Dimarts 28 de Novembre
Mateu 26: 1-35
1 Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles:
2 --D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin.
3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, 4 i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. 5 Deien:
--No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.
6 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. 7 Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. 8 Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:
--De què serveix llençar-lo així? 9 S'hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
10 Jesús se n'adonà i els digué:
--Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. 11 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. 13 Us asseguro que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
--Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
--On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
18 Ell respongué:
--Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
22 Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo, Senyor?
23 Jesús respongué:
--Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
25 Judes, el qui el traïa, li preguntà:
--¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
--Tu ho has dit.
26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
--Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
27 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:
--Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. 29 Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
30 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
31 Llavors Jesús els digué:
--Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
33 Pere li va contestar:
--Ni que tots fallin, jo no fallaré pas.
34 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
35 Llavors Pere li diu:
--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.
1
1 Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia, 2 quan ja havia pres possessió del seu tron, a la ciutadella de Susa.
3 L'any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L'exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu; 4 durant sis mesos, el rei va exhibir davant d'ells l'opulència del seu imperi i la glòria de la seva vida fastuosa. 5 Un cop acabades aquelles festes, el rei va oferir un altre banquet a tots els habitants de la ciutadella de Susa, dels més poderosos als més humils: un banquet d'una setmana als pòrtics dels jardins del palau reial. 6 Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d'alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d'or i de plata. 7 Es bevia en copes d'or, totes diferents l'una de l'altra, i el vi corria amb generositat reial. 8 Segons el costum, es bevia sense mesura: el rei havia ordenat als servents del palau de complaure tothom.
9 També la reina Vaixtí oferia un banquet a les grans dames en el mateix palau reial de Xerxes. 10 El setè dia, el rei s'havia posat tan alegre a causa de la beguda que va cridar els set eunucs del seu servei personal: Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs. 11 El rei els va manar que fessin venir davant d'ell la reina Vaixtí amb la corona reial. Volia exhibir la seva bellesa davant els pobles i els governants: Vaixtí feia goig de veure. 12 Però la reina va refusar d'anar-hi, contra l'ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s'exasperà moltíssim.
13 Els afers reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar 14 els set consellers principals de l'imperi persa i mede, els admesos a la seva presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan. 15 Els va preguntar:
--Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l'ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs?
16 Memucan respongué al rei i als consellers:
--La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l'imperi de Xerxes. 17 La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l'autoritat dels seus marits dient-se: "El rei Xerxes va manar de fer venir davant d'ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar."
18 »Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació. 19 Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: "Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna." L'edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda. 20 Quan el decret reial s'haurà notificat arreu de l'immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil.
21 El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme. 22 Va enviar cartes a totes les províncies de l'imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l'home fos l'autoritat de la casa i que s'hi parlés la llengua materna d'ell.
2
1 Després d'aquests fets, un cop asserenat, el rei Xerxes encara reflexionava sobre la decisió presa contra Vaixtí pel seu comportament. 2 Llavors els seus servidors li van suggerir que es fes buscar algunes noies verges i, a més, boniques. 3 Els delegats nomenats pel rei en cada província de l'imperi podrien reunir aquestes noies a l'harem de la ciutadella de Susa. Confiades a l'eunuc Egai, guardià de l'harem, ell els proporcionaria cosmètics, 4 i la noia que agradés més al rei seria nomenada reina en lloc de Vaixtí.
El rei va trobar encertat aquest consell i ho va fer així.
5 A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. 6 Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. 7 Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d'Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n'havia ocupat i l'havia adoptada com a filla.
8 Publicada l'ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l'harem. 9 La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l'allotjà amb elles en una bona estança de l'harem. 10 Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes.
11 Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l'harem per saber com estava Ester i com la tractaven.
12 Segons els costums de l'harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l'embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. 13 Llavors la noia podia presentar-se al rei. Tot el que demanava per a endur-se de l'harem al palau, li era concedit. 14 Hi entrava al vespre, i l'endemà al matí passava en un segon harem, confiat a Xaaixgaz, l'eunuc guardià de les concubines. I no podia tornar a presentar-se al rei, fora que aquest ho desitgés i la fes cridar pel seu nom.
15 Quan va arribar el torn de presentar-se al rei a Ester, filla d'Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l'havia adoptada com a filla, ella no va demanar res per a endur-se'n al palau, fora del que li havia dit Egai, l'eunuc guardià de l'harem. De fet, Ester es guanyava l'admiració de tots els qui la tractaven.
16 Així, doncs, l'any setè del regnat de Xerxes, el mes desè, que és el mes de tebet, Ester va ser conduïda al palau del rei. 17 El rei s'enamorà d'Ester més que de cap altra noia, i ella es va guanyar el seu favor i el seu afecte. Xerxes la va preferir a totes les altres noies i la va coronar reina en lloc de Vaixtí. 18 En honor d'Ester, el rei va oferir un gran banquet als seus consellers i cortesans. Amb motiu d'aquell esdeveniment, va eximir les diverses províncies de pagar l'impost i, segons el costum reial, els distribuí presents.
19 Quan van tornar a reunir noies, Mardoqueu continuava vivint a l'entrada del palau reial.
20 Ester no va revelar a ningú a quina nació pertanyia, tal com Mardoqueu li havia ordenat. Sempre l'obeïa, com quan estava sota la seva tutela.
21 Per aquell temps, Bigtan i Tèreix, els dos eunucs guardians del llindar de l'estança reial, estaven exasperats i conspiraven per assassinar el rei Xerxes. Era un dia que Mardoqueu es trobava a l'entrada del palau reial. 22 Tan bon punt Mardoqueu en tingué notícies, va fer-ho saber a la reina Ester, i ella, en nom de Mardoqueu, ho va comunicar al rei. 23 Descobert l'afer després d'una investigació, aquells dos eunucs van ser penjats a la forca. El fet va quedar consignat en la crònica reial.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada