Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua
42
42
1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
2 Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
3 Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Déu cara a cara?
4 Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
5 Jo esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança.
6 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
7 Tot jo em sento aclaparat,
quan em recordo de tu
des del país del Jordà, des de l'Hermon,
des de la muntanya de Missar.
8 Cada aiguat en crida un altre,
quan les fonts del cel ragen i bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.
9 Que el Senyor confirmi cada dia
l'amor que em té.
I cada nit li adreçaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m'és vida.
10 I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t'oblides de mi?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?»
11 Veient ferit el meu cos,
els adversaris m'escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
12 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada