Dilluns 3 de Setembre
Isaïes 43
1 Ara, però,
el Senyor que t'ha creat,
poble de Jacob,
el qui t'ha format, Israel, et diu:
«No tinguis por, que jo t'allibero.
T'he cridat pel teu nom: ets meu.
2 Si travesses aigües profundes,
jo sóc amb tu;
si passes rius, el corrent no et cobrirà.
Si camines pel foc, no et cremaràs,
no et consumiran les flames.
3 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu,
el Sant d'Israel, el teu salvador.
Donaria Egipte per rescatar-te,
Etiòpia i Sebà, a canvi teu.
4 Ets tan preciós per a mi,
tan valuós i estimat,
que donaria altres homes
en comptes teu,
altres pobles,
a canvi de la teva vida.
5 No tinguis por, que jo sóc amb tu!
Faré venir d'orient els teus fills,
els aplegaré també d'occident.
6 Diré al nord: "Dóna-me'ls!",
i al sud: "No els retinguis,
fes-me venir de lluny fills i filles;
fes-me venir
dels extrems de la terra
7 tots els qui porten el meu nom,
i que jo, per la meva glòria,
he creat, he format i he fet!"
8 Feu sortir el poble que té ulls
i no hi veu,
que té orelles i no hi sent!»
9 Que es reuneixin tots els pobles,
que s'apleguin les nacions!
Qui, d'entre ells,
havia predit tot això?
Qui ens ho havia anunciat
per endavant?
Que ho justifiquin
presentant-ne testimonis!
Que es pugui dir,
tot escoltant-los, que era cert!
10 «Ho dic jo, el Senyor:
Els meus testimonis sou vosaltres,
i ho és també el meu servent,
que m'he escollit
perquè comprengueu i cregueu en mi,
i entengueu que jo sóc.
Abans de mi no hi ha hagut cap Déu,
i no n'hi haurà cap després de mi.
11 Sóc jo, sóc jo el Senyor.
Fora de mi, ningú no salva.
12 Jo sóc el qui havia anunciat
que us salvaria,
el qui ho havia fet saber:
jo, i no pas cap altre déu.
Ho dic jo, el Senyor.
Els meus testimonis sou vosaltres,
i jo sóc Déu.
13 Des de sempre jo sóc.
Ningú no arrenca res de la meva mà,
i allò que jo faig,
ningú no ho capgira.»
14 Això us fa saber el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui us allibera:
«Per vosaltres llanço un exèrcit
contra Babilònia
i en faig fugir tots els caldeus,
embarcats en els rais
on abans s'esplaiaven.
15 Jo sóc el Senyor, el vostre Sant,
sóc el creador d'Israel,
el vostre rei.»
16 El Senyor havia obert un camí
enmig del mar,
una ruta en l'aigua impetuosa;
17 havia fet sortir carros i cavalls,
tropes amb els millors guerrers.
Tots van caure
i no s'aixecaran mai més,
es van apagar com un ble consumit.
Però ara el Senyor us diu això:
18 «No recordeu més els fets passats,
no penseu en les gestes antigues.
19 Faré una nova gesta,
que ja comença a despuntar.
No us n'adoneu?
Obriré un camí en el desert,
i rierols en l'estepa.
20 Els animals feréstecs,
xacals i estruços,
em glorificaran
en veure néixer l'aigua en el desert
i els rierols en plena estepa,
perquè pugui beure el poble
que m'he escollit.
21 I aquest poble, que jo m'he format,
proclamarà la meva lloança.»
22 «A mi, poble de Jacob,
no m'invocaves;
t'havies cansat de mi, Israel.
23 No m'oferies l'holocaust
dels teus anyells
ni m'honoraves
amb els teus sacrificis.
I jo no em feia carregós
demanant-te ofrenes
ni et fatigava
perquè em cremessis encens.
24 No et gastaves pas diners
comprant-me aromes;
no em saciaves
amb el greix de les víctimes.
Però t'has fet carregós
amb els teus pecats,
m'has cansat amb les teves culpes.
25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo
qui t'esborra les faltes.
Ho vull així:
no em recordaré dels teus pecats.
26 »Presenta'm les teves raons
i discutim-les,
exposa-les i et podràs justificar.
27 Ja el teu primer pare va pecar,
i els teus capdavanters
s'han revoltat contra mi.
28 Per això he llevat l'honor
als qui regien el santuari,
i abandono Jacob a l'extermini,
el poble d'Israel als escarnis.»
Fets 18
|
1 Després Pau va sortir d'Atenes i se'n va anar a Corint.
2 Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l'expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s'uní a ells
3 i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats.
4 Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant de convèncer tant jueus com grecs.
5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies.
6 Però, davant l'oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s'espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:
--Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D'ara endavant aniré als pagans.
7 Llavors abandonà la sinagoga i se'n va anar a viure a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga.
8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9 Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
--No tinguis por; continua parlant, no callis.
10 Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11 Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12 En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal
13 i l'acusaven dient:
--Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.
14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
--Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia;
15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16 I els va treure del tribunal.
17 Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.
18 Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença.
19 Arribaren a Efes i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus.
20 Ells li demanaren que s'hi quedés més temps, però Pau no hi va accedir.
21 I es va acomiadar d'ells dient-los:
--Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol.
I se'n va anar d'Efes.
22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat, va baixar a Antioquia.
23 Pau va passar algun temps a Antioquia. Després se'n va anar i recorregué successivament la regió de Galàcia i Frígia, enfortint tots els deixebles.
24 Un jueu d'origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes.
25 L'havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan.
26 Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu.
27 Com que ell volia anar-se'n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als creients, amb la gràcia que Déu li havia donat:
28 refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.
|
En esta ciudad hay
mucha gente que me pertenece
Estas palabras las recibe
Pablo de parte del Señor cuando está llevando a cabo su obra misionera en la
ciudad de Corinto. En otros lugares del libro de Hechos hay expresiones
similares que, en mi parecer, indican lo que ya sabemos, Dios siempre nos
precede en el trabajo misionero, va preparando los corazones y está trabajando
en las vidas de las personas mucho antes que nosotros hagamos algo.
Al reflexionar sobre este
pasaje pienso en dos cosas que, desde mi punto de vista, son importantes. Primero,
entender que el Señor es el protagonista del trabajo de restauración y yo me
uno a Él. No es al revés, no se trata de que nosotros somos los protagonistas
de la misión y esperamos que Dios esté de nuestro lado.
Segundo, no perder nunca la
confianza que allí donde estoy, donde vivo, donde trabajo, donde llevo, en
definitiva, a cabo mi misión, Dios tiene gente y es mi responsabilidad ser
sensible a ese trabajo que el Señor está haciendo y tratar, humildemente,
unirme a Él.
