LECTURA DIMARTS 21/2/17 SALM 96 i 1ª TIMOTEU 6

Dimarts 21 de Febrer

1ª Timoteu 6

1 Els qui estan sotmesos al jou de l'esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap injúria. 2 Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte, amb el pretext que són germans; ben al contrari, que els serveixin encara millor, ja que els qui reben els seus bons serveis són germans fidels i estimats.

Això és el que has d'ensenyar i predicar. 3 Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d'adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, 4 estan encegats per l'orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D'aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, 5 altercats de gent que té l'enteniment malmès, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci. 6 I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s'acontenta amb el que té! 7 Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. 8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. 9 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. 10 Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments.

11 Però tu, home de Déu, fuig de tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la dolcesa. 12 Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. 13 Davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano 14 que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins que es manifestarà nostre Senyor Jesucrist. 15 Déu farà que es manifesti en els temps fixats, ell que és el benaurat i l'únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, 16 l'únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.

17 Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18 digues-los que facin el bé, que s'enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. 19 Així aniran acumulant per al futur un tresor magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable.

20 Timoteu, guarda el tresor de la fe, defuig les xerrameques irreverents i les polèmiques d'una falsa ciència espiritual. 21 Alguns que l'ensenyaven han acabat abandonant la fe.

Que la gràcia sigui amb vosaltres.

Salm 96

Contad a los gentiles su gloria,

sus maravillas a todos los pueblos.

Porque el Señor es grande

y muy digno de alabanza;

más temible que todos los dioses.

Pues los dioses de los gentiles son nada.

Mas el Señor hizo los cielos.

Este poema es una invitación tanto a creyentes como a no creyentes para que reconozcan a Dios y le tributen el honor y la gloria que merece. A fin de que esto sea posible, no a modo de justificación, el salmista va desgranando una serie de razones por las cuales deberíamos hacerlo o que nos pueden inspirar a llevarlo a cabo. El salmo termina con un estallido de júbilo por parte de toda la creación por el hecho de que ¡Al fin! el Señor que reina, gobernará toda la tierra con justicia.

Por tanto, el creyente recibe de parte de la Palabra del Señor esa invitación a sumarse al reconocimiento a Dios, pero recibe una más específica que únicamente un seguidor de Jesús puede hacer, a saber, y tal como se refleja en los versículos que se han escrito en esta entrada, contar a los gentiles, es decir, a aquellos que no conocen a Dios, acerca de Él, su carácter y sus propósitos.

Esta es la lección del salmo para mí, una llamada de atención a no olvidar que hay, a mi alrededor, gente que necesita conocer de Dios. No necesitan hacerlo para unirse a mi iglesia o acrecentar mi denominación, lo necesitan para que Dios pueda restaurar sus vidas, darles sentido, animarles en el dolor, estar junto a ellos en la necesidad y la dificultad. Pero esto solo podrá llevarse a cabo si yo, que conozco al Señor, lo comunico a otros.

Un principio

Quien sabe, no puede callar

LECTURA DILLUNS 20/2/17 SALM 95 i 1ª TIMOTEU 5

Dilluns 20 de Febrer

1ª Timoteu 5

1 No renyis un home d'edat; exhorta'l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, 2 les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat. 3 Honora les viudes, les que realment estan soles. 4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d'aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. 5 La viuda que realment ha quedat sola, té posada l'esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. 6 En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta. 7 Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles; 8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut. 9 Solament pot ser admesa al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit 10 i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l'hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d'acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé. 11 En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar 12 i es fan culpables d'haver trencat el seu compromís anterior. 13 A més a més, com que no tenen res a fer, s'acostumen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar. 14 Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l'enemic ocasió de calumniar-nos; 15 perquè algunes ja s'han desencaminat i han anat darrere de Satanàs. 16 Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles. 17 Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l'ensenyament. 18 Diu, en efecte, l'Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal. 19 No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis; 20 però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment. 21 Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes. 22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè et podries fer culpable dels pecats d'un altre, i tu t'has de mantenir net. 23 Veig que sovint estàs malalt: no beguis aigua sola; una mica de vi t'ajudarà a fer la digestió. 24 Els pecats d'alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d'altres es descobreixen després. 25 Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.

Salm 95

¡Oh si escuchaseis hoy su voz!

No endurezcáis vuestro corazón

Este salmo da un dramático giro en su composición. Comienza invitándonos a la adoración y a la alabanza a nuestro Dios y nos da dos buenas razones para ello: La primera, es que es Señor de toda la creación, de todo lo existente. La segunda, es más personal, debemos hacerlo porque Él es nuestro Dios.

Como decía, a continuación, se da un giro a la composición y aparece una clara admonición. Se nos indica de la necesidad de no endurecer nuestro corazón si oímos la voz del Señor. Pone, como ejemplo, el caso del pueblo de Israel que fueron rebeldes e ignoraron de forma continuada la voz del Señor. Naturalmente, sufrieron las consecuencias porque no entraron en el reposo del Señor, es decir en la tierra prometida.

La enseñanza del salmo para mi vida es clara, se trata de pararme, prestar atención, escuchar la voz de Dios y decidir qué voy a hacer al respecto, la escucharé y atenderé a sus demandas o, por el contrario, endureceré mi corazón ignorándola, acallándola y pasando olímpicamente de lo que me está diciendo. Puedo endurecer mi corazón, forma parte de mi libertad, pero no puedo obviar las consecuencias de hacerlo.

El salmo, por tanto, es una invitación a todo creyente a responder pronta y obedientemente a la voz de su Dios evitando un peligroso endurecimiento del corazón.

Un principio

Oír al voz de Dios y no endurecer nuestro corazón.

Diumenge 19 de Febrer Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 18/2/17 SALM 94 i 1ª TIMOTEU 4

Dissabte 18 de Febrer

1ª Timoteu 4

1 L'Esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s'apartaran de la fe i faran cas d'esperits seductors i doctrines diabòliques. 2 Aquests actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada per la infàmia: 3 prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, en mengin tot donant-li gràcies. 4 Tot el que Déu ha creat és bo, i no s'ha de rebutjar res si es menja donant-ne gràcies. 5 La paraula de Déu i la pregària ho santifiquen.

6 Si ensenyes aquestes coses als germans, seràs un bon servidor de Jesucrist, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. 7 Evita les faules irreverents, que són contes de la vora del foc. Exercita't en la pietat, 8 perquè l'exercici corporal no serveix de gran cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura. 9 Això que et dic és digne de crèdit i de tota confiança: 10 si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l'esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els homes, sobretot dels qui són creients. 11 Això és el que has de predicar i ensenyar.

12 Que ningú no t'hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l'amor, en la fe, en la integritat. 13 Mentre esperes que jo vingui, dedica't a llegir l'Escriptura, a exhortar i a instruir. 14 No et desentenguis del do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. 15 Posa-hi tot l'interès, no te'n despreocupis; que tothom vegi com progresses. 16 Vetlla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. Persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t'escolten.

Salm 94

Pero el Señor será my baluarte,

Dios, mi roca de refugio,

les pagará su iniquidad,

los aniquilará por sus maldades;

el Señor nuestro Dios los aniquilará.

Este salmo comienza proclamando que Dios es un Dios de justicia. A continuación afirma cómo los necios olvidan esta realidad, incluso afirman que el Señor ni oye ni ve y, por tanto, pueden entregarse tranquilamente a todo tipo de injusticias y opresiones contra los más débiles, especialmente los más débiles, aquellos que están desvalidos y no hay quién los pueda amparar y defender sus derechos.

Después, como tantas otras veces, el salmista afirma que se hubiera desanimado del todo ante tanta injusticia, dolor y sufrimiento si no se hubiera parado a considerar el carácter del Señor y que, a pesar de su aparente indiferencia, habrá un día en que se encargará de hacer justicia y todo saldrá a la luz y será juzgado. Es precisamente, esa seguridad, la que lleva al poeta a culminar su salmo con las palabras encabezadoras de esta reflexión.

El salmista es, como poco, un ejemplo para mí. Lo es en el sentido en que observa la realidad que hay alrededor suyo y es capaz de ver que el mundo, lleno de dolor, injusticia, sufrimiento y opresión, no es lo que debería ser, no es lo que Dios pensó. Por tanto me encuentro ante un hombre sensible y consciente de su realidad.

En segundo lugar me encuentro con un hombre indignado con esta realidad. No es lo que debería ser y no le gusta, no está de acuerdo. En tercer lugar me encuentro con un hombre que clama para que Dios intervenga y acabe con esta realidad injusta.

Un buen desafío simple y poderoso para la vida de cualquier creyente, observar mi entorno, identificar el sufrimiento y la injusticia, indignarme por ella y clamar al Señor.

Un principio

El creyente que ha conectado con el corazón de Dios no puede ser ajeno al sufrimiento y la injustícia.

LECTURA DIVENDRES 17/2/17 SALM 93 i 1ª TIMOTEU 3

Divendres 17 de Febrer

1ª Timoteu 3

1 Això que et dic és digne de crèdit: aspirar a ser el pastor d'una comunitat és desitjar una noble tasca. 2 El pastor d'una comunitat ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, 3 no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; 4 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. 5 Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu? 6 El pastor d'una comunitat no ha de ser un que tot just s'ha convertit, no fos cas que la supèrbia l'encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. 7 Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.

8 També els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9 han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. 10 Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.

11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.

12 Els diaques han de ser marits d'una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. 13 Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.

14 T'escric tot això amb l'esperança que aviat vindré a veure't; 15 però si trigava, vull que sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna que sosté la veritat. 16 Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist:

Ell, manifestat en el cos,

acreditat per l'Esperit;

aparegut als àngels,

proclamat entre els pobles;

cregut en el món,

endut a la glòria.

Salm 93

El Señor reina vestido de majestad,

el Señor ceñido y vestido de poder;

así el orbe está firme y no vacila.

Tu trono está firme para siempre

desde siempre existes Tú 

Esta salmo muy corto me recuerda una gran verdad, Dios continúa siendo el Señor de la historia y de toda la creación y, por tanto, todo tiene estabilidad, seguridad y firmeza. Punto y final.

Que Dios es el Señor de la macro historia, es decir, de todo el origen y destino del universo y de la micro historia, es decir, mi propia aventura personal, me produce un sentido de seguridad y estabilidad porque me hace entender que mi vida no está a merced del azar o fuerzas políticas, sociales, económicas o culturales que no alcanzo a ver o entender. No, mi vida está en las manos del Dios que controla y gobierna el universo y que cumplirá sus propósitos y designios sin que nadie pueda evitarlo.

Esto me anima en los momentos de miedo, dificultad, tensión, problemas e inseguridades. Me ayuda pensar que semejante Dios tiene tanto cuidado de mi vida que tiene incluso contados el número de mis cabellos.

Un principio

Nuestras vidas están, no en manos del azar, sino en manos de Dios.

LECTURA DIJOUS 16/2/17 SALM 92 i 1ª TIMOTEU 2

Dijous 16 de Febrer

1ª Timoteu 2

1 Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, 2 pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. 3 Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, 4 que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. 5 Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, 6 que es donà a si mateix com a rescat per tothom: aquest és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. 7 Jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre de la fe i de la veritat per a instruir els pagans. Ho declaro amb tota veritat, i no menteixo.

8 Desitjo que els homes preguin pertot arreu i que puguin alçar unes mans pures, evitant baralles i discussions.

9 Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s'arreglin amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d'or o perles o vestits luxosos, 10 sinó amb bones obres, com escau a dones que s'han compromès a donar culte a Déu. 11 A l'hora de la instrucció, les dones casades s'han de mantenir en silenci i submises als marits. 12 No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d'estar en silenci. 13 Perquè primer va ser format Adam i després Eva. 14 I no fou enganyat Adam, sinó la seva dona, la qual, seduïda, va cometre una falta. 15 Tanmateix, la dona se salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota discreció la fe, la santedat i l'amor.

Salm 92

Altísimo Señor,

¡Qué bueno es darte gracias

y cantar himnos en tu honor!

Anunciar por la mañana y por la noche

tu gran amor y fidelidad.

Esta introducción y tres estrofas conforman este salmo. La primera, expresa la alegría que Dios produce en la vida del creyente. La segunda, habla de los necios, su actitud y su futuro. La tercera, y última, expresan las bendiciones que, en contraste con el necio, recibirá el justo.

Este salmo me ha desafiado a pensar en qué modo mi vida proclama y anuncia el amor y la fidelidad de Dios. En primer lugar me ha hecho pensar si realmente lo estoy experimentando. He tenido que meditar sobre qué muestras o evidencias hay en mi vida, más allá de los tópicos típicos, de que el amor y la fidelidad del Señor son auténticas, genuinas, reales, no mera verborrea intelectual.

Pasado este examen, he tenido que preguntarme qué me impide proclamar y anunciar al mundo el amor y la fidelidad del Señor sobre mi vida y la de los míos. Pensaba que mucha gente a mi alrededor hace gala y se sienten orgullosos de cosas que causan vergüenza ajena, sin embargo, yo, en ocasiones, me siento intimidado y dejo de proclamar que nuestro Dios es fiel, misericordioso y todo amor. Está claro que algo no funciona bien cuando esto sucede.

Este salmo es un desafío a no avergonzarme y anunciar su amor y fidelidad.

Un principio

Anunciar a otros lo que Dios hace en nuestras vidas.

LECTURA DIMECRES 15/2/17 SALM 91 i 1ª TIMOTEU 1

Dimecres 15 de Febrer

1ª Timoteu 1

1 Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, 2 a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.

3 Quan vaig anar-me'n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, 4 i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es realitza per la fe. 5 Tota la teva exhortació ha de conduir a l'amor que neix d'un cor net, d'una consciència recta i d'una fe sincera. 6 Alguns han abandonat aquests principis i s'han desviat cap a xerrameques sense sentit. 7 Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa.

8 Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. 9 És a dir, si comprenem que no és destinada als justos, sinó als malvats i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als homicides, 10 als immorals, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a tots els qui s'oposen a la sana doctrina. 11 Aquesta doctrina, que m'ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat.

12 Dono gràcies a aquell qui m'ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que ha volgut donar-me aquest ministeri i s'ha fiat de mi, 13 que primer blasfemava contra ell, el perseguia i l'injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. 14 I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l'amor que trobem en Jesucrist. 15 Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer. 16 Però Déu s'apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna.

17 Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t'adreço d'acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat, 19 amb fe i amb consciència recta. Alguns, que no havien fet cas de la consciència, han naufragat en la fe. 20 Entre ells hi ha Himeneu i Alexandre, a qui vaig posar en mans de Satanàs perquè aprenguessin a no blasfemar.

Salm 91

El que habita al amparo del Altísimo

y pernocta a la sombra del Todopoderoso,

diga al Señor: Tú eres mi refugio y mi alcázar,

mi Dios en quien confío.

Este salmo se divide en una introducción, la reproducida al comienzo de esta entrada, y tres estrofas. En el párrafo introductorio el salmista hace una invitación al creyente a expresar de forma clara y pública su confianza en Dios. Es una declaración de principios, de creencias, de valores y, sobre todo, de estilo de vida.

Las tres estrofas que siguen a continuación desgranan cómo Dios intervendrá en la vida de aquellos que proclaman su confianza en Él. El Señor no se mantendrá al margen de las diferentes situaciones que sus seguidores tendrán que experimentar y en medio de todas ellas se manifestará una y otra vez.

Hay una dicha española relacionada con el mundo de las corridas de toros. La misma, afirma, que es muy fácil mirar los toros desde la barrera. Este proverbio popular lo que viene a decir es que es sumamente fácil decirle a otros lo que deben hacer cuando uno no tiene que lidiar con esas situaciones. No hay nada más fácil y más barato que dar consejos.

Es muy fácil afirmar que se confía en Dios cuando todas las cosas van bien. Es fácil hacer declaraciones de confianza en el Señor cuando no estamos enfrentando riesgos, desafíos, peligros, enfermedades, pobreza, desempleo, crisis y un etcétera tan largo como deseemos hacerlo.

Otra cosa muy diferente es hacer la misma afirmación en medio de la crisis, el peligro, el reto o cualquier otra situación que, o bien va más allá de nuestras fuerzas, o nos crea una gran ansiedad, angustia, miedo, desesperación u otro tipo similar de sentimientos y estados emocionales.

La afirmación, mi Dios en quien confío, adquiere entonces otro sentido totalmente diferente, más real, más auténtico, mas genuino. Solo entonces la confianza se vuelve real y deja de ser simplemente una creencia intelectual, porque la confianza, como tantas otras cosas, se prueba y manifiesta su calidad en medio de los conflictos y las situaciones difíciles de la vida.

Un principio

Las situaciones difíciles de la vida convierten la confianza en Dios en una realidad.