La vida en el regne - IV
(El sermó de la muntanya)
Una sàvia inversió
19 »No amuntegueu tresors aquí a la
terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben.
20 Reuniu tresors al cel, on ni les
arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs
el cor.
22 »El llum del cos és l'ull. Per tant,
si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és dolent, tot el teu cos
quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que
en serà, de gran, la foscor!
24 »Ningú no pot servir dos senyors,
perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de
l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
25 »Per això us dic: No us preocupeu
per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos,
pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el
vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no
sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els
alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi
esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en
preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb
tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i
demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de
poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant
què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb
neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne
de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà,
que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus
maldecaps.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
De
tots els temes que Crist va tocar durant el seu ministeri terrenal, potser cap
ha estat tant incomprès com aquest. Envoltat de luxe i bens materials, hem
preferit creure que Jesús era una mena de "sant patró" del
materialisme, redefinint com a virtut algunes de les més detestables actituds
de l'ésser humà, tals com la cobdícia, l'egoisme i la disbauxa. L'Escriptura,
tanmateix, adverteix que l'amor al diner és la rel de tots els mals i "Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i
paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en
la ruïna i la perdició" (1 Timoteu 6:9). Aquestes són paraules radicals
per un tema que requereix d'una postura radical. El missatge de Jesús no pot
ser diluït, ni adaptat per alleujar la nostra incomoditat davant d'aquestes
paraules. Sobretot, no podem concedir-nos el luxe de pensar que aquest problema
no ens afecta a nosaltres. La mentirà més obstinada i arrelada a la cultura
moderna és que el diner destrueix la vida dels demés, però mai ho farà amb
nosaltres.
Després
de llegir tot aquest passatge, anota tots els principis que et poden ajudar a
ser savi en l'administració dels teus recursos materials.
1-
Quin és el problema principal en la utilització del diner?
2-
Quin camí senyala Crist per tal de resoldre aquesta dificultat?
Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada