Senyor, Déu meu, en tu em refugio
7
7
1 Complanta. Del recull de David: càntic que adreçà al Senyor quan sentí les paraules de Cuix, el benjaminita.
2 Senyor, Déu meu, en tu em refugio:
salva'm dels perseguidors, allibera'm.
3 Que no m'arrabassin la vida com lleons:
si em claven les urpes, ningú no em salvarà.
4 Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
5 si he pagat amb el mal un tracte d'amistat,
si he espoliat sense motiu els adversaris,
6 que l'enemic em persegueixi i m'agafi,
que em trepitgi per terra la vida
i la colgui a la pols. Pausa
7 Alça't indignat, Senyor,
i planta cara als enemics.
Desvetlla't i surt a defensar-me
en el judici que has convocat.
8 Que s'apleguin les nacions al teu voltant,
asseu-te ben alt al seu damunt:
9 el Senyor és el jutge dels pobles!
Fes-me justícia, Senyor.
Jo no tinc culpa i m'he portat honradament.
10 Ja n'hi ha prou, de la malícia dels injustos!
Tu, Déu just, dóna la raó a l'innocent,
tu que penetres el cor i els pensaments.
11 Déu és l'escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
12 Déu és un jutge just,
és un Déu que judica cada dia.
13 Ben cert, l'injust ja esmola l'espasa,
tiba l'arc i l'apunta;
14 posa a punt les armes mortals,
prepara fletxes enceses.
15 Mireu-lo: duu a l'entranya el malefici,
concep la malícia, infanta la mentida.
16 Havia cavat una fossa profunda
i acaba caient-hi ell mateix;
17 la pròpia malícia li cau al damunt,
la seva maldat es desploma sobre d'ell.
18 Dono gràcies al Senyor perquè és just,
canto al nom del Senyor, l'Altíssim.
