LECTURA 25/9/16, JOAN 7:10-50, DIOS EN SANDALIAS (344)

Rius d'aigua viva
(La festa dels Tabernacles)
El privilegi dels obedients



10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d'amagat. 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven:

--On és, aquell?
12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
--És un home de bé.
D'altres, en canvi, replicaven:
--No, que enganya la gent.
13 Però ningú no parlava obertament d'ell, per por dels jueus.
14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:
--Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?
16 Jesús els respongué:
--La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat. 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. 18 El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
20 La gent va replicar:
--Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
21 Jesús els va dir:
--He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats. 22 Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d'ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
25 Alguns de Jerusalem deien:
--¿No és el qui volien matar, aquest? 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l'han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem.
28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
--És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.
30 Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
31 D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien:
--¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?
32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d'ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. 33 Llavors Jesús digué:
--Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me'n vaig al qui m'ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir.
35 Els jueus es preguntaven entre ells:
--On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se'n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora per predicar als grecs? 36 Què significa això que ha dit: "Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir"?
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
--Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:
--Aquest és realment el Profeta.
41 D'altres deien:
--És el Messies.
Però uns altres replicaven:
--¿És que el Messies ha de venir de Galilea? 42 ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David?
43 La gent es va dividir per causa d'ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.
45 Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
--Per què no l'heu portat?
46 Els guardes respongueren:
--Ningú no ha parlat mai com aquest home.
47 Els fariseus els van replicar
--Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!
50 Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
51 --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?
52 Ells li respongueren:
--¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.
53 I cadascú se'n va anar a casa seva.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


La multitud reunida a Jerusalem quedà astorada per la profunditat dels ensenyaments que compartia Jesús, especialment al saber que ell no s'havia beneficiat amb la rigorosa disciplina d'estudis que posseïen els fariseus, saduceus i escribes. Crist aclarí, tanmateix, que el seu coneixement no era propi, sinó que tot el que parlava ho feia en fidelitat al que havia rebut del Pare.
El fet que l'ensenyament de Jesús s'originessin en la persona de Déu Pare no garantia que el poble les rebés de bon grat. De fet, el capítol sencer ens mostra escenes d'enorme confusió. És que la capacitat de discernir el veritable sentit de les seves paraules no descansa sobre l'ús adequat dels sentits naturals que posseïm com a essers humans.
Llegint els versets 17-18:
1- Quina condició establí per poder discernir la veritat que ell parlava?
2- Quina és la característica que distingeix a qui parla per a la glòria d'un altre?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 24/9/16, LLUC9:57-62, DIOS EN SANDALIAS (343)

Rius d'aigua viva
(La festa dels Tabernacles)
Una altra mena de coneixement



10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d'amagat. 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven:

--On és, aquell?
12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
--És un home de bé.
D'altres, en canvi, replicaven:
--No, que enganya la gent.
13 Però ningú no parlava obertament d'ell, per por dels jueus.
14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:
--Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?
16 Jesús els respongué:
--La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat. 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. 18 El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
20 La gent va replicar:
--Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
21 Jesús els va dir:
--He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats. 22 Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d'ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
25 Alguns de Jerusalem deien:
--¿No és el qui volien matar, aquest? 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l'han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem.
28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
--És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.
30 Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
31 D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien:
--¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?
32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d'ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. 33 Llavors Jesús digué:
--Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me'n vaig al qui m'ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir.
35 Els jueus es preguntaven entre ells:
--On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se'n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora per predicar als grecs? 36 Què significa això que ha dit: "Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir"?
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
--Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:
--Aquest és realment el Profeta.
41 D'altres deien:
--És el Messies.
Però uns altres replicaven:
--¿És que el Messies ha de venir de Galilea? 42 ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David?
43 La gent es va dividir per causa d'ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.
45 Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
--Per què no l'heu portat?
46 Els guardes respongueren:
--Ningú no ha parlat mai com aquest home.
47 Els fariseus els van replicar
--Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!
50 Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
51 --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?
52 Ells li respongueren:
--¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.
53 I cadascú se'n va anar a casa seva.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Eventualment Jesús decidí mostrar-se en públic. Sa presència entre les multituds que havien pujat per la festa dels Tabernacles, tanmateix, passà desapercebuda, tal com havia estat la seva intenció. "A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava" (14), segurament, com era el seu costum, per indicació del seu Pare. La llibertat de decidir en quin moment mostrava el seu rostre no li pertanyia als seus germans, als seus deixebles, ni a ell mateix; era un privilegi que li pertanyia exclusivament a les directives d'Aquell a qui s'havia subjectat per complet.
1- Quines reaccions acompanyaren els seus ensenyaments?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 23/9/16, JOAN 7:10-50, DIOS EN SANDALIAS (342)

Rius d'aigua viva
(La festa dels Tabernacles)
Opinions enfrontades


10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d'amagat. 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven:
--On és, aquell?
12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
--És un home de bé.
D'altres, en canvi, replicaven:
--No, que enganya la gent.
13 Però ningú no parlava obertament d'ell, per por dels jueus.
14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:
--Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?
16 Jesús els respongué:
--La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat. 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. 18 El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
20 La gent va replicar:
--Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
21 Jesús els va dir:
--He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats. 22 Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d'ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
25 Alguns de Jerusalem deien:
--¿No és el qui volien matar, aquest? 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l'han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem.
28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
--És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.
30 Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
31 D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien:
--¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?
32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d'ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. 33 Llavors Jesús digué:
--Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me'n vaig al qui m'ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir.
35 Els jueus es preguntaven entre ells:
--On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se'n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora per predicar als grecs? 36 Què significa això que ha dit: "Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir"?
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
--Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:
--Aquest és realment el Profeta.
41 D'altres deien:
--És el Messies.
Però uns altres replicaven:
--¿És que el Messies ha de venir de Galilea? 42 ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David?
43 La gent es va dividir per causa d'ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.
45 Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
--Per què no l'heu portat?
46 Els guardes respongueren:
--Ningú no ha parlat mai com aquest home.
47 Els fariseus els van replicar
--Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!
50 Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
51 --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?
52 Ells li respongueren:
--¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.
53 I cadascú se'n va anar a casa seva.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


Els germans de Jesús, que no el pogueren persuadir perquè aprofités la festa dels Tabernacles per mostrar les seves obres en públic, pujaren a Jerusalem sols. De tota manera, "quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d'amagat" (10).
1- Per què penses que va canviar d'idea?
2- Quin fou l'ambient que es va trobar?
3- Què ens indica l'existència de punts de vista tan divergents entre les persones?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 22/9/16, LLUC9:57-62, DIOS EN SANDALIAS (341)

Tot o res
(Jesús rebutja condicions)
La mà a l'arada

57 Mentre feien camí, un li digué:
--Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué:
--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
--Segueix-me.
Ell respongué:
--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
--Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
61 Un altre li digué:
--Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
62 Jesús li va respondre:
--Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


Lluc comparteix amb nosaltres l'experiència de 3 persones que es creuaren amb el Crist mentre feia camí cap a Jerusalem. El tercer, igual que el primer, s'ofereix com a deixeble. El regne, tanmateix, no admet voluntaris, tot i que sovint tenim la impressió des ser nosaltres qui escollim Déu.
Llegint els versets 61-62:
1- Quina és la condició que interposa aquest individu per a seguir a Crist?
2- A què es referia quan deia de dir adéu als de casa seva?
3- Què volia indicar Jesús amb la resposta que li donà?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 21/9/16, LLUC9:57-62, DIOS EN SANDALIAS (340)

Tot o res
(Jesús rebutja condicions)
Avui és el dia

57 Mentre feien camí, un li digué:
--Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué:
--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
--Segueix-me.
Ell respongué:
--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
--Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
61 Un altre li digué:
--Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
62 Jesús li va respondre:
--Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


Al trio d'encontres que relata l'evangeli de Lluc, topem amb un segon personatge.
Llegeix els versets 59-60. Fixa't que, a la versió en castellà, el verset 59 comença amb aquesta adversativa parauleta "però". Sense conèixer la resta del text, ja sabem que aquest interposarà alguna objecció,
1- Quin és el desig que expressa a Crist?
2- Què significa la frase "enterrar al meu pare"?
3- Per què Jesús no atengué la demanda d'aquesta persona?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC