La vida en l'Esperit
1 Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre
els qui viuen en Jesucrist, 2 perquè la llei de l'Esperit,
que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a
causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un
home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat que hi ha
en l'home 4 perquè les exigències justes de la Llei es
compleixin en nosaltres, que no vivim d'acord amb els desigs terrenals sinó
d'acord amb l'Esperit. 5 Els qui segueixen els desigs
terrenals s'interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos
de l'Esperit s'interessen per les coses de l'Esperit. 6 Els
interessos terrenals porten a la mort, mentre que els de l'Esperit duen a la
vida i a la pau. 7 I és que els interessos terrenals porten
a l'enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre's a la seva llei ni s'hi podrien
sotmetre. 8 Per això els qui viuen d'acord amb els desigs
terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els
desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en
vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de
Crist. 10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el
vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que
Déu us ha fet justos. 11 I si habita en vosaltres l'Esperit
d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu
Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els
morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un
deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests
desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per
l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. 14 Tots
els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci
tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:
« Abba, Pare!» 16 Així l'Esperit
mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb
Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
Salvats en esperança
18 Jo penso que els sofriments del món present
no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria
dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat
es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però
manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de
l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de
Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat
gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell;
també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem
dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé,
veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar?
25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem
amb constància.
26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra
feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit
intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit:
l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels
qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia
des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el
primer d'una multitud de germans. 30 I als qui havia
destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i
als qui ha fet justos, també els glorifica.
L'amor de Déu
31 Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim
Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va
plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no
ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s'alçarà per
acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més
encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres?
35 Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació,
l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? 36 Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem
morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a
aquell qui ens estima. 38 N'estic cert: ni la mort ni la
vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders,
39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers
creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist,
Senyor nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada