LECTURA 15/2/2013 FETS: 27
11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12 D'altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l'hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d'allí i provar d'arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l'hivern.
-Companys, més valia que m'haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22 Però ara us recomano que tingueu coratge. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23 Aquesta nit se m'ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24 i m'ha dit: "Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell." 25 Per tant, tingueu coratge, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m'ha estat dit. 26 Segur que anirem a parar en una illa!
32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l'aigua.
33 Mentrestant s'anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:
-Avui fa catorze dies que esteu a l'expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35 Havent dit això, prengué pa, digué l'acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar. 36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37 En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.
39 Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d'acostar-hi la nau. 40 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s'hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s'anava desfent per la violència de les onades.
Començament del viatge
27
1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a
Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de
la cohort Augusta. 2 Vam pujar en una nau adramitena que
anava cap a les costes de l'Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres
Aristarc, un macedoni de Tessalònica. 3 L'endemà arribàrem
a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d'anar a trobar
els seus amics i de rebre'n totes les atencions. 4 Salpàrem
de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. 5 Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia
i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6 Allí el
centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar
d'arribar a l'altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam
navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8 El vam
costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no
era lluny de la ciutat de Lasea.
9 Havia transcorregut força temps, i entràvem
ja a l'època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de
l'Expiació. Pau els advertia:
10 -Companys, estic veient que la navegació
portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres
vides. 11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12 D'altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l'hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d'allí i provar d'arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l'hivern.
La tempesta
13 Es va aixecar aleshores brisa de migjorn,
i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren
Creta de molt a prop. 14 Però poc després es va girar del
costat de l'illa una ventada forta que s'anomena gregalada; 15 la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al
vent, ens vam abandonar a la deriva. 16 Passant a frec
d'una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del
bot. 17 Després d'hissar-lo a bord, van lligar cordes tot
al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d'emergència;
acabat, per por d'anar a encallar a la Sirte, van tirar a l'aigua l'àncora
flotant. D'aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18 Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l'endemà
començaren a desfer-se de la càrrega; 19 i el tercer dia,
els mariners, amb les pròpies mans, van llençar al mar l'aparell de la nau.
20 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i
teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau
es posà dret enmig d'ells i els digué: -Companys, més valia que m'haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues. 22 Però ara us recomano que tingueu coratge. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida. 23 Aquesta nit se m'ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24 i m'ha dit: "Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell." 25 Per tant, tingueu coratge, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m'ha estat dit. 26 Segur que anirem a parar en una illa!
El naufragi
27 A la catorzena nit d'anar a la deriva per
l'Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem
a terra. 28 Llavors van calar la sonda, i donava una altura
de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze. 29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar
quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia. 30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven
el bot a la mar amb el pretext d'estendre les àncores de proa. 31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats:
-Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas. 32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l'aigua.
33 Mentrestant s'anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:
-Avui fa catorze dies que esteu a l'expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35 Havent dit això, prengué pa, digué l'acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar. 36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37 En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones. 38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.
39 Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d'acostar-hi la nau. 40 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41 però van xocar contra un banc de sorra i la nau s'hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s'anava desfent per la violència de les onades.
42 Llavors els soldats, tement que algun dels
presos s'escaparia nedant, van decidir matar-los. 43 Però
el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenà que
es tiressin a l'aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44 i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la
nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.
Le puso a prueba.
ResponEliminaUno de los episodios del primer capítulo del evangelio de Marcos es la tentación de Jesús en el desierto por parte de Satanás.
Todos vamos a ser probados, en muchas ocasiones y de muchas maneras. La prueba tiene la capacidad de poner de manifiesto nuestra realidad. Las pruebas sacan a la superficie lo que hay en nosotros y, de ese modo, constituyen una buena oportunidad para trabajar aspectos que, si no existieran las pruebas, nunca tendríamos la oportunidad de ser conscientes de ellos y, consecuentemente, trabajarlos y, con la ayuda de Dios, cambiarlos.
En el mundo de la industria todo producto es -o debería ser- probado antes de ser lanzado al mercado. Es preciso saber cómo el mismo responderá en situaciones de uso extremo y los fabricantes tratan de imaginar la mayor cantidad posible de escenarios y de qué modo su producto se comportará ante los mismos. Un producto no probado y verificado puede echar por tierra la reputación de una marca.
Las pruebas pueden venir de Satanás, de nuestro entorno, de circunstancias que están más allá de nuestro control, de consecuencias de nuestras propias decisiones, acertadas o no. Las pruebas no tienen la culpa de nada, son neutras y, simplemente, sacan a relucir áreas de nuestra vida que merecen nuestra atención.
Las pruebas pueden ser muy beneficiosas para nuestras vidas al significar, como decía antes, una oportunidad de parte del Señor para cambiar, crecer, rectificar o, contrariamente, pueden ser una oportunidad perdida que nos lleve a quejarnos de lo que nos sucede sin ver el poder transformador encerrado en la prueba.