El pa de vida
(Jesús perd seguidors)
Interessos encreuats
22 L'endemà, la gent encara era a l'altra banda del llac. Llavors s'adonaren
que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els
seus deixebles, sinó que ells se n'havien anat tots sols. 23 Altres barques
havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l'indret on havien menjat
després que el Senyor digués l'acció de gràcies. 24 Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus
deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:
25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:
--Rabí, quan
has arribat?
26 Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ho ben
asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó
perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que
dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè
Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell.
28 Ells li preguntaren:
--Com hem d'actuar
per a fer les obres de Déu?
29 Jesús els respongué:
--L'obra que
Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
30 Li replicaren:
--I tu, quin
senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31 Els nostres
pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà
pa del cel per aliment.
32 Llavors Jesús els respongué:
--Us ho ben
asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us
dóna l'autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34 Ells li demanen:
--Senyor,
dóna'ns sempre pa d'aquest.
35 Jesús els diu:
--Jo sóc el pa
de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. 36 Però ja us ho
he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. 37 Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora
ningú que vingui a mi, 38 perquè no he
baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. 39 I la voluntat
del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat,
sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill
i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia.
41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc
el pa que ha baixat del cel», 42 i es preguntaven:
--Aquest, ¿no
és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i
ara diu que ha baixat del cel?
43 Jesús els digué:
--No murmureu
entre vosaltres. 44 Ningú no pot
venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo
els ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els
qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és pas que
algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist
el Pare. 47 Us ho asseguro:
els qui creuen tenen vida eterna. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres
pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Aquest, en
canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa
viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que
jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
--Com pot
donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
53 Jesús els respongué:
--Us ho ben
asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no
teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la
meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer
dia. 55 La meva carn és
veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la
meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha
enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen
a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa
que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van
morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
59 Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:
--Aquest
llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?
61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:
--Això us
escandalitza? 62 Doncs què direu
quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? 63 És l'Esperit
qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són
Esperit i són vida. 64 Però entre
vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.
Des del
principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. 65 I afegí:
--Per això us
he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
66 Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no
anaven més amb ell. 67 Llavors Jesús
digué als Dotze:
--¿També
vosaltres em voleu deixar?
68 Simó Pere li respongué:
--Senyor, a qui
aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, 69 i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
70 Jesús els digué:
--¿No us vaig
escollir tots dotze? I un de vosaltres és un diable!
71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui
l'havia de trair.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
Durant els propers dies ens introduirem en un extens capítol de Joan, en el qual l'evangelista ens presenta a Crist en un inquietant diàleg amb les persones de la multitud. Seria bo que et prenguessis un temps per llegir el passatge complet per tal de poder percebre l'esperit de l'intercanvi.
Un cop l'hagi llegit, et convido a fer teva la següent pregària: "Pare, em resulta tan fàcil distreure'm amb els aspectes visibles i materials d'aquest món, creient que en aquest pla es defineix la vida. Et demano que aguditzis la meva vista per poder percebre les dimensions eternes de la meva existència. Desitjaria arribar al lloc on lo espiritual resulti tan real com la presència dels elements que conformen la meva vida quotidiana. Amén"
Un cop l'hagi llegit, et convido a fer teva la següent pregària: "Pare, em resulta tan fàcil distreure'm amb els aspectes visibles i materials d'aquest món, creient que en aquest pla es defineix la vida. Et demano que aguditzis la meva vista per poder percebre les dimensions eternes de la meva existència. Desitjaria arribar al lloc on lo espiritual resulti tan real com la presència dels elements que conformen la meva vida quotidiana. Amén"
Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada