LECTURA 25/2/2013 MARC: 5
Guarició d'un endimoniat a Gèrasa
1 Després van arribar a l'altra banda del
llac, al territori dels gerasencs. 2 Així que Jesús saltà
de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de
les coves sepulcrals, 3 el lloc on vivia. Ningú no era
capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè
moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què
l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les
muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan
l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'ell 7 i li digué cridant amb veu forta:
-Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et
conjuro per Déu que no em turmentis!
8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne,
surt d'aquest home!»
9 Jesús li pregunta:
-Com et dius?
Ell li respon:
-Em dic "Legió", perquè som molts.
10 I demanava a Jesús amb insistència que no
el tragués fora d'aquell territori.
11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un
gran ramat de porcs. 12 Llavors els esperits malignes van
fer a Jesús aquesta súplica:
-Envia'ns als porcs, que hi entrarem.
13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els
esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va
tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van
ofegar dintre l'aigua.
14 Els porquers van fugir i escamparen la
notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia
passat. 15 Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell
home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny
recobrat, es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist
els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu
territori.
18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia
estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
--Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor
t'ha fet i com s'ha compadit de tu.
20 Aquell home se n'anà i pregonava per la
Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès.
Guarició d'una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a
la vida
21 Jesús travessà el llac amb la barca i va
tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora
l'aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que
es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:
-La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè
es curi i visqui.
24 Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta
gent que l'empenyia pertot arreu.
25 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies
des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de
metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora,
sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia
sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà
el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la
roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre
sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i
es girà per preguntar a la gent:
-Qui m'ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li contestaren:
-¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui
t'ha tocat?
32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per
veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que
sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'ell i
li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué:
-Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida
del mal que et turmentava.
35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar
uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
-La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules,
digué al cap de la sinagoga:
-No tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que l'acompanyés ningú,
fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan
arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i
feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu:
-Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta,
sinó que dorm.
40 Ells se'n burlaven, però Jesús els treu
tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven,
entra al lloc on era la nena, 41 l'agafa per la mà i li
diu:
- Talita, cum —que vol dir: «Noia,
aixeca't.»
42 A l'instant la noia es va aixecar i es posà
a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir.
43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I
els digué que donessin menjar a la noia.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada