Alliberats del poder de la Llei
1 Germans, us parlo com a gent entesa en
lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen.
2 Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre
ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la
vinculava al marit. 3 Per tant, si la dona s'uneix a un
altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor, queda
lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau
morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser
d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits
per a Déu. 5 Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals,
les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei, actuaven en els
membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. 6 Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que
ens tenia presoners; ara servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no
segons la lletra envellida de la Llei.
7 Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De
cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no
hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria tingut
cap mal desig. 8 Però el pecat va aprofitar l'ocasió que li
brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè,
sense Llei, el pecat és mort. 9 En altre temps, jo vivia
sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, 10 i jo vaig morir. D'aquesta manera, el manament que havia de
dur-me a la vida va dur-me a la mort: 11 el pecat va
aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i,
valent-se del manament, em féu morir. 12 Per tant, la Llei
és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Ara bé, ¿és possible que una cosa bona
m'hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s'ha servit d'una
cosa bona i m'ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment
com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
14 Sabem que la Llei és espiritual; però jo
sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. 15 No
entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. 16 Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona;
17 però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat
que habita dintre meu. 18 Sé que el bé no habita dintre
meu, és a dir, que sóc feble. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de
fer-lo: 19 no faig el bé que voldria, sinó el mal que no
voldria. 20 Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que
no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. 21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora
constato això: només sóc capaç de fer el mal. 22 Si
segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu, 23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat
contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto
dintre meu. 24 Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà
d'aquest cos que em duu a la mort? 25 Déu, a qui dono
gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home
feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada