LECTURA DILLUNS 1/10/18: CÀNTIC 1-2 i EFESIS 4:32


Dilluns 1 d’Octubre

Càntic 1-2
1
Càntic dels Càntics. De Salomó.
ELLA
Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per això les donzelles s'enamoren de tu.
Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei m'introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s'enamoren de tu!
Sóc bruna però bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.
No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m'ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya no he pogut guardar.
Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.
ELL
Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.
A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva!
10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!
11 Et farem arracades d'or
amb filigranes d'argent.
ELLA
12 Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
s'adorm entre els meus pits.
14 El meu estimat és un raïm de flor d'henna
de les vinyes d'Enguedí.
ELL
15 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.
ELLA
16 Que n'ets, de bell, estimat meu,
que n'ets, de fascinant!
Com verdeja el nostre llit!
17 Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.
2
Jo sóc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.
ELL
Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.
ELLA
Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m'és dolç al paladar.
M'ha fet entrar al celler
i enarbora sobre mi la senyera de l'amor.
Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d'amor.
Té l'esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m'abraça.
Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
El meu estimat és semblant a una gasela
o a un cervatell.
Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
10 El meu estimat parla i em diu:
ELL
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
11 Mira, l'hivern ja ha passat,
la pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat.
12 Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d'esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
13 Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.
15 Caceu-nos els xacals,
els xacals menudets,
que destrossen les vinyes,
les nostres vinyes en flor.
ELLA
16 El meu estimat és tot meu,
i jo sóc tota seva,
ell que pastura el ramat entre els lliris.
17 Abans que bufi la marinada
i s'allarguin les ombres,
retorna, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes de Bèter.


Sed, en cambio, bondadosos y compasivos los unos con los otros, perdonándoos mutuamente como Dios os ha perdona por medio de Cristo. (Efesios 4:32)





No añado nada nuevo cuando afirmo que pocas cosas son tan difíciles como las relaciones interpersonales. Una de las rupturas provocadas por el pecado en la experiencia humana, continúan siendo complejas y enrevesadas incluso después de haber tomado la decisión de convertirnos en seguidores de Jesús. Nos dañan y dañamos a otros; en ocasiones sin intención, otras con plena conciencia de lo que hacemos. La consecuencia: todos llevamos una buena colección de cicatrices emocionales y espirituales fruto de esas interacciones. 



Pablo apela al mandamiento para tratar de darnos herramientas que nos ayuden  a relacionarnos mejor y a intentar que no nos dañemos mutuamente: la bondad, la compasión y el perdón. Hoy en día se hace un gran énfasis en la necesidad de la inteligencia emocional; se afirma que incluso en las escuelas, desde los niveles más tempranos, deberían de enseñarse las competencias que nos permitan relaciones interpersonales más sanas. Pues bien, la Biblia ya hace varios miles de años que viene insistiendo en este punto como guía para nuestras relaciones. La bondad es la intencionalidad en buscar el bien del otro. La compasión es la capacidad de ponerse en la piel del otro y experimentar las cosas como la persona lo hace. El perdón, bien, todos sabemos lo que es el perdón y como esto último es algo tan tremendamente difícil Pablo solo puede apelar al perdón que hemos recibido de Dios por medio de Cristo como fuerza motriz para perdonar a otros.


¿Cuán presentes están en tu vida la bondad, la compasión y el perdón?

Diumenge 30 de Setembre Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 29/9/18: ISAÏES 66 i EFESIS 4:1


Dissabte 29 de Setembre

Isaïes 66

Això diu el Senyor:
«El cel és el meu tron,
i la terra, l'escambell dels meus peus.
Quina casa em podríeu edificar?
A quin lloc podria residir?
Tot ho ha fet la meva mà,
i per això tot existeix.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo poso els meus ulls
en el desvalgut i afligit,
que s'afanya a complir
la meva paraula.
Hi ha qui em sacrifica toros
però també éssers humans,
m'immola bocs
i també em desnuca gossos,
em presenta ofrenes legítimes
i també sang de porc,
em crema encens
però beneeix qualsevol déu.
Han preferit aquests camins,
perquè es complauen
en ritus detestables.
Doncs jo prefereixo burlar-me d'ells
i enviar-los allò que els espanta.
Quan jo els cridava,
cap d'ells no responia;
quan els parlava, no m'escoltaven.
Feien allò que em disgusta,
preferien el que em desplau.»
Escolteu, vosaltres,
la paraula del Senyor,
els qui us afanyeu a complir-la.
Els germans vostres que us detesten
i us exclouen
per causa del Senyor, diuen:
«Que el Senyor mostri la seva glòria
i us puguem veure feliços!»
Però tots ells quedaran confosos.
Una veu arriba de la ciutat,
un clam ve del temple:
és la veu del Senyor que dóna
als seus enemics
la paga que es mereixen.
Jerusalem ha infantat
abans de tenir els dolors del part.
Abans de venir-li les fiblades,
ja ha posat al món un fill.
Qui ha sentit a dir una cosa així?
Qui ha vist mai res de semblant?
Podria néixer un país en un sol dia?
Qui podrà infantar d'un sol cop
tot un poble?
Però Sió ha infantat els seus fills,
quan tot just començava
a sentir els dolors.
Diu el Senyor, el teu Déu:
«Si sóc jo qui obre el pas a l'infant,
haig d'impedir que neixi?
Sóc jo qui el faig néixer:
no el privaré pas de veure la llum.»
10 Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella
tots els qui l'estimeu!
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portàveu dol per ella!
11 Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.
12 Perquè això diu el Senyor:
«Jo decantaré cap a ella, com un riu,
la pau i el benestar,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies.
Sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.
13 Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré:
a Jerusalem sereu consolats.
14 Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l'herba
els vostres ossos.
La mà del Senyor es farà conèixer
als seus servents,
però els seus enemics
tastaran la seva indignació.»
15 El Senyor vindrà armat de foc,
els seus carros seran com l'huracà.
Abocarà el braser del seu furor,
les flames i el foc
de la seva condemna.
16 El Senyor jutjarà tots els mortals
armat amb l'espasa i amb foc.
Seran moltes les seves víctimes.
17 Els qui es consagren i purifiquen
per entrar als jardins sagrats
i van al darrere
d'aquell qui hi ha al mig,
els qui mengen carn de porc,
de rates i d'altres animals
detestables,
aquests moriran tots alhora.
Així ho ha dit el Senyor.
18 «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria. 19 Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l'anunciaran a tots aquests pobles. 20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l'acceptaré com accepto l'ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. 21 I fins i tot d'entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.
22 »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.
23 »Cada festa de lluna nova
i cada dissabte,
tothom vindrà a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor.
24 Quan surtin del temple,
veuran els cadàvers
dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirà
ni s'apagarà el foc que els crema.
Serà un espectacle repugnant
als ulls dels mortals.»



Yo, que estoy preso por servir al Señor Jesús, os ruego que viváis como deben vivir quienes, como vosotros, habéis sido llamados a formar parte del pueblo de Dios. (Efesios 4:1)





El idioma griego, muy sutil con los detalles, usaba dos palabras para hablar de la vida. La primera, era bios, y se refería a la existencia puramente física y sus funciones: comer, dormir, reproducirse, etc. La segunda, era zoe, y hacia alusión a la vida con sentido, con propósito, trascendente, a ese tipo de existencia que nos distingue de los animales. De tal modo que alguien puede tener bios y carecer de zoe. Por eso Jesús, en Juan 10:10 afirma que Él ha venido para que podamos tener vida (zoe) y tenerla en abundancia. Siempre he pensado que hay muchas personas que hace mucho tiempo que están muertas desde la perspectiva zoe, solo es cuestión de cuando se acabará su bios.



Pablo nos dice que vivamos la cotidianidad con zoe y no únicamente con bios. El bios se da de forma natural; zoe se practica de forma intencional. Zoe requiere y exige de nosotros un proceso singularmente humano: la reflexión, es decir, esa capacidad de inclinarnos hacia atrás, tomar distancia y valorar la forma en que estamos viviendo y nos estamos desempeñando. De modo que en la práctica debemos buscar, encontrar y establecer momentos en que podamos llevar a cabo ese acto de reflexión que nos ayude a valorar si la forma en que estamos llevando a cabo nuestro proyecto vital es consistente con el llamado al que hemos sido invitados. Creo, que de lo contrario, podemos fácilmente deslizarnos en un bios que nos aleje del zoe.

  

¿Bios o zoe?