LECTURA 10/5/16, MARC 4:35-41, DIOS EN SANDALIAS (206)

Fins el vent l'obeeix!
(Jesús calma una tempesta)
El descans del just

35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
--Passem a l'altra riba.
36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
--Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
--Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
--Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
--Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Sovint els autors de la Bíblia aprofiten dramàtics contrastos per a ressaltar les diferències que existeixen entre dues realitats. Recorda, per exemple, el contrast en la història que li explicà el profeta Natan al rei David. Un dels personatges posseïa grans quantitats de bens. L'altre, posseïa un sol xai. La diferència abismal entre l'un i l'altre contribuí perquè el rei David sentís una indignació tan airada.
Observa a Jesús en mig de la tempesta:
1- Per què dormia?
2- Què ens indica això d'ell?
3- Per què es van molestar els deixebles?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada