LECTURA 23/1/14, LLUC 7:1-10, DÉU I LES NACIONS (5)

Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
--Es mereix que li concedeixis això, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
--Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.
 
Verset lema de la setmana: Salm 33:12
 
12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell ha escollit per heretat!
 
PREGUNTES
 
1- Què m'ha dit aquest passatge?
2- Com puc aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada