Dilluns 1 d’Octubre
Càntic 1-2
1
1 Càntic dels Càntics. De Salomó.
ELLA
2 Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
3 Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per això les donzelles s'enamoren de tu.
4 Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei m'introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s'enamoren de tu!
5 Sóc bruna però bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.
6 No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m'ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya no he pogut guardar.
7 Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.
ELL
8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.
9 A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva!
10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!
11 Et farem arracades d'or
amb filigranes d'argent.
ELLA
12 Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
s'adorm entre els meus pits.
14 El meu estimat és un raïm de flor d'henna
de les vinyes d'Enguedí.
ELL
15 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.
ELLA
16 Que n'ets, de bell, estimat meu,
que n'ets, de fascinant!
Com verdeja el nostre llit!
17 Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.
2
1 Jo sóc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.
ELL
2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.
ELLA
3 Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m'és dolç al paladar.
4 M'ha fet entrar al celler
i enarbora sobre mi la senyera de l'amor.
5 Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d'amor.
6 Té l'esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m'abraça.
7 Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
8 Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
9 El meu estimat és semblant a una gasela
o a un cervatell.
Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
10 El meu estimat parla i em diu:
ELL
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
11 Mira, l'hivern ja ha passat,
la pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat.
12 Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d'esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
13 Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.
15 Caceu-nos els xacals,
els xacals menudets,
que destrossen les vinyes,
les nostres vinyes en flor.
ELLA
16 El meu estimat és tot meu,
i jo sóc tota seva,
ell que pastura el ramat entre els lliris.
17 Abans que bufi la marinada
i s'allarguin les ombres,
retorna, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes de Bèter.
Sed,
en cambio, bondadosos y compasivos los unos con los otros, perdonándoos
mutuamente como Dios os ha perdona por medio de Cristo. (Efesios 4:32)
No añado nada nuevo
cuando afirmo que pocas cosas son tan difíciles como las relaciones
interpersonales. Una de las rupturas provocadas por el pecado en la experiencia
humana, continúan siendo complejas y enrevesadas incluso después de haber
tomado la decisión de convertirnos en seguidores de Jesús. Nos dañan y dañamos
a otros; en ocasiones sin intención, otras con plena conciencia de lo que
hacemos. La consecuencia: todos llevamos una buena colección de cicatrices
emocionales y espirituales fruto de esas interacciones.
Pablo apela al
mandamiento para tratar de darnos herramientas que nos ayuden a
relacionarnos mejor y a intentar que no nos dañemos mutuamente: la bondad, la
compasión y el perdón. Hoy en día se hace un gran énfasis en la necesidad de la
inteligencia emocional; se afirma que incluso en las escuelas, desde los
niveles más tempranos, deberían de enseñarse las competencias que nos permitan
relaciones interpersonales más sanas. Pues bien, la Biblia ya hace varios miles
de años que viene insistiendo en este punto como guía para nuestras relaciones.
La bondad es la intencionalidad en buscar el bien del otro. La compasión es la
capacidad de ponerse en la piel del otro y experimentar las cosas como la
persona lo hace. El perdón, bien, todos sabemos lo que es el perdón y como esto
último es algo tan tremendamente difícil Pablo solo puede apelar al perdón
que hemos recibido de Dios por medio de Cristo como fuerza motriz para perdonar
a otros.
