer-ho saber a la reina Ester, i ella, en nom de Mardoqueu, ho va comunicar al rei. 23 Descobert l'afer després d'una investigació, aquells dos eunucs van ser penjats a la forca. El fet va quedar consignat en la crònica reial.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Dilluns 27 de Novembre Mateu 25 Ruth 4


Dilluns 27 de Novembre


Mateu 25

»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
»Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:
»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!
»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades:
»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
»Les assenyades respongueren:
»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:
»--Senyor, Senyor, obre'ns!
12 »Però ell va respondre:
»--Us asseguro que no us conec.
13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
21 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
23 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però l'amo li va respondre:
»--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Ruth 4

Booz se'n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s'hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà:
--Tu, noi, acosta't i seu aquí.
Ell es va acostar i s'assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir:
--Seieu aquí.
I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent:
--Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t'ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m'ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu.
L'altre va respondre:
--Compraré el camp.
Booz va continuar:
--Si compres aquest camp a Noemí, l'adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l'heretat del difunt conservarà el seu nom.
Llavors l'altre va dir:
--No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
Antigament, a Israel, quan es tractava d'un rescat o d'una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure's les sandàlies i donar-les a l'altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l'altre va dir a Booz: «Compra'l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.
Booz digué als ancians i a tots els allí presents:
--Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon 10 i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d'entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
11 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:
--En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d'Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. 12 Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d'aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!
13 Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill. 14 Les veïnes deien a Noemí:
--Beneït sigui el Senyor, que no t'ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. 15 El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l'ha infantat la teva nora que tant t'estima, ella que per a tu val més que set fills.
16 Noemí prenia el nadó, se'l posava a la falda i li feia de mainadera. 17 Les veïnes deien:
--Noemí ha tingut un fill!
I foren elles qui l'anomenaren Obed. Obed va ser el pare de Jessè, i Jessè, el pare de David.
18 Llista genealògica dels descendents de Peres: Peres va ser el pare d'Hesron; 19 Hesron, el de Ram; Ram, el d'Amminadab; 20 Amminadab, el de Nahxon; Nahxon, el de Salmon; 21 Salmon, el de Booz; Booz, el d'Obed; 22 Obed, el de Jessè, i Jessè va ser el pare de David.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Diumenge 26 de Novembre Comparteix el que has après amb els germans.


Diumenge 26 de Novembre
Comparteix el que has après amb els germans.

Dissabte 25 de Novembre Mateu 24 Ruth 3


Dissabte 25 de Novembre


Mateu 24

Jesús va sortir del temple. Quan se n'anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. Ell els digué:
--Veieu tot això? Us asseguro que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.
Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part:
--Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món.
Jesús els va respondre:
--Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Jo sóc el Messies", i enganyaran molta gent. Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. Tot això serà només l'inici dels dolors d'infantament.
»Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s'odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l'amor de la majoria. 13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. 14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi.
15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant l'abominació devastadora de què parla el profeta Daniel —que el lector ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l'hivern o en dissabte. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà.
23 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 24 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: "És al desert", no hi aneu; i si us deien: "És en un lloc amagat", no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l'home. 28 On hi ha carronya, s'hi apleguen els voltors.
29 »Tot seguit, després de la tribulació d'aquells dies, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l'home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l'home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. 31 Ell enviarà els seus àngels que, al so d'una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel.
32 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 34 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
36 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 47 Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: "El meu amo tarda", 49 i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, 50 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; 51 el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Ruth 3

Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir:
--Filla meva, t'haig de cercar una llar on puguis ser feliç. Mira, tu has estat treballant amb les serventes de Booz, i ell és parent nostre. Aquesta nit Booz sortirà a ventar a l'era de l'ordi. Renta't, doncs, perfuma't, posa't el vestit bo i baixa a l'era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut. Llavors, quan ell es posi a jeure, et fixes on dorm; vés-hi, li destapes els peus i t'hi ajeus. Ell mateix et dirà què has de fer.
Rut respongué a Noemí:
--Faré tal com em dius.
Rut va baixar a l'era i va fer tal com li havia manat la seva sogra. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se'n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s'hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s'hi va ajeure. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus. Booz preguntà:
--Qui ets?
Ella va respondre:
--Sóc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.
10 Booz li va dir:
--Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t'has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric. 11 Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua. 12 És cert que jo haig de vetllar per tu, però encara hi ha un altre parent més pròxim que no pas jo. 13 Aquesta nit passa-la aquí, i demà al matí, si ell vol fer ús del seu dret, que ho faci, però si no ho vol, ho faré jo: t'ho juro per la vida del Senyor. Ara descansa fins al matí.
14 Rut va jeure, doncs, als peus de Booz fins a la matinada i es llevà abans que la llum del dia permetés de reconèixer-la. Booz no volia que se sabés que la dona havia anat a l'era. 15 Llavors li va dir:
--Treu-te el mantell que portes i aguanta'l fort.
Ella l'hi va parar, i Booz l'hi va omplir de sis mesures d'ordi i l'ajudà a carregar-se-les. Tot seguit, Booz se n'anà al poble.
16 Rut, per la seva banda, va arribar a casa la sogra, i aquesta li va preguntar:
--Com t'ha anat, filla meva?
Rut li va contar tot el que Booz havia fet per ella. 17 I afegí:
--Fins i tot m'ha donat aquestes sis mesures d'ordi tot dient: "No vull que tornis a casa la sogra amb les mans buides."
18 Noemí li digué:
--Queda't aquí, filla meva, fins que sàpigues com aniran les coses. Certament que Booz no descansarà fins que ho deixarà tot resolt avui mateix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?