LECTURA 1/2/2013 FETS: 17
4 Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble; 6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:
-Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, 7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.
D'altres deien:
-Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. 19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:
-Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22 Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
-Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home 25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." 29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.
32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
-Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
33 Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.
Avalot a Tessalònica
17
1 Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van
arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. 2 Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb
ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, 3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de
ressuscitar d'entre els morts. I els deia:
-El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. 4 Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble; 6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:
-Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, 7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.
Pau i Siles a Berea
10 Immediatament, els germans van fer sortir
de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels
jueus. 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus
de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l'interès i cada dia examinaven
les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d'ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs,
tant dones distingides com homes. 13 Però quan els jueus de
Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu,
s'hi presentaren a avalotar i remoure la gent. 14 Tot
seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i
Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui conduïen Pau el van
portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i Timoteu
que hi anessin com més aviat millor.
Pau a Atenes
16 Mentre Pau els esperava a Atenes,
s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. 17 A la
sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la
ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També
alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
-Què deu voler dir aquest xerraire? D'altres deien:
-Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. 19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:
-Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22 Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
-Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home 25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." 29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.
32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
-Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
33 Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.
Lo cierto es que no está lejos de nosotros
ResponEliminaEsta es la afirmación que hace Pablo cuando está hablando en Atenas acerca de Jesús. Explica la cercanía de Dios a toda la humanidad. Habla acerca de un Dios que no es únicamente trascendente, es decir, lejano, majestuoso, diferente, apartado. Es también cercano, tan cercano que se ha hecho como uno de nosotros y ha vivido en medio nuestro.
Me ha hecho pensar en cuán importante es recordar la cercanía de Dios en nuestra vida cotidiana. Cuando estamos bien, cuando todas las cosas marchan, es fácil olvidarnos de que Él está ahí. Cuando las cosas van mal o nos encontramos en situaciones difíciles nos cuesta, en ocasiones, el poderlo ver, sentir, notar su presencia.
Creo que en todo momento debemos recordar que no está lejos de nosotros pero, tal y como indica este pasaje, tampoco lo está de aquellos que no le conocen, no le siguen e incluso le desprecian o rechazan abiertamente. Tampoco está lejos de ellos porque sigue teniendo interés en que le conozcan y tengan una relación personal con Él, porque nuestro desinterés, desidia o abierto rechazo para nada menguan su interés, amor y aceptación.