10
1 Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu
que se salvin. 2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu,
però d'una manera mal entesa; 3 desconeixen la justícia que
ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la
justícia salvadora de Déu. 4 Perquè Crist és el terme de la
Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
Un mateix Senyor per a jueus i pagans
5 Moisès parla de ser just en virtut de la
Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies
a elles. 6 Però de la justícia que ve per la fe, diu
l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar
Crist ? 7 O bé: Qui
serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist
d'entre els morts ? 8 Més aviat
l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als
llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem:
9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i
creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs.
10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els
llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres
pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca.
13 En efecte, tots els qui invoquin el nom
del Senyor se salvaran.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi
creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran
parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar,
si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de
bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho
diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat?
17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la
predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé,
jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules,
fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que
Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em
valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels
qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les
mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada