Dimecres 22 de Novembre
Mateu 21
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
--Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me'ls. 3 Si algú us preguntava res, responeu-li: "El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà."
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. 9 La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven:
-- Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven:
--Qui és aquest?
11 La multitud responia:
--Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 13 i els deia:
--Diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració" , però vosaltres en feu una cova de lladres.
14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i els va curar. 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar 16 i li digueren:
--¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà:
--Sí. ¿No heu llegit mai en l'Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t'has fet cantar una lloança ?
17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.
18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s'hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
--Que mai més no surti fruit de tu!
I a l'instant la figuera es va assecar.
20 En veure-ho, els deixebles, sorpresos, li preguntaren:
--Com és que la figuera s'ha assecat en un instant?
21 Jesús els respongué:
--Us ho asseguro: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", es realitzarà. 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.
23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:
--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
24 Jesús els replicà:
--Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»
27 Per això respongueren a Jesús:
--No ho sabem.
Llavors els digué:
--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
--El primer.
Jesús els diu:
--Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.
33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
--Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42 Jesús els diu:
--¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
45 Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
1 A l'assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d'ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. 2 Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats. 3 Deien:
--Senyor, Déu d'Israel, per què ha passat això? Per què avui ha de desaparèixer una de les tribus d'Israel?
4 L'endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió. 5 Després els israelites es preguntaren:
--Qui, entre les tribus d'Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor?
Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort. 6 D'altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien:
--Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d'Israel. 7 Què podem fer perquè tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni.
8 I anaven dient:
--Qui, entre les tribus d'Israel, no ha pujat a Mispà davant el Senyor?
Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l'assemblea del poble: 9 van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d'aquella població. 10 Llavors l'assemblea hi envià dotze mil homes amb aquestes ordres:
--Aneu i passeu a tall d'espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants. 11 Però feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades.
12 Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan. 13 Després tota l'assemblea decidí d'enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau. 14 Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n'hi havia per a tots.
15 El poble d'Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d'Israel. 16 Els ancians de la comunitat deien:
--Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?
17 I afegien:
--Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d'Israel. 18 D'altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.
En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.
19 Aleshores es van recordar que aviat s'esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l'est del camí que va de Betel a Siquem. 20 Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:
--Aneu a amagar-vos entre les vinyes 21 i estigueu a l'aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra. 22 Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: "Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles."
23 Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se'n tornaren a la seva heretat, reconstruïren les seves ciutats i les van habitar. 24 Els altres israelites també se'n van anar d'allí, cadascú a la seva tribu i al seu clan, cadascú a la seva heretat.
25 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada