Dissabte 1 de Desembre
Nombres 35 i 36
35
1 El Senyor va parlar encara a Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Li digué:
2 --Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants.
3 Així els levites tindran poblacions on podran viure i disposaran de pasturatges per al bestiar, els ramats i els altres animals que tinguin.
4 Els pasturatges que donareu als levites s'estendran des de la part exterior dels murs de la ciutat fins a una distància de cinc-cents metres tot al voltant.
5 Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l'est, al sud, a l'oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats.
6 »Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats.
7 En total, donareu als levites quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges.
8 Preneu-les de l'heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l'heretat que hagi rebut.
9 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
10 --Comunica això als israelites: "Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan,
11 escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament.
12 Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat.
13 Designeu sis ciutats de refugi:
14 tres a l'est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi.
15 Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s'hi podrà refugiar.
16 »Però si l'ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
17 »Si l'ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
18 »Si l'ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
19 El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.
20 »Si l'ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d'amagat,
21 o si, per enemistat, l'ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.
22 »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció,
23 o bé que, sense veure'l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l'hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal.
24 La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies.
25 Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s'havia acollit, i ell s'hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l'oli sant.
26 »Però si aquell home s'arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi
27 i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort,
28 perquè l'homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat.
29 »Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu.
30 »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d'un testimoni. La declaració d'un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort.
31 No accepteu cap indemnització per salvar la vida d'un homicida culpable d'assassinat. Aquest home ha de morir.
32 Tampoc no heu d'acceptar cap indemnització del qui s'ha acollit en una ciutat de refugi, perquè pugui tornar a viure a la seva terra abans que mori el gran sacerdot.
33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l'ha vessada.
34 No heu de consentir res que faci impur el país on habitareu i enmig del qual jo residiré. Perquè jo, el Senyor, resideixo entre els israelites."
36
1 Els caps de llinatges del clan de Galaad, descendent de Maquir, fill de Manassès, un dels clans descendents de Josep, anaren a trobar Moisès i els principals del poble, els caps dels llinatges israelites,
2 i van exposar el seu cas:
--Moisès, senyor nostre, quan el Senyor et va ordenar que repartissis per sorteig el país entre els israelites, també ordenà al nostre senyor que donés l'heretat de Selofhad, membre del nostre clan, a les seves filles.
3 Per tant, si elles es casen amb homes d'una altra tribu israelita, la seva heretat serà sostreta a la nostra tribu i, en canvi, augmentarà l'heretat de la tribu on elles entraran.
4 Llavors, quan arribi l'any del jubileu dels israelites, la seva heretat serà sostreta de l'heretat dels nostres pares i passarà a ser patrimoni de la nova tribu on elles hauran entrat.
5 Moisès, doncs, en nom del Senyor, va comunicar això als israelites:
--Els homes d'aquesta tribu de Josep tenen raó.
6 El Senyor, per tant, ordena això a les filles de Selofhad: "Caseu-vos amb qui us plagui, sempre que sigui un home d'un clan de la vostra mateixa tribu."
7 Així les heretats d'Israel no passaran d'una tribu a l'altra; cada israelita restarà lligat a l'heretat de la tribu paterna.
8 Per tant, si una dona, de la tribu que sigui, és hereva del seu pare, ha de casar-se amb un home d'un clan de la seva tribu paterna. Així cada israelita conservarà l'heretat dels seus pares
9 i aquesta no passarà d'una tribu a una altra. Cada israelita ha d'estar lligat a l'heretat de la seva pròpia tribu.
10 Les filles de Selofhad van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
11 Mahlà, Tirsà, Hoglà, Milcà i Noà van casar-se amb fills d'un seu oncle,
12 homes que pertanyien a famílies dels descendents de Manassès, fill de Josep. Així la seva heretat quedà dins la tribu del clan del seu pare.
13 Aquests són els manaments i les prescripcions que el Senyor va donar als israelites per mitjà de Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.
Joan 21: 15-25
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles.
18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?»
21 Pere, en veure'l, diu a Jesús:
--Senyor, i d'aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
--Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
Este breve pasaje es, sin duda, muy significativo.
Narra un curioso diálogo entre Jesús y Pedro y no es difícil pensar que las
tres veces que es preguntado acerca de su amor por su Jesús equivalen a las
tres negaciones que llevó a cabo en aquel momento doloroso del arresto del
Maestro. Por tres veces Jesús confirmó el ministerio de Pedro y, con ello, su
restauración sin ningún lugar a dudas.
Pero al leerlo me preguntaba a mí mismo si amo a
Jesús. ¿Lo amo realmente o amo más el ministerio, la iglesia, Ágape, la Gran
Comisión, mi propio ministerio personal, todo lo que hago y emprendo? No es
fácil responder con honestidad a esta pregunta. Es fácil decir que amo a Jesús,
pero ¿Es cierto?
Me veo a mí mismo y al Maestro preguntándome ¿Me
amas más que al ministerio? ¿Más que a tus planes e ideas? ¿Más que a la
acción, los viajes, la influencia? ¿Me amas más que todo lo que te da sentido,
propósito, valor y significado como persona?
Entonces, si es así, sígueme y conviértete en un
agente de restauración en este mundo roto.
He llegado al final del evangelio
de Juan y estoy contento del peregrinaje espiritual a lo largo de esta
narración de la vida y ministerio de Jesús. Es pasaje de hoy narra información
relacionada con Juan, el autor de evangelio y, tal y como ayer escribí, un
pequeño comentario editorial del mismo.
La enseñanza para mí ha sido con
relación al carácter personal del seguimiento de Jesús. Las palabras del
Maestro a Pedro podrían escribirse del siguiente modo, tú, no te preocupes
de los demás, únicamente sígueme.
Creo que la comparación con otros,
forma parte de nuestra naturaleza caída, de nuestro pecado. No podemos dejarnos
de comparar con otros, lo que hacen y lo que dejan de hacer. Usamos esta
comparación para justificarnos en lo que hacemos o en aquello que hemos
decidido dejar de hacer. Los demás nos sirven de coartada, pretexto, excusa y
argumento.
Sin embargo, lo que aprendo en
este pasaje es que Jesús quiere establecer una relación, única, singular,
persona e irrepetible conmigo, diferente, por tanto, a la que pueda establecer
con cualquier otro. Esta relación está expresada por su mandamiento, sígueme, y
me invita a centrarme únicamente en este seguimiento y olvidar, en el buen
sentido de la palabra, a los demás y lo que estos puedan hacer o dejar de
hacer. La invitación es personal para mí, la exigencia es personal para mí
también.
