LECTURA DISSABTE 1/12/18: NOMBRES 35-36 i JOAN 21:15-25


Dissabte 1 de Desembre

Nombres 35 i 36

35
El Senyor va parlar encara a Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Li digué:
--Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. Així els levites tindran poblacions on podran viure i disposaran de pasturatges per al bestiar, els ramats i els altres animals que tinguin. Els pasturatges que donareu als levites s'estendran des de la part exterior dels murs de la ciutat fins a una distància de cinc-cents metres tot al voltant. Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l'est, al sud, a l'oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats.
»Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats. En total, donareu als levites quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. Preneu-les de l'heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l'heretat que hagi rebut.
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
10 --Comunica això als israelites: "Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan, 11 escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament. 12 Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat. 13 Designeu sis ciutats de refugi: 14 tres a l'est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi. 15 Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s'hi podrà refugiar.
16 »Però si l'ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
17 »Si l'ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
18 »Si l'ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. 19 El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.
20 »Si l'ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d'amagat, 21 o si, per enemistat, l'ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.
22 »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció, 23 o bé que, sense veure'l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l'hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal. 24 La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies. 25 Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s'havia acollit, i ell s'hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l'oli sant.
26 »Però si aquell home s'arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi 27 i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort, 28 perquè l'homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat.
29 »Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu.
30 »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d'un testimoni. La declaració d'un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort. 31 No accepteu cap indemnització per salvar la vida d'un homicida culpable d'assassinat. Aquest home ha de morir. 32 Tampoc no heu d'acceptar cap indemnització del qui s'ha acollit en una ciutat de refugi, perquè pugui tornar a viure a la seva terra abans que mori el gran sacerdot. 33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l'ha vessada. 34 No heu de consentir res que faci impur el país on habitareu i enmig del qual jo residiré. Perquè jo, el Senyor, resideixo entre els israelites."

36
Els caps de llinatges del clan de Galaad, descendent de Maquir, fill de Manassès, un dels clans descendents de Josep, anaren a trobar Moisès i els principals del poble, els caps dels llinatges israelites, i van exposar el seu cas:
--Moisès, senyor nostre, quan el Senyor et va ordenar que repartissis per sorteig el país entre els israelites, també ordenà al nostre senyor que donés l'heretat de Selofhad, membre del nostre clan, a les seves filles. Per tant, si elles es casen amb homes d'una altra tribu israelita, la seva heretat serà sostreta a la nostra tribu i, en canvi, augmentarà l'heretat de la tribu on elles entraran. Llavors, quan arribi l'any del jubileu dels israelites, la seva heretat serà sostreta de l'heretat dels nostres pares i passarà a ser patrimoni de la nova tribu on elles hauran entrat.
Moisès, doncs, en nom del Senyor, va comunicar això als israelites:
--Els homes d'aquesta tribu de Josep tenen raó. El Senyor, per tant, ordena això a les filles de Selofhad: "Caseu-vos amb qui us plagui, sempre que sigui un home d'un clan de la vostra mateixa tribu." Així les heretats d'Israel no passaran d'una tribu a l'altra; cada israelita restarà lligat a l'heretat de la tribu paterna. Per tant, si una dona, de la tribu que sigui, és hereva del seu pare, ha de casar-se amb un home d'un clan de la seva tribu paterna. Així cada israelita conservarà l'heretat dels seus pares i aquesta no passarà d'una tribu a una altra. Cada israelita ha d'estar lligat a l'heretat de la seva pròpia tribu.
10 Les filles de Selofhad van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès. 11 Mahlà, Tirsà, Hoglà, Milcà i Noà van casar-se amb fills d'un seu oncle, 12 homes que pertanyien a famílies dels descendents de Manassès, fill de Josep. Així la seva heretat quedà dins la tribu del clan del seu pare.
13 Aquests són els manaments i les prescripcions que el Senyor va donar als israelites per mitjà de Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.



Joan 21: 15-25

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 21 Pere, en veure'l, diu a Jesús:
--Senyor, i d'aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
--Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.


Este breve pasaje es, sin duda, muy significativo. Narra un curioso diálogo entre Jesús y Pedro y no es difícil pensar que las tres veces que es preguntado acerca de su amor por su Jesús equivalen a las tres negaciones que llevó a cabo en aquel momento doloroso del arresto del Maestro. Por tres veces Jesús confirmó el ministerio de Pedro y, con ello, su restauración sin ningún lugar a dudas.


Pero al leerlo me preguntaba a mí mismo si amo a Jesús. ¿Lo amo realmente o amo más el ministerio, la iglesia, Ágape, la Gran Comisión, mi propio ministerio personal, todo lo que hago y emprendo? No es fácil responder con honestidad a esta pregunta. Es fácil decir que amo a Jesús, pero ¿Es cierto?


Me veo a mí mismo y al Maestro preguntándome ¿Me amas más que al ministerio? ¿Más que a tus planes e ideas? ¿Más que a la acción, los viajes, la influencia? ¿Me amas más que todo lo que te da sentido, propósito, valor y significado como persona?


Entonces, si es así, sígueme y conviértete en un agente de restauración en este mundo roto.



He llegado al final del evangelio de Juan y estoy contento del peregrinaje espiritual a lo largo de esta narración de la vida y ministerio de Jesús. Es pasaje de hoy narra información relacionada con Juan, el autor de evangelio y, tal y como ayer escribí, un pequeño comentario editorial del mismo.


La enseñanza para mí ha sido con relación al carácter personal del seguimiento de Jesús. Las palabras del Maestro a Pedro podrían escribirse del siguiente modo, tú, no te preocupes de los demás, únicamente sígueme.


Creo que la comparación con otros, forma parte de nuestra naturaleza caída, de nuestro pecado. No podemos dejarnos de comparar con otros, lo que hacen y lo que dejan de hacer. Usamos esta comparación para justificarnos en lo que hacemos o en aquello que hemos decidido dejar de hacer. Los demás nos sirven de coartada, pretexto, excusa y argumento.


Sin embargo, lo que aprendo en este pasaje es que Jesús quiere establecer una relación, única, singular, persona e irrepetible conmigo, diferente, por tanto, a la que pueda establecer con cualquier otro. Esta relación está expresada por su mandamiento, sígueme, y me invita a centrarme únicamente en este seguimiento y olvidar, en el buen sentido de la palabra, a los demás y lo que estos puedan hacer o dejar de hacer. La invitación es personal para mí, la exigencia es personal para mí también.

LECTURA DIVENDRES 30/11/18: NOMBRES 33-34 i JOAN 20:24-31; 21:1-14


Divendres 30 de Novembre

Nombres 33 i 34
33
Etapes del camí que van fer els israelites des que sortiren d'Egipte formats com un exèrcit, sota el guiatge de Moisès i d'Aaron. Moisès va consignar per escrit els punts de partença de cada etapa quan, per ordre del Senyor, es posaven en camí. Aquests són els llocs de partença:
Els israelites van emprendre la marxa de Ramsès el dia quinze del primer mes de l'any. L'endemà de Pasqua van sortir protegits per la mà del Senyor, a la vista de tot Egipte, mentre els egipcis sepultaven tots els seus primogènits que el Senyor havia fet morir. Així el Senyor va fer també justícia contra els déus d'Egipte.
Els israelites, doncs, van partir de Ramsès i acamparen a Sucot. Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. Van partir d'Etam i giraren cap a Piahirot, situat enfront de Baal-Sefon, i van acampar davant de Migdol. Van partir de Piahirot, passant pel mig del mar en direcció al desert, i després de caminar durant tres dies pel desert d'Etam van acampar a Marà. Van partir de Marà i arribaren a Elim, on hi havia dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar-hi. 10 Van partir d'Elim i acamparen al litoral del Mar Roig. 11 Van partir del Mar Roig i acamparen al desert de Sín. 12 Del desert de Sín anaren a acampar a Dofcà, 13 de Dofcà a Aluix, 14 i d'Aluix a Refidim, on el poble no trobà aigua per a beure.
15 Van partir de Refidim i acamparen al desert del Sinaí. 16 Del desert del Sinaí anaren a acampar a Quibrot-Ataavà, 17 de Quibrot-Ataavà a Hasserot, 18 d'Hasserot a Ritmà, 19 de Ritmà a Rimmon-Peres, 20 de Rimmon-Peres a Libnà, 21 de Libnà a Rissà, 22 de Rissà a Quehelata, 23 de Quehelata a la muntanya de Xèfer, 24 de la muntanya de Xèfer a Haradà, 25 d'Haradà a Maquehelot, 26 de Maquehelot a Tàhat, 27 de Tàhat a Tèrah, 28 de Tèrah a Mitcà, 29 de Mitcà a Haixmonà, 30 d'Haixmonà a Mosserot, 31 de Mosserot a Bené-Jaacan, 32 de Bené-Jaacan a Horaguidgad, 33 d'Horaguidgad a Jotbata, 34 de Jotbata a Abronà, 35 d'Abronà a Ession-Guèber, 36 d'Ession-Guèber al desert de Sin, és a dir, a Cadeix, 37 i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d'Edom.
38 Per ordre del Senyor, el sacerdot Aaron va pujar al mont Or, i allà va morir. Era el dia primer del mes cinquè, quaranta anys després que els israelites haguessin sortit d'Egipte. 39 Quan Aaron va morir al mont Or, tenia cent vint-i-tres anys.
40 Allà el rei cananeu d'Arad que habitava al Nègueb, en el país de Canaan, es va assabentar que s'acostaven els israelites. 41 Van partir del mont Or i anaren a acampar a Salmonà, 42 de Salmonà a Punon, 43 de Punon a Obot, 44 d'Obot a Iïm d'Abarim, a la frontera de Moab, 45 d'Iïm d'Abarim a Dibon-Gad, 46 de Dibon-Gad a Almon-Diblataima, 47 d'Almon-Diblataima a la serra d'Abarim, enfront del mont Nebó, 48 de la serra d'Abarim a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. 49 El seu campament a la riba del Jordà s'estenia des de Betaieiximot fins a Abel-Aixitim, a les planes de Moab.
50 A les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó, el Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
51 --Comunica això als israelites: "Quan passeu el Jordà per entrar al país de Canaan, 52 expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats. 53 Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l'he donat. 54 Us l'heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l'heretat de les vostres tribus. 55 Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar. 56 Llavors jo us tractaré a vosaltres com havia decidit de tractar-los a ells."

34
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Dóna aquestes instruccions als israelites:
»Ara entrareu al país de Canaan. Aquest és el territori que us toca en heretat, i aquestes són les seves fronteres:
»La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d'Edom. A l'est, la frontera meridional començarà a l'extrem del Mar Mort. Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d'Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon. Des d'aquí seguirà fins a arribar al torrent d'Egipte, i s'acabarà al mar Mediterrani.
»La frontera occidental serà el mar Mediterrani amb el seu litoral.
»La vostra frontera septentrional anirà des del mar Mediterrani fins a Orahar; des d'allà la fareu passar per Lebó-Hamat fins a arribar a Sedad; després seguirà per Zifron i s'acabarà a Hassar-Enan.
10 »La frontera oriental, la traçareu des d'Hassar-Enan fins a Xefam; 11 des d'allà anirà baixant cap a Arbelà, a l'est d'Ain, fins al vessant oriental del mar de Genesaret; 12 seguirà el curs del riu Jordà i s'acabarà al Mar Mort.
»Aquest serà el vostre país i les fronteres que l'envolten.
13 Moisès va transmetre aquestes instruccions als israelites. Els digué:
--Aquest és el territori que el Senyor ha ordenat que repartiu per sorteig entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès. 14 Perquè els clans descendents de les tribus de Rubèn i de Gad i els de l'altra meitat de la tribu de Manassès ja han rebut la seva heretat. 15 La possessió d'aquestes dues tribus i la meitat de la tribu de Manassès es troba enfront de Jericó, a llevant, a la riba oriental del Jordà.
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 --El sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, són els homes que us repartiran la terra. 18 Per a ajudar-los en aquesta tasca, escolliu un cap de cada tribu. 19 Aquests són els seus noms:
»Per la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè. 20 Per la de Simeó, Xemuel, fill d'Ammihud. 21 Per la de Benjamí, Elidad, fill de Quislon. 22 Per la de Dan, Buquí, fill de Joglí. 23 Per la de Manassès, fill de Josep, Hanniel, fill d'Efod. 24 Per la d'Efraïm, fill de Josep, Quemuel, fill de Xiftan. 25 Per la de Zabuló, Elissafan, fill de Parnac. 26 Per la d'Issacar, Paltiel, fill d'Azan. 27 Per la d'Aser, Ahihud, fill de Xelomí. 28 Per la de Neftalí, Pedahel, fill d'Ammihud.
29 Aquests són els homes a qui el Senyor va manar que repartissin la terra de Canaan entre els israelites.


Joan 20: 24-31, 21: 1-14
20

24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
--Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
--Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

21
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu:
--Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
--Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué:
--Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
--No.
Ell els digué:
--Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
--És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:
--Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:
--Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.


El capítulo veinte del evangelio termina con una nueva aparición de Jesús, el interesante episodio de Tomás y su incredulidad y, por último, una explicación editorial, es decir hecha por el mismo autor del evangelio acerca del propósito del mismo. En sus propias palabras, Juan dice que escribe para que yo crea que Jesús es el Hijo de Dios, y creyendo, pueda tener vida por medio de Él.



Y al leerlo me planteaba una pregunta aparentemente muy sencilla y, sin embargo, cargada de significado, quién es Jesús para mí y hasta qué punto mi vida es consistente con la respuesta que, al menos de forma teórica, doy a la misma. Me pregunto a mí mismo si realmente mi creencia en Jesús se refleja de forma auténtica en la manera en que vivo, afronto problemas y dificultades, encaro la vida, establezco prioridades y un largo etcétera. No quiero sólo hablar y afirmar, también vivir y reflejar.



El capítulo 21 constituye un epílogo al evangelio y cierra el mismo. Jesús se aparece a sus discípulos y, posteriormente pero en el mismo contexto, hay un tiempo dedicado a Pedro y otro a Juan. El relato concluye con una nota editorial por parte de este último, el autor del evangelio.



En el pasaje que hoy leía el Maestro se encuentra con algunos de sus seguidores en el contexto de una situación de pesca. El tono del relato me daba la sensación de cierto cansancio por parte de los protagonistas y me pregunto si no hay una cierta doble intención con el hecho de que todos ellos vuelvan a la pesca. Ya se habían encontrado con el Jesús resucitado, sin embargo, como decía con anterioridad, el tono no es de triunfo y ánimo. ¿Significaba el volver a la pesca que la vida volvía a ser como antes de la muerte de Jesús? No lo sé.



Pero Jesús se acerca a ellos y les invita a sentarse y comer. No se nos dice ni que les reprochara nada, ni les predicara nada ni tampoco que les diera palabras de consuelo o ánimo. Simplemente sentarse y comer. Y esto, me hacía pensar en tantas y tantas veces que lo único que nuestra vida necesita es un alto, es pararnos en el frenesí y tensión de la vida cotidiana y comer y descansar, relajarnos, parar el ritmo.


Creo que eso es lo que aprendo de esta acción de Jesús. Hay momentos en los que es preciso pararse, descansar, renovar fuerzas para poder seguir adelante.