Dijous 30 de Novembre
Mateu 27: 1-26
1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. 2 I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.
3 Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, 4 i els digué:
--He pecat entregant a la mort un innocent.
Però ells li contestaren:
--I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!
5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.
6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
--No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
7 Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.
11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
--Tu ho dius.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13 Aleshores Pilat li diu:
--¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué:
--Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge:
--Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
--Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
--Barrabàs!
22 Pilat els diu:
--I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer?
Tots van respondre:
--Que el crucifiquin!
23 Ell replicà:
--Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
--Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir:
--Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.
25 Tot el poble respongué:
--Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.
5
1 Al cap de tres dies, Ester es va posar els vestits reials i es quedà dreta a l'atri interior del palau, davant la sala de recepcions. El rei s'estava assegut al tron del fons de la sala, enfront mateix de l'entrada. 2 En veure la reina Ester dreta a l'atri, li concedí el seu favor i estengué damunt d'ella el ceptre d'or que tenia a la mà. Ella es va acostar i va tocar la punta del ceptre. 3 Llavors el rei li va preguntar:
--Què et passa, reina Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
4 Ester va respondre:
--Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat.
5 El rei va ordenar que cridessin immediatament Aman per complaure Ester, i tots dos van acudir al convit que Ester havia preparat.
6 Mentre bevien, el rei va dir a Ester:
--Demana el que vulguis i t'ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
7 Ester va respondre:
--Què demano? Quin és el meu desig? 8 Doncs, si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé de donar-me el que demano i de concedir-me el que desitjo, que torni amb Aman al convit que els prepararé, i demà donaré una resposta al rei.
9 Aquell dia, Aman se'n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l'entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s'aixecava ni es movia en senyal de respecte, s'omplí d'indignació. 10 Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona. 11 Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l'havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials. 12 I va afegir:
--Fins i tot la reina Ester no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei en el convit que havia preparat, i també m'ha tornat a convidar per a demà, a anar-hi amb el rei. 13 Però res d'això no em satisfà mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta del palau reial.
14 La seva dona i tots els seus amics li van proposar que fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d'alt. De bon matí podria demanar al rei que hi pengessin Mardoqueu i després, ben satisfet, podria acompanyar el rei al convit.
La proposta va plaure a Aman, i va fer preparar la forca.
6
1 Aquella nit, el rei no podia agafar el son. Va demanar, doncs, que li portessin la crònica i la hi llegissin. 2 En un cert punt hi havia escrit com Mardoqueu havia denunciat la conspiració de Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial que havien volgut assassinar el rei.
3 El rei va preguntar:
--Amb quin honor ha estat recompensat Mardoqueu per aquest fet?
Els seus servidors van respondre:
--No ha rebut cap honor.
4 En aquell moment, Aman arribava a l'atri exterior del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:
--Qui hi ha a l'atri?
5 Els seus servidors li van respondre:
--És Aman.
El rei el va fer entrar 6 i li preguntà:
--Què s'hauria de fer amb l'home que el rei vol honorar?
Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?» 7 Per això li va respondre:
--A l'home que el rei vol honorar, 8 li haurien de dur un vestit reial com el del mateix rei, i un cavall dels que el mateix rei cavalca, i posar-li al cap una corona reial. 9 Els vestits i el cavall s'haurien de donar a un dels nobles, un funcionari reial. Aquest hauria de vestir l'home que el rei vol honorar, fer-lo muntar al cavall i proclamar per tot el carrer major de la ciutat: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
10 Llavors el rei va ordenar a Aman:
--De pressa, tal com has dit, pren els vestits i el cavall i honora Mardoqueu, el jueu que presta servei a l'entrada del palau reial. No et descuidis de cap detall!
11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu i el féu cavalcar pel carrer major de la ciutat, tot proclamant al seu pas: "Així es tracta l'home que el rei vol honorar!"
12 Després Mardoqueu tornà a l'entrada del palau reial, mentre Aman s'afanyava a tornar a casa seva, molest i amb el cap baix. 13 Va explicar a la seva dona Zèreix i als seus amics tot el que li havia succeït. Els qui l'aconsellaven i la seva dona Zèreix li van dir:
--Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a decaure, és jueu de llinatge, no podràs res contra ell. Davant seu cauràs sense remei.
14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs del rei per acompanyar tot seguit Aman al convit que Ester havia preparat.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada