LECTURA DILLUNS 2/7/18: 2 CRÒNIQUES 31 i ROMANS 12:3-8


Dilluns 2 de Juliol

2ª Cròniques 31
Després d'això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès. Després tots els israelites se'n tornaren a les seves ciutats i possessions.
Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d'acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor. Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor. A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor. Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l'oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot. També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d'Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts. El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar. Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d'Israel. Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts, 10 i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:
--Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.
11 Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer, 12 i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l'intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. 13 Per ordre del rei Ezequies i d'Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí. 14 El levita Corè, fill d'Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes. 15 Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s'encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d'acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits; 16 només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.
17 Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns. 18 Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seva família, sempre que estiguessin en estat de puresa ritual. 19 Pel que fa als sacerdots descendents d'Aaron que vivien en els camps de pasturatge d'alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns homes designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d'entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre.
20 Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant el Senyor, el seu Déu. 21 Tot el que emprenia per al servei del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia cercant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.


Mi contribución a la comunidad. Romanos 12: 3-8
En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d'acord amb la fe; si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d'ensenyar, ensenyant; si és el d'exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.

Pablo usa en esta parte del capítulo 12 la analogía del cuerpo y sus partes para referirse a la interdependencia de los creyentes de los unos respecto a los otros. Creo que este pasaje, como tantos otros, echa por tierra el mito del cristianismo individual no comprometido con otros seguidores de Jesús.

Es cierto que la salvación es individual, Dios nos salva en tanto que individuos únicos y singulares y lo hace de forma personal pues cada uno tiene su propio viaje hacia Él, sin embargo, lo hace para incorporarnos a un cuerpo, una familia, un pueblo en el cual tenemos un papel que desempeñar y llevar a cabo y, de no hacerlo, las cosas no son iguales y algo falta.
Por eso la aplicación, al menos para mí, de este pasaje es identificar cuál es mi contribución al cuerpo y ejercerla con excelencia, como lo que es, una ofrenda al auténtico Dios y, de esta manera, honrarlo a Él y contribuir a la edificación de ese cuerpo con el propósito último, como siempre, de que pueda ser una comunidad de agentes de restauración y constructores del Reino.

Diumenge 1 de Juliol Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 30/6/18: 2 CRÒNIQUES 30 i ROMANS 12:1-2


 Dissabte 30 de Juny

2ª Cròniques 30
El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d'Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d'Israel. El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l'assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, ja que no l'havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s'havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s'havia reunit a Jerusalem. Al rei i a tota l'assemblea els va semblar bé aquella proposta. Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d'Israel, perquè feia molt temps que no s'havia celebrat tal com és prescrit.
Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d'Assíria. No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. Si torneu al Senyor, els qui s'han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d'ells i els deixaran tornar en aquest país, perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»
10 Els missatgers van recórrer els territoris d'Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d'ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d'Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d'acord amb la paraula del Senyor.
13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s'oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s'havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor. 16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d'acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l'aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l'assemblea no s'havien purificat, els levites es van encarregar d'immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor. 18 De fet, eren molts, principalment dels d'Efraïm, de Manassès, d'Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:
--Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s'haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.
20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble. 21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.
23 Després tota l'assemblea, reunida en consell, va decidir d'allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig. 24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d'Israel i els immigrants originaris d'Israel i que ara vivien a Judà. 26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d'Israel, no s'havia vist a Jerusalem res de semblant.
27 Després els sacerdots levites van beneir el poble. El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.


Amoldarse. Romanos 12: 1-2
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

El capítulo 12 está lleno de consejos prácticos sobre la vida cristiana. Pablo habla en estos versículos de no conformarse a los criterios de este mundo. Lo que viene a decir, en términos prácticos, que no pensemos ni vivamos como vive la gente de nuestro mundo y nuestra sociedad, ya que conformarse es tomar la forma de algo, amoldarse, volverse como. 

Por el contrario, el apóstol propone que nos transformemos. Según el diccionario de la Real Academia de la Lengua Española, significa convertirnos, cambiarnos en un cosa totalmente diferente. Tiene sentido, sería dejar de ser un ser humano conforme a los criterios de este mundo para convertirnos en ese hombre nuevo representado por Jesús, el primero, el prototipo, el modelo de una nueva humanidad. 

La consecuencia de no conformarnos, sino más bien transformarnos, será la capacidad de comprender lo que Dios quiere y vivirlo y aplicarlo en nuestra realidad cotidiana.

LECTURA DIVENDRES 29/6/18: 2 CRÒNIQUES 29 i ROMANS 11:1-10

Divendres 29 de Juny

2ª Cròniques 29

Ezequies, doncs, començà a ser rei. Tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abià i era filla de Zecariahu. Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat.
El primer any del seu regnat, el primer mes, Ezequies va obrir i va reparar les portes del temple del Senyor. Va fer venir els sacerdots i els levites, els reuní a la plaça de llevant i els digué:
--Escolteu-me, levites. Purifiqueu-vos i purifiqueu el temple del Senyor, Déu dels vostres pares. Traieu del santuari la immundícia, perquè els nostres pares han estat infidels al Senyor, el nostre Déu, l'han ofès amb el seu comportament, l'han abandonat. S'han despreocupat del santuari del Senyor i li han girat l'esquena. Fins i tot han tancat les portes del vestíbul, han apagat les llànties, han deixat de cremar ofrenes i d'oferir holocaustos al Déu d'Israel en el lloc sant. Per això el Senyor s'ha indignat contra Judà i Jerusalem i n'ha fet motiu d'estupor, d'espant i d'escarni, com veieu amb els vostres propis ulls. Per això els nostres pares han caigut a tall d'espasa, i els nostres fills, les nostres filles i les nostres dones, per culpa de tot això, han anat al captiveri. 10 Ara, doncs, jo em proposo de concloure una aliança amb el Senyor, Déu d'Israel, perquè aparti de nosaltres la seva indignació. 11 Per tant, fills meus, no us resistiu, que el Senyor us ha escollit perquè estigueu a la seva presència, per a oficiar, donar-li culte i cremar-li ofrenes.
12 Tot seguit es van posar a la feina els levites Màhat, fill d'Amassai, i Joel, fill d'Azarià, dels descendents de Quehat; Quix, fill d'Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, dels descendents de Merarí; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, dels descendents de Guerxon; 13 Ximrí i Jeiel, dels descendents d'Elissafan; Zecariahu i Mataniahu, dels descendents d'Assaf; 14 Jehiel i Ximí, dels descendents d'Eman; Xemaià i Uziel, dels descendents de Jedutun. 15 Van reunir els seus parents, es van purificar ritualment i anaren a purificar el temple, tal com havia manat el rei per ordre del Senyor.
16 Els sacerdots van entrar a l'interior del santuari del Senyor per purificar-lo; van treure a l'atri del temple totes les coses impures que trobaren al santuari del Senyor, i els levites les van prendre per llançar-les fora, al torrent de Cedró. 17 Van començar aquesta purificació el dia u del mes primer, i el dia vuit van arribar al vestíbul del santuari. Durant vuit dies purificaren el santuari del Senyor, i el dia setze del primer mes ja havien acabat.
18 Després anaren a trobar el rei Ezequies i li digueren:
--Hem purificat tot el temple del Senyor, l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris i la taula dels pans d'ofrena amb tots els seus accessoris. 19 També hem purificat tots els objectes que el rei Acaz, per la seva infidelitat, va rebutjar quan era rei, i els hem deixat davant l'altar del Senyor.
20 L'endemà al matí el rei Ezequies va reunir els prohoms de la ciutat i va pujar al temple del Senyor. 21 Portaren set toros, set moltons, set anyells i set bocs, per oferir-los en sacrifici pel pecat i fer el ritu d'expiació per la casa reial, pel santuari i pel poble de Judà. El rei ordenà als sacerdots descendents d'Aaron que els oferissin en holocaust sobre l'altar del Senyor. 22 Van degollar els toros, els sacerdots van recollir-ne la sang i aspergiren l'altar; el mateix van fer amb els moltons i amb els anyells. 23 Acabat feren acostar els bocs davant el rei i l'assemblea per oferir-los en sacrifici pel pecat, i tots els imposaren les mans. 24 Els sacerdots els van degollar i vessaren la sang sobre l'altar per expiar per tot Israel, perquè el rei havia ordenat que oferissin per tot Israel els holocaustos i els sacrificis pel pecat.
25 Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes. 26 Estaven drets allà els levites amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes. 27 Ezequies va ordenar que oferissin l'holocaust a l'altar. Tan bon punt començaren d'oferir-lo, entonaren càntics en honor del Senyor, acompanyats pel toc de les trompetes i pels instruments de David, rei d'Israel. 28 Tota l'assemblea estigué prosternada fins que es consumí l'holocaust; mentrestant, el cor cantava i ressonaven totes les trompetes. 29 Quan acabaren d'oferir els sacrificis, el rei i tot el seu seguici s'agenollaren i es van prosternar. 30 El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els càntics que David i el vident Assaf havien compost. Els levites van entonar lloances cada cop més joioses; després s'agenollaren i es prosternaren.
31 Llavors Ezequies prengué la paraula i va dir a la gent:
--Ara, ja que veniu preparats a presentar ofrenes al Senyor, apropeu-vos i porteu al temple del Senyor els vostres sacrificis de comunió i d'acció de gràcies.
Llavors els congregats en assemblea oferiren sacrificis de comunió i d'acció de gràcies, i tots els qui ho desitjaven van oferir holocaustos. 32 Els caps de bestiar que van presentar els reunits en assemblea per oferir en holocaust al Senyor van ser setanta vedells, cent moltons i dos-cents anyells. 33 Com a sacrificis de comunió i d'acció de gràcies, van ser immolats sis-cents vedells i tres mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. 34 Però els sacerdots eren pocs i no donaven l'abast a preparar tots els animals per a l'holocaust; per això els van ajudar els seus germans levites, fins que fou acabada la tasca i fins que els altres sacerdots s'hagueren purificat. En efecte, els levites havien estat més diligents per a purificar-se que els sacerdots. 35 A més hi havia per cremar molt greix dels sacrificis de comunió, i també calia fer les libacions de vi que acompanyen els holocaustos. Així es va restablir el culte del temple del Senyor. 36 Ezequies i tot el poble es van alegrar de veure com Déu havia predisposat la gent, perquè tot es va fer sense cap previsió.

Puntos ciegos. Romanos 11: 1-10

Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l'Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. Tanmateix, què li respon Déu? M'he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal. Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits. I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia. En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s'han endurit, tal com diu l'Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d'avui. I David diu: Que la taula se'ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! 10 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega'ls l'esquena per sempre.

Pablo habla de Israel en el capítulo once y en estos versículos aborda dos realidades, por una parte, el hecho de que la mayoría del pueblo, históricamente hablando y hasta el día de hoy, han perdido el norte, es decir, Jesús. La otra, que Dios siempre ha tenido un remanente que, a pesar de todo, se ha mantenido fiel y orientado. 

Este pasaje nos advierte acerca del peligro de mirar y no ver, oír y no escuchar. Nos habla acerca de la realidad de que esta actitud de orgullo espiritual nos puede llevar a desarrollar, como le pasó a Israel, un montón de puntos ciegos, de facetas de la realidad espiritual que nos pasan desapercibidas. 
Que todos tenemos puntos ciegos espirituales es un hecho. La cuestión es ser conscientes de esa realidad y pedirle al Señor que nos ayude a identificarlos y superarlos a fin y efecto de no caer en la dureza de corazón que Israel desarrolló.

LECTURA DIJOUS 28/6/18: 2 CRÒNIQUES 28 i ROMANS 10:5-21


Dijous 28 de Juny

2ª Cròniques 28
Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor i va seguir els exemples dels reis d'Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals. Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i turons sagrats i sota de tots els arbres frondosos.
Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se'ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d'Israel: la desfeta va ser molt gran. Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Zicrí, un heroi d'Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei. A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d'un abundant botí i se l'endugueren a Samaria.
Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Obed. Aquest va sortir al pas de l'exèrcit que entrava a Samaria, i els digué:
--El Senyor, Déu dels vostres pares, s'havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel. 10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d'esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu? 11 Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l'enuig del Senyor s'ha encès contra vosaltres.
12 Llavors alguns dels caps dels efraïmites, Azariahu, fill de Jehohanan, Berequiahu, fill de Meixil·lemot, Jehizquiahu, fill de Xal·lum, i Amassà, fill d'Hadlai, es plantaren davant els qui venien de la campanya 13 i els digueren:
--No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l'enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
14 Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l'assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí. 15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se'n tornaren a Samaria.
16 Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis d'Assíria perquè l'ajudessin. 17 Els edomites havien fet una altra incursió contra Judà i s'havien endut captius. 18 A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s'hi havien establert. 19 El Senyor humiliava Judà per culpa d'Acaz, rei d'Israel, que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor. 20 Però Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, en lloc de donar-li un reforç, anà a atacar-lo i el va assetjar. 21 Tot i que Acaz havia saquejat el temple del Senyor, el palau reial i les cases de la gent principal i ho havia donat al rei d'Assíria, no va aconseguir que aquest l'ajudés.
22 Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor. 23 Oferia sacrificis als déus de Damasc, que l'havien derrotat, perquè pensava: «Si els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis i així ells també m'ajudaran.» Però van ser la seva ruïna i la de tot Israel. 24 Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els va trossejar. Tancà les portes del temple del Senyor i es va fer altars per tots els racons de Jerusalem. 25 En totes les ciutats de Judà va construir recintes sagrats per a cremar-hi ofrenes a altres déus, irritant així el Senyor, Déu dels seus pares.
26 La resta de la història d'Acaz, tot el seu comportament, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel. 27 Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d'Israel. El va succeir el seu fill Ezequies.


El mensaje de Cristo. Romanos 10: 5-21
Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. Però de la justícia que ve per la fe, diu l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar Crist ? O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist d'entre els morts ? Més aviat l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat? 17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.


Pablo dedica el resto del capítulo diez a afirmar que todo el mundo podrá tener la posibilidad de ser restablecidos en la amistad con Dios por medio de la fe, tanto los judíos como los no judíos para, al final, afirmar que el mensaje que proclamamos es Cristo. 

Me parece muy importante esta afirmación. Mi mensaje no es la iglesia -aunque sea pastor-, tampoco lo es la moralidad cristiana, mucho menos mi teología o mi concepción de cómo se ha de vivir la vida cristiana. Mi mensaje es Jesús, el Dios hecho ser humano para restablecer en mí esas cuatro rupturas que el pecado provocó e invitarme a unirme a Él en la tarea de restaurar todas las cosas. 
Debemos revisar cuál es el centro de nuestra predicación, cuán presente está Cristo, el Cristo de la gracia en ella porque, como muy bien dice el mismo Pablo escribiendo a los Corintios, nadie puede ni debe poner otro fundamente que el que ya está puesto, y ese es Cristo.

LECTURA DIMECRES 27/6/18: 2 CRÒNIQUES 27 i ROMANS 9:19-33


Dimecres 27 de Juny

2ª Cròniques 27
Jotam tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc. Jotam feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Ozies, el seu pare, i a més no va cometre la falta d'entrar al santuari del Senyor. Però el poble continuava corrompent-se. Jotam va construir la porta superior del temple del Senyor i va fer moltes obres a les muralles de l'Ófel. També va emmurallar algunes ciutats a la Muntanya de Judà i edificà fortaleses i torres on abans hi havia bosc. Va lluitar contra el rei dels ammonites i el va vèncer. Els ammonites li van pagar aquell any tres tones de plata, deu mil càrregues de blat i deu mil d'ordi; els dos anys següents li van pagar el mateix tribut. Jotam arribà a ser fort, perquè es mantenia fidel al Senyor, el seu Déu.
La resta de la història de Jotam, les seves guerres i el seu comportament consten en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà. Tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar setze anys a Jerusalem. Jotam va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Acaz.


Perder de vista el objetivo. Romanos 9: 19-33
19 Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?» 20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així? 21 El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris? 22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s'havien fet mereixedors d'aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició; 23 d'aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan a punt per a la glòria; 24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans. 25 Tal com diu en el llibre d'Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. 26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu». 27 D'altra banda, a favor d'Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà! 28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra. 29 I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l'univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
30 Què direm, doncs? Direm que als pagans, que no cercaven de ser justos, Déu els ha donat la justícia: la justícia que ve per la fe. 31 En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduïa. 32 I això, per què? Perquè no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d'ensopec, 33 tal com diu l'Escriptura: Poso a Sió una pedra d'ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.


Pablo en este pasaje nos indica cómo Israel en su deseo de conocer a Dios perdieron de vista totalmente el objetivo y su religiosidad les impidió, totalmente, reconocer y aceptar al Mesías. Jesús fue para ellos, no aquello que esperaban, antes al contrario, una piedra de tropiezo en su camino. 

Me preocupa que a nosotros nos pase lo mismo, estamos tan centrados en nuestra religiosidad, nuestra iglesia, nuestra teología que, no solamente perdemos de vista a Jesús, sino que además se nos puede volver molesto y escandaloso y, poco a poco, perdamos la capacidad de reconocerlo como le pasó al pueblo de Israel. 
¿Tontería? Fijémonos bien en nuestra religiosidad y comparémosla con Jesús, esa simple y sencilla comparación, con Jesús, no con nuestras creencias y prejuicios, nos mostrará la brecha, cuán amplia es y, consecuentemente, cuán peligrosa es.