LECTURA 11/5/16, MARC 4:35-41, DIOS EN SANDALIAS (207)

Fins el vent l'obeeix!

(Jesús calma una tempesta)

Retrets

35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:

--Passem a l'altra riba.

36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:

--Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?

39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:

--Silenci! Calla!

Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:

--Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:

--Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Torna a llegir els versets que descriuen la reacció dels deixebles davant la turmenta.
1- Per què despertaren Jesús?
2- Què és el que els molestava?
3- De què acusaren Jesús?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC