11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l'esplendor i la majestat, perquè també és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, per damunt de tots els sobirans. 12 Tu dónes la riquesa i la glòria, tu domines sobre tot el món; està a les teves mans de donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la. 13 Per això, Déu nostre, t'enaltim i lloem el teu nom gloriós. 14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t'oferim, tu ens ho has donat. 15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. 16 Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu. 17 Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t'ofereix voluntàriament els seus dons.
Verset lema de la
setmana: 2 CORINTIS
9:7
“7 Que
cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu
estima el qui dóna amb alegria.”
PREGUNTES
1- Què m'ha dit aquest passatge?
2- Com puc aplicar-ho
a la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada