LECTURA 9/1/16, Joan 2:13-25, DIOS EN SANDALIAS (84)

Zel diví

(Jesús neteja el temple)

Sana desconfiança

13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms:

--Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.

18 Llavors els jueus el van interrogar:

--Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?

19 Jesús els contestà:

--Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.

20 Els jueus replicaren:

--Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?

21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

El text que hem estat examinant acaba amb un petit apèndix.

1- Quin contrast hi ha entre la gent i Jesús?

2- Què significava que les multituds "creien" en ell?

3- A què es refereix Joan quan comenta que Jesús no es fiava d'ells?

4- Quin benefici existia en aquesta postura que Crist va adoptar?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC