Assetjat
(Jesús, Jaire i una dona)
Massa de persones
40 De tornada, la gent va acollir
Jesús, ja que tothom l'esperava. 41 Llavors va arribar un home que es
deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li
suplicava que anés a casa seva, 42 perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys,
s'estava morint. Mentre hi anava, la gent l'estrenyia tant que l'ofegava.
43 Hi havia una dona que patia
d'hemorràgies des de feia dotze anys i s'havia gastat en metges tot el que
tenia per a viure, però ningú no l'havia poguda curar. 44 Se li va acostar per darrere i li
tocà la borla del mantell. A l'instant l'hemorràgia se li va estroncar. 45 Jesús preguntà:
--Qui m'ha tocat?
Tots negaven que ho haguessin fet, i
Pere digué:
--Mestre, però si tota la gent
t'envolta i t'empeny!
46 Jesús insistí:
--Algú m'ha tocat; sé que una força
ha sortit de mi.
47 La dona, veient-se descoberta,
s'acostà tremolosa a Jesús, es prosternà i va explicar davant de tota la gent
per què l'havia tocat i com havia quedat guarida a l'instant.
48 Jesús li digué:
--Filla, la teva fe t'ha salvat.
Vés-te'n en pau.
49 Mentre Jesús encara parlava,
n'arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
--La teva filla és morta. No amoïnis
més el Mestre.
50 Però Jesús ho va sentir i li
respongué:
--No tinguis por; tingues només fe,
i ella se salvarà.
51 Arribat a la casa, no va permetre
que ningú entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la
nena. 52 Tots
ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
--No ploreu. No ha mort, sinó que
dorm.
53 Però ells se'n burlaven, perquè
sabien que era morta. 54 Jesús
l'agafà per la mà i la cridà dient:
--Noia, aixeca't!
55 Ella tornà a la vida i s'aixecà a
l'instant. Jesús va manar que li donessin menjar. 56 Els seus pares no se'n sabien
avenir, però Jesús els ordenà que no diguessin a ningú el que havia passat.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
La nostra aventura amb Crist no ens dóna treva, tan bon punt havia cessat l'encontre amb l'endimoniat de Gesara el trobem envoltat en un altre d'un dramatisme similar. Està clar que el nostre rol es només d'observadors distants; tanmateix, no podem evitar de percebre l'enorme pressió de les multituds.
Llegint els primers versets del text que ens ocuparà durant aquests dies:
1-
Com el rebé la multitud?
2- Per què el reberen d'aquesta manera?
3- De quina forma es presentà l'oportunitat de ministrar la filla de Jaire?
Per
un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre
que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale
House Publishers INC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada