LECTURA DILLUNS 3/9/18: ISAÏES 43 i FETS 18


Dilluns 3 de Setembre

Isaïes 43
Ara, però,
el Senyor que t'ha creat,
poble de Jacob,
el qui t'ha format, Israel, et diu:
«No tinguis por, que jo t'allibero.
T'he cridat pel teu nom: ets meu.
Si travesses aigües profundes,
jo sóc amb tu;
si passes rius, el corrent no et cobrirà.
Si camines pel foc, no et cremaràs,
no et consumiran les flames.
Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu,
el Sant d'Israel, el teu salvador.
Donaria Egipte per rescatar-te,
Etiòpia i Sebà, a canvi teu.
Ets tan preciós per a mi,
tan valuós i estimat,
que donaria altres homes
en comptes teu,
altres pobles,
a canvi de la teva vida.
No tinguis por, que jo sóc amb tu!
Faré venir d'orient els teus fills,
els aplegaré també d'occident.
Diré al nord: "Dóna-me'ls!",
i al sud: "No els retinguis,
fes-me venir de lluny fills i filles;
fes-me venir
dels extrems de la terra
tots els qui porten el meu nom,
i que jo, per la meva glòria,
he creat, he format i he fet!"
Feu sortir el poble que té ulls
i no hi veu,
que té orelles i no hi sent!»
Que es reuneixin tots els pobles,
que s'apleguin les nacions!
Qui, d'entre ells,
havia predit tot això?
Qui ens ho havia anunciat
per endavant?
Que ho justifiquin
presentant-ne testimonis!
Que es pugui dir,
tot escoltant-los, que era cert!
10 «Ho dic jo, el Senyor:
Els meus testimonis sou vosaltres,
i ho és també el meu servent,
que m'he escollit
perquè comprengueu i cregueu en mi,
i entengueu que jo sóc.
Abans de mi no hi ha hagut cap Déu,
i no n'hi haurà cap després de mi.
11 Sóc jo, sóc jo el Senyor.
Fora de mi, ningú no salva.
12 Jo sóc el qui havia anunciat
que us salvaria,
el qui ho havia fet saber:
jo, i no pas cap altre déu.
Ho dic jo, el Senyor.
Els meus testimonis sou vosaltres,
i jo sóc Déu.
13 Des de sempre jo sóc.
Ningú no arrenca res de la meva mà,
i allò que jo faig,
ningú no ho capgira.»
14 Això us fa saber el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui us allibera:
«Per vosaltres llanço un exèrcit
contra Babilònia
i en faig fugir tots els caldeus,
embarcats en els rais
on abans s'esplaiaven.
15 Jo sóc el Senyor, el vostre Sant,
sóc el creador d'Israel,
el vostre rei.»
16 El Senyor havia obert un camí
enmig del mar,
una ruta en l'aigua impetuosa;
17 havia fet sortir carros i cavalls,
tropes amb els millors guerrers.
Tots van caure
i no s'aixecaran mai més,
es van apagar com un ble consumit.
Però ara el Senyor us diu això:
18 «No recordeu més els fets passats,
no penseu en les gestes antigues.
19 Faré una nova gesta,
que ja comença a despuntar.
No us n'adoneu?
Obriré un camí en el desert,
i rierols en l'estepa.
20 Els animals feréstecs,
xacals i estruços,
em glorificaran
en veure néixer l'aigua en el desert
i els rierols en plena estepa,
perquè pugui beure el poble
que m'he escollit.
21 I aquest poble, que jo m'he format,
proclamarà la meva lloança.»
22 «A mi, poble de Jacob,
no m'invocaves;
t'havies cansat de mi, Israel.
23 No m'oferies l'holocaust
dels teus anyells
ni m'honoraves
amb els teus sacrificis.
I jo no em feia carregós
demanant-te ofrenes
ni et fatigava
perquè em cremessis encens.
24 No et gastaves pas diners
comprant-me aromes;
no em saciaves
amb el greix de les víctimes.
Però t'has fet carregós
amb els teus pecats,
m'has cansat amb les teves culpes.
25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo
qui t'esborra les faltes.
Ho vull així:
no em recordaré dels teus pecats.
26 »Presenta'm les teves raons
i discutim-les,
exposa-les i et podràs justificar.
27 Ja el teu primer pare va pecar,
i els teus capdavanters
s'han revoltat contra mi.
28 Per això he llevat l'honor
als qui regien el santuari,
i abandono Jacob a l'extermini,
el poble d'Israel als escarnis.»


Fets 18
Després Pau va sortir d'Atenes i se'n va anar a Corint. Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l'expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s'uní a ells i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant de convèncer tant jueus com grecs.
Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies. Però, davant l'oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s'espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:
--Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D'ara endavant aniré als pagans.
Llavors abandonà la sinagoga i se'n va anar a viure a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
--No tinguis por; continua parlant, no callis. 10 Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11 Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12 En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal 13 i l'acusaven dient:
--Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.
14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
--Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia; 15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16 I els va treure del tribunal. 17 Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.
18 Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença. 19 Arribaren a Efes i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus. 20 Ells li demanaren que s'hi quedés més temps, però Pau no hi va accedir. 21 I es va acomiadar d'ells dient-los:
--Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol.
I se'n va anar d'Efes. 22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat, va baixar a Antioquia.
23 Pau va passar algun temps a Antioquia. Després se'n va anar i recorregué successivament la regió de Galàcia i Frígia, enfortint tots els deixebles.
24 Un jueu d'origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. 25 L'havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. 27 Com que ell volia anar-se'n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als creients, amb la gràcia que Déu li havia donat: 28 refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.

En esta ciudad hay mucha gente que me pertenece 

Estas palabras las recibe Pablo de parte del Señor cuando está llevando a cabo su obra misionera en la ciudad de Corinto. En otros lugares del libro de Hechos hay expresiones similares que, en mi parecer, indican lo que ya sabemos, Dios siempre nos precede en el trabajo misionero, va preparando los corazones y está trabajando en las vidas de las personas mucho antes que nosotros hagamos algo. 

Al reflexionar sobre este pasaje pienso en dos cosas que, desde mi punto de vista, son importantes. Primero, entender que el Señor es el protagonista del trabajo de restauración y yo me uno a Él. No es al revés, no se trata de que nosotros somos los protagonistas de la misión y esperamos que Dios esté de nuestro lado. 
Segundo, no perder nunca la confianza que allí donde estoy, donde vivo, donde trabajo, donde llevo, en definitiva, a cabo mi misión, Dios tiene gente y es mi responsabilidad ser sensible a ese trabajo que el Señor está haciendo y tratar, humildemente, unirme a Él.

Diumenge 2 de Setembre Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 1/9/18: ISAÏES 42 i FETS 17


Dissabte 1 de Setembre

Isaïes 42
«Aquí teniu el meu servent,
que jo sostinc,
el meu elegit,
en qui m'he complagut.
He posat damunt d'ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la.
Porta la justícia amb fermesa,
sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l'haurà implantada
a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes,
esperaran les seves decisions.»
Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l'ha desplegat,
que ha esplanat la terra
perquè hi germinin les llavors,
que dóna l'alè
als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
«Jo, el Senyor,
t'he cridat amb benvolença,
t'he pres per la mà i t'he format,
perquè siguis aliança dels pobles,
llum de les nacions.
Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós
els qui vivien a la fosca.
»Jo sóc "el Senyor",
aquest és el meu nom.
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
S'han complert
les primeres prediccions,
i ara n'anuncio de noves;
us les faig saber
abans que despuntin.»
10 Canteu al Senyor un càntic nou,
lloeu-lo d'un cap a l'altre de la terra,
els qui solqueu el mar
i tot allò que hi viu,
les illes amb els seus habitants.
11 Que cantin el desert
i els seus poblats,
i els closos on habita Quedar;
que cridin de goig
els habitants de Sela
i aclamin des del cim
de les muntanyes!
12 Doneu glòria al Senyor
i feu sentir lluny, a les illes,
la seva lloança!
13 El Senyor surt al combat
com un heroi,
enardit com un guerrer indomtable.
Llança ben fort el crit de guerra
i afronta amb valentia l'enemic.
14 «He callat durant molt de temps,
no deia res, em contenia;
però ara, com la dona quan infanta,
crido, esbufego i panteixo.
15 Abrusaré muntanyes i turons,
en ressecaré tota l'herba,
convertiré els rius en terra ferma
i eixugaré els estanys.
16 Conduiré els cecs
per camins que no sabien,
els guiaré per rutes desconegudes.
Al seu davant canviaré en llum
les tenebres,
i el terreny escabrós en una plana.
Aquesta és la meva promesa;
la mantinc i la compliré.
17 Tornen enrere, coberts de vergonya,
els qui es fiaven dels ídols
i deien a unes estàtues:
"Vosaltres sou els nostres déus!"»
18 «Sords, escolteu!
Mireu, cecs, i vegeu!
19 Qui és cec, sinó el meu servent?
Qui és sord,
com l'herald que jo envio?
És veritat: ¿qui és cec
sinó el qui estava predestinat,
cec com el servent del Senyor?
20 Has vist moltes coses
però no les recordes;
hi senties bé però no escoltaves!
21 El Senyor, que és bo,
s'havia complagut
a fer gran i gloriós el seu designi.
22 Però vet aquí aquest poble
capturat i convertit en botí.
Tots han estat caçats a les coves
i entaforats en calabossos.
Els han capturat
i ningú no els allibera,
són botí que ningú no reclama.
23 Qui de vosaltres vol sentir-ho?
Qui vol entendre
el que jo havia predit?
24 Qui convertia
els de Jacob en despulles,
els d'Israel, en captura?»
¿No era el Senyor,
contra qui havíem pecat
negant-nos a seguir els seus camins
i a fer cas del seu voler?
25 Per això ell ha abocat
sobre el seu poble
l'ardor del seu enuig,
una guerra violenta,
que l'ha envoltat de flames.
Però el poble
no ho ha volgut entendre;
la guerra s'abrandava dintre d'ell,
però ell no n'ha fet cas.


Fets 17
Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d'entre els morts. I els deia:
--El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.
Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides. Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble; però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:
--Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.
10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l'interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d'ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s'hi presentaren a avalotar i remoure la gent. 14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.
16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. 17 A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
--Què deu voler dir aquest xerraire?
D'altres deien:
--Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. 19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:
--Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22 Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
--Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home 25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." 29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.
32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
--Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
33 Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.



Lo cierto es que no está lejos de nosotros 

Esta es la afirmación que hace Pablo cuando está hablando en Atenas acerca de Jesús. Explica la cercanía de Dios a toda la humanidad. Habla acerca de un Dios que no es únicamente trascendente, es decir, lejano, majestuoso, diferente, apartado. Es también cercano, tan cercano que se ha hecho como uno de nosotros y ha vivido en medio nuestro. 

Me ha hecho pensar en cuán importante es recordar la cercanía de Dios en nuestra vida cotidiana. Cuando estamos bien, cuando todas las cosas marchan, es fácil olvidarnos de que Él está ahí. Cuando las cosas van mal o nos encontramos en situaciones difíciles nos cuesta, en ocasiones, el poderlo ver, sentir, notar su presencia.

Creo que en todo momento debemos recordar que no está lejos de nosotros pero, tal y como indica este pasaje, tampoco lo está de aquellos que no le conocen, no le siguen e incluso le desprecian o rechazan abiertamente. Tampoco está lejos de ellos porque sigue teniendo interés en que le conozcan y tengan una relación personal con Él, porque nuestro desinterés, desidia o abierto rechazo para nada menguan su interés, amor y aceptación.