LECTURA DILLUNS 5/11/18: NOMBRES 8-9 i JOAN 8:48-59

Dilluns 5 de Novembre

Nombres 8 i 9

8

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Comunica això a Aaron: "Quan encenguis els set gresols, encara'ls de manera que il·luminin al seu davant."

3 Aaron va complir l'ordre del Senyor transmesa per Moisès i va encendre els gresols de manera que il·luminessin al seu davant. 4 El canelobre era tot ell d'or cisellat des del peu fins a les flors. Moisès havia seguit el model que el Senyor li havia mostrat.

5 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

6 --Separa els levites dels altres israelites i purifica'ls. 7 Per a purificar-los, fes això: Aspergeix-los primerament amb l'aigua que purifica del pecat. Que s'afaitin després tot el cos i rentin la seva roba. Així quedaran purificats. 8 Acabat, que prenguin un vedell ja fet, amb la corresponent ofrena de flor de farina pastada amb oli. Tu pren un altre vedell per al sacrifici pel pecat. 9 Després fes que els levites s'acostin davant la tenda del trobament i convoca tota la comunitat d'Israel. 10 Situats així els levites davant el Senyor, els altres israelites els imposaran les mans. 11 Llavors Aaron presentarà davant meu els levites com a ofrena de la resta dels israelites. Així quedaran destinats al meu servei.

12 »Després els levites imposaran les mans sobre el cap dels dos vedells, i Aaron n'oferirà un com a sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. Així farà el ritu d'expiació pels levites. 13 Després col·loca els levites davant d'Aaron i els seus fills i presenta-me'ls. 14 Així separaràs els levites dels altres israelites i seran meus.

15 »Els levites, purificats i presentats així davant meu, entraran al servei de la tenda del trobament. 16 Estaran a la meva disposició, ja que em són donats pels israelites a canvi dels seus primogènits, i per això jo me'ls reservo. 17 Perquè tots els primogènits dels israelites i totes les primeres cries dels animals són meus; me'ls vaig consagrar el dia que vaig fer morir tots els primogènits del país d'Egipte. 18 Per això em reservo els levites en lloc dels primogènits dels israelites, 19 i els poso, com a donats, a disposició d'Aaron i dels seus fills, perquè tinguin a càrrec seu el servei de la tenda del trobament que havien de fer tots els israelites; expiant així per tots ells, els israelites no hauran de sofrir els flagells que sofririen si s'acostessin al lloc sagrat.

20 Moisès, Aaron i tota la comunitat d'Israel van complir exactament totes les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites. 21 Aquests es van purificar, rentaren la seva roba, i després Aaron els va presentar davant el Senyor i va fer per ells el ritu d'expiació per tal de purificar-los. 22 Acabat tot el ritual, els levites van començar el seu servei a la tenda del trobament, a les ordres d'Aaron i dels seus fills. Així es van complir les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites.

23 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

24 --Els levites entraran a prestar servei a la tenda del trobament des de l'edat de vint-i-cinc anys en amunt. 25 En complir cinquanta anys, es retiraran del servei actiu, no serviran més. 26 Podran ajudar els altres levites en actiu fent guàrdia a la tenda del trobament, però no prestaran altres serveis. Disposa així el servei dels levites.

9

1 El primer mes de l'any segon després d'haver sortit els israelites del país d'Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué:

2 --Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, 3 el dia catorze d'aquest mes, al capvespre. L'han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual.

4 Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua, 5 i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès.

6 Però hi havia uns homes en estat d'impuresa ritual per contacte amb un cadàver, i per això no podien celebrar la Pasqua el dia assenyalat. Aquell mateix dia anaren a trobar Moisès i Aaron, 7 i els van dir:

--Ens trobem en estat d'impuresa pel contacte amb un cadàver. Però, per què ens hauríem de privar de presentar la nostra ofrena al Senyor el dia assenyalat, amb els altres israelites?

8 Moisès els respongué:

--Espereu fins que sàpiga què disposa el Senyor respecte a vosaltres.

9 Llavors el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

10 --Comunica això als israelites: «Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d'impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d'un viatge es troba lluny, també podrà celebrar la Pasqua del Senyor. 11 Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon, al capvespre. Menjaran l'anyell amb pa sense llevat i amb herbes amargues. 12 No en podran guardar gens per a l'endemà ni trencaran cap os de l'anyell. Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual. 13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d'Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa. 14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l'hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»

15 El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l'aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d'un foc, fins al matí. 16 Des d'aquell dia, sempre va ser així: el núvol cobria de dia el tabernacle, i de nit apareixia com la resplendor d'un foc. 17 Quan el núvol s'enlairava de damunt la tenda, els israelites aixecaven el campament i es posaven en camí, i en el lloc on el núvol s'aturava, ells hi acampaven. 18 Els israelites, doncs, aixecaven el campament o acampaven, seguint l'ordre que el Senyor els donava, i es quedaven acampats tots els dies que el núvol restava damunt el tabernacle: 19 si el núvol hi restava molts dies, ells obeïen el Senyor i no partien; 20 però de vegades el núvol només s'aturava alguns dies damunt el tabernacle. Fos com fos, ells acampaven o es posaven en camí seguint l'ordre del Senyor. 21 De vegades el núvol s'aturava tan sols del capvespre al matí, o bé un dia i una nit; tan bon punt el núvol s'enlairava, ells emprenien la marxa. 22 Altres vegades s'aturava damunt el tabernacle dos dies o un mes o encara més temps. Llavors els israelites continuaven acampats i no partien; però, tan bon punt s'enlairava, aixecaven el campament. 23 Els israelites acampaven o aixecaven el campament, seguint l'ordre que el Senyor els donava. Respectaven les instruccions del Senyor transmeses per Moisès.

Joan 8: 48-59

48 Els jueus li van contestar:

--¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?

49 Jesús respongué:

--Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. 50 Jo no cerco la meva pròpia glòria: un altre se n'ocupa i és ell qui jutjarà. 51 Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.

52 Llavors els jueus li replicaren:

--Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort." 53 ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?

54 Jesús respongué:

--Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu". 55 Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. 56 Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.

57 Llavors els jueus li digueren:

--¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?

58 Jesús els respongué:

--Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc.

59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.

Estos versículos concluyen el capítulo ocho y con él la serie de enfrentamientos entre Jesús y los judíos. Esta nueva discusión se centra en Abraham, el padre de la fe judía, y Jesús. De aquí la conversación deriva hacia el conocimiento de Dios.

Lo que realmente me ha impresionado y, por tanto, ha desafiado mi vida es la afirmación de Jesús de que conocer al Padre implica obedecerle. Vuelve a insistir en un punto que ya apareció anteriormente, de nada sirve el conocimiento intelectual y teórico si no nos mueve a la acción, a la búsqueda intencional de la obediencia a Dios, su voluntad y sus mandamientos.

Nuevamente se manifiesta que lo que define a un seguidor de Jesús es la obediencia, no simplemente el intelecto. De hecho, es una verdad enfatizada una y otra vez en las Escrituras que si este último no nos lleva al seguimiento activo de la voluntad del Señor, carece de valor.

Diumenge 4 de Novembre Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 3/11/18: NOMBRES 7 i JOAN 8:33-47

Dissabte 3 de Novembre

Nombres 7

1 El dia que Moisès va acabar d'erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l'altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los.

2 Després van venir els principals d'Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens. 3 Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d'ells. I ho presentaren davant el tabernacle. 4 El Senyor digué a Moisès:

5 --Rep això d'ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del trobament, segons la tasca que cada un té assignada.

6 Moisès es va fer càrrec dels carros i dels bous i els distribuí als levites. 7 Als descendents de Guerxon els va donar dos carros i quatre bous, d'acord amb el servei que havien de complir. 8 Els altres quatre carros i els altres vuit bous, els posà a disposició dels descendents de Merarí, per al servei que tenien encomanat a les ordres d'Itamar, fill del sacerdot Aaron. 9 Però als descendents de Quehat no els en va donar cap, perquè la seva missió era la de transportar a l'espatlla les coses santes.

10 Els principals d'Israel van portar la seva ofrena per a la dedicació de l'altar, el dia que fou consagrat; la presentaren davant l'altar. 11 El Senyor havia dit a Moisès:

--Els principals de cada tribu, a raó d'un per dia, presentaran la seva ofrena per a la dedicació de l'altar.

12-83 L'ordre de presentació va ser aquest:

(12) El primer dia, Nahxon, fill d'Amminadab, de la tribu de Judà.

(18) El segon dia, Netanel, fill de Suar, de la tribu d'Issacar.

(24) El tercer dia, Eliab, fill d'Helon, de la tribu de Zabuló.

(30) El quart dia, Elissur, fill de Xedeür, de la tribu de Rubèn.

(36) El cinquè dia, Xelumiel, fill de Surixadai, de la tribu de Simeó.

(42) El sisè dia, Eliassaf, fill de Deuel, de la tribu de Gad.

(48) El setè dia, Elixamà, fill d'Ammihud, de la tribu d'Efraïm.

(54) El vuitè dia, Gamliel, fill de Pedahsur, de la tribu de Manassès.

(60) El novè dia, Abidan, fill de Guidoní, de la tribu de Benjamí.

(66) El desè dia, Ahièzer, fill d'Ammixadai, de la tribu de Dan.

(72) L'onzè dia, Paguiel, fill d'Ocran, de la tribu d'Aser.

(78) El dotzè dia, Ahirà, fill d'Enan, de la tribu de Neftalí.

Cada un d'ells va presentar aquesta ofrena: una safata de plata, que pesava cent trenta sicles, i una caldereta de plata, que feia setanta sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, plenes, l'una i l'altra, de flor de farina pastada amb oli per a l'ofrena; una cassoleta d'or que pesava deu sicles, plena d'encens; un vedell ja fet, un moltó i un anyell d'un any, per a oferir-los en holocaust; un boc per al sacrifici pel pecat; dos vedells més, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any, per al sacrifici de comunió.

84 En total, les ofrenes presentades pels principals d'Israel amb motiu de la consagració i la dedicació de l'altar eren dotze safates de plata, dotze calderetes de plata i dotze cassoletes d'or. 85 Cada safata pesava cent trenta sicles, i cada caldereta en pesava setanta. El pes total d'aquests utensilis de plata era de dos mil quatre-cents sicles. 86 Les dotze cassoletes d'or, plenes d'encens aromàtic, que pesaven cada una deu sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, feien un total de cent vint sicles d'or.

87 El total del bestiar ofert per a l'holocaust era de dotze vedells ja fets, dotze moltons, dotze anyells d'un any, amb les corresponents ofrenes de farina, i dotze bocs per al sacrifici pel pecat. 88 El total del bestiar ofert per al sacrifici de comunió era de vint-i-quatre vedells més, seixanta moltons, seixanta bocs i seixanta anyells d'un any. Aquest era el total de les ofrenes presentades amb motiu de la consagració i la dedicació de l'altar.

89 Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d'ell que li parlava des del lloc situat entre els dos querubins de damunt la coberta de l'arca que conté el document de l'aliança. I li parlava.

Joan 8: 33-47

33 Ells li replicaren:

--Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?

34 Jesús els respongué:

--Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

37 »Ja sé que sou descendents d'Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. 38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.

39 Ells insistiren:

--El nostre pare és Abraham.

Jesús els diu:

--Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres. 40 Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. 41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.

Li contesten:

--Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.

42 Jesús els replicà:

--Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat. 43 Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d'escoltar la meva paraula. 44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida. 45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. 46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.

Este pasaje es continuación del mismo diálogo entre Jesús y sus oponentes, probablemente los dirigentes religiosos de Israel. A pesar de que todo el pasaje parece confuso es fácil seguirlo porque se articula alrededor de las afirmaciones de Jesús, la réplica de sus oponentes, nuevos comentarios del Maestro y así sucesivamente.

La afirmación de Jesús en estos versículos es doble y contundente. Todo aquel que practica el pecado se convierte en un esclavo del pecado y sólo Jesús puede darnos la libertad auténtica. La realidad confirma de forma clara el hecho de que el pecado tiene un increíble poder para esclavizar a aquel que lo practica. El pecado ofrece libertad, esta es la paradoja, apella a mi libertad para que opte por él para luego esclavizarme de la forma más vil y miserable. Usando nuestra libertad nos convertimos en esclavos.

Optar por el pecado es entrar en una espiral de miseria, degradación y más esclavitud. Como cualquier adicción, a pesar de ser autodestructiva, uno no puede substraerse a la mortal atracción y continua y continua sometiéndose a ella.

La única opción posible es que Jesús nos haga libre. Es reconocer nuestro lamentable estado y dirigirnos a Él en busca de perdón, consuelo, acogida y ayuda.

Continuación de la dinámica de réplica y contra réplica entre Jesús y los judíos. En esta ocasión la polémica se centra alrededor de qué baremos usamos para definir la identidad. Para los judíos, el hecho de haber nacido judío significaba que eran hijos de Abraham y, por tanto, linaje especial y depositarios de la revelación y las promesas de Dios. Sin embargo, Jesús introduce un concepto nuevo y revolucionario, la auténtica identidad espiritual viene dada por el estilo de vida.

Esto plantea el hecho de quién es verdaderamente un seguidor de Jesús. En el pasado reciente hemos dado excesivo valor, énfasis y autoridad al hecho de creer las cosas correctas, desligando las mismas del estilo de vida. Me explicaré, la identidad como seguidor de Jesús la confería el hecho de ser ortodoxo en nuestras creencias, sostener y adherirnos a las doctrinas correctas y a las confesiones de fe adecuadas. No estoy diciendo que esto no es importante, estoy diciendo que esto no es suficiente.

Jesús introduce el factor estilo de vida y lo repite una y otra vez a lo largo de sus enseñanzas. Está muy bien lo que yo crea, es importante que sea correcto pero, si no lo vivo, si no se muestra en mi vida cotidiana, entonces, no puedo considerarme un seguidor de Jesús, del mismo modo que aquellos judíos no podían considerarse hijos de Abraham.
Una atenta mirada a mi estilo de vida revela mi identidad. No se trata de perfección, estoy hablando de coherencia.

LECTURA DIVENDRES 2/11/18: NOMBRES 6 i JOAN 8:21-32

Divendres 2 de Novembre

Nombres 6

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, 3 s'abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d'altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. 4 Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. 5 Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagrada, i es deixarà créixer lliurement la cabellera. 6 Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver, 7 ni que sigui el del seu pare o el de la seva mare, o el d'algun germà o germana; aquella persona no es farà impura amb el contacte dels seus cadàvers, ja que porta al cap el distintiu de la consagració al seu Déu. 8 Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor.

9 »Si algú es mor de sobte vora aquesta persona i deixa en estat d'impuresa ritual la consagració del seu cap, se l'haurà de rapar quan es compleixin set dies, és a dir, el dia de la seva purificació. 10 L'endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l'entrada de la tenda del trobament. 11 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l'altre en holocaust. Així farà el ritu d'expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells. 12 Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d'un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur.

13 »Aquesta és la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat: el dia que es compleixi el terme de la seva consagració, aniran a l'entrada de la tenda del trobament 14 portant aquesta ofrena al Senyor: un anyell d'un any sense cap defecte que oferiran en holocaust, una ovella d'un any sense cap defecte que oferiran com a sacrifici pel pecat i un moltó sense cap defecte que oferiran com a sacrifici de comunió. 15 Portaran també una panera de pans de flor de farina sense llevat, coques pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, a més de les seves ofrenes de farina i de vi. 16 El sacerdot presentarà aquestes ofrenes davant el Senyor i oferirà el sacrifici pel pecat i l'holocaust. 17 Després oferirà al Senyor el moltó com a sacrifici de comunió, juntament amb la panera de pans sense llevat i l'ofrena de farina i de vi. 18 Acabat la persona consagrada es tallarà els cabells a l'entrada de la tenda del trobament, prendrà la cabellera, senyal de la seva consagració, i la tirarà al foc del sacrifici de comunió. 19 Després el sacerdot prendrà l'espatlla cuita del moltó i una coca i un tortell sense llevat de la panera, i ho posarà tot a les mans de la persona que s'havia consagrat, un cop aquesta s'hagi tallat els cabells. 20 Llavors el sacerdot en farà la presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són sagrades i pertanyen al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que li són reservats. Després d'això, la persona que havia estat consagrada ja podrà beure vi.

21 »Aquesta és, doncs, la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat; aquesta és l'ofrena que han de presentar al Senyor per la seva consagració, a part del que hi puguin afegir. El qui hagi fet aquest vot, el complirà d'acord amb el ritual del vot de consagració.

22 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

23 --Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció:

24 »Que el Senyor

et beneeixi i et guardi.

25 Que et faci veure

la claror de la seva mirada

i s'apiadi de tu.

26 Que fixi damunt teu

la seva mirada

i et doni la pau.

27 »Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré.

Joan 8: 21-32

21 Jesús els digué encara:

--Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.

22 Els jueus comentaven:

--Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?

23 Jesús continuà dient-los:

--Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. 24 Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.

25 Llavors ells li preguntaren:

--Qui ets, tu?

Jesús els respongué:

--Us ho estic dient des del principi. 26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.

27 Ells no van entendre que es referia al Pare. 28 Jesús, doncs, els digué:

--Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. 29 El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.

30 Mentre parlava així, molts van creure en ell.

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

En este pasaje se produce un nuevo encuentro que lleva a una discusión entre Jesús y los judíos. Pareciera confuso pero, si se sigue la línea argumental no lo es. Comienza Jesús afirmando que ellos no podrán seguirle donde Él va. Esto provoca una respuesta de sus interlocutores que manifiestan sorpresa. Jesús, a continuación, aclara los términos de su afirmación que está relacionada con su identidad. Esto les nueve a preguntarle acerca de quién es Él, lo cual permite las últimas afirmaciones de Jesús relacionadas con quién es y qué hace.

Es precisamente, en mi opinión, esta la gran lección y desafío para todo creyente que presenta este pasaje. Imitar a Jesús aprendiendo del Padre y haciendo aquello que a Él le agrada. Esto me hace pensar en mi propia vida y cuan intencionalmente busco aprender e imitar a El en hacer aquellas cosas que están en línea con su voluntad y no puedo dejar de pensar en vivir como un agente de restauración. 

Jesús. para variar. sigue en su diálogo con los judíos. En esta ocasión me indica cuál es una de las marcas innegociables de ser un seguidor suyo, obedecer sus enseñanzas. Interesante, estamos acostumbrados a evaluarnos a nosotros mismo por las cosas que creemos -hacemos mucho énfasis en la ortodoxia- pero rara vez usamos la obediencia como baremo de medición.

Jesús afirma que sin obediencia no hay genuino seguimiento de Él. Además, afirma que únicamente obedeciendo se puede llegar a conocer la verdad y esta es la que nos otorga la libertad.

Dicho de otro modo y esto es tremendamente importante, la obediencia es el camino para el conocimiento de la verdad, no lo es ni la razón ni el intelecto.

LECTURA DIJOUS 1/11/18: NOMBRES 5 i JOAN 8:1-20

Dijous 1 de Novembre

Nombres 5

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Ordena als israelites que treguin fora del campament tots els leprosos, els homes malalts de pèrdua seminal o les dones que tenen pèrdues de sang i els qui siguin ritualment impurs pel contacte amb un cadàver. 3 Siguin homes o dones, allunyeu-los, perquè no profanin el campament, on jo habito enmig d'ells.

4 Els israelites van complir l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès i els tragueren fora del campament.

5 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

6 --Comunica això als israelites: Si un home o una dona falta contra una altra persona defraudant-la, defrauda el Senyor i, per tant, és culpable davant d'ell. 7 Haurà de confessar la falta comesa i restituir a la persona perjudicada l'equivalent al perjudici causat, amb un recàrrec de la cinquena part. 8 Si la persona perjudicada ja ha mort i no ha deixat cap parent pròxim al qual el culpable pugui fer la restitució, ho restituirà al Senyor, és a dir, al sacerdot, i portarà a més un moltó amb el qual el sacerdot oferirà el sacrifici d'expiació per aquell qui ha comès la falta.

9 »La part reservada de les ofrenes sagrades que els israelites presenten al sacerdot és per a ell. 10 Les ofrenes sagrades de cadascú li pertanyen; tot allò que cadascú dóna al sacerdot és per a ell.

11 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

12 --Comunica això als israelites: Si una dona casada s'ha portat malament i ha estat infidel al seu marit 13 jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, però el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri, 14 potser el marit es posarà gelós i sospitarà que la seva dona hagi quedat legalment impura. Però també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura. 15 En qualsevol d'aquests dos casos, el marit durà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella una ofrena de tres quilos de farina d'ordi; però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa.

16 »El sacerdot farà que la dona s'acosti i es quedi dreta davant el Senyor. 17 Després posarà aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà a dins de l'aigua. 18 Davant el Senyor deslligarà els cabells de la dona i li posarà a les mans l'ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrà a la mà l'aigua amarga de la maledicció 19 i conjurarà la dona dient-li: "Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal." 20 Després el sacerdot la tornarà a conjurar i li dirà: "Però si has quedat impura portant-te malament amb el teu marit i jaient amb un altre home, 21 que el Senyor torni estèril el teu si i s'infli el teu ventre, de manera que, enmig del teu poble, la gent es valgui del teu nom en les imprecacions i les malediccions; 22 que aquesta aigua de maledicció entri a les teves entranyes per inflar-te el ventre i fer estèril el teu si." La dona respondrà: "Amén, amén."

23 »El sacerdot escriurà en un full aquestes malediccions i després les esborrarà a dins de l'aigua amarga. 24 Abans de fer beure a la dona l'aigua amarga de la maledicció, abans que aquesta aigua li entri a dintre, 25 el sacerdot prendrà de les mans de la dona l'ofrena de gelosia, la presentarà davant el Senyor i la portarà a l'altar. 26 Prendrà un grapat de l'ofrena de farina i la cremarà a l'altar com a ofrena de memorial. Després farà beure l'aigua a la dona. 27 Llavors, si ella havia quedat impura per una infidelitat al seu marit, quan aquesta aigua de la maledicció li entri a dintre, li produirà amargor, el seu ventre s'inflarà i el seu si es tornarà estèril i, enmig del poble, la gent es valdrà del seu nom per a maleir. 28 Però si la dona no té aquella impuresa, serà lliure de culpa i podrà tenir descendència.

29 »Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit, 30 o referent al marit que s'ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farà comparèixer davant el Senyor, i el sacerdot complirà amb ella totes les prescripcions d'aquesta llei. 31 El marit serà lliure de culpa, i la dona, si havia faltat, es carregarà el pes de la seva culpa.

Joan 8: 1-20

1 Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

--Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

--Ningú, Senyor.

Jesús digué:

--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:

--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.

13 Els fariseus li digueren:

--Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.

14 Jesús els va respondre:

--Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d'on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d'on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú. 16 I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat; 17 i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. 18 Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m'ha enviat.

19 Llavors li preguntaren:

--On és el teu pare?

Jesús els respongué:

--Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.

20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.

Al leer este episodio al comienzo del capítulo ocho del evangelio han venido tres puntos importantes a mi mente. El primero, que yo tengo la tendencia a pensar que los pecados, las faltas y las inconsistencias de los demás siempre son más graves que las mías. Tengo una gran capacidad para tolerar y justificar en mí mismo lo que no tolero o justifico de ninguna manera en otros.

El segundo, es que cómo puedo yo juzgar el pecado de los demás y condenarlos si yo mismo tengo una realidad de pecado en mi vida. Puede ser distinta, de una naturaleza o expresión diferente, pero pecado al fin y al cabo.

La tercera, es que Jesús siempre acoge y después pone orden en la vida de la gente. Nunca exige el cambio para que la gente pueda acercarse a Él, el acepta, ama y acoge y después, con gracia nos dice a cada uno de nosotros lo que debemos hacer y cómo debemos comportarnos.

Jesús actúa en este pasaje con gran gracia, compasión y misericordia, y creo que esto es, precisamente lo que espera de mí y lo que yo debería llevar a cabo sin vacilar. La imitación del Maestro es tratar al "pecador" con la misma gracia, acogida, amor y aceptación como Él lo hizo. 

Al leer este pasaje lo que de forma natural ha llamado mi atención ha sido la afirmación de Jesús de que Él es la luz del mundo.

Las tinieblas me hacen pensar en miedo, inseguridad, desorientación, falta de dirección, confusión, parálisis y muchas otras cosas. Situaciones, estados de ánimo, circunstancias que todos hemos vivido, estamos viviendo o viviremos.

Jesús promete traer luz a todas esas situaciones, no eliminarlas. Promete su presencia clarificadora, reconfortante, animadora, directora, pero nunca ha prometido que nuestra vida será fácil y carente de las circunstancias difíciles por las que atraviesa cualquier ser humano.

Sin embargo, hoy puedo experimentar la luz clarificadora y que trae seguridad de Jesús en medio de mi vida y las presiones que conlleva.