Dimecres 29 de Novembre Mateu 26: 36-75 Ester 3 i 4

Dimecres 29 de Novembre

Mateu 26: 36-75

36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:

--Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.

37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:

--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

39 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:

--Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.

40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:

--Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

42 Se n'anà per segona vegada i va pregar dient:

--Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.

43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.

44 Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:

--Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal:

--És el qui jo besaré: deteniu-lo.

49 Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué:

--Salve, rabí!

I el besà.

50 Jesús li digué:

--Company, estigues pel que has de fer.

Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.

52 Jesús li diu:

--Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?

55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:

--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.

Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.

57 Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.

59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos 61 que van declarar:

--Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."

62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús:

--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:

--Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!

64 Jesús li respon:

--Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel .

65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant:

--Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla?

Ells respongueren:

--Mereix pena de mort!

67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient:

--Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!

69 Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:

--Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.

70 Però ell ho negà davant de tothom:

--No sé de què parles.

71 Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí:

--Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.

72 Pere ho tornà a negar tot jurant:

--No conec aquest home.

73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:

--És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!

74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:

--Jo no conec aquest home!

A l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»

I així que va ser fora va plorar amargament.

Ester 3 i 4

3

1 Passat un quant temps, el rei Xerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, assignant-li un càrrec superior al de tots els seus cortesans. 2 Tota la guàrdia de l'entrada del palau reial s'agenollava i es prosternava davant d'Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l'únic que no s'agenollava i es prosternava. 3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:

--Per què no fas cas del manament del rei?

4 I com que un dia i un altre li feien la mateixa pregunta però ell no els escoltava, ho van denunciar a Aman. Volien comprovar si Mardoqueu es mantindria en la seva actitud, perquè els havia revelat que ell era jueu. 5 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s'agenollava ni es prosternava davant d'ell, es posà furiós. 6 Com que l'havien informat que Mardoqueu era jueu, li va semblar que no n'hi havia prou de procedir contra ell sol i decidí d'exterminar tots els jueus de l'imperi de Xerxes.

7 Així, el primer mes, que és el de nissan, de l'any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el Pur, és a dir, els daus de la sort, en presència d'Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l'any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d'adar.

8 Després Aman digué al rei Xerxes:

--Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils. 9 Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d'extermini, i jo donaré als administradors de l'imperi tres-centes tones de plata per a ingressar-les al tresor reial.

10 El rei es va treure l'anell del segell reial i el donà a Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic dels jueus, 11 tot dient-li:

--La plata te la pots quedar, i d'aquest poble fes-ne el que et plagui.

12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l'escriptura pròpia de cada una. 13 El decret, enviat a totes les províncies de l'imperi per mitjà de missatgers, establia que l'únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d'adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns. 14 Les còpies del decret van ser promulgades en cada província, fent saber a tothom que havia d'estar preparat per a aquell dia. 15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s'entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.

4

1 Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat 2 fins que va arribar a l'entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac.

3 A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s'ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra.

4 Les serventes d'Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar. 5 Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l'encàrrec d'anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò. 6 Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l'entrada del palau reial. 7 Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d'ingressar al tresor reial a canvi d'exterminar els jueus. 8 També li va donar una còpia del decret d'extermini promulgat a Susa, perquè l'ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble.

9 Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. 10 Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta:

11 --Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l'imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s'acosti a l'atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d'ell el ceptre d'or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m'ha cridat.

12 Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d'Ester. 13 Aquest li va replicar:

--No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t'escaparàs de la sort de tots els jueus. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d'un altre costat l'auxili i la salvació, però tu i la teva família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina!

15 Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta:

16 --Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.

17 Mardoqueu se'n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?