LECTURA DIMARTS 14/2/17 SALM 90 i ROMANS 16

Dimarts 14 de Febrer

Romans 16

1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix. 3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist. 17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. 19 Tothom ha rebut la nova que heu acceptat la fe. Me n'alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. 20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres. 21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. 23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. ( 24 ) 25 Glòria a aquell qui té el poder d'enfortir-vos en l'evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, 26 però que ara s'ha manifestat i s'ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. 27 A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.

Salm 90

Enséñanos la medida exacta de nuestros días

para que adquiramos un corazón sensato. 

El tema central de este salmo es el tiempo y cómo Dios y nosotros mismos nos relacionarnos con esta dimensión. El poema afirma con rotundidad que el Señor es eterno, existía antes del tiempo y está fuera y por encima del mismo, si, mil años para Ti son un ayer que pasó, indica el salmista.

Contrariamente, al leer esta parte de la Escritura nos damos cuenta que, en contraste con Dios, nosotros somos temporales, caducos y finitos. No importa cuántos años podamos llegar a vivir, al final, agotamos nuestros días como un suspiro, dice el escritor, para después sentenciar, pasan aprisa y volamos.

No ha sido muy difícil encontrar materia para pensar y reflexionar en este salmo. Mis días se acabarán rápidos. Ya he llegado a los 54 y, tal y como dice el pasaje bíblico, han pasado realmente como un suspiro y cuanto más pasan, más consciente es uno de la finitud de la vida y su limitación.

Ante esta realidad el salmista me invita a una doble actitud. La primera, vivir de tal manera que el paso inexorable de los años me vuelva más sensato y, consecuentemente, al vivir a la luz de Dios, pueda disfrutar más de la vida, encontrarle más sentido y mirar hacia atrás con más satisfacción.

La segunda, es pedir la ayuda del Señor para sobrellevar la vida cotidiana. Las circunstancias que a cada uno nos tocan vivir no siempre son las mejores, ni las más fáciles, ni las más deseables, sin embargo, el Señor promete su presencia en medio de todo ello. Dicho de otra manera, la fragilidad de la vida con Dios es más llevadera.

Un principio

Cada día es una nueva oportunidad de vivir una vida con sentido.

LECTURA DILLUNS 13/2/17 SALM 89:30-52 ROMANS 15

Dilluns 13 de Febrer

Romans 15

1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d'ells, per tal d'edificar la comunitat. 3 Tampoc el Crist no va buscar res de complaent. Ben al contrari! Tal com diu l'Escriptura: He rebut els insults dels qui t'ultratgen. 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; 6 així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.

7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s'ha d'alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l'esperança. 13 Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant.

14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d'allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans acceptessin la fe: ell s'ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d'obrar senyals i prodigis i de la força de l'Esperit de Déu. D'aquesta manera he anunciat plenament l'evangeli de Crist, des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l'Escriptura: Hi veuran els qui no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar.

22 Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us. 23 Però ara ja no tinc camp d'acció en aquestes regions i, d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia.

25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27 Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.

30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m'alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l'ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D'aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia.

33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

Salm 89: 30-52

Cantaré eternamente el amor del Señor,

anunciaré su fidelidad por generaciones.

Con mi boca afirmo claramente:

Oh Eterno, tu amor edificó los cielos,

más estable que ellos es tu fidelidad.

Dos cosas destacan en este salmo, primeramente, la forma en que está estructurado. Comienza con una introducción (de la que están sacados los versículos que encabezan esta entrada), continúa con una declaración del señorío del Señor sobre todos los dioses, seguido de su señorío sobre la naturaleza. Después, la fidelidad de Dios se muestra en la elección de David como rey y su promesa de continuar su dinastía por todas las generaciones mientras sus sucesores guardaran el pacto. El ritmo del salmo se rompe con el castigo del Señor sobre la dinastía a causa de su infidelidad para acabar con una última sección de súplica donde se le pide a Dios que recuerde, su amor de antaño.

La segunda cosa destacable de este salmo es que su tema central es la fidelidad del Señor. A lo largo del mismo, una y otra vez, se remarca que forma parte de su carácter, de su ser, de la manera que Él es. La fidelidad es la cualidad de alguien que es fiel y nuestro diccionario define a la persona fiel de la siguiente manera, constante en sus afectos, en el cumplimiento de sus obligaciones y no defrauda la confianza depositada en él.

Claramente estas palabras definen a Dios y su relación conmigo. Contrariamente, no me definen a mí ni a mi relación con Él. Yo no soy todo lo recíproco que debiera ser, no corresponde con la misma fidelidad a la que tiene por mí.

El contraste no me desanima, no me incita a rendirme y tirarlo todo por la borda, antes al contrario, me anima, me muestra el camino en el que debo andar, me estimula a continuar hacia adelante, me motiva a tratar de pagar con fidelidad creciente la fidelidad incondicional que Él tiene por mí y que constantemente demuestra.

Satanás puede usar el contraste para hundirme, para hacerme pensar que no vale la pena, que es inalcanzable y que ya he demostrado en bastantes ocasiones mi incapacidad para ser fiel. El Señor lo muestra para recordarme las palabras de Pablo, no es que haya alcanzado la meta ni logrado la perfección; yo sigo adelante con la esperanza de alcanzarlo.

Un principio

La fidelidad de Dios es un acicate para serle fiel

Diumenge 12 de Febrer Comparteix el que has après amb els germans

LECTURA DISSABTE 11/2/17 SALM 89:1-29 i ROMANS 14

Dissabte 11 de Febrer

Romans 14

1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!

5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.

19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.

Salm 89: 1-29

Cantaré eternamente el amor del Señor,

anunciaré su fidelidad por generaciones.

Con mi boca afirmo claramente:

Oh Eterno, tu amor edificó los cielos,

más estable que ellos es tu fidelidad.

Dos cosas destacan en este salmo, primeramente, la forma en que está estructurado. Comienza con una introducción (de la que están sacados los versículos que encabezan esta entrada), continúa con una declaración del señorío del Señor sobre todos los dioses, seguido de su señorío sobre la naturaleza. Después, la fidelidad de Dios se muestra en la elección de David como rey y su promesa de continuar su dinastía por todas las generaciones mientras sus sucesores guardaran el pacto. El ritmo del salmo se rompe con el castigo del Señor sobre la dinastía a causa de su infidelidad para acabar con una última sección de súplica donde se le pide a Dios que recuerde, su amor de antaño.

La segunda cosa destacable de este salmo es que su tema central es la fidelidad del Señor. A lo largo del mismo, una y otra vez, se remarca que forma parte de su carácter, de su ser, de la manera que Él es. La fidelidad es la cualidad de alguien que es fiel y nuestro diccionario define a la persona fiel de la siguiente manera, constante en sus afectos, en el cumplimiento de sus obligaciones y no defrauda la confianza depositada en él.

Claramente estas palabras definen a Dios y su relación conmigo. Contrariamente, no me definen a mí ni a mi relación con Él. Yo no soy todo lo recíproco que debiera ser, no corresponde con la misma fidelidad a la que tiene por mí.

El contraste no me desanima, no me incita a rendirme y tirarlo todo por la borda, antes al contrario, me anima, me muestra el camino en el que debo andar, me estimula a continuar hacia adelante, me motiva a tratar de pagar con fidelidad creciente la fidelidad incondicional que Él tiene por mí y que constantemente demuestra.

Satanás puede usar el contraste para hundirme, para hacerme pensar que no vale la pena, que es inalcanzable y que ya he demostrado en bastantes ocasiones mi incapacidad para ser fiel. El Señor lo muestra para recordarme las palabras de Pablo, no es que haya alcanzado la meta ni logrado la perfección; yo sigo adelante con la esperanza de alcanzarlo.

LECTURA DIVENDRES 10/2/17 SALM 88 i ROMANS 13

Divendres 10 de Febrer

Romans 13

1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell. 2 Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebel·la contra l'ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l'autoritat, fes el bé, i l'autoritat reconeixerà el teu mèrit, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l'espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal sotmetre's, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s'ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

8 No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. 9 No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.

11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.

Salm 88

¿Por qué, Señor, me rechazas

y me ocultas tu rostro?

El salmo de un moribundo, lleno de tristeza y desesperanza. Un salmo lleno de preguntas a las que no se les da ninguna respuesta. Desde el comienzo hasta el final es una constante expresión de dolor, sufrimiento, sentimiento de abandono por parte de Dios y, a diferencia de otros salmos que comparten este mismo sentir, no hay ni una sola expresión de esperanza, de recuerdo de la intervención pasada del Señor, de seguridad de su manifestación futura.

Creo que es así porque refleja esos momentos de la vida en que todo parece oscuro y, por más que uno se esfuerce y trate de ser positivo, no hay luz a la vista, esperanza en el horizonte ni sentimiento de la presencia del Señor. Hay momentos en que uno se siente abandonado y rechazado por Dios y eso es lo único que puede expresar porque es lo único que uno siente. El mismo Jesús, en el momento de su agonía en el Calvario tuvo ese mismo sentimiento de abandono por parte del Señor.

La enseñanza del salmo para mí es la posibilidad y necesidad de ser honestos con Dios. Hay veces en que es preciso expresar desesperanza y abandono porque eso es, precisamente, lo que hay en nuestro corazón.

Un principio

Si no es posible ser honestos con Dios ¿Con quién lo vamos a ser?

LECTURA DIJOUS 9/2/17 SALM 87 i ROMANS 12

Dijous 9 de Febrer

Romans 12

1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. 4 En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. 6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d'acord amb la fe; 7 si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d'ensenyar, ensenyant; 8 si és el d'exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.

9 Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. 10 Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. 11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. 12 Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. 13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat.

14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. 17 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. 18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. 19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï el càstig de Déu, tal com diu l'Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. 20 Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. 21 No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.

Salm 87

Y de Sión se dirá:

Éste y el otro han nacido en ella;

el Altísimos en persona la ha fundado.

El Señor escribirá en el registro de los pueblos:

También este ha nacido allí.

Y cantarán mientras danzan:

Todas mis fuentes están en ti.

Este salmo es muy corto y el tema central del mismo es la capacidad integradora y unificadora que tiene Sión. Jerusalén, que en un principio era una ciudad pagana y luego se convirtió en el centro de la vida religiosa de Israel, se transforma en la casa de todos los pueblos de la tierra. Incluso los enemigos encarnizados de Israel, egipcios y babilonios, son admitidos como miembros de pleno derecho. El propio Dios lleva a cabo esta obra maravillosa.

Esto me ha hecho pensar en la capacidad integradora que debería tener la iglesia, donde gente diferente y de distintas procedencias sociales, religiosas, culturales, étnicas, políticas, económicas y un largo etcétera, deberían poderse sentir a gusto, aceptadas, amadas y parte de una única y universal familia.

No siempre es así. A menudo nuestras iglesias se convierten en lugares excluyentes y sectarios, donde el precio cultural que hay que pagar para ser aceptados es mucho mayor que el precio espiritual que exige el evangelio. Lugares de exclusión donde el pensamiento único predomina y mi manera de entender el mundo, la iglesia, la espiritualidad y la relación con Dios es la única válida y aceptable.

Sión, como la iglesia, es el lugar de integración, flexibilidad, aceptación e inclusión.

Un principio

La iglesia es únicamente una comunidad de miserables que han experimentado la gracia de Dios.

LECTURA DIMECRES 8/2/17 SALM 86 i ROMANS 11

Dimecres 8 de Febrer

Romans 11

1 Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! 2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l'Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: 3 Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me. 4 Tanmateix, què li respon Déu? M'he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits. 6 I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia. 7 En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s'han endurit, 8 tal com diu l'Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d'avui. 9 I David diu: Que la taula se'ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! 10 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega'ls l'esquena per sempre.

11 Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís. 12 Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serà la seva entrada a la plenitud de la salvació.

13 Ara us parlo a vosaltres, els d'origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 mirant d'engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns. 15 Si del fet d'haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?

16 Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l'arrel és consagrada, també ho són les branques. 17 És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. 18 Però no te'n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te'n? Sàpigues que no ets tu qui sostens l'arrel, sinó que l'arrel et sosté a tu! 19 Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.» 20 És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós, 21 perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l'arbre, tampoc no et planyeria a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar. 23 D'altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar. 24 Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.

25 Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans, 26 i així tot Israel serà salvat, tal com diu l'Escriptura: L'alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jacob les seves infidelitats, 27 i aquesta serà la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats. 28 Ells, doncs, són enemics pel que fa a l'evangeli, tot i que això resulta en benefici vostre; però, pel que fa a l'elecció de Déu, són estimats per ell a causa dels patriarques. 29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

33 Oh profunditat de la riquesa,

de la saviesa

i del coneixement de Déu!

Que en són, d'insondables,

els seus judicis,

i d'impenetrables, els seus camins!

34 Qui pot conèixer

el pensament del Senyor?

Qui ha estat el seu conseller?

35 Qui li ha deixat mai res,

que ell li ho hagi de tornar?

36 Tot ve d'ell, passa per ell

i va cap a ell.

Glòria a ell per sempre. Amén.

Salm 86

Enséñame, Señor, tu camino

para que camine con fidelidad a ti,

unifica mi corazón para que respete tu Nombre.

Cuando uno se acerca al salmo 86 puede comprobar la existencia de tres divisiones naturales. La primera, que va de los versículos 1 al 7, expresa una profunda súplica elevada por el salmista. En ella se contrasta la tremenda necesidad del suplicante con el carácter de Dios.

La segunda parte, que abarca los versículos 8 al 13 es una estrofa de acción de gracias a Dios por su carácter y también por sus obras, que son descritas como incomparables.

La tercera y última sección del poema, que abarca desde el versículo 14 hasta el final del salmo, reemprende de nuevo el tono suplicante del autor ante la aparición de enemigos que no son identificados ni descritos.

En medio de la segunda estrofa, en la parte de acción de gracias, aparece el versículo que encabeza esta entrada. Me ha llamado la atención la petición y deseo del salmista de tener un corazón unificado. No habla de que su corazón esté roto a consecuencia de situaciones, circunstancias o experiencias, habla de un corazón dividido entre varias lealtades, la lealtad al Señor y la lealtad al pecado.

He pensado en mi experiencia personal y veo que refleja con total exactitud mi situación. Tengo la necesidad de un corazón unificado con una sola lealtad y una sola fidelidad. El problema, como siempre, es que el pecado es atractivo y aunque en sí mismo siempre lleva la muerte incorporada, ejerce una atracción y seducción y divide nuestro corazón. Me siento, por tanto, identificado con la oración del salmista porque deseo y necesito un corazón unificado que ande en una sola dirección, que tenga una sola lealtad y fidelidad.

Un principio

El pecado nos lleva a una esquizofrenia espiritual.