Veus aquesta dona?
(Una prostituta ungeix Jesús)
Els fets parlen per ells mateixos
36 Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. 37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum 38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40 Jesús li digué:
--Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
--Digues, mestre.
41 --Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. 42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
43 Simó li contestà:
--Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
--Has respost correctament.
44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
--Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. 45 Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46 Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. 47 Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48 Després digué a la dona:
--Els teus pecats et són perdonats.
49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50 Jesús digué encara a la dona:
--La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
|
PREGUNTES- REFLEXIÓ
Al devocional d'ahir vam identificar una diferència vital entre la perspectiva de Jesús i la de Simó. Penso que un gran segment de l'església està més identificat amb la condemnació que amb la misericòrdia. Sé que en la meva pròpia vida he estat ràpid per expressar la meva condemnació envers altres, especialment quan practiquen pecats escandalosos. Tanmateix, lentament el Senyor ha estat mostrant-me que aquesta és a manifestació d'un cor malalt, que no ha estat transformat per la compassió i la misericòrdia de Déu. Aquest esperit condemantori , tot i que es pugui mantenir perfectament dissimulat, constitueix un dels grans obstacles per cultivar relacions interpersonals en les que l'amor sigui el vincle. Intueixo que les persones que cercaven amb insistència acostar-se a Jesús ho feien perquè percebien en ell un home que no esl condemnaria.
No parlem aquí de que ell fos permissiu amb el pecat, sinó que sabia separar el pecat de la persona. Necessitem desesperadament convertir-nos en un poble on la característica distintiva sigui l'amor: " I és això el que et vull demanar, Senyor, Que no m'enganyi a mi mateix en relació al meu compromís amb els demés. Confesso que molts cops he estat indiferent o, el que és encara pitjor, agressiu amb aquells que més necessitaven gaudir la teva bondadosa compassió. Reconec, Senyor, que dins meu hi ha un "Simó", sempre a punt per emetre judicis, orgullós del seu propi compromís, que es manté a distància de les multituds, que caminen errants, sense pastor. Deslliura'm de les seves estratagemes, Senyor! Ensenya'm el camí pel que he de caminar perquè el teu amor s'arreli en mi i es converteixi en una realitat vigorosa i irresistible a la meva vida. Emmotlla la meva vida a la teva imatge, per amor al teu nom. Amén".
No parlem aquí de que ell fos permissiu amb el pecat, sinó que sabia separar el pecat de la persona. Necessitem desesperadament convertir-nos en un poble on la característica distintiva sigui l'amor: " I és això el que et vull demanar, Senyor, Que no m'enganyi a mi mateix en relació al meu compromís amb els demés. Confesso que molts cops he estat indiferent o, el que és encara pitjor, agressiu amb aquells que més necessitaven gaudir la teva bondadosa compassió. Reconec, Senyor, que dins meu hi ha un "Simó", sempre a punt per emetre judicis, orgullós del seu propi compromís, que es manté a distància de les multituds, que caminen errants, sense pastor. Deslliura'm de les seves estratagemes, Senyor! Ensenya'm el camí pel que he de caminar perquè el teu amor s'arreli en mi i es converteixi en una realitat vigorosa i irresistible a la meva vida. Emmotlla la meva vida a la teva imatge, per amor al teu nom. Amén".
Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada