Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi
39
39
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
2 M'havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»
3 Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
4 el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo de pressa.»
6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L'home dura tant com un respir, Pausa
7 trafiqueja amb coses fugisseres;
es neguiteja inútilment,
arreplega i no sap per a qui.
8 I ara, Senyor, quina esperança em queda?
Jo confio en tu!
9 Allibera'm de totes les faltes,
no m'exposis a les burles dels insensats.
10 Ara guardo silenci. No obriré la boca,
perquè ets tu qui ho fas tot.
11 Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
12 Tu eduques l'home castigant les seves culpes
i consumeixes els seus béns tal com fa l'arna;
l'home no és més que un respir. Pausa
13 Escolta, Senyor, la meva pregària,
estigues atent al meu crit d'auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquè per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparta de mi l'esguard, que m'assereni,
abans no me'n vagi i ja no sigui res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada