Déu no ha rebutjat Israel
1 Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat
el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de
la tribu de Benjamí! 2 Déu no ha rebutjat
pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu
l'Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: 3 Senyor, han mort els teus profetes, han
derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per
matar-me. 4 Tanmateix, què li respon Déu? M'he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de
Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present, per
pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits. 6 I si
és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia
ja no seria gràcia. 7 En conseqüència, Israel no ha
aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els
altres s'han endurit, 8 tal com diu l'Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i
orelles per a no sentir-hi, fins al dia d'avui. 9 I
David diu: Que la taula se'ls torni un
parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es
mereixen! 10 Que se'ls entelin els
ulls i no hi vegin! Doblega'ls l'esquena per sempre.
11 Per tant, ¿podem dir que Israel ha
ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit
perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís. 12 Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la
seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho
serà la seva entrada a la plenitud de la salvació.
13 Ara us parlo a vosaltres, els d'origen
pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14 mirant d'engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne
alguns. 15 Si del fet d'haver quedat ells apartats ha
vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?
16 Si les primícies de la pasta del pa són
consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l'arrel és consagrada, també ho
són les branques. 17 És cert que algunes branques de
l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada
entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les
arrels. 18 Però no te'n gloriïs ni menyspreïs les altres
branques. Com podries gloriar-te'n? Sàpigues que no ets tu qui sostens l'arrel,
sinó que l'arrel et sosté a tu! 19 Tu pots dir: «Van tallar
aquelles branques per empeltar-me a mi.» 20 És cert, les
van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No
siguis orgullós, sinó temorós, 21 perquè Déu, que no va
plànyer les branques nascudes de l'arbre, tampoc no et planyeria a tu. 22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor
amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja
que ell també et podria arrencar. 23 D'altra banda, ells
també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder
per a tornar-los a empeltar. 24 Si tu has estat arrencat de
l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat
en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la
pròpia olivera.
Tot Israel serà salvat
25 Germans, no vull que ignoreu aquest designi
secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres:
l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt
dels pobles pagans, 26 i així tot Israel serà salvat, tal
com diu l'Escriptura: L'alliberador vindrà de Sió, allunyarà de
Jacob les seves infidelitats, 27 i
aquesta serà la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats.
28 Ells, doncs, són enemics pel que fa a l'evangeli, tot i
que això resulta en benefici vostre; però, pel que fa a l'elecció de Déu, són
estimats per ell a causa dels patriarques. 29 Els dons i la
crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres
vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu
rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han
desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també
la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la
desobediència, per compadir-se finalment de tots.
33 Oh profunditat de la riquesa,
de la saviesa
i del coneixement de Déu!
Que en són, d'insondables,
els seus judicis,
i d'impenetrables, els seus camins!
34 Qui pot conèixer
el pensament del Senyor?
Qui ha estat el seu conseller?
35 Qui li ha deixat mai
res,
que ell li ho hagi de tornar?
36 Tot ve d'ell, passa per ell
i va cap a ell.
Glòria a ell per sempre. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada