31 Anheleu, però, els dons més grans!
I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt.
1 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil.
...13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.
Verset
lema de la setmana: JOAN 15:4
“4 Estigueu
en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep,
no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.”
PREGUNTES
1-
Què m'ha dit aquest passatge?
2- Com puc aplicar-ho
a la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada