Fins el vent l'obeeix!
(Jesús calma una tempesta)
Lliçó desaprofitada?
35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
--Passem a l'altra riba.
36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
--Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
--Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
--Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
--Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
PREGUNTES- REFLEXIÓ
Quina diferència entre el Senyor i nosaltres! Davant les acusacions d'altres, no podem resistir la temptació de defensar-nos, de cercar la forma de comprovar que les seves conjectures no són correctes. Els deixebles li havien retret a Jesús la seva aparent manca d'interès per les seves vides, que ells atribuïen a un comportament incomprensible en mig d'aquella ferotge turmenta: l'home dormia!
1- De quina manera respongué?
2- Per què li parlà al vent?
1- De quina manera respongué?
2- Per què li parlà al vent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada