LECTURA 1/4/16, Lluc 7:11-17, DIOS EN SANDALIAS (167)

Un profeta entre nosaltres
(Jesús i la vídua de Naïm)
No ploris

11 Després Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12 Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13 Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué:
--No ploris.
14 Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué:
--Jove, aixeca't.
15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
--Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
--Déu ha visitat el seu poble.
17 L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

PREGUNTES- REFLEXIÓ 

1- Per què era tan tràgica la situació d'ella?
2- Què significa per una dona ser viuda en el temps de Crist?
3- En la teva opinió, per què l'exhortaria Jesús a no plorar?
4- Que va fer Jesús un cop va ressuscitar el seu fill? 

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada