LECTURA 31/1/2013 FETS: 16
I ens hi va fer anar per força.
18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l'esperit:
-En nom de Jesucrist et mano que surtis d'aquesta noia.
I a l'instant l'esperit en va sortir.
19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l'esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:
-Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.
22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. 26 Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 28 Però Pau va cridar amb veu forta:
-No et facis cap mal, que tots som aquí!
29 L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:
-Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31 Ells van respondre:
-Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.
35 Quan s'hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. 36 L'escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
-Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37 Però Pau s'adreçà als oficials dient-los:
-A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d'amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d'uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure'ls de la presó, els van pregar que no es quedessin a la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d'exhortar-los, se'n van anar.
Pau pren Timoteu per company
16
1 Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi
havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i
de pare grec. 2 Timoteu tenia bona fama entre els germans
de Listra i d'Iconi. 3 Pau se'l va voler emportar amb ell.
El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella
regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.
4 Quan passaven per les diverses ciutats,
comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat
de Jerusalem. 5 Les esglésies s'enfortien en la fe i
creixien més i més cada dia.
Pau, cridat a Macedònia
6 Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia,
perquè l'Esperit Sant els havia impedit que prediquessin la Paraula a l'Àsia.
7 Van arribar a Mísia i tenien intenció d'anar a Bitínia,
però l'Esperit de Jesús no els ho permeté. 8 Llavors,
passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. 9 Allí, de
nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant
i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns.»
10 Després d'aquesta visió vam buscar tot
seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per
anunciar-los la bona nova.
Conversió de Lídia
11 A Tròada ens férem a la mar i vam anar de
dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. 12 D'allí
vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de
Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. 13 El dissabte
vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem
que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones
que s'hi havien reunit. 14 Entre elles hi havia, escoltant,
una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia
ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia
Pau. 15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va
pregar:
-Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i
quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força.
Empresonament a Filips
16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària,
ens vingué a trobar una noia posseïda d'un esperit que endevinava el futur; com
que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17 La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot
cridant:
-Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el
camí de la salvació. 18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l'esperit:
-En nom de Jesucrist et mano que surtis d'aquesta noia.
I a l'instant l'esperit en va sortir.
19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l'esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:
-Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.
22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. 26 Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 28 Però Pau va cridar amb veu forta:
-No et facis cap mal, que tots som aquí!
29 L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:
-Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31 Ells van respondre:
-Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.
35 Quan s'hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. 36 L'escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
-Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37 Però Pau s'adreçà als oficials dient-los:
-A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d'amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d'uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure'ls de la presó, els van pregar que no es quedessin a la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d'exhortar-los, se'n van anar.
Es cierto que la vida es un centro de adiestramiento, como comentaba en Facebook, a pesar de que la sociedad se empeña en vendernos la idea de que es como un parque de entretenimiento. Debido a ello, vivimos de frustración en frustración porque, la inmensa mayoría de las veces, las cosas no son ni como queremos, ni como pensamos, ni como esperamos.
ResponEliminaHay una gran cantidad de cosas en la vida que vienen y no podemos hacer nada por evitarlas, esquivarlas o incluso cambiarlas, no está en nuestra mano. Sin embargo, parece ser que la mayoría de las cosas de la vida si que está a nuestro alcance decidir cómo vamos a responder ante ellas y qué efecto tendrán sobre nosotros.
Si es cierto que la vida es un centro de adiestramiento, entonces, cualquier situación nos invita a plantearnos preguntas importantes ¿Qué puede enseñarme el Señor por medio de esta situación? ¿Qué debería aprender? ¿Qué aspectos de mi carácter está sacando a relucir todo esto y qué debería hacer al respecto?
Veo que, al menos para mí, esta es la gran lección de Pablo y Silas. No pudieron evitar lo que les sucedió, sin embargo, si decidieron responder de una manera determinada, en este caso, cantando y alabando al Señor. Para alguien que había sido apaleado y echado en el fondo de una prisión, no está nada mal.