Dilluns 20 de Novembre Mateu 19 Jutges 19

Dilluns 20 de Novembre

Mateu 19

1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà. 2 El va seguir molta gent, i ell els curava.

3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:

--¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?

4 Jesús els va dir:

--¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ?

5 I digué encara:

-- Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.

7 Ells li pregunten:

--Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?

8 Jesús els respon:

--Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.

10 Els deixebles li diuen:

--Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.

11 Ell els respongué:

--No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix.

12 »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:

--Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

15 I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:

--Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

17 Jesús li digué:

--Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

18 Ell li preguntà:

--Quins?

Jesús li respongué:

-- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.

20 El jove li va dir:

--Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

21 Jesús li respongué:

--Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:

--Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:

--Si és així, qui pot salvar-se?

26 Jesús se'ls mirà i els digué:

--Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.

27 Llavors Pere li va dir:

--Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?

28 Jesús els digué:

--Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

30 »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Jutges 19

1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d'Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. 2 Ella li va ser infidel i se'n tornà a casa del seu pare, a Betlem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era 3 quan el seu marit es posà en camí per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que tornés. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d'ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure'l, l'acollí tot content. 4 El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s'hi estigueren hostatjats.

5 El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se'n, el pare de la noia digué al seu gendre:

--Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n'anireu.

6 Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre:

--Queda't encara una altra nit i alegra't amb mi.

7 El levita ja s'aixecava per anar-se'n, però el seu sogre va insistir tant que s'hi va quedar encara una altra nit. 8 Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se'n, el pare de la noia li digué:

--Menja i pren forces.

Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda. 9 Quan el levita es disposava a anar-se'n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà:

--Mira, el dia ja declina i s'ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra't amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.

10 Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d'ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. 11 Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:

--Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.

12 Però el seu amo li contestà:

--No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d'Israel. Continuem fins a Guibà.

13 I va dir encara al mosso:

--Mirem d'arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d'aquestes dues poblacions.

14 I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí. 15 Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.

El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit. 16 Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d'Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. 17 El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.

Li preguntà:

--On vas i d'on véns?

18 El levita li respongué:

--Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l'interior de les muntanyes d'Efraïm. Jo sóc d'allí i me'n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m'acull a casa seva, 19 tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.

20 El vell digué:

--Sigues benvingut! Jo m'ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.

21 El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus i van menjar i beure.

22 Mentre ells es refeien i s'alegraven, una colla de poca-vergonyes d'aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l'amo de la casa:

--Fes sortir l'home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.

23 L'amo de la casa va sortir a fora i els pregava:

--Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! 24 Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge. Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Però no feu aquesta baixesa amb aquest home!

25 Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d'alba, la van deixar estar.

26 Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s'havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es quedà allí a terra fins que fou de dia. 27 Al matí, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. 28 Li digué:

--Aixeca't i anem-nos-en!

Però ella no responia. Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continuà el camí de retorn cap al seu poble.

29 Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallà el cadàver en dotze trossos, membre per membre, i n'envià un tros a cada una de les tribus d'Israel. 30 Tothom qui ho veia exclamava:

--Mai no havia passat ni s'havia vist res de semblant d'ençà que els israelites van sortir d'Egipte fins al dia d'avui!

El levita havia manat als homes que va enviar:

--Això heu de dir a tota la gent d'Israel: "¿És que mai havia passat res de semblant d'ençà que els israelites van sortir d'Egipte fins al dia d'avui? Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!"

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?