LECTURA 22/2/2013 MARC: 4
4
9 I deia:
-Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
» mirin bé, però no hi vegin;
escoltin, però no entenguin,
no fos cas que es convertissin
i fossin perdonats .
24 I els deia també:
-Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
-Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
-Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
-Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
-Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
Paràbola del sembrador
1 Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora
el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca.
S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua.
2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot
instruint-los deia:
3 -Escolteu: Un sembrador va sortir a
sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure
arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca
terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar,
perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig
dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar
i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres
el seixanta, unes altres el cent per u. 9 I deia:
-Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
El perquè de les paràboles
10 Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué
quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven
sobre les paràboles. 11 Ell els digué:
-A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en
canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, 12 per tal
que » mirin bé, però no hi vegin;
escoltin, però no entenguin,
no fos cas que es convertissin
i fossin perdonats .
Explicació de la paràbola del sembrador
13 I afegí:
-Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les
altres? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula;
quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en
ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un
terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria,
17 però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants:
tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot
seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig
dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les
riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això
no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada
en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el
trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
La llàntia sota la mesura
21 I els deia:
-És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota
el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? 22 No
hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de
conèixer. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que
escolti. 24 I els deia també:
-Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Paràbola de la llavor que creix tota sola
26 Deia encara:
-Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la
terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de
dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després
espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I
així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el
temps de la sega.
Paràbola del gra de mostassa
30 Deia també:
-A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem
parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és
la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un
cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses,
amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan
niu a la seva ombra.
Jesús parla en paràboles
33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús
anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços
d'escoltar-la. 34 No els deia res sense paràboles, però en
privat ho explicava tot als seus deixebles.
La tempesta calmada
35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre,
Jesús diu als deixebles:
-Passem a l'altra riba. 36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
-Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
-Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
-Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
-Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada